Ditzionàriu in línia
de sa limba e de sa cultura sarda

sorèlla, soréllu , nf, nm: surellu Definitzione genia de pische de mare cun d-una síngia tostada meda (coment'e iscata de àtera genia) in costaos de sa coa a sa conca Sinònimos e contràrios ttrs. suredha Frases candu dhui at bonatza s'intendit su pispisu de su surellu ca gioghitat me in s'àcua Terminologia iscientìfica psc, trachurus trachurus, t. mediterraneus Ètimu ctl. surell Tradutziones Frantzesu chinchard de la Méditerranée Ingresu Mediterranean horse mackerel Ispagnolu jurel, chicharro Italianu suro Tedescu Bastardmakrele.

sórriga , nf Definitzione su sorrigare; genia de sorrogu de chie est morindhosi Sinònimos e contràrios forróschiu, sarragu / acra, pilisca 1, póleu, randha 1, tórulu Frases su ricu, a sórriga e a bàntzigu de conca, si agitat in su bancu che burricu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu râle de la mort Ingresu gasping Ispagnolu estertor, sarrillo Italianu ràntolo dei morènti Tedescu Todesröcheln.

sperrítu , nm, nf: isparritu*, spirritu Definitzione aragna o lupu de mari, genia de pische chi podet fàere fintzes de unu metro, bonu meda; dhu narant fintzes de piciochedhu Sinònimos e contràrios arangioa, arrannassa, lupatzu, tràcina Frases is piscadoris torrant cun is cius càrrigus de palària, de macioni, de spirritu…◊ castit sa bellesa de custu spirritu: movit sa coa che calledhu in festa! 2. est unu sperritu, cussu pipiu! Terminologia iscientìfica psc, dicentrarchus labrax Tradutziones Frantzesu loup de mer Ingresu seabass Ispagnolu róbalo Italianu spìgola Tedescu Seebarsch.

spíciu , nm: ispítzulu, spitzu, spíssulu, spítzulu Definitzione istrinta chi si giaet cun sa punta de duos pódhighes a sa carre, cropu de bicu chi giaent is pigiones, genia de puntura (o fintzes de mossighedhu) chi faent is bobbois; biculedhu piticu o apenas de cosa chi si segat o si pigat cun sa punta de is pódhighes, parte pitica de calecuna cosa / min. spitzulitu Sinònimos e contràrios bicada, pítiche 1, puntura / arroghedhu, pimpirina, piticada, pítzolu Maneras de nàrrere csn: basai a spítzulus = basare muntenindhe s'àteru a càvanos cun sos pódhighes; fai sa cosa a spitzuledhu a spitzuledhu, a spítzulus e a móssius = a pagu a pagu, a arrogus e a mússius; consumai sa cosa a spitzuledhu = a retentu, a pagu a pagu, a régula Frases comenti si curat su spítzulu de s'àrgia? ◊ unu spitzu de carroga si minescit, e no unu spitzu de babballoti! ◊ su spítzulu de s'àrgia fait bènni iscimíngius de conca e malacaducu ◊ seu totu a alluinadura de ogus e a spitzus a brenti 2. cussu frori s'est sicau totu: no ndi at abarrau mancu unu spíciu! ◊ cussus no funt bonus a trabballai unu spitzu de bíngia! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu pincée, coup de bec Ingresu pinch, bite Ispagnolu pellizco, picotazo Italianu pízzico, beccata Tedescu Kniff, Schnabelhieb.

spiscinètu , agt Definitzione foedhandho de piciochedhu, chi est abbistu, pibirudu, chi foedhat chentza bregúngia Sinònimos e contràrios allutinedhu, ispabillu Frases ma càstia custus piciochedhus de oi a spiscinetus chi funt: a is tempus mius fustis drommius! ◊ spiscinetu, totu afródhiu e conca modhi est, cussu! Tradutziones Frantzesu plein de vivacité Ingresu lively Ispagnolu avispado Italianu vispo Tedescu munter.

spreitzài, spreitziài , vrb Definitzione lassare o bogare sa mandronia, sa preitza Sinònimos e contràrios ismandronire, smandronai | ctr. ammandronae Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu guérir de la paresse Ingresu to give up laziness Ispagnolu desemperezarse Italianu spoltrire Tedescu die Faulhiet austreiben.

stampitài , vrb Definitzione fàere totu a istampighedhos Sinònimos e contràrios istampai Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu cribler de trous Ingresu to perforate Ispagnolu horadar Italianu foracchiare Tedescu durchlöchern.

sticàda , nf: isticada* Definitzione istichia, segada fata a lepedha, cropu de cosa puntuda (mescamente segante) giau a punghidura (ma fintzes s. de pei) Sinònimos e contràrios arrasogiada, istocada Frases cussus si buscant una sticada de gortedhu a piturras, chi si ponint in mesu ◊ dona una sticada de istrúmbulu a su bòi! Tradutziones Frantzesu coup de couteau Ingresu stab Ispagnolu cuchillada Italianu coltellata Tedescu Messerstich.

