aculaciài , vrb Definitzione
pigare a nadiadas, a cropos de manu isprata a nàdigas
Sinònimos e contràrios
annadiai,
innadiai,
isculivitare
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
fesser
Ingresu
to spank
Ispagnolu
pegar en el culo
Italianu
sculacciare
Tedescu
den Hintern versohlen.
aculigionài, aculingionài , vrb: aculungionai,
aculunzonare,
aculurgionai,
acurruxonai Definitzione
nau de gente e de animales, fàere coment'e a culurgione, totu arregortu, coment’e acancarronau; fàere totu a pinnigas, atzirbisonau, nau de pedhe o cosas deasi; fàere a bocitedhas (nau de casu, de farra e àteru)
Sinònimos e contràrios
aciunciulire,
acoconare,
acuculiare,
acugutzare,
acurruxonai,
ammacionai,
pinnichedhare
/
acuguciai,
ammischinai
/
arrunzai
/
abballinare,
allomborae,
arrombulonai
| ctr.
istirare
2.
ita in s'ierru, ca ti ndi acurruxonas acanta, in letu!
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
se pelotonner
Ingresu
to crouch down
Ispagnolu
agazaparse
Italianu
rannicchiarsi
Tedescu
sich zusammenkauern.
acumbeniàre , vrb: cumbeniare Definitzione
pònnere is cumbénias, is comodidades, mescamente in sa domo
Sinònimos e contràrios
acumbenentziare
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
doter un appartement de tous les conforts
Ingresu
to have,
to provide oneself
Ispagnolu
regalarse comodidades
Italianu
avére o provvedérsi di tutte le comodità
Tedescu
mit allem Komfort versehen.
acumbuài , vrb: acumburai,
acumerare,
cumerare* Definitzione
si narat de is animales candho cràchidant artzandho ambos cúmburos impare, giare cumeradas, mescamente candho s'animale no bolet andhare (in cobertantza, si narat fintzes de gente chi cadredhat); pònnere is cúmburos in terra a cicire
Sinònimos e contràrios
acromai,
arrebedhai,
calchedhare,
carcinai,
screnciai
/
arrampedhai,
arrebbellai
/
sècere
Frases
su burricu est acumbuendi ca non boit a dhu tocai
2.
ita ses fadendi, ti ponis a acumburai?! (D.Maccioni)◊ si ndi est andara acumbuendi parèt un’ègua in domas, ma ge dha passat!
3.
las aiat atzapatas una ritza e s'àtera acumerata in terra ◊ a su fitzu l'aiat bistu, a s'ingrenucata comente fit, acumerànnesi supra sos carcantzos
Tradutziones
Frantzesu
regimber,
ruer
Ingresu
to kick (out)
Ispagnolu
cocear
Italianu
ricalcitrare
Tedescu
ausschlagen.
acumentàre , vrb Definitzione
coment'e cumbinare, torrare paris, èssere cuncordu
Sinònimos e contràrios
cuncodrai
| ctr.
iscumentare
Tradutziones
Frantzesu
concorder
Ingresu
to coincide
Ispagnolu
coincidir
Italianu
collimare
Tedescu
zusammenpassen.
acumonài , vrb: acumonare Definitzione
arregòllere o pònnere totu impare, totu a unu (bestiàmene, àteru), a cumone; giare su bestiàmene a contivigiare a mesu pérdia e a mesu badàngiu, a mesapare; su si pònnere impare
Sinònimos e contràrios
aggregare,
assotziai
Frases
parte de sas abbas de cussu riu est intubbada: su restu est acumonada pro abbare campos e frutales ◊ si boleis guadangiai de prus, acumonaisí in sotziedadi!
