Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

acriminài, acriminàre , vrb: criminai Definitzione betare is neghes, sa curpa, cricare a unu po su dannu chi at fatu Sinònimos e contràrios acajonare, acrupai, acusai, ifartare, imputai, incrupai Frases no cherzo acriminare sos unos piús de sos àteros Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu incriminer, inculper Ingresu to incriminate Ispagnolu imputar Italianu incriminare Tedescu anklagen.

acrisolài, acrisolàre , vrb: crisolai Definitzione passare o fàere iscagiare (is metallos) in su crisolu Ètimu spn. acrisolar Tradutziones Frantzesu mijoter Ingresu to simmer Ispagnolu acrisolar Italianu crogiolare Tedescu schmoren, schmelzen.

acristài, acristàre , vrb: aggristare Definitzione acostire o abbasciare is cristas coment'e cambiandho bisura po calecuna cosa chi no andhat o no praghet Sinònimos e contràrios achizare, inchigiare, inchizire, incilliri, increstare Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu se renfrogner Ingresu to frown Ispagnolu fruncirarrugar el ceño Italianu aggrondarsi Tedescu runzeln.

acroconài, acroconàre , vrb Definitzione pigare crocone, arrennegu, dispraxere / acroconàresi de un'idea = incaschetare, tzacaresiche un'idea frimma in conca Sinònimos e contràrios arrampedhai / abbetiae, afutare, airai, arrabbiai, arragiolire, arrannegai, inchibberare, inchietae, inchighiristai, inchimerai, infelai, infuterare, renignai Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu s'obstiner, se mettre en colère Ingresu to get angry, to become obstinate Ispagnolu enfadarse, emperrarse Italianu incaparbire, arrabbiare Tedescu eigensinnig werden, zornig werden.

acrodhàre , vrb: aggradhare 1, aggrodhare Definitzione intanare, cuare comente faet su grodhe, su margiane, ibertandho a furare ccn. cosa, abbasciare, su si pònnere abbasciaos coment’e po no si fàere a bíere Sinònimos e contràrios abbuare, acuae, ammacionai, apatai, atanai Frases si acrodhaiat in d-un'istrintorzu, betaiat sa sanna de su rú a s'anzone colendhe e che lu tiraiat ◊ si est acrodhadu acurtzu a una mata de chessa a fàghere de bisonzu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu se terrer, être aux aguets Ingresu to go back to one's den, to lie in wait Ispagnolu esconderse, estar alen acecho Italianu rintanarsi, stare in agguato Tedescu sich verkriechen, auf der Lauer liegen.

acrostài , vrb Definitzione fàere sa crosta a is papares po chi essant orrúbios, coment’e orrostios a fora Sinònimos e contràrios arrubiai, incrostai Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu rissoler Ingresu to brown Ispagnolu dorar, saltear Italianu rosolare Tedescu anbraten.

acrupài , vrb: acurpai, crupai* Definitzione betare a ccn. is curpas o giare sa neghe de calecuna fata de malu Sinònimos e contràrios acriminai, acusai, imputai, incausai, incrupai Frases acurpaus isceti is àterus ◊ totu pagat s'acrupau, fintzas su chi ant fatu is àterus Tradutziones Frantzesu inculper Ingresu to accuse Ispagnolu culpar Italianu incolpare Tedescu beschuldigen.

acuadhigài , vrb Definitzione pònnere subràbare (es. is cambas), cicire a cuadhu Sinònimos e contràrios acabadhare, imperrai, incadhare Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu croiser Ingresu to overlap Ispagnolu cruzar, montar a caballo Italianu accavallare Tedescu übereinanderlegen.

acuàe , vrb: acuai 1, acuare, cuai Definitzione pònnere o fàere cosa a manera chi nemos dha potzat bíere e ne ischire nudha Sinònimos e contràrios abbuare, acucai, afufai, apaltare, apatai, cuerrai, imbusare, impertusare, intuzare, istichire, tudai | ctr. ammostai, essire Frases sas anades si sunt acuadas suta de s'abba candho ant intesu su fragassu ◊ sa luna si est acuada in palas de una nui ◊ tanti no dha isciu sa cosa, mancai mi dh'acuis!…◊ po nosi acuare nosi poneus su fachile in cara Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu cacher Ingresu to hide Ispagnolu esconder Italianu nascóndere Tedescu verstecken.

