A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

partzizòne partijòne

partzòne partòne

pàru , nm Definitzione css. animale bistu coment'e genia diferente de dónnia àtera genia de animales: si podet nàrrere de gente, bista però diferente in calecuna cosa (es. ómines, féminas, maistos, impiegaos) e fintzes de àteru Sinònimos e contràrios arràcia, genia, iscera, iscrípia, parile, paruzu Frases teniat cada paru de bestiàmine: berbeghinu, bàchinu, pudhinu…◊ candho sunt runendhe sas crabolas isto sempre pessighindhe cussu paru ◊ su mariane est unu paru malu a ammedhare ◊ bellu paru, sas berbeghes, mih!…◊ cocodrillu famidu, si boltat a su paru sou matessi! 2. bellu paru sezis, sas féminas!…◊ ca sos ómines puru, balla, arratza de paru! ◊ cussa piciochedha impunnat tropu a su paru sodrau ◊ cun su paru fémina no cumbenit a pitzigare! 3. est unu paru de maladia mala, cussa Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu espèce, catégorie Ingresu species, category Ispagnolu especie, clase Italianu spècie, categorìa Tedescu Art, Spezies.

pàru 1 , nm Definitzione su chelu de sa buca Sinònimos e contràrios fabau, pabadali, pabàdulu, pabau, pallàriu Terminologia iscientìfica crn.

pàru 2 , nm Definitzione su parare, istare, firmare Ètimu srd.

pàru 3 , nm Definitzione orrughedhu de terrenu chi si sèmenat po fàere sa prantàgia Sinònimos e contràrios argioledha, atuedha, pipiniera, taulare

parúa pagúra

parusàre , vrb Definitzione tènnere o àere a parusu, èssere abbituaos a calecuna cosa Sinònimos e contràrios acostumai Frases cussas badhes sunt parusadas a sos pibios de sos puzones ◊ in bidha issoro no bi lu parusant a fàghere gai ◊ no apèndhelu parusadu no ischint it'est su filonzu ◊ tue parusas s'arte de sa poesia ◊ torro a su logu parusadu Tradutziones Frantzesu avoir coutume Ingresu to use Ispagnolu soler, acostumbrar Italianu solére Tedescu pflegen (Inf. + zu).

parúsu , nm Definitzione su fàere calecuna cosa coment'e costuma, usàntzia, abbitúdine, manera de fàere o impreu de calecuna cosa chi est de medas o fintzes de dura, a tanti tempus / àere a p. = parusare, acostumai a…, connòsciri bèni, abbitai cun…; leare su p. = pigai s'abbitúdini Sinònimos e contràrios costuma, usàntzia Frases sos male intraniados ant a parusu s'ingannu ◊ in bidha nostra a fàghere gai no che l'amus a parusu ◊ custu ordinzu no l'apo a parusu e no l'isco acontzare ◊ est pessone chi no apo a parusu ◊ custu santu faghevaghe pro sos frutos de s’aradu, pro tusorzu e porchinadu beniat postu in parusu (B.Trudhaju)◊ su parusu contat meda Tradutziones Frantzesu habitude, coutume Ingresu custom Ispagnolu costumbre Italianu consuetùdine, uso Tedescu Brauch.

parúzu , nm Definitzione calesiògiat genia de animale / p. marinu = totu is animales de mare Sinònimos e contràrios parile, paru*.

pàrziu , pps Definitzione de pàrrere Sinònimos e contràrios pàfidu, pàrsidu, partu Frases candho l'est pàrziu s'ora s'est istérriu a dormire.

pàsa , nf Definitzione chedhita de bestiàmene posta a cumone e genia de cuntratu de pastoriu (cumoni cun p.); persona chi si pigat a pobidhu o a pobidha, o fintzes, nau de pegus, cumpàngiu po fàere sa loba, de pònnere impare, e sa loba etotu (fintzes ómine e fémina cojuandho); unu matessi tanti de cosa, un'ateretanti, sa matessi cosa de un'àtera Sinònimos e contràrios assorte, cedha, fiotu, grústiu, issorta, retolu, tropedhu, truma / cumpàngiu / cioba Maneras de nàrrere csn: segare sa p. = segare s'acordu (candho duos sunt pastores a cumpanzos); èssere de p. bona (nadu de ccn.)= de famíllia bona, chi istat bene 2. no ti ant a negai sa pasa, chi bais bestiu de aici! ◊ baidindi, ispiligamba: fillora mia no fait pasa cun tui! ◊ s'animali schéciu no tenit pasa po allobai ◊ po abbarrai bagadia iat refudau totus is pasas ◊ cussa pitzoca no est pasa tua!◊ dhi at domandau sa bíngia promintendidhi una pasa prus bella e prus manna 3. cussus duus giòvunus funt una bella pasa ◊ cussa fémina fiat po issu una pasa de imbidiai ◊ si s'isposant e isbàgliant pasa isposant oe e divórtziant cras! (Tucone) Ètimu srd.

