Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

lòmpere, lòmpi , vrb: allòmpiri, ciòmpere*, còmprere, giòmpere, lòmpiri, zòmpere Definitzione andhare e arribbare a unu logu, a unu tretu, a unu certu puntu; nau de frutos e cosas chi creschent, arribbare a su puntu de èssere bonos a papare, a incungiare; portare, acostire una cosa; betare is manos a unu po dh'iscúdere, o a una cosa po ndhe dha pinnigare, po si dha papare Sinònimos e contràrios acodie, arribbai, assuprire, avrastare, illompi / abberare, achiare, crompire, impertiae, ingranire / aporrire, batire / assachitzare, atacai, crazugai Maneras de nàrrere csn: tzucau e lómpiu = puntu e mortu; no s'ídere mai lómpidu = tènniri tropu pressi, lassaisí pigai de su pressi, de sa furighedha; lòmpere sos annos = fai is annus; piga sa manu e lompimidhoi!… = a pinnigu est!…, ch'est atesu meda! Frases lompe a domo de mamma tua ca ti cheret cumandhu! ◊ si ch'est lómpidu isse innanti meu e no mi at lassadu nudha ◊ s'abba ch'est lómpida, in su surcu ◊ ajó ca est lompendi su síndhigu! ◊ a ite ora ses lómpidu a bidha? ◊ binchet su pannu chie lompet innantis de sos àteros ◊ geo lompo a Austis e bio chi funt inie, poi che sódigo a bidha 2. sa cariasa lompet in maju ◊ sa cosa semenada a regadiu no lompet frutu 3. lompemindhe cussa cosa! ◊ a ue no lompes a manos, a bodhire sa figu lea s'unchinu ◊ bai e lompididhoi e torra luegus! ◊ bae, za ti che la lompo deo, a domo tua, custa cosa! ◊ Deus bos lompat a su disizu bostru! 4. fis bona cantu su mele, e como dae su fele lompes a mi rafiare! ◊ si li lompo lu lasso fritu che nie!… 5. addaghi si che ponet una cosa in conca no s'idet mai lómpidu! Tradutziones Frantzesu arriver, parvenir, mûrir, parvenir à maturation Ingresu to reach, to ripen Ispagnolu llegar, madurar Italianu giùngere, pervenire, maturare Tedescu ankommen, reifen.

lorodhàre , vrb Definitzione istare a chistionu chentza cabu, naendho male de s'unu e de s'àteru; fintzes imbrutare Sinònimos e contràrios afoghilare, allicuterai, chiscuzare 1, contularjare, crastulai, criticai, lollughinare, pidanciulai, piscinargiai, zudicare Frases colant s'ora abbaidendhe a chie passat, lorodhendhe e ammentendhe cudhu tempus chi no torrat prus 2. mi fateit a bombitare s’ischifu pro sas cosas mias lorodhadas Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu potiner Ingresu to gossip Ispagnolu chismorrear, cotillear Italianu spettegolare Tedescu klatschen.

losingài, losingàre , vrb: allosingai, lusingai, lusingare Definitzione pigare a losingas, a imbrímbinus, a milindros, po indrúchere s'àteru, po si dhu fàere a sa manu Sinònimos e contràrios solingai / allisai, frandhigare, imbrimbinai, improsae, insabonai, lígnere Frases aispeta chi isto linghindhe, losinghendhe: si no si moet l'iscudo puru! ◊ ammancant isceti is fuedhus po dhi losingai su coru e apaxiai s'ànimu sempri in tribbulia po cussu distacu (M.C.Firinu) Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu flatter Ingresu to cajole Ispagnolu lisonjear, halagar Italianu lusingare Tedescu schmeicheln.

loturizài , vrb Definitzione ispartzire unu terrenu a lotos, in parte Tradutziones Frantzesu lotir Ingresu to divide into lots (land) Ispagnolu parcelar, dividir en lotes Italianu lottizzare Tedescu parzellieren.