Terminologia iscientìfica
pst
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
réunir
Ingresu
to aggregate
Ispagnolu
juntar,
poner en común
Italianu
aggregare,
méttere in comune
Tedescu
zusammentreiben,
Vieh in Halbpacht haben
acumpagnàre , vrb: acumpangiae,
acumpangiai,
acumpannare,
acumpanzai,
acumpanzare Definitzione
andhare impare cun ccn., fintzes po dhi fàere de ghia, po dh'agiudare; andhare aifatu de ccn. po dhi fàere onore; unire o pònnere a duos a duos, pònnere una cosa cun calecun'àtera
Frases
acumpanzachelu a domo sua, su pitzinnu, ca a solu no l'ischit! ◊ si mi acumpanzas, cheria andhare a chircare unu malàidu! ◊ acumpanzabbila cun sa manu, sa cosa, ca sa màchina a sola no si la leat bene! ◊ acumpangiadhu cun s'ogu po biri aundi andat!
2.
si acumpàngiat s'annada eus a fai arregorta bella ◊ tempus a favori ti at acumpangiau
Ètimu
itl.
Tradutziones
Frantzesu
accompagner
Ingresu
to take to
Ispagnolu
acompañar
Italianu
accompagnare
Tedescu
begleiten.
acunnàre , vrb Definitzione
andhare in crica de féminas, istare aifatu de is féminas, fàere fainas de fémina
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
s'affaiblir
Ingresu
to become weak
Ispagnolu
ser mujeriego,
afeminar
Italianu
infiacchirsi,
effeminare
Tedescu
werweichlichen.
acuntentàe, acuntentài , vrb: acuntentare,
cuntentai Definitzione
fàere o abbarrare cuntentu, giare su cuntentu, provare cuntentesa, prexu / malu a cuntentare = mendhegosu, difícili de acuntentai, itl. esigènte
Sinònimos e contràrios
apagnai,
saltifàghere
Frases
custos Sardos s'acuntentant de pagu, che cadhos e àinos (Cossu)◊ sos fizos oe, si non los acuntentant in sos disizos, minetant de si che andhare dai domo ◊ acuntèntadi de su chi ti daent! ◊ a marolla benit a dh'acuntentai!
Tradutziones
Frantzesu
contenter
Ingresu
to please
Ispagnolu
contentar,
complacer,
satisfacer
Italianu
accontentare,
soddisfare
Tedescu
zufriedenstellen.
acupài , vrb: cupai* Definitzione
fàere o ammesturare is cartas e ispartzire su matzu in duos o prus muntonedhos
Sinònimos e contràrios
ilgupare,
smatzai 1
Tradutziones
Frantzesu
couper un jeu de cartes
Ingresu
to halve
Ispagnolu
barajar,
cortar
Italianu
smezzare le carte
Tedescu
abheben (Kartenspiel).
acupài 1, acupàre , vrb: aggupare Definitzione
si narat de unos cantu ebrúgios (es. latuca, càule) chi si serrant comente a bòcia, cun is fògias cracas; fàere coment’e a cupu, nau de sa manu fata a cofu serrandho unu pagu is pódhighes / aggupare sas oricras = allutai is origas po intèndiri o ascurtai bèni
Sinònimos e contràrios
aggupulare,
aupare
2.
est aggupanne sa manu a un'oricra ca no intendhet ◊ cun is manus acupadas abetàt a dhi calai sa gràtzia e… aici est aturau! ◊ aggupanne sas oricras acurtzu potites intènnere
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
taller
Ingresu
to head
Ispagnolu
acogollarse
Italianu
accestire
Tedescu
bestauden.
acurtzài, acurtzàre, acurtzàri , vrb Definitzione
segare cosa faendhodha prus curtza; acostire, andhare o bènnere prus acanta
Sinònimos e contràrios
cercinae,
chertzinare,
chirchinare,
incruciai
/
acostai
| ctr.
illongare
2.
como acurtza a innoghe ca ti allumo su fogu e ti callentas!
