Ditzionàriu in línia
de sa limba e de sa cultura sarda

istugiài, istugiàre , vrb: istuxare, istuzare 1, stugiai Definitzione pònnere in calecunu istúgiu, nau in su sensu de chistire, pònnere a parte, badrare Sinònimos e contràrios abbuare, aclisare, acucai, allogae, apaltare, coltoire, cuerrai, frànghere, impertusare, intuzare, istichire Frases totu su dinai dh'iat istugiau in sa posta ◊ unu postu in su chelu istuxamindhe: deo pro te in terra apo a pregare! (Pirastru)◊ no istuzes custa cosa in cue ca no dh'agatant! 2. apant totu unu postu bonu istugiadu pro íscios! Ètimu ctl. estojar Tradutziones Frantzesu conserver Ingresu to keep Ispagnolu guardar Italianu conservare Tedescu bewahren.

isturridài , vrb: isturridare, isturritare, isturrudai, isturrudare, sturridai Definitzione betare o fàere istúrridos (sa coniugatzione aguantat sa vocale tónica de su númene in is pers. 1ˆ, 2ˆ, 3ˆ sing. e 3ˆ pl. de s'ind. e cong. pres. e in sa foedhada chi faet sa coniug. de istúrridu andant cun s'acentu gràficu: ind. istúrrido, istúrridas, istúrridat, istúrridant, cong. istúrride, istúrrides, istúrridet, istúrrident) Sinònimos e contràrios sturrusciai, sturrutzai Frases so totu s'ora isturridendhe ◊ bi at erbas o fintzas su bruine chi faghent isturridare ◊ candho istúrridas o tussis pònedi sa manu in dainanti! 2. ge isturridas, chi ti fatzu cussu trabballu in donu!… Ètimu ltn. sternutare Tradutziones Frantzesu éternuer Ingresu to sneeze Ispagnolu estornudar Italianu starnutire Tedescu niesen.

istutuinàre , vrb Definitzione illebiare, abbrandhare su sabore forte (de is papares grassos) Tradutziones Frantzesu atténuer la saveur Ingresu to moderate a flavour Ispagnolu atenuar el sabor Italianu attutire il sapóre dei cibi Tedescu den Geschmack mildern.

istuturài, istuturàre , vrb: istuturrare, stuturai Definitzione iscúdere a tuturros de origas; truncare, fàere a orrugos, a tuturros, a bículos (grussos) Sinònimos e contràrios arrogai, immutzurrare, innànghere, ismugrare, istruncai 2. no dhi ant a istuturai perunu ossu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu rompre, casser Ingresu to break Ispagnolu partir, romper Italianu spezzare Tedescu brechen.

istuturronàre , vrb Definitzione pigare a istuturrones, a ciafos Sinònimos e contràrios ilciafitare, irbirroncare, iscarigai, scantergiai Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu gifler Ingresu to slap Ispagnolu abofetear Italianu schiaffeggiare Tedescu ohrfeigen.

istuvàre , vrb: stuvai Definitzione fàere a tuvu, a buidu, istuvonare; fintzes fàere essire totu su sàmbene de su pegus mortu; fàere istampu / lassare i. su ledàmine = lassàrelu fàghere Sinònimos e contràrios ibboidare, istuvedhare, istuviolai, istuvire, istuvonare, istuvudare, tuvire / istampai Frases s'istuvadu l'aerent cun su picu o segadu de membros unu cantu, fit bellu a li passare s'ozusantu sen'in venas de sàmbene unu ticu (Prantaferru)◊ canes e corbos l'aiant istuvadu, candho l'ant àpidu ◊ su pessamentu li est istuvandhe su cherbedhu 2. su coro si fit istuvandhe de dolore e de pagura Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu vider Ingresu to empty Ispagnolu vaciar, ahuecar Italianu vuotare, rèndere vuòto Tedescu ausleeren.

istuvonàre , vrb Definitzione pigare e bogare sa cosa (fintzes a segadura, es. in truncu de linna)faendho o lassandho unu buidu, una tuva; istampare; murigare cricandho cosa Sinònimos e contràrios istuvare, istuvedhare, istuvire, istuvucare, stuviolai, tupusonare, tuvucare / istampai, patungi, pertusai / chilcare, corrovai 3. a poi de tantu istuvonare, su maresciallu aciapesit unu fógliu cun iscritura frisca Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu évider, creuser Ingresu to empty, to dig Ispagnolu vaciar, ahuecar Italianu vuotare, scavare Tedescu ausleeren, graben.

istuvucàre , vrb Definitzione fàere tuvudu, tuvucu, o de prus Sinònimos e contràrios afungurai, aprofundai, aprofundhire, devucare, indevucare, irfungudare, stuvulai, tuvucare Frases sos antigos ant istuvucadu sas rocas pro bi pònnere sos mortos Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu creuser Ingresu to hollow out Ispagnolu ahuecar Italianu incavare, scavare Tedescu aushöhlen, graben.

istuzàre , vrb Definitzione coment'e púnghere a istuzu (gurtedhu): fàere calecuna cosa po fàere andhare o mòvere, fàere trebballare, fàere foedhare faendho pregontas o àteru Sinònimos e contràrios azachinare, intzutzulai, ispuntogliare, sotae, trotinare Frases istuzare su zuo, s'àinu, sos triballantes ◊ sighèndhelu a istuzare benzei a ischire chi isse fit su capu ◊ cun suspos mi istuzaiat a chistionare ◊ deo l'istuzaia a si nche andhare tandho chi fit galu in tempus Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu aiguillonner (fig.), pousser Ingresu to urge, to spur (on) Ispagnolu aguijonear, picar Italianu pungolare, sollecitare Tedescu anstacheln, drängen.

