A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

pascentziósu , agt: passentziosu, passientosu, passientziosu, patzentziosu Definitzione chi ischit tènnere passiéntzia, candho tocat, chi dhu tenet de naturale a no pèrdere sa passiéntzia Sinònimos e contràrios ispaborzile, pascenscile | ctr. latranghigultzu, spassentziau Frases issos furint prus pascentziosos ◊ sas feminedhas de oje no sont passentziosas ◊ est passientziosu chini abbarrat abetendi Terminologia iscientìfica ntl Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu patient Ingresu forbearing Ispagnolu paciente Italianu paziènte Tedescu geduldig.

pàscere , vrb: pàschere, paschi, pasci, pàsciri, pàssere Definitzione papare s'erba, nau de bestiàmene (si narat de su mere puru de su bestiàmene in su sensu de fàere pàschere, de tènnere pastura, una terra a pastura), e si narat fintzes de su pische, de bobbois, de gremes chi si papant àteru / pps. pàschidu, pàsciu (pà-sci-u); pàschere a fura = in pàsculu allenu Sinònimos e contràrios manicare, paschinzare, papai Frases su bestiàmine meu paschet in sas tancas de montes ◊ sos pastores paschiant su bestiàmine in su comunale (F.Masala)◊ cussas terras ti las ses paschindhe tue e tue mi pagas! ◊ cussu cunzadu lu paschimus nois ◊ vae e passe sa crava! ◊ is brebès fiant pascenno ◊ logu po pàscere ne dhu’at? 2. sos trastes los est paschindhe su babbautzu Ètimu ltn. pascere Tradutziones Frantzesu paître Ingresu to graze Ispagnolu pacer, pastar Italianu pàscere, pascolare Tedescu weiden.

pascéscia pascénscia

pascescíle pascenscíle

paschèra , nf Definitzione su pàschere Sinònimos e contràrios paschidorja, paschimenta, paschinzu Frases sas bamas sunt in paschera Ètimu srd.

pàschere, pàschi pàscere

pàschida , nf Definitzione su pàschere, su papare Frases brinchendhe sanu fatu apo sa pàschida fintzas a oe ◊ cufromma a sa nàschida sa pàschida Ètimu srd.

paschidórgiu , nm, agt: paschidorzu, pascidórgiu, pascidroxu Definitzione su terrenu o logu tentu a pàsculu, ue paschet bestiàmene / pegus pascidroxu = chi paschet, paschendho Sinònimos e contràrios cunsolza, mindha, pastura Frases est bestiàmene a passiu, in paschidórgiu, e candho dhi paret torrat a cuile ◊ làngius pascidroxus abbillaus de brentuxus ◊ teneus is cuadhus iscapus in su pascidroxu ◊ medas pastoris poniant fogu po cresci sa filada a pascidroxu ca no teniant terras Ètimu srd.

paschidòrja, paschidòrza , nf Definitzione su istare paschendho; fune longa chi poderat acapiau un'animale paschendho; su ferru (sonàgias) chi si ponet a su bestiàmene po dhu pòdere intèndhere paschendho / prèndhere un'animale a p. = chi dhi andit bèni a pàsciri, acapiau a funi longa Sinònimos e contràrios paschera Frases sa chedha est in paschidorza ◊ su tazu in paschidorza, belendhe, paschet isprabinadu (R.Marras) 2. sa fune mi at presu a paschidorza a una lóriga Ètimu srd.

paschidórzu paschidórgiu

paschidózu , nm Definitzione marratzu, sonàgia manna chi si ponet a is mascos.

pàschidu , pps, agt: pàsciu (pà-sci-u) Definitzione de pàschere, pasci, pàsciri; chi at pàschiu, chi est a bentre prena Sinònimos e contràrios papau / mascadu, satzau 2. su madrigadu est recuidu pàschidu ◊ sa lana est totu pàschida ◊ candho s'ànima est pàschida dae milli oriolos, bellu est a pensare a tie! (C.Meridda)◊ incui ammeriada s'arei orromighendu sa pastura pàscia ◊ custa tanca est pàschida e tocat a trubbare ◊ is crabas nostas furiant prus pàscias e bogànt prus lati Tradutziones Frantzesu bien nourri Ingresu nourished Ispagnolu saciado, harto Italianu pascolato, pasciuto Tedescu wohlgenährt.

Paschighèdha , nf: Paschisedha, Paschixedha Definitzione sa die de Pasca de nadale, candho si arregodat sa naschia de Cristos; sa die apustis de Pascamanna Frases est unu locu chi connosco ca bi andhamus a Paschisedha ◊ is festas de Paschixedha e de Annunou nci funt passadas Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu Noël Ingresu christmas Ispagnolu Navidad Italianu Natale Tedescu Weihnachten.

paschimènta, paschiméntu , nf, nm: pascimenta, pascimentu Definitzione su pàschere, su istare paschendho, fintzes s'erba de pàsculu; sa paga chi si giaet a su pastore (pruschetotu de pegos mannalitzos po dhos portare a pàschere) Sinònimos e contràrios paschera, paschinzu Frases su pastore fit cun su tazu in paschimenta ◊ su cadhu fit in paschimenta in sa tanca ◊ s'abe est in paschimenta ◊ su bestiàmini nostu fut a duas bortas de cussu de su cumpàngiu e su pascimentu torràt duas a una Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu pâturage Ingresu grazing Ispagnolu pasto Italianu pàscolo Tedescu Weide.

paschinúnti , nf Definitzione pasca de Is tres Gurrèis Ètimu ltn.e Pascha nuntii Tradutziones Frantzesu epiphanie Ingresu epiphany Ispagnolu epifanía, día de Reyes Italianu epifanìa Tedescu Epiphanias, Dreikönigsfest.

paschinzàre , vrb Sinònimos e contràrios pàscere Frases sas pudhas paschinzant in sa carrela Ètimu srd.

paschínzu , nm Definitzione su pàschere; su logu ue paschet su bestiàmene, fintzes su pàsculu, s'erba / èssere in p. = paschendho Sinònimos e contràrios paschera, paschimenta / pàsculu, pastura Frases cue bi at púlighe in paschinzu! ◊ sas arveghes a masone sa mandra dassant umpare pro su paschinzu beranile ◊ sa gama est andhèndheche a su paschinzu nou ◊ non bi at paschinzu in sas pasturas Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu pâturage Ingresu pasture Ispagnolu pasto Italianu pàscolo Tedescu Weide.

Paschisèdha Paschighèdha

pàschiu pàschidu

Paschixèdha Paschighèdha