Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

aculaciài , vrb Definitzione pigare a nadiadas, a cropos de manu isprata a nàdigas Sinònimos e contràrios annadiai, innadiai, isculivitare Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu fesser Ingresu to spank Ispagnolu pegar en el culo Italianu sculacciare Tedescu den Hintern versohlen.

aculigionài, aculingionài , vrb: aculungionai, aculunzonare, aculurgionai, acurruxonai Definitzione nau de gente e de animales, fàere coment'e a culurgione, totu arregortu, coment’e acancarronau; fàere totu a pinnigas, atzirbisonau, nau de pedhe o cosas deasi; fàere a bocitedhas (nau de casu, de farra e àteru) Sinònimos e contràrios aciunciulire, acoconare, acuculiare, acugutzare, acurruxonai, ammacionai, pinnichedhare / acuguciai, ammischinai / arrunzai / abballinare, allomborae, arrombulonai | ctr. istirare 2. ita in s'ierru, ca ti ndi acurruxonas acanta, in letu! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu se pelotonner Ingresu to crouch down Ispagnolu agazaparse Italianu rannicchiarsi Tedescu sich zusammenkauern.

acumbeniàre , vrb: cumbeniare Definitzione pònnere is cumbénias, is comodidades, mescamente in sa domo Sinònimos e contràrios acumbenentziare Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu doter un appartement de tous les conforts Ingresu to have, to provide oneself Ispagnolu regalarse comodidades Italianu avére o provvedérsi di tutte le comodità Tedescu mit allem Komfort versehen.

acumbuài , vrb: acumburai, acumerare, cumerare* Definitzione si narat de is animales candho cràchidant artzandho ambos cúmburos impare, giare cumeradas, mescamente candho s'animale no bolet andhare (in cobertantza, si narat fintzes de gente chi cadredhat); pònnere is cúmburos in terra a cicire Sinònimos e contràrios acromai, arrebedhai, calchedhare, carcinai, screnciai / arrampedhai, arrebbellai / sècere Frases su burricu est acumbuendi ca non boit a dhu tocai 2. ita ses fadendi, ti ponis a acumburai?! (D.Maccioni)◊ si ndi est andara acumbuendi parèt un’ègua in domas, ma ge dha passat! 3. las aiat atzapatas una ritza e s'àtera acumerata in terra ◊ a su fitzu l'aiat bistu, a s'ingrenucata comente fit, acumerànnesi supra sos carcantzos Tradutziones Frantzesu regimber, ruer Ingresu to kick (out) Ispagnolu cocear Italianu ricalcitrare Tedescu ausschlagen.

acumentàre , vrb Definitzione coment'e cumbinare, torrare paris, èssere cuncordu Sinònimos e contràrios cuncodrai | ctr. iscumentare Tradutziones Frantzesu concorder Ingresu to coincide Ispagnolu coincidir Italianu collimare Tedescu zusammenpassen.

acumonài , vrb: acumonare Definitzione arregòllere o pònnere totu impare, totu a unu (bestiàmene, àteru), a cumone; giare su bestiàmene a contivigiare a mesu pérdia e a mesu badàngiu, a mesapare; su si pònnere impare Sinònimos e contràrios aggregare, assotziai Frases parte de sas abbas de cussu riu est intubbada: su restu est acumonada pro abbare campos e frutales ◊ si boleis guadangiai de prus, acumonaisí in sotziedadi! Terminologia iscientìfica pst Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu réunir Ingresu to aggregate Ispagnolu juntar, poner en común Italianu aggregare, méttere in comune Tedescu zusammentreiben, Vieh in Halbpacht haben

acumpagnàre , vrb: acumpangiae, acumpangiai, acumpannare, acumpanzai, acumpanzare Definitzione andhare impare cun ccn., fintzes po dhi fàere de ghia, po dh'agiudare; andhare aifatu de ccn. po dhi fàere onore; unire o pònnere a duos a duos, pònnere una cosa cun calecun'àtera Frases acumpanzachelu a domo sua, su pitzinnu, ca a solu no l'ischit! ◊ si mi acumpanzas, cheria andhare a chircare unu malàidu! ◊ acumpanzabbila cun sa manu, sa cosa, ca sa màchina a sola no si la leat bene! ◊ acumpangiadhu cun s'ogu po biri aundi andat! 2. si acumpàngiat s'annada eus a fai arregorta bella ◊ tempus a favori ti at acumpangiau Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu accompagner Ingresu to take to Ispagnolu acompañar Italianu accompagnare Tedescu begleiten.

acunnàre , vrb Definitzione andhare in crica de féminas, istare aifatu de is féminas, fàere fainas de fémina Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu s'affaiblir Ingresu to become weak Ispagnolu ser mujeriego, afeminar Italianu infiacchirsi, effeminare Tedescu werweichlichen.