lúchere , vrb: lúgere, lúghede, lúghere, lúgiri, lúxere, luxi 1, lúxiri Definitzione mandhare lughe, lampare o fàere lughe; fàere una figura bella, bogare fama bona, su pàrrere, su si bíere de una cosa, de un'abbilesa / pps. lúghiu; lúcheresi de calicuna cosa = gosai, tènniri profetu de ccn. cosa Sinònimos e contràrios allampizare, illucherare, lughizare Frases cantu oras dhi luxit su Soli a sa Terra dipendit de s'istagioni ◊ làntia luminosa, as a lúghere in sos ammentos! ◊ preco sas istellas chi ti lucant sa bida ◊ fírmati, o luna, e lúcheli s'aposentu! ◊ su soli luxit in mesu de is nuis ◊ lughet sa domo tua che isprigu ◊ prima lughias a totu su mundhu ◊ immoi no luxis prus, ses abarrada in d-un'arrenconi ◊ sa cara sua luxiat prus de su soli ◊ cantu at lúghiu custa lughe? 2. cun totu su chi papas no ti ndi luxit! ◊ su fitzu de Nichele za bi at lúchitu foras de vidha! ◊ de totu cussa richesa issu no si ndh'est mai lúchiu ◊ at a èssi dinai chi tenis cuau, ma notesta innòi ti ndi luxit pagu! (Crisioni)◊ si tribagliaiat cun s'isperàntzia de si ndhe lúghere s'annu ifatu Ètimu ltn. lucere Tradutziones Frantzesu reluire, resplendir Ingresu to shine Ispagnolu lucir, lucirse Italianu rilùcere, splèndere Tedescu scheinen, strahlen, leuchten, glänzen.

ludài , vrb: alludai Definitzione imbrutare de ludu, pònnere ludu, imbuscinare in su ludu Sinònimos e contràrios allotriare, illudrare Ètimu ltn. lutare Tradutziones Frantzesu luter Ingresu to lute Ispagnolu enlodar, embarrar Italianu lutare Tedescu mit Lehm bestreichen.

lughizàre , vrb Definitzione giare lughe, lúghere Sinònimos e contràrios lúchere Frases dogni làgrima tua fata a gema det lughizare in su brillante istema (P.Casu) Tradutziones Frantzesu resplendir Ingresu to shine Ispagnolu resplandecer Italianu splèndere Tedescu scheinen, strahlen, leuchten, glänzen.

luguníre , vrb Definitzione ammontare is oos cicindhosi in pitzu e cun is alas po dhos mantènnere in caente po dhos frochire e fàere naschire is pudhighinos, comente faent is pudhas (in binti una die) e is pigiones; guastare, nau de oos criaos de tropu tempus o frochios chi no ant ingendrau; in cobertantza, contivigiare, giúghere in conca calecuna idea de cosa chi si pentzat de fàere Sinònimos e contràrios acloai, chiochire, clocire, forcire, tzotzare, tzotzire Frases no prus obos in nidu lugunit su puzone ◊ sa mérula fit luguninne 3. mi tratenia in mesu de sos surcos a lugunire isperas de bunnàntzia (P.Delogu)◊ pro unu nudha sunt semper sufúrios e mindhita lugunint! Tradutziones Frantzesu couver, féconder Ingresu to fertilize Ispagnolu empollar Italianu covare, gallare Tedescu ausbrüten, befruchten, hegen, nähren.

luíre, luíri , vrb: alloire Definitzione torrare in posse, mere, po dinare, de su chi unu iat pérdiu o giau; iscabbúllere de un'afrinca, iscabbúllere de ccn. cosa, de su male Sinònimos e contràrios illoire 2. mammai Nina fit prus bella de sa Madalena e sa bellesa est un'ostàculu pro si luire ◊ torra sa fama e s'anzenu, luidindhe como chi ses in tempus! Ètimu ctl. lluir Tradutziones Frantzesu racheter Ingresu to ransom, to redeem Ispagnolu redimir, luir Italianu riscattare un cènso, redìmere Tedescu loskaufen, erlösen, befreien.