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
raccourcir
Ingresu
to shorten
Ispagnolu
acortar
Italianu
accorciare
Tedescu
verkürzen.
acusài , vrb: acusare Definitzione
incurpare a unu de calecunu dannu o farta, cufessare, fàere ischire de àere fatu male; prus che àteru giogandho a cartas, su si abbogare naendho ite giogu unu portat in manos; fintzes nàrrere a su dutore su male chi si sentit
Sinònimos e contràrios
acajonare,
acriminai,
acrupai,
imputai,
incausai,
incrupai
/
decrarare,
nàrrere
Frases
ita est sa curpa chi seis acusendimidha? ◊ est andau a su cunfessori a si acusai de ai furau ◊ de ite pecadu bos acusades? ◊ mi acuso de sa mala educassione chi apo dadu a fizos mios ◊ sa bíldia dhus acusara po dogna cosa ◊ babbu acuseit a tiu Tottoi chi Frantzischinu s'aiat bodhidu cosa in binza
2.
castit ca chini acusat depit portai giogu! ◊ tra cumpantzos si fachiant tzinnos a sa lestra pro acusare sa carta de tirare ◊ chie acusaiat trinta, chie chimbanta, chie chentu erveches mortas (A.Pau)◊ de custa cosa mi so acusadu a su dutore e nachi est de operare
3.
sa mastra mi acusaiat a tiu Satta, chi lu relataiat a babbu
Ètimu
itl.
Tradutziones
Frantzesu
accuser
Ingresu
to charge
Ispagnolu
acusar
Italianu
accusare
Tedescu
beschuldigen,
anklagen.
acussolzàre, acussorgiài, acussorgiàre , vrb: acussorjare,
acussorxai,
acussorzare,
acutzorgiai,
cussorzare Definitzione
fàere cussòrgia, pònnere o istare a cussòrgia in calecunu logu (ma fintzes nau po gente chentza bestiàmene), portare su bestiàmene a una cussòrgia a pàschere calecunu tempus
Sinònimos e contràrios
aposentae,
assemidare
| ctr.
iscussorjare
Frases
is pastores in su cumunale si acussòrgiant agantu ant connotu ◊ is Seulesus si fuant acutzorgiaus in custus tretus
2.
sa musca detadora est una musca acussorgiada pruschetotu in is coiles
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
s'établir,
se fixer
Ingresu
to settle
Ispagnolu
establecerse,
asentarse
Italianu
stanziarsi
Tedescu
sich niederlassen.
acuzonàre , vrb Definitzione
cuare, pònnere, istare in d-unu cugigone, a una bandha, in tretu apartau
Sinònimos e contràrios
acantonai,
achizolare,
achizonare,
acorrunconare,
acuzare,
afurringonai,
arreconai,
inchizolare,
incozolare,
partare
Frases
si l'acuzonas, sa cosa, irméntigas ue l'as posta ◊ mi acuzono in sa ziminera ◊ candho proghiat si acuzonabat in d-un'angrone e si aperiat su paracu
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
rencogner
Ingresu
to put in a corner
Ispagnolu
arrinconar
Italianu
rincantucciare
Tedescu
in eine Ecke stellen.
adaretzài , vrb: adderessare,
adderetare,
adderetzai,
adderetzare,
adderetzari,
adereciare,
aderessai,
aderetzai,
aderetzari,
arereciai,
deretare Definitzione
fàere deretu, ténneru, pònnere prantau, istrantagiau o chi potzat istare a solu; arretirare, pònnere a postu, pònnere adderetu, chi andhet bene o comente si tocat, fintzes torrare apostu una cosa andhada male, guasta
Sinònimos e contràrios
acampaniare,
acodomai,
aconciai,
addirire 1,
aggheretzare,
assantai,
assetiai,
inderetare,
indritare
/
mòere,
ispostare
| ctr.
isordulare
Frases
sa linna trota dh'aderetzat su fogu…◊ po aderetzai a tui mi seu atrotiau dèu! ◊ tocat de azeretare sos revessos ◊ sos tortos los ant azeretados ponzèndhelis unu palu ◊ est chin sas palas che agionedha: pro bi las azeretare cheret apredigada! ◊ aderetzai is istradas, fadei logu ca benit su Messia! ◊ sos piantos cherent adderetados dae minoredhos
2.