acuntentàe, acuntentài , vrb: acuntentare, cuntentai Definitzione fàere o abbarrare cuntentu, giare su cuntentu, provare cuntentesa, prexu / malu a cuntentare = mendhegosu, difícili de acuntentai, itl. esigènte Sinònimos e contràrios apagnai, saltifàghere Frases custos Sardos s'acuntentant de pagu, che cadhos e àinos (Cossu)◊ sos fizos oe, si non los acuntentant in sos disizos, minetant de si che andhare dai domo ◊ acuntèntadi de su chi ti daent! ◊ a marolla benit a dh'acuntentai! Tradutziones Frantzesu contenter Ingresu to please Ispagnolu contentar, complacer, satisfacer Italianu accontentare, soddisfare Tedescu zufriedenstellen.

acupài , vrb: cupai* Definitzione fàere o ammesturare is cartas e ispartzire su matzu in duos o prus muntonedhos Sinònimos e contràrios ilgupare, smatzai 1 Tradutziones Frantzesu couper un jeu de cartes Ingresu to halve Ispagnolu barajar, cortar Italianu smezzare le carte Tedescu abheben (Kartenspiel).

acupài 1, acupàre , vrb: aggupare Definitzione si narat de unos cantu ebrúgios (es. latuca, càule) chi si serrant comente a bòcia, cun is fògias cracas; fàere coment’e a cupu, nau de sa manu fata a cofu serrandho unu pagu is pódhighes / aggupare sas oricras = allutai is origas po intèndiri o ascurtai bèni Sinònimos e contràrios aggupulare, aupare 2. est aggupanne sa manu a un'oricra ca no intendhet ◊ cun is manus acupadas abetàt a dhi calai sa gràtzia e… aici est aturau! ◊ aggupanne sas oricras acurtzu potites intènnere Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu taller Ingresu to head Ispagnolu acogollarse Italianu accestire Tedescu bestauden.

acurtzài, acurtzàre, acurtzàri , vrb Definitzione segare cosa faendhodha prus curtza; acostire, andhare o bènnere prus acanta Sinònimos e contràrios cercinae, chertzinare, chirchinare, incruciai / acostai | ctr. illongare 2. como acurtza a innoghe ca ti allumo su fogu e ti callentas! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu raccourcir Ingresu to shorten Ispagnolu acortar Italianu accorciare Tedescu verkürzen.

acusài , vrb: acusare Definitzione incurpare a unu de calecunu dannu o farta, cufessare, fàere ischire de àere fatu male; prus che àteru giogandho a cartas, su si abbogare naendho ite giogu unu portat in manos; fintzes nàrrere a su dutore su male chi si sentit Sinònimos e contràrios acajonare, acriminai, acrupai, imputai, incausai, incrupai / decrarare, nàrrere Frases ita est sa curpa chi seis acusendimidha? ◊ est andau a su cunfessori a si acusai de ai furau ◊ de ite pecadu bos acusades? ◊ mi acuso de sa mala educassione chi apo dadu a fizos mios ◊ sa bíldia dhus acusara po dogna cosa ◊ babbu acuseit a tiu Tottoi chi Frantzischinu s'aiat bodhidu cosa in binza 2. castit ca chini acusat depit portai giogu! ◊ tra cumpantzos si fachiant tzinnos a sa lestra pro acusare sa carta de tirare ◊ chie acusaiat trinta, chie chimbanta, chie chentu erveches mortas (A.Pau)◊ de custa cosa mi so acusadu a su dutore e nachi est de operare 3. sa mastra mi acusaiat a tiu Satta, chi lu relataiat a babbu Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu accuser Ingresu to charge Ispagnolu acusar Italianu accusare Tedescu beschuldigen, anklagen.

acussolzàre, acussorgiài, acussorgiàre , vrb: acussorjare, acussorxai, acussorzare, acutzorgiai, cussorzare Definitzione fàere cussòrgia, pònnere o istare a cussòrgia in calecunu logu (ma fintzes nau po gente chentza bestiàmene), portare su bestiàmene a una cussòrgia a pàschere calecunu tempus Sinònimos e contràrios aposentae, assemidare | ctr. iscussorjare Frases is pastores in su cumunale si acussòrgiant agantu ant connotu ◊ is Seulesus si fuant acutzorgiaus in custus tretus 2. sa musca detadora est una musca acussorgiada pruschetotu in is coiles Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu s'établir, se fixer Ingresu to settle Ispagnolu establecerse, asentarse Italianu stanziarsi Tedescu sich niederlassen.

acuzonàre , vrb Definitzione cuare, pònnere, istare in d-unu cugigone, a una bandha, in tretu apartau Sinònimos e contràrios acantonai, achizolare, achizonare, acorrunconare, acuzare, afurringonai, arreconai, inchizolare, incozolare, partare Frases si l'acuzonas, sa cosa, irméntigas ue l'as posta ◊ mi acuzono in sa ziminera ◊ candho proghiat si acuzonabat in d-un'angrone e si aperiat su paracu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu rencogner Ingresu to put in a corner Ispagnolu arrinconar Italianu rincantucciare Tedescu in eine Ecke stellen.

