Ditzionàriu in línia
de sa limba e de sa cultura sarda

arrandài , vrb: arrendai 1, randai Definitzione fàere o pònnere s’arrandha a unu bestimentu o trastu Sinònimos e contràrios irrandhare, trinetare Frases est arrandendi sa camisa ◊ mi ammostas su chi as arrandau me is pannus? ◊ is féminas ant arrandau sa tialledha de s'altari ◊ apu arrendau is lensolos 2. intamen de arrechiai a su babbu mortu, sa genti iat arrandau po sa filla Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu faire de la dentelle Ingresu to lace Ispagnolu adornar con encajes Italianu merlettare Tedescu mit Spitzen besetzen.

arranguài , vrb: arrangulai Definitzione imbitzare forte, tropu (ma fortzis fintzes unu pagu orròschere), giare su cuntentu coment’e po paga Sinònimos e contràrios abbetuare, abesare, acomunai, acostumai, imbisciare, ingustai / allicare, allichionare, imbitzicare, ingolumare Frases dh'as arranguau a su cafei e immoi dhu disígiat sempri ◊ mancai aresti, cussu gatu, chi dh'arranguais gei si lassat pigai ◊ su pipiu est arranguau a sa tita e no bollit àteru 2. est arranguau a s'àtera parti de su mari 3. femu giai arranguendimí, telefonendi sentza de podi pigai sa línia! Tradutziones Frantzesu habituer, accoutumer Ingresu to accustom Ispagnolu acostumbrar Italianu avvezzare Tedescu gewöhnen.

arranguitzài , vrb: arrenguitzai, arringuitzai, arringulitzari, ranguitzai Definitzione giare o pigare cosa chi praghet, fintzes coment'e paga, de cuntentu po calecuna cosa chi unu at fatu, batire sa gana, pigare s'àteru a losingas, cun promissas e cosas chi dhi podent pràghere Sinònimos e contràrios