lúngi , vrb: lúngiri Definitzione frigare mescamente ógiu o àteru a calecuna cosa in pitzu / pps. lúngiu, luntu; lungi s'arroda = fàere arregalos po ammodhiare a ccn. Sinònimos e contràrios friai, ludai, úngere Frases aporrimidha una fita de lardu ca mi dhu lúngiu asuba de su pani arridau! ◊ mi at lúngiu is ogus cun d-unu pagu de ludu, mi seu isciacuau e non seu prus itzurpu! ◊ Scuetu ispronat a Cuadhedhu, dhu fait sudai bèni e si lungit de sudori ◊ is sebadas si lungint cun su meli ◊ seu lungendu is botas po dhas alluxentai ◊ tui ses bella isceti a ti lungi is murrus e is ungas! (T.Putzu) Tradutziones Frantzesu étendre, étartiner, enduire Ingresu to spread Ispagnolu untar Italianu spalmare Tedescu streichen, schmieren.

lutzigàre , vrb Definitzione èssere lughente Sinònimos e contràrios lúchere 2. giughet sas iscarpas totu lutzigadas Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu scintiller, briller, luire, miroiter Ingresu to sparkle Ispagnolu brillar, resplandecer Italianu luccicare Tedescu glitzern.

macedhài , vrb: ammacedhai, macedhare, machedhare, maghedhare Definitzione bochíere bestiàmene, fàere a petza prus che àteru bestiàmene agatau faendho dannu (e fintzes solu fàere pagare a su mere su dannu chi at fatu su bestiàmene); malatratare, pigare a cropos, nau pruschetotu de bestiàmene Sinònimos e contràrios machissiare / masellare, matzucare 2. maghedhadu, za ses che a mie, bestidu de trastes betzos!… Ètimu ltn. macellare Tradutziones Frantzesu abattre Ingresu to butcher Ispagnolu matar Italianu macellare Tedescu schlachten, metzgen.

maciài , vrb: (ma-ci-a-i) massiai, matziai, matziare 1, matzigare Definitzione pistare, istrecare sa cosa de papare a dentes de dha pòdere digirire méngius Sinònimos e contràrios maciulare, mastiai, mastuciare Frases tui no nci dha fais a dhu maciai, custu, ca est tropu tostau! ◊ issu, candu tenemus macarronis, inveci de matziai a pagu a pagu, in d-una fruchitara su pratu fiat límpiu! 2. mancai barrosu màtzias su frenu! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu mâcher Ingresu to chew Ispagnolu masticar Italianu masticare Tedescu kauen.

maciàre , vrb: ammaciae, manciai, manciare, mantzare Definitzione fàere marcos de diferente colore, magas de brutore, mescamente de cosa chi no ndhe andhat; pònnere intzimia de maladia, de guastu; nàrrere fàulas chi noghent a s'onore de s'àteru Sinònimos e contràrios macrare, tacare / aciacai, anneciare, colpire, inciacai, tunconire, ticai / innoriare, ofèndhere Frases sas berveches marciavant de biancu e de sonos sas umbras de sas notes e de sas dies 2. in is intragnas de sa mama sua at pigau una carri manciada de su pecau 3. càgliadi, limba isfrenada, su bastante mi as manciadu! ◊ si in conca tua no ti seras, ti sighis a mantzare s'onore! Ètimu spn. Tradutziones Frantzesu tacher, gâter, corrompre Ingresu to stain Ispagnolu manchar, malear Italianu macchiare, bacare Tedescu beflecken, schädigen, verderben.

