Ditzionàriu in línia
de sa limba e de sa cultura sarda

medèsciri , vrb: merèschere, meresci, merèsciri, merèssere Definitzione fàere cosa a manera de ndh'àere o de ndhe pòdere àere calecunu prémiu, bàntidu, làude, praxere, o fintzes calecuna cosa de male (po curpa, neghe, farta) Sinònimos e contràrios imminèssere, manesci, meressire, meritai | ctr. demerèssere, smerèsciri Frases is malafatoris chi apuntant fogu no merescint de bivi in mesu de sa genti! ◊ bos rendho tantas gràscias, ma no cantas ndhe meressides ◊ medescint abbruxadas, custas línguas de fogu! ◊ po s'amori chi tenis e chi donas, in totu s'umanidadi chi onoras, alabàntzia merescis e rispetu ◊ sunt poesias chi ant meréschidu su prémiu Ètimu spn., ctl. mereixer Tradutziones Frantzesu mériter Ingresu to deserve Ispagnolu merecer Italianu meritare Tedescu verdienen, eintragen.

mediài , vrb: ammediai 1, mediare 1, meriai, meriare, merijare, miriare Definitzione nau mescamente de su bestiàmene, passare is oras de sole prus forte, in istade, in su meriagru, istare in s'umbra Sinònimos e contràrios acamai, meliagrare Frases sas berbeghes fint meriendhe suta de sa nughe ◊ candho sa robba comintzat a meriare, comente imbudhighinat sole, che la trubbas a sa sedha, a suta de sos chercos ◊ una piga est mediandhe in d-unu ratu ◊ in s’ora prus cajente de sa die issu est merijandhe Terminologia iscientìfica pst Ètimu ltn. meridiare Tradutziones Frantzesu faire la méridienne, faire la sieste Ingresu to have a siesta, to stay in the shade Ispagnolu sestear Italianu meriggiare, stare all'ómbra Tedescu im Schatten Mittagsruhe halten.

mediài 1 , vrb Definitzione essire coment'e médios, pigaos a machiore, fora de sèi, pèrdere is sentidos Sinònimos e contràrios irmedhighinare, ismemoriai Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu être hors de soi Ingresu to be beside oneself Ispagnolu estar fuera de sí Italianu èssere fuòri di sé Tedescu außer sich sein.

mediàre , vrb Definitzione essire o fàere méngius, prus bonu, agiustare, agatare rimédiu, nau fintzes in su sensu de cambiare in méngius su cumportamentu, is maneras de fàere Sinònimos e contràrios abboniare, arranzare, megliorai, remediare | ctr. impeorai, pejorare Frases chin cantu ghetamus apare, tota bida, no mediamus mai! ◊ su bisonzu ch'est andhau: semus mediandhe totus! ◊ pro mediare onzi male sezis pronta meighina ◊ in custa netzessidade no ischimus comente nos mediare! 2. su ditzu antigu narat gai: Mala ratza no médiat mai ◊ si s'errore podio mediare, Columba, de ti tènnere a muzere!…◊ so andhau abbissi la podio mediare Tradutziones Frantzesu s'améliorer, se corriger Ingresu to improve, to correct oneself Ispagnolu mejorar, corregirse Italianu migliorare, corrèggersi Tedescu verbessern (sich).

medicài , vrb: medicare, meicare, meigai, meigare Definitzione betare o pònnere meighina po curare o agiudare a sanare unu male, una maladia Sinònimos e contràrios curai, meighinare Frases meigaiat sa frúture pro no ndhe li tocare ◊ e sa bíngia meigada dh'as? Ètimu ltn. medicare Tradutziones Frantzesu panser (une blessure), soigner (qqch.) Ingresu to medicate Ispagnolu curar Italianu medicare Tedescu behandeln.

medíre, medíri , vrb: ammadiri, metire, mitire Definitzione pigare is misuras, iscumbatare comente funt is cosas, cantu est, cantu est manna, larga e àteru sa cosa, su logu o àteru / est medinno còcoro = (nadu de su tempus) est randhinendhe a mal'istropiadura, betendhe ràndhine maduru Sinònimos e contràrios addedare, ammetrare, mesurai Frases Antoni, a tie iscusa pedo si no ti poto in su cantu servire ca malamente coso, sesto e medo ◊ no ti medo su ricatu (P.Casu)◊ ant avisau su maistru de linna po bènnere a medire su mortu po dhi fàere su baulu ◊ sas fortzas si devent mitire travallandhe!◊ semus medindhe s'olia e ponindhe in sacos ca est a maghinare cras Sambenados e Provèrbios prb: si bèni misuras duas bortas no medis Ètimu ltn. metire Tradutziones Frantzesu mesurer Ingresu to measure Ispagnolu medir Italianu misurare Tedescu messen.

