A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

tzeurríre , vrb Definitzione bogare su cambu nou, sa tzéurra, naschire, nau de is sèmenes e de is erbas Sinònimos e contràrios inceurrare, inseurriri*, rampudhire, tidhire, tzorolire, tzorulare.

tzía , nf: cia, sia 1, tia 1 Definitzione sa sorre, sa sorresta de sa mama, de su babbu; nau po arrispetu, css. fémina manna (o fintzes bècia) Sinònimos e contràrios dieta, tadai / mammai Frases in domu nci fiat tzia mia, sa sorri de mamma ◊ sa tzia de Antoni est giovunedha ca est nàscida candu sa mama si est cojada 2. tzia Maria est sa bixina nostra, ma no seus parentis 3. no mi tzerrieis "tzia", no seu mancu scorantada, no! Terminologia iscientìfica ptl Ètimu ltn. thia Tradutziones Frantzesu tante, madame Ingresu aunt, lady Ispagnolu tía, señora Italianu zìa, signóra Tedescu Tante.

tziabróssima , nf Sinònimos e contràrios ateribilche, mammagràida, pibiciri, pibisiu, telaporca, tzilibrínchidi, tzimpilighe Terminologia iscientìfica crp Ètimu srd.

tziaringòni tzerringòni

tzíbba , nf: atzibba Definitzione genia de erba chi faet in oros de mare o istagnu in terra salamata e chi ponent po chistire imbodhigada sa birímbua cota a orrostu o a budhiu Sinònimos e contràrios èlema, elimedha Terminologia iscientìfica rba, Atriplex portulacoides Tradutziones Frantzesu pourpier des mers Ingresu orach Ispagnolu orzaga Italianu porcellana di mare, obióne Tedescu Keilmelde.

tzibbàre , vrb: atzibbare Definitzione papare a tzatzadura Sinònimos e contràrios atatare, mascare.

tzíbbia , nf: cíbbia, tíbbia Definitzione parte de unu chintórgiu o àteru cun sa matessi funtzione, in d-unu de is duos càbudos, ue intrat e benit firmada sa coa de pòdere istrínghere su tanti chi serbit Frases sas tzíbbias de sos frunimentos sont indeoratas ◊ custus cambalis serrant cun sa tzíbbia Ètimu itl. fibbia.

tzibbíre , vrb: cibbire Definitzione papare, tastare ccn. cosa de papare Sinònimos e contràrios assagiai, tastai / manicare Frases fint dae sa die innantis chene tzibbire: sa parte issoro de pulenta no l'aiant tocada ◊ no siat chi no apat ite de tzibbire, isse: su suo za nche lu tirat sèmpere! ◊ mi picabo sa merendha pro no abbarrare fintzas a tardu mannu chene tzibbire ◊ a dormire andhaiant chena tzibbire solu abba istemperada (P.Mura)◊ so galu a tzibbire nudha.

tzibbótu , nm Definitzione loghighedhu piticu po chistire cosa Sinònimos e contràrios garrapiu, lóbiu.

tzibidómine , nm Definitzione avolotu, tréulu mannu de gente meda Sinònimos e contràrios abbolotu, trepógliu, trobbuscàmene Frases bi aiat unu tzibidómine chi a mie aiant agabbatu de m’iscorriolare sa túnica chi giuchia (A.Pau) Tradutziones Frantzesu cohue Ingresu turmoil, confusion Ispagnolu jaleo Italianu parapìglia Tedescu Durcheinander.

tzibína , nf: itzivina, tzivina Definitzione abbighedha chi proet agiummai a istídhigu a istídhigu Sinònimos e contràrios arrosina, irmimisia, lentina, modhina, modhura, paspia, proischina Ètimu srd.

tzibíri , nm Definitzione sirile, sa natura de su porcu mascu Sinònimos e contràrios bilga, selire*, tzira.

tzibúdha , nf: achepudha, chebudha* Definitzione genia de erba chi si prantat prus che àteru po cundhimentu.

tzíca , nf: cica* Definitzione tebbacu de matzigare; su chi abbarrat de sa sigareta fumada Frases giughet sas úngias longas che istore e s'ànima si bendhet pro sas tzicas ◊ candho at intesu cudhu bochinandhe, ghetat sa manu e nche bocat sa tzica, pro no si tropedire favedhandhe.

tzíca 1 , nf Definitzione brebè bècia, ma nau fintzes coment'e tenendho làstima o cun fàere carosu de pegos bonos Sinònimos e contràrios bodha, busale, giurrita, tzurra Frases fint galu iscrapicandhe unu ticu de late dae cussas bàtoro tzicas ◊ a como mi at mortu trinta tzicas ◊ ma cantos fint sos chi si furriabant in su sartu e no aiant furau una tzica, unu búbulu, carchi cabadhu?!… Sambenados e Provèrbios smb: Zicca.

tzicadòre , agt, nm Definitzione chi o chie costumat a tzicare Ètimu srd.

tzicadòrza , nf Definitzione terudha manna po ndhe umprire sa farra, o àteru, de un'istrégiu Sinònimos e contràrios coceroni, terudhone, truzone Terminologia iscientìfica ans.

tzicalóru , nm: tzicarolu, tzocarolu Definitzione giogu chi si faet cun d-unu cannedhu curtzu de samucu imbuidadu, duas ballas de ortigu a tapu in is duas bandhas e una crae (o frigheta) de linna po ispínghere una balla chi che isparat s'àtera cun sa pressione de s'ària Sinònimos e contràrios acrabbussu, ischirtzarolu, isciapete, tzocadore Frases frundha cun tzicaloros usaimis, cun morrósculas ruzas giogaimis (G.Piu) Terminologia iscientìfica ggs.

tzicamariòla , nf Definitzione babbajola, mariola, bobboi a bisura de mesa luna, orrúbiu, e cun sete pintirighinos niedhos in is alas Sinònimos e contràrios abbajola, mammajola, mandioba Ètimu srd.

tzicànu , agt Definitzione chi est in colore de terra bianca, de colore craru meda / melda tz. = de colore craru Sinònimos e contràrios biancàciu, bianchixedhu, bianchixi Terminologia iscientìfica clr Tradutziones Frantzesu blanchâtre Ingresu clayey Ispagnolu arcilloso, gredoso Italianu cretàceo Tedescu tonhaltig.