acuartierài , vrb Sinònimos e contràrios allogiai, aposentae Tradutziones Frantzesu cantonner (mil.) Ingresu to quarter Ispagnolu acuartelar Italianu acquartierare Tedescu einquartieren.

acubàre , vrb Definitzione fàere che cuba, ufrau de s'arrennegu, de su tzacu Sinònimos e contràrios abbrodhiare, abbrufulai, abbuscinare, acasidhare, ammussolai, amprudhiare, annicare, annozare, atrafudhai, pirmare, strugnai Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu se gonfler de colère Ingresu to swell-with-rage Ispagnolu hervir de ira Italianu gonfiarsi di ràbbia Tedescu böse werden.

acucài , vrb: acucare 1 Definitzione coment'e cuare, partare sa conca (cuca), nau in su sensu de si cuare o carragiare fintzes cun totu sa carena, fintzes po si aprigare o pònnere asuta in calecunu logu candho est proendho o faendho àteru tempus malu (acucare a logos nau in su sensu de si incarare) Sinònimos e contràrios aciunciulire, acoconare, aconcolai, acuconare, acuculiare / abbuare, afufai, ammacionai, apaltare, apatai, cuerrai, frànghere, istichire | ctr. essire Frases canno l'intenniat a órulos, si acucaiat in d-unu corrale ◊ in su cozolu su piús asciutu mi acuco in su cabbanu ◊ geo mi acucaia in d-unu corrale tupànnemi sas oricras ◊ fit acucadu, coment'e sempre, addaisegus de calchi logu 2. dogni tantu mi acucai a sa gianna aisetandhe cudhu tedescu 3. si est acucadu dae s'abba Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu se blottir Ingresu to crouch, to protect oneself Ispagnolu agazaparse, refugiarse Italianu accovacciarsi, ripararsi Tedescu sich zusammenkauern, Zuflucht suchen.

acuciài , vrb: acussai, acutare, acutzai, acutzari, agusciai, agussai, agutzai Definitzione nau de una ferramenta, de un'aina chi serbit a segare o púnghere, fàere prus segante, bogare s'atza, sa punta; nau de un'animale, pònnere contr'a ccn. o contr'a calecuna cosa, atzitzare; si narat fintzes in su sensu de lòmpere de unu frutuàriu / acutzai un'orbada = mazare un'arbada; acutare unu cane = inciulai unu cani Sinònimos e contràrios apunciudae, apuntare, arrodai 1, immolare / aciopai, aggussire, auntzare, incidai, inciulai, intzullire, ubetzare | ctr. irmarrare, ispuntai / asseliare Frases si funt postus in sa costa de sa funtana po acuciai is gortedhus ◊ e innoi dha tèngiu sa pedra de acutzai? ◊ tanti no est acussa sa càvana mia… soi deretu de dh'acussai! ◊ issa fit sempre inie, corrocorrò, batínneli sa pedra de acutare o pedínneli unu lominu pro atzènnere su fogu 2. dh'iat agusciau is canis e dh'iat fatu mussiai bèni bèni… 3. candu acutzat sa figu, su formentu a mindigu Ètimu ltn. acutiare Tradutziones Frantzesu appointer Ingresu to sharpen Ispagnolu aguzar Italianu acuminare Tedescu zuspitzen.

acuconàre , vrb Definitzione pònnere coment'e fatu a cocone, a cumossu, fintzes cuau Sinònimos e contràrios aciunciulire, acoconare, aconcolai, acucai, acuculiare, acuculiedhare, acucunniare 2. cussos pecos sont acuconaos dae su fritu apozaos inue bi at concale o corcadorza ◊ candho benit isprazas avrosas si apozat acuconau in palas de unu crastu ◊ su tuturreri dormit acuconau Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu s'accroupir Ingresu to squat Ispagnolu ponerse en cuclillas Italianu accoccolare Tedescu sich zusammenkauern.