est in terra e corzu a isse si no si ndhe adderetat! ◊ fatu fatu ndhe aderetzat s'ischina e s'imbarat a sa màniga de su marrone ◊ sa domu ndi est arruta: tocat a ndi dha torrai a aderetzai ◊ cia Vitória si est totu arereciara po dhi fai sa fotografia
3.
candu si tenit pistocu in bértula is cosas ciai si aderessant ◊ sas féminas bi ant de adderetare su locu ◊ chi mi adderetzu mi dhus pongu totus in buciaca, cussus! ◊ adderètadi, cantu chi ses isterrigorzadu lèndheche sas terras de su paba! ◊ aderetzari milliardos de ómines chi ant pigadu unu sétiu malu no est brulla! (P.G.Mura)
Sambenados e Provèrbios
prb:
sa mata si adaretzat candu est pitica
Ètimu
spn.
aderezar
Tradutziones
Frantzesu
redresser
Ingresu
to strighten,
to mend
Ispagnolu
enderezar,
corregir
Italianu
raddrizzare,
aggiustare
Tedescu
geradebiegen,
in Ordnung bringen.
adasiài , vrb: addajare,
addasiai,
addasiare Definitzione
fàere is cosas abbellu, pigaresidha chentza presse, fàere prus abbellu, cun prus pagu lestresa, abbrandhare unu fàere
Sinònimos e contràrios
biltentare,
illesinare,
istentae,
tricare
| ctr.
acoidai
Frases
tónchinos de betzesa addajant s'andhera
2.
erribbau a padente iat addasiau su passu poite is matas furint intipias
Ètimu
itl.
adagiare
Tradutziones
Frantzesu
tarder
Ingresu
to delay
Ispagnolu
tardar
Italianu
indugiare
Tedescu
langsam machen.
adatài , vrb: addatai,
addatae,
addatare Definitzione
fàere una cosa a manera chi potzat andhare bene a o cun d-un'àtera, o po un'iscopu, una faina; rfl. cambiare su cumportamentu, s'abbitúdine, is capacidades a manera de pòdere fàere o andhare bene in àteru logu e cunditziones, in calecuna cosa o bisóngiu, fintzes cumprèndhere ite est su prus giustu de fàere in d-una faina
Sinònimos e contràrios
aggarbai,
cuncodrai
/
arragnare
Frases
po bivi impai mairu e mullei tocat a si adatai!
2.
si podis no fatzas sa noti po dí e addatadí sempri a su tempus! ◊ isse za si addatat a totu, a fàghere de mastru de muru e a maniale!◊ deo a totu sos trabàglios mi adato
3.
no mi so addatada e bi apo postu tropu sale, in custu mànigu
Ètimu
itl.
Tradutziones
Frantzesu
adapter
Ingresu
to fit
Ispagnolu
adaptar
Italianu
adattare
Tedescu
anpassen.
addagnài , vrb: addannae,
addannai,
addannare,
addanniai,
dannai Definitzione
fàere dannu, dannos; fàere male, guastu / denti addagnada = mantzada
Sinònimos e contràrios
guastai,
indomaxai,
nòcere,
scalabrai
| ctr.
sanare
Frases
sa cilixia at addagnau su trigu ◊ su píbiri no pistis, chi addagnat a su nasu! ◊ custus drucis no addànniant is cascialis
Ètimu
spn?
Tradutziones
Frantzesu
endommager
Ingresu
to damage
Ispagnolu
perjudicar,
dañar
Italianu
danneggiare
Tedescu
beschädigen.
addàre , vrb: dae 1 Definitzione
pruschetotu dhu narant de is pipios in su sensu chi si lassant pigare in bratzos fintzes si dhos pigat gente chi no connoschent / addare a ccn. cosa = pentzai, atuai, fai atentzioni a una cosa
Frases
custa criadura si addaet: andhat cun chie li porrit sas manos a la leare
2.
deo mi aio su contu tiradu: Chissai chi mancu si abbizet de nudha! Invece, belle e maca, bi at addadu!
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
se donner
Ingresu
to allow oneself
Ispagnolu
darse
Italianu
concèdersi
Tedescu
sich überlassen.