scarfajòni , nm: iscarfone,
scarrafone,
scrafajoni,
scrafioni Definitzione
bobboi niedhu, mannu cantu sa conca de su pódhighe mannu, chi format bòcias de sa brutesa de cuadhu, de boes e molentes po dhue pònnere is oos; a logos dhu narant a sa musca chi curret a is boes; genia de bobboi chi faet in is logos úmidos, asuta de trastos aintru de domo
Sinònimos e contràrios
carrabbusu,
carrammelda
/
babbarrotu,
babbasaju,
cadalana,
partabúdiga,
paulina,
perta
Frases
gei est berus ca su càvuru fait sa befa a su scrafajoni: mellus tui ti creis?
Terminologia iscientìfica
crp
Ètimu
ltn.
*scarafone
Tradutziones
Frantzesu
blatte
Ingresu
blackbeetle
Ispagnolu
cucaracha
Italianu
scarafàggio
Tedescu
Schabe.
scarfédhu , nm: iscrafedhu*, scrafedhu Definitzione genia de aina longhita, cun sa punta segante ladita o ischeada a tundhu o de àtera manera, cun sa màniga fata de dhue pòdere acropare, impreau prus che àteru po istuvonare o trebballare linna: si est totu de metallu no portat màniga, est a punta o atza prus grussa e serbit po trebballare e segare pedra / min. scrafedhedhu; genias de s.: a canale (po linna), a dentes (po màrmuri), a duas tacas (po iscultores) Sinònimos e contràrios iscalpedhu / pincioto, puntarola Frases pro bellesa de custa umanidadi ponis in motu scrafedhu e pinzellu (L.Masili)◊ pighit unu scrafedhu e scrafedhit su muru!◊ cun su scrafedhu iat iscarrafiau sa mesa e fut cichendi de dhu stucai Terminologia iscientìfica ans.
scarfíngiu , nm: iscalfíngiu*,
scrafíngiu Definitzione
coment'e unu abbruxoredhu a sa carre (mescamente in sa pedhe) chi batit sa gana de dha frigare o arrasigare a lébiu; gana forte de calecuna cosa
Sinònimos e contràrios
malichinzu,
mandhichintzu,
pàpidu,
papignu,
ratinzu
Frases
sa fà fait a scrafíngiu ◊ su scarfíngiu miu no ti at mai fatu fasciugu
Tradutziones
Frantzesu
démangeaison
Ingresu
itch
Ispagnolu
picazón
Italianu
prurito
Tedescu
Juckreiz.
scargiadúra , nf Definitzione su si scargiai, prànghere a s. Ètimu srd.
scargiài , vrb Definitzione rfl. prànghere a meda fintzes a bènnere mancu su respiru, comente a bortas faent is pipios chi si firmant de torrare àlidu.
scàrgiu scàgiu
scariàtzu , agt Definitzione
si narat de gente, candho unu est coment'e consumau, làngiu
Sinònimos e contràrios
afésiu,
irgheleniu,
mabagrabiu,
maluvratu,
marriu,
scalarxiu,
scariau,
surgiu 1
| ctr.
rassu
Tradutziones
Frantzesu
maigre
Ingresu
consumed
Ispagnolu
flaco
Italianu
consunto,
magro
Tedescu
abgezehrt,
abgemagert.
scariàu , agt Definitzione chi est làngiu meda, cannàile, totu pedhe e ossos Sinònimos e contràrios afésiu, iscariu, mabagrabiu, marriu, scariatzu, scarritzinu, surgiu 1.
scarigàda , nf: iscarigada* Definitzione cropu giau a nàrigas, a cara Sinònimos e contràrios bofetada, bussinada, innasada, irbirroncu, iscantargiara, iscavanada, istuturrone, smurrada.
scarighedhàu , agt Definitzione chi est a nasu pistau Ètimu srd.
scarinàda , nf Sinònimos e contràrios arrumbulada, bortulada, bórtule.
scaringiàu scarangiàu
scaríngiu , nm: ischiríngiu,
schiríngiu,
schirríngiu,
sciríngiu Definitzione
illargada de lavras po erríere (fintzes po befa)
Sinònimos e contràrios
arrisixedhu,
scaràngiu,
schirighíngiu
Frases
cun su schiríngiu in lavras, pigamindi cun tui e mi siat tébidu su sinu de sa terra chi mi arricit! ◊ iat atuau is pentzamentus suus chen'e sciríngius de arrisu me is larbas (G.P.Mura)
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
sourire,
ricanement
Ingresu
smile,
sneer
Ispagnolu
sonrisa,
sarcástica
Italianu
sorriso,
sogghigno
Tedescu
Lächeln,
Hohnlachen.
scariòla , nf Definitzione una genia de erba de tantas calidades: elva trigale o cuadhara e àteras Sinònimos e contràrios acuca, coiatu, cucacuca, iscagliola*, pilini Terminologia iscientìfica rba, Phalaris canariensis, P. coerulescens, P. minor, P. paradoxa.
scaríri scalíri
scarlàtu , nm: iscaralata* Definitzione genia de orrobba de colore orrúbiu.
scarminàda , nf Definitzione su scraminai, nau fintzes in su sensu de movimentu a cropu, giagarada 2. cudhu pipiu, comenti ndi at bogau is peis po si callentai… portàt peis de molenti, at donau una scarminada a su fogu e fuiu, fut su tiàulu!
scàrnu , nm: iscàranu* Definitzione cosa chi si narat o si faet a disprétziu, po fàere a bregúngia a ccn. Sinònimos e contràrios allera, arréula, befa, ciacota, cionfra, deleu, dellezu, gutipéria, iséria, mofa, siera Frases cussu est su scarnu de totus.
scàrpa , nf: iscrapa*, scrapa Definitzione tretu in calada meda, genia de costa, mescamente in oros de camminu, de istrada o de ferrovias comente ant apertu faendho su logu po passare in montes o montigos (o fintzes comente si est formau cun su tempus, in camminos antigos): a logos, orroca arta / s. de muru = genia de contrammuru, s'ala de fundhu de unu muru fata artzandho e intrandho a manera de àere prus fortilesa Sinònimos e contràrios riartzu, tele, tèrema, trèmene, trempa Frases currendu comenti fiat, sartada scarpas foras de contu, cresuras e prunixedhas Sambenados e Provèrbios smb: Scarpa Terminologia iscientìfica slg.
scarpinadúra , nf Definitzione su scarpinai Sinònimos e contràrios fuida, scarpinamentu Ètimu srd.