strafudhài , vrb: strufudhai Definitzione importaresindhe, de sa cosa, lassare istare chentza ndhe fàere contu Sinònimos e contràrios afutire, impipai 1, strufudhire Frases si ndh'est strufudhau Tradutziones Frantzesu se ficher de Ingresu not to care Ispagnolu pasar, tener sin cuidado Italianu infischiarsi Tedescu pfeifen auf.

stramudài , vrb Definitzione cambiare su bestimentu chi si portat bestiu Sinònimos e contràrios atramudai, cambiai, mudai, tramudai Frases bandu a mi stramudai, ca seu totu isciustu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu changer de vêtement Ingresu to change one's dress Ispagnolu cambiarse, mudarse Italianu cambiare vestito Tedescu sich umziehen.

strobedhalíngua , nm Definitzione filera de foedhos ue torrat unu sonu o síllabba chi cufundhet cun facilidade cun àtera chi dhi assimbígiat: es. unu crobu crésciu in d-una crobi de crésia si crediat crobu su prus togu de totu is trexentus crobus de sa Trexenta, ue torrat "cro", "cre", "to", "tre" Tradutziones Frantzesu série de mots difficiles à prononcer vite Ingresu tonguetwister Ispagnolu trabalenguas Italianu scioglilìngua Tedescu Zungenbrecher.

subbacàre , vrb: subbecare Definitzione arrennèscere a bínchere o a padire, baliare, ccn. cosa Sinònimos e contràrios abbabiai, bíncere, sumèrghere Frases ohi fizu istimadu, mortu in terra anzena: no subbaco sa pena! ◊ in pagos no podimus subbacare custu fogu fuidu ◊ de candho est morta sorre mia, a mamma no la podimus subbacare ◊ mancari forte, no subbacat tanta pena ◊ su corazu issoro no bastat a subbacare sa fortza de totu cudhos ◊ su santu no at subbecau custas peràulas de risu e at fatu sa fémina a pedra (Frau-Puddu)◊ sas annadas malas dhas amos sèmpere subbecadas Tradutziones Frantzesu sortir de, surmonter Ingresu to tolerated Ispagnolu aguantar, sobrellevar Italianu sopportare, superare Tedescu ertragen, überwinden.

suerédu , nm Definitzione logu de suèrgios Sinònimos e contràrios sualtíciu Frases cussos tirighinos passant in mesu de sos sueredos ◊ ndhe bogheint su ortiju dae sos sueredos de su padente Terminologia iscientìfica slg Tradutziones Frantzesu bois de chênes-lièges Ingresu cork plantation Ispagnolu alcornocal Italianu sugheréto Tedescu Korkeichenwald.

sugàgia , nf Definitzione animaledhu de mare a corgiolu tostau Sinònimos e contràrios cigala, papagóciula Terminologia iscientìfica crx Tradutziones Frantzesu petite cigale de mer Ingresu no nippers crab Ispagnolu cigala Italianu scìllaro Tedescu Bärenkrebs.

supédhida , nf Definitzione tochedhu, atzàpidu forte de su coro Frases currendhe pro sighire s'àinu arrivaia isalenendhe e cun su coro a supédhidas Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu battement de cœur Ingresu palpitation Ispagnolu palpitación Italianu batticuòre Tedescu Herzklopfen.

súrra 1 , nf Definitzione su súmene de sa tunnina (mescamente sa s. bianca), bona meda orrostia Terminologia iscientìfica mng Tradutziones Frantzesu thon à l'huile de première qualité Ingresu tuna fish Ispagnolu ventresca Italianu ventrésca, buzzonàglia Tedescu Bauchfleisch des Thunfisches.

tacéri , nm Definitzione chie arregollet is pagamentos, tàcias Sinònimos e contràrios aggodhetadore, diritadore, godhetarzu, isetore, listarzu, taciaju Tradutziones Frantzesu employé de l'octroi Ingresu exciseman Ispagnolu recaudador Italianu dazière Tedescu Zollbeamte.

tachedhàda , nf Definitzione su tachedhai, su fàere tachedhas; segada chi si faet a s'olia de cunfetu po dha pònnere a indrucare in abba Sinònimos e contràrios intacugliada, trapada, trapu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu action de graver Ingresu carving Ispagnolu talla Italianu intagliatura Tedescu Schnitzen.

tadaítu , nm Definitzione sa paga chi si giaet a sa tadàgia Sinònimos e contràrios tatajiu, tatalleu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu mois de nourrice Ingresu wetnurse wages Ispagnolu sueldo que se da a la nodriza Italianu baliàtico Tedescu Ammenlohn.

tadhàine , nm Definitzione su nie comente calat de is nues a orrughedhos lados / leporedhas de t. = tàpiles de froca Sinònimos e contràrios atògia, fioca, ispiàtzulu, solla 2. réndhias sont sas pàrpalas e a s'ischintidha bia de sa mirada rutu est su tadhàine de sa morte Ètimu srdn. Tradutziones Frantzesu flocon de neige Ingresu snowflake Ispagnolu copo de nieve Italianu fiòcco di néve Tedescu Schneeflocke.