pàsa 1 , nf, nm: abàsiu, pasu, pàsiu, pàusa, pàusu Definitzione su istare chentza fàere, o fintzes faendho àteru, po passare s'immarritzone, su èssere o istare asseliaos, trancuillos Sinònimos e contràrios arreposu, assentu, discansu, ibasu, pàsida, pausamentu / arresetu Maneras de nàrrere csn: èssere de malu pasu (nau de unu, pruscatotu pipiu) = malu a drommire, chi prangit meda, iscinitzosu; a pàusu a pàusu = a su pasa pasa, abbellabbellu Frases no tenet felitzidade e ne pasa ◊ custa criadura est de malu pasu ◊ sas feras ant agatadu pasu in matas e majones ◊ su poboribi dh'ant lassau a pàusu 2. is caus si pesant e iscracàlliant, si cabant e si càlliant pischendi a pàusu a pàusu ◊ apo fatu totu a pàusu a pàusu Ètimu ltn. pausa Tradutziones Frantzesu calme, repos Ingresu rest Ispagnolu descanso Italianu quïète, ripòso Tedescu Ruhe, Stille.

pàsa 2 , prep: pasi, pàsiu 1 Definitzione in pasa mia, tua, sua, in pasi de… = in parte mia, tua, sua, a su postu meu, tuo, suo, imbetzes de…, in ponti de… Sinònimos e contràrios fasi Frases tui bai, gei abarru dèu in pasa tua ◊ a sa gherra dhoi andu dèu in pàsiu de samartzei ◊ issu at cantau is gòcios in pasa de su preide ◊ in pasa de su càstiu chi fais ita ti donat su meri? ◊ su late, Pitanu, dh'iat cagiau in pasa de Boredhu.

pasàda , nf Definitzione su pausare, su cessare de su fàere unu tanti de ora Sinònimos e contràrios firmada, impasada, isposta, pasadorja | ctr. cadha, impodha, munziada Frases sighiat a pasadas, a colpos frimmos, tessindhe in su telarzu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu repos Ingresu rest Ispagnolu descanso Italianu riposata Tedescu Rast, Ruhe.

pasàda 1 , nf: posada Definitzione domo o famíglia inue, in bidha angena, s'istràngiu si firmat a passare sa note, a papare, po amighéntzia prus che àteru, ma fintzes a pagamentu Sinònimos e contràrios staria Frases est corcadu in domo de sos amigos de pasada ◊ daghi andhas a bidha istranza, ue la tenes sa posada? ◊ teniat una posada chi bi andhaiat zente meda ◊ dades posada a dogni ànima afligida Ètimu ctl., spn. posada.

pasadéri , nm: posaderi, posateri Definitzione mere de una posada Sinònimos e contràrios osteriàrgiu Frases sa posatera at postu sas paches in totu custu tropéliu ◊ su posaderi mi at domandau is documentus Terminologia iscientìfica prf.

pasadólzu, pasadórgiu , nm: pasadorzu, pasatorju, pasiadroxu, pausadórgiu, pausadroxu, pesadolzu, posadorzu Definitzione tretu o fintzes pedra manna inue andhat bene, o si costumat, a si arrimare a pausare, a si pònnere a cicire / pedra pasadorza = pedra fata o posta po si dhue pòdere cicire a pausare Sinònimos e contràrios abbarradroxu, istuadroxu / ttrs. pusadógiu Frases candho fit istracu si pasaiat in cussu pasadorzu ◊ candho sunt lómpidos a su pasadorzu si sunt sétidos ◊ batindhe linna a codhu, faghiant oto e deghe pasadorzos ◊ andhandho andhandho furint arribbaos a unu pausadórgiu ◊ a cantu arrivit a su pesadolzu, tota die messendhe! Ètimu srd.

pasadòrja , nf Sinònimos e contràrios pasada Frases at fatu una pasadorja Ètimu srd.

pasadórzu pasadólzu