adaretzài , vrb: adderessare, adderetare, adderetzai, adderetzare, adderetzari, adereciare, aderessai, aderetzai, aderetzari, arereciai, deretare Definitzione fàere deretu, ténneru, pònnere prantau, istrantagiau o chi potzat istare a solu; arretirare, pònnere a postu, pònnere adderetu, chi andhet bene o comente si tocat, fintzes torrare apostu una cosa andhada male, guasta Sinònimos e contràrios acampaniare, acodomai, aconciai, addirire 1, aggheretzare, assantai, assetiai, inderetare, indritare / mòere, ispostare | ctr. isordulare Frases sa linna trota dh'aderetzat su fogu…◊ po aderetzai a tui mi seu atrotiau dèu! ◊ tocat de azeretare sos revessos ◊ sos tortos los ant azeretados ponzèndhelis unu palu ◊ est chin sas palas che agionedha: pro bi las azeretare cheret apredigada! ◊ aderetzai is istradas, fadei logu ca benit su Messia! ◊ sos piantos cherent adderetados dae minoredhos 2. est in terra e corzu a isse si no si ndhe adderetat! ◊ fatu fatu ndhe aderetzat s'ischina e s'imbarat a sa màniga de su marrone ◊ sa domu ndi est arruta: tocat a ndi dha torrai a aderetzai ◊ cia Vitória si est totu arereciara po dhi fai sa fotografia 3. candu si tenit pistocu in bértula is cosas ciai si aderessant ◊ sas féminas bi ant de adderetare su locu ◊ chi mi adderetzu mi dhus pongu totus in buciaca, cussus! ◊ adderètadi, cantu chi ses isterrigorzadu lèndheche sas terras de su paba! ◊ aderetzari milliardos de ómines chi ant pigadu unu sétiu malu no est brulla! (P.G.Mura) Sambenados e Provèrbios prb: sa mata si adaretzat candu est pitica Ètimu spn. aderezar Tradutziones Frantzesu redresser Ingresu to strighten, to mend Ispagnolu enderezar, corregir Italianu raddrizzare, aggiustare Tedescu geradebiegen, in Ordnung bringen.

adasiài , vrb: addajare, addasiai, addasiare Definitzione fàere is cosas abbellu, pigaresidha chentza presse, fàere prus abbellu, cun prus pagu lestresa, abbrandhare unu fàere Sinònimos e contràrios biltentare, illesinare, istentae, tricare | ctr. acoidai Frases tónchinos de betzesa addajant s'andhera 2. erribbau a padente iat addasiau su passu poite is matas furint intipias Ètimu itl. adagiare Tradutziones Frantzesu tarder Ingresu to delay Ispagnolu tardar Italianu indugiare Tedescu langsam machen.

adatài , vrb: addatai, addatae, addatare Definitzione fàere una cosa a manera chi potzat andhare bene a o cun d-un'àtera, o po un'iscopu, una faina; rfl. cambiare su cumportamentu, s'abbitúdine, is capacidades a manera de pòdere fàere o andhare bene in àteru logu e cunditziones, in calecuna cosa o bisóngiu, fintzes cumprèndhere ite est su prus giustu de fàere in d-una faina Sinònimos e contràrios aggarbai, cuncodrai / arragnare Frases po bivi impai mairu e mullei tocat a si adatai! 2. si podis no fatzas sa noti po dí e addatadí sempri a su tempus! ◊ isse za si addatat a totu, a fàghere de mastru de muru e a maniale!◊ deo a totu sos trabàglios mi adato 3. no mi so addatada e bi apo postu tropu sale, in custu mànigu Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu adapter Ingresu to fit Ispagnolu adaptar Italianu adattare Tedescu anpassen.

addagnài , vrb: addannae, addannai, addannare, addanniai, dannai Definitzione fàere dannu, dannos; fàere male, guastu / denti addagnada = mantzada Sinònimos e contràrios guastai, indomaxai, nòcere, scalabrai | ctr. sanare Frases sa cilixia at addagnau su trigu ◊ su píbiri no pistis, chi addagnat a su nasu! ◊ custus drucis no addànniant is cascialis Ètimu spn? Tradutziones Frantzesu endommager Ingresu to damage Ispagnolu perjudicar, dañar Italianu danneggiare Tedescu beschädigen.

addàre , vrb: dae 1 Definitzione pruschetotu dhu narant de is pipios in su sensu chi si lassant pigare in bratzos fintzes si dhos pigat gente chi no connoschent / addare a ccn. cosa = pentzai, atuai, fai atentzioni a una cosa Frases custa criadura si addaet: andhat cun chie li porrit sas manos a la leare 2. deo mi aio su contu tiradu: Chissai chi mancu si abbizet de nudha! Invece, belle e maca, bi at addadu! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu se donner Ingresu to allow oneself Ispagnolu darse Italianu concèdersi Tedescu sich überlassen.

«« Torra a chircare