isufulàre , vrb: isulfulare Definitzione èssere o istare a isúlfidas, a súlidas, a búfidos Sinònimos e contràrios irbufidare, isufiare Frases su trau comintzat a irrúilos, a marrare in terra, isufulendhe cun sas tivas de su nare Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu souffler, haleter Ingresu to puff Ispagnolu resoplar Italianu sbuffare Tedescu schnauben.

isumíre , vrb Definitzione iscabbúllere a unu de un'óbbrigu Sinònimos e contràrios disgagiai, francare, iscrancai Tradutziones Frantzesu exempter Ingresu to exempt Ispagnolu eximir, dispensar Italianu esentare Tedescu entbinden.

isunfiàre , vrb Definitzione pèrdere o fàere essire s'ufrore, s'ària Sinònimos e contràrios iddrufare, irgonfiae Frases est tempus como de isunfiare, de finire sos volos in aeras ca arriscu bi at de che botare in mare Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu dégonfler, désenfler Ingresu to deflate Ispagnolu desinflar Italianu sgonfiare Tedescu entleeren.

isuzigàre , vrb Definitzione cricare, fàere pregontas, foedhare po bòllere ischire ccn. cosa de is àteros Sinònimos e contràrios dimandhare, ispreculare, isuguzare, precontare, speculitai Frases l'isúzigo bene, lu bato a su sou e, mih!, chi narat chie bi aiat in s'irrobbamentu! Tradutziones Frantzesu examiner avec attention Ingresu to examine very well Ispagnolu fisgar, escudriñar Italianu esaminare ben bène Tedescu gründlich untersuchen.

isvanèssere , vrb: svanèssiri Definitzione iscumpàrrere in su nudha, de no si agatare e ne bíere in logu Sinònimos e contràrios desvanèssiri*, ilvanessire Tradutziones Frantzesu disparaître Ingresu to vanish Ispagnolu desaparecer Italianu svanire, scomparire Tedescu verschwinden.

isveltudídu , agt Definitzione nau de unu immadoinau, chi si est coment'e ischidau, torrau in bidórios Sinònimos e contràrios irvertudadu Tradutziones Frantzesu qui est revenu à soi, réveillé Ingresu to come to, to awake Ispagnolu reanimado Italianu rinvenuto, risvegliato Tedescu wieder zu sich gekommen.

iterinàre , vrb: iterinerare, itirinenare Definitzione fàere una calesisiat cosa, sa chi tenet su númene chi no benit a mente in su momentu chi si foedhat Sinònimos e contràrios bodalire, intenantai, nichelare Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu faire, combiner Ingresu to do Ispagnolu hacer, decir Italianu cosare Tedescu irgendwas machen (Verb mit unbestimmter Bedeutung).

labàre 1 , vrb Definitzione abbaidare, cricare e bogare sa brutura, mescamente su léndhine, in mesu de is pilos in conca: si narat fintzes po abbaidare bene a fine, compidare Sinònimos e contràrios nodare, slindirai / mirai, sprilliociai 2. pastores de custa zona, labàdebbos sa cusséntzia: chie si che l'at seberada sa crabita chi mi est mancada? ◊ una die de catza fit arribbada s'ora de impostare e nos labamus cun su capu-trubba ◊ da èssere limbitostu ti sunt lendhe a befe e ti cherent labare a dogni costu! ◊ nonna labaiat is pudhas: is ci iant criau dhas iscapaiat, is àteras dhas acorraiat Tradutziones Frantzesu épucer, compulser Ingresu to pick fleas off, to examine very carefully Ispagnolu despiojar, espulgar, escudriñar Italianu spulciare Tedescu flöhen, durchstöbern.

lacanàre , vrb: allacanai* 1 Definitzione tènnere is làcanas acanta de pare; pònnere làcanas, serrare una terra, unu possessu; betare apare cosas foedhandho Sinònimos e contràrios alindare, aorare, atremenai, serrai, stremenai Frases ue su sole làcanat s'arrivu de su lugore sou lenu lenu 2. bideit in sos terrinos de Malosu un'iscuadra de ómines lacanendhe cun muredhos de pedra 3. ma it'est chi so narendhe, it'est chi so lacanandhe?! ◊ sos pitzinnos ant dassau su mannedhu lacananne Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu confiner, toucher Ingresu to border Ispagnolu confinar, lindar, acotar Italianu confinare Tedescu grenzen, abgrenzen.

lachedhàre , vrb Definitzione mòvere su lachedhu a tzantzigadura po asseliare o dormire su pipiu crocau Sinònimos e contràrios achinnae, annacare, bannigare, bantzicare, chigliare, sansiae Frases ti canto s'anninnia e sico a lachedhare ◊ sa mama est lachedhandhe su criu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu bercer Ingresu to rock Ispagnolu mecer, acunar Italianu cullare Tedescu wiegen.

lacrimàre , vrb: lagrimai, lagrimare Definitzione nau de un'ogu arteriau, sumire, bogare làmbrigas, fàere a làmbriga; fintzes prànghere Sinònimos e contràrios lambrigai, piànghere Frases cun totu custu fumu semus fintzas lagrimendhe! ◊ mi làgrimant sos ogros de su refriu Ètimu ltn. lacrimare Tradutziones Frantzesu larmoyer Ingresu to water Ispagnolu lagrimear Italianu lacrimare Tedescu tränen.