meditài, meditàre , vrb Definitzione cunsiderare bene una cosa, una chistione, su chi si liget o chi s'intendhet mescamente candho est de importu mannu Sinònimos e contràrios cumpassare Tradutziones Frantzesu méditer, songer, réfléchir Ingresu to meditate Ispagnolu meditar Italianu meditare Tedescu nachdenken, nachsinnen, meditieren (su=über+Akk.)

medràre , vrb Definitzione mediare in is maneras de fàere, in su cumportamentu, callai a cerbedhu, imparare a èssere méngius Sinònimos e contràrios afrenai, arregulai, insabiai, medrire, moderai Ètimu spn. medrar Tradutziones Frantzesu s'assagir, revenir à la raison Ingresu to recover one's wits Ispagnolu sentar la cabeza Italianu rinsavire Tedescu wieder vernünftig werden.

megài, megàri , vrb: amegai* Definitzione m. a, de…: èssere apunta a…, acanta a…, èssere faghindhe… (si podet nàrrere de su presente e fintzes de su passau, imp.) Frases megàt de si fai una barca ◊ eita megat de sutzedi? ◊ megas de mi fai su chilighiti ◊ murighendi in sèi in sèi si megàt: Oi etotu bollu imparai a ligi ◊ ita megas de arrallai? ◊ ita megas de fai? ◊ no intendis su chi megant de ti nai?! ◊ bah, dèu megu a nci andai: adiosu! Tradutziones Frantzesu être sur le point de… aller + v. Ingresu to be going to… Ispagnolu estar para, estar a punto de… Italianu èssere nell'atto di… Tedescu im Begriff sein (Inf.), gerade.

megliorài , vrb: ammellorai, melliorai, mellorai, mengiorai, metzorare, mezorare, milliorai Definitzione essire o fàere méngius, prus bonu, fàere mezoros, òperas de bonu Sinònimos e contràrios abboniare, agiuventare, mediare | ctr. impeorai, pejorare Frases su malàidu est mezorendhe die cun die ◊ s'innétiat su terrinu pro mezorare s'incunza ◊ cun cussu dinari faghimus tribàglios e mezoramus sas carrelas ◊ pentzade a comente pòdere mezorare sa Sardínnia! Ètimu ltn. meliorare Tradutziones Frantzesu améliorer, s'améliorer Ingresu to better Ispagnolu mejorar Italianu migliorare Tedescu verbessern (sich).

meighinàre , vrb: ammexinai, meiginare, mexinai Definitzione pònnere o betare meighina Sinònimos e contràrios curai, licuidai, medicai Frases cras andhamus a meighinare sa binza ◊ sas berbeghes cherent meighinadas ca si sunt irmalaidendhe Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu panser (une blessure), soigner (qqch.) Ingresu to treat Ispagnolu medicar, curar Italianu medicare, curare Tedescu behandeln.

melài , vrb: ammelai* Definitzione cundhire cun su mele, indrucare Sinònimos e contràrios ammerrare, immelai / addruchire, addulcare, indrucai, indurchire Tradutziones Frantzesu sucrer Ingresu to sweeten (with honey) Ispagnolu endulzar con miel Italianu addolcire, condire col mièle Tedescu mit Honig anmachen.

melàre , vrb: meliare, mellare, miliare Definitzione istare a iscràmios, comente faet su paru brebeghinu e cràbinu Sinònimos e contràrios belai, beolare, ilbelidare, meulare, miaurai Frases sos crapitos, apenas mi bidiant arribbandhe, atacabant a miliare ◊ una crapa est mellanne ca s'astore l'at orfanada Tradutziones Frantzesu bêler Ingresu to baa, to bleat Ispagnolu balar Italianu belare Tedescu blöken (pecora), meckern (capra).

meledài, meledàre , vrb Definitzione pentzare calecuna cosa cun pagu cunsideru, cambiare pàrrere, idea, fintzes solu pentzare Sinònimos e contràrios imberriocare, penciai, tramesare Frases fit meledendhe comente fàghere a dimandhare sa fémina ◊ isse meledat giogos innotzentes ◊ s'ispera rebelde non lassat meledare a beranos benidores (F.Dedola)◊ no mancat mai calchi colonellu chi est meledendhe calchi colpu de manu ◊ semus meledendhe ite podent fàghere sos emigrados pro sa Sardinna Ètimu ltn. meletare Tradutziones Frantzesu méditer, songer, imaginer Ingresu to meditate, to devise Ispagnolu meditar, idear Italianu meditare, escogitare Tedescu ausdenken.