acucuài , vrb: acucurae, acucurai, acucurare, acucurari, acucurrare, acugurrai, acugurrare Definitzione prènnere un'istrégiu apitzu de is oros, a cúcuru (o a cucurru), ponendho prus de su chi cabet a oros; prènnere sa tita de late (nau de is animales féminas chi depent angiare) e fintzes acostire sa terra a ccn. cosa prantada, su si ammuntonare de sa gente chi acudit a unu logu; pònnere in cúcuru (nau de su giuale a is boes) Sinònimos e contràrios acolumare, acucurrumedhare, afucurare / acuguciai / giúnghere / maltzire, marcitai | ctr. bocare, iscucurai, leai Frases no cumprendu comenti apat pótziu acugurrai tanti dinai ◊ bi at logu chi sa mesura la faghent a oros, medindhe, e àteros ue l'acucurrant ◊ teniat dus canistedhus acucuraus de figu sicada 2. sas berbeghes sunt acucurrendhe ca lis cheret pagu pro anzare ◊ s'aera est acucurrendhe, acucurrendhe: s'imbucat a pròere, ndhe faghet de abba!… 3. at acucurau sa terra a sa patata ◊ totu sa genti de s'arruga si est acugurrada de is tzérrius chi apu ghetau! ◊ candu passant is isposus, sa genti, po dhus biri, at a èssi acugurrada me is ispuntonis ◊ poita ti acugurras a su petus miu? 4. mi leo su zuale e sos loros ca depo acucurrare sos boes ◊ sos basones, intantu, a custu puntu ognunu betat giuale a su giú sou e l'acucurrat a sa pedra, a triulare Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu combler Ingresu to overfill Ispagnolu hacer rebosar Italianu riempire óltre i bórdi Tedescu überfüllen.

acuculiàre , vrb Definitzione ponnere coment'e acuguciaus, coment'e cuaos, pònnere in s'acoiladórgiu, in s'acúliu Sinònimos e contràrios aciunciulire, acoconare, aconcolai, acucai, acuconare, acuculiedhare, acucunniare, aculigionai Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu s'accroupir Ingresu to crouch (down) Ispagnolu ponerse en cuclillas Italianu accoccolarsi Tedescu sich zusammenkauern.

acuculiàre 1 , vrb Definitzione torrare a sa cuculia, bènnere in bisóngiu, essire pòberos Sinònimos e contràrios ammiserae | ctr. irrichire Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu appauvrir Ingresu to impoverish Ispagnolu empobrecer Italianu immiserirsi, impoverirsi Tedescu verelenden, verarmen.

acucullài, acuculliàre , vrb: acuguliare Definitzione pònnere totu acuguciau, carragiau in conca cun ccn. cosa Sinònimos e contràrios acapuciai, acubudhare, acuguciai, acugudhai, incugudhai Frases sa criadura si acugúliat in su petus de sa mama ◊ at acuculliadu bene sa pisedha e che l'at torrada a domo de sa mama Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu emmitoufler Ingresu to muffle up Ispagnolu arrebujar, arropar Italianu imbacuccare Tedescu einhüllen.

acuguciài , vrb: acugusciari, acugutzai Definitzione ammontare sa conca cun cugudhu o àteru, carragiare deunudotu, fintzes cuare; rfl. èssere in s’ibertu de calecuna cosa, apitare, acostire in s’idea de dhi giare cosa Sinònimos e contràrios acapuciai, acubudhare, acucullai, acucutare, acugudhai, acurruxonai, incugudhai Frases est noti de frius, noti de cilixia: trista e sola pipia si acugúciat in foras ◊ si est acuguciau in su letu, no biemu nudha! ◊ si no ti acugúscias ti fait mali, ca est fendi frius ◊ cudh'ómine si est acugutzau in su crucuzone prus cuau e si est ammuntau 2. no ti acugucis ca tanti no est cosa po tui! ◊ si fiat acugucendi, candu at biu ca dhoi fiat cosa Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu encapuchonner Ingresu to put a hood on Ispagnolu encapuchar Italianu incappucciare Tedescu mit einer Kapuze, bedeckt.

acugudhài, acugudhàre , vrb: cugudhare Definitzione pònnere su cugudhu, betare cosa in conca a cugudhu Sinònimos e contràrios acabbanai, acubudhare, acucullai, acucutare, acuguciai, incugudhai | ctr. iscugutare Frases sas féminas si acugudhant sa fardeta (su fardeghinu) in conca Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu encapuchonner Ingresu to hood Ispagnolu encapuchar Italianu incappucciare Tedescu eine Kapuze aufsetzen.

«« Torra a chircare