maciulàre , vrb: massulai, matulare, matzulae, matzulai, matzulare, matzulari Definitzione matzigare comente faet chie no portat dentes; fàere ccn. cosa a trebballu Sinònimos e contràrios mastuciare, mastulare, mastuzare, mustugliare, scascialai Frases medas màciulant sa cica 2. nara chi s'indovinzu as matuladu e làssalu inue est su cuestore! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu mâchouiller, mâchonner, baragouiner Ingresu to drool Ispagnolu mascullar Italianu biascicare Tedescu muffeln.

macràre , vrb: magare, magrare Definitzione fàere a magas, a tretos de diferente colore; fintzes imbrutare cun calecuna curpa Sinònimos e contràrios ammaciae, maculai 1, tacare Frases su chelu si est ammurinadu leandhe colores de fruscu e magràndhesi de biancu (Q.Falchi) 2. l'isco de cantu male mi soe macrau! Tradutziones Frantzesu tacher Ingresu to stain Ispagnolu manchar Italianu macchiare Tedescu beflecken.

maculài 1, maculàre , vrb: magulare, margulare Definitzione pònnere màcula, neghe, pecu, fàere dannu a s'onore, a sa salude Sinònimos e contràrios macrare, nesicare, tacare, tunconire Frases su sèmene de sa figu, bellu e tundhu, ti màculat sa vida e s'onore e ti atirat sas befas de su mundhu (B.Mureddu)◊ no sias contr'a mie risentida, no timas chi ti màcule sas alas po custa nova falsa chi est essida ◊ mi at maguladu sa pessone cun nésigas e dólimas, corchendhe fora Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu abîmer, détériorer, tacher Ingresu to spot Ispagnolu malear, echar a perder Italianu magagnare, macchiare Tedescu beflecken.

magiàre , vrb: mazare Definitzione giare una surra, iscúdere a meda, atripare; foedhandho de matas, iscúdere is cambos cun sa pértiga po ndhe fàere orrúere su frutu / mazare a unu a terudha = fai a bregúngia, acomenti faint is féminas chi iscudint is óminis a turra Sinònimos e contràrios abbanzare, aciocai, addobbai, arropai, assurrare, atripai, isciúdere, ammaciocai, sussare / fèrrere Frases ndhe l'apo ghiradu maza maza dae ziru, cussu rundhellu! 2. ses urrutu e as magiau ◊ sas undhas de su mare mazant in sas rocas ◊ oe ndhe mazamus sa nughe ◊ sa mariposa est magiandhe sas alas in sos vridos Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu malmener, gauler, chabler Ingresu to beat up (down) Ispagnolu pegar, varear Italianu malmenare, bacchiare Tedescu schlagen, prügeln, mit einer Stange abschlagen (Kastanien u. ä.).

maistài , vrb: masticare, mastigare, mastricare Definitzione pistare o istrecare sa cosa de papare a dentes de dha pòdere digirire méngius; nau de is serros, segare male, a matzigadura; istare naendho e chentza nàrrere / mastigare a un'ala = matziai cun is dentis de una parti Sinònimos e contràrios addenticare, maciai / mastighinzare Frases su mànigu si depet mastigare bene pro lu tizirire menzus 2. e no istes màstiga màstiga: nàralu a una bia su chi tenes de nàrrere! Ètimu ltn. masticare Tradutziones Frantzesu mâcher, mastiquer Ingresu to masticate Ispagnolu masticar Italianu masticare Tedescu kauen.

malaígere, malaíghere , vrb: malarixi, maledixi, maledíxiri, maleíchere, maleígere, maleíghere, maleixi, maleíxiri, malerixi Definitzione betare maleditziones, disigiare males a unu o a una cosa Sinònimos e contràrios frastimai | ctr. benedixi Frases pianghet e suspirat su terrinu maleighendhe s'atrivida manu, cudha chi at iscricadu su lominu (G.Monzitta)◊ sorga e nura torrant a malerixi e a si frastimai Ètimu ltn. maledicere Tradutziones Frantzesu maudire Ingresu to curse Ispagnolu maldecir Italianu maledire Tedescu verfluchen.

«« Torra a chircare