meliagràre , vrb: ammeriagare, meriaciare, meriacrare, meriagare, miliacrare, miliagrare, miriaciare, miriacrare, miriagare, miriagrare Definitzione nau mescamente de su bestiàmene, passare is oras de basca, de sole prus forte, in istade, in su meriagru, istare in s'umbra Sinònimos e contràrios ammediai 1, merajare Frases sos pastores controllant donzi tantu sos masones chi sunt meliagrendhe ◊ in cudhu padentinu de sabucos li piachiat a meriacrare ◊ in custu logu no che at umbras bonas pro miriagrare ◊ s'alveghe miliagrat, baca e bígiu cun sa coa si catzant sa musca Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu faire la méridienne, faire la sieste Ingresu to have a siesta, to stay in the shade Ispagnolu sestear Italianu meriggiare, stare all'ómbra Tedescu im Schatten Mittagsruhe halten.

mendigài , vrb: mindhigàre, mindigai, minnicare Definitzione pedire sa lemúsina, fàere su pedidore; torrare, o èssere, a míndhigu Sinònimos e contràrios lemusinai, pedie, pedulianare, mischinzare / abasciai, amenguai, immenguare, miminare, torrae / arrunzinare | ctr. donai, giare / errichire Frases a unu mindhigu no li mancat it'e mindhigare ◊ cussos no si abbarrant a mannos a minnicare pasturas e mànnicos dae palas de sos àteros 2. est mindigada sa sustàntzia chi lompit a is fròngias Tradutziones Frantzesu mendier, être en difficultés financières, vivre dans la gêne Ingresu to beg, to be in shortage Ispagnolu mendigar, vivir en la estrechez Italianu mendicare, èssere in ristrettézze Tedescu betteln, in beschränkten Verhältnissen leben, abgebrannt sein.

menentàre , vrb: ammenetzare*, menetare, menetzare, minatare, minetare, minetzare Definitzione fàere minetas, ammeletzos, fàere a tímere impromitindho dannu, male, cropos o àteru Sinònimos e contràrios ammabetzai, meletare Frases mi ant minetzau de morte pro sa disamistade de sa famíglia mea ◊ mi aias minatadu de mi dare sa morte ◊ a s'isposu meu, chi m'iat lassau, dh'io menetzau ma no dh'io fatu nudha Tradutziones Frantzesu menacer, intimider Ingresu to menace Ispagnolu amenazar, intimidar Italianu minacciare, intimidire Tedescu drohen (di=mit+Dat).

menguài , vrb: amenguai, menguare, menguari, minguai, minguare Definitzione fàere o torrare a prus pagu, fàere torrare sa cantidade o sa mannària de una cosa Sinònimos e contràrios abasciai, arreduire, atzicare 1, emenguare, ilminorigare, immeltzare, immenguare, impagai, impicochire, irminèscere, menguanare, miminare, scimai, torrae | ctr. crèschere Frases mi est menguendhe dies de vida ◊ issa est sa chi mi ménguat su briu ◊ bidinne ses, sas provistas sunt menguanne! ◊ sas arbeghes sunt menguanne su late ◊ sa zente abbellu abbellu fit menguandhe e fintzas su lamentu de sa biuda fit prus pasau Ètimu spn. Tradutziones Frantzesu décroître, diminuer Ingresu to decrease, to drop Ispagnolu menguar Italianu decréscere, diminuire, digradare Tedescu vermindern, senken, kürzen.

menguanàre , vrb Definitzione torrare a prus pagu Sinònimos e contràrios allatzicare, amenguai, immenguare, miminare | ctr. crèschere Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu diminuer, baisser Ingresu to diminish Ispagnolu menguar, disminuir Italianu scemare Tedescu abnehmen.

menispresiàre , vrb: menospretziai, menuspretziai, mindispretziai, minisprejare, minispressiare, minispretzare, minispretziare, minuspressiai, minuspretziare Definitzione crèdere o cunsiderare una cosa o a unu de pagu prétziu, de pagu contu, pentzare o foedhare male de unu Sinònimos e contràrios abbituperare, aciociai, afrentai, desdorai, disprejare, ilbantare, ilzenzare, irdinzare, ispresciare, ispucire, isvenzare | ctr. abantai, arrespetai, calculai Frases tui minuspréssias sa gherra chei s'òpera peus de sa Terra (G.Moi)◊ pariat chi eo minisprejavo sos mortos ◊ a boltas bantamus cosas chi sunt piús pagu útiles de àteras chi minispretzamus ◊ una carroga, spallerendusí cun is atras, dhas menospretziàt ca fiant is prus lègias (M.Figus) Ètimu spn. Tradutziones Frantzesu mépriser (qqn.), dédaigner (qqch.) Ingresu to despise Ispagnolu menospreciar, despreciar Italianu disprezzare, spregiare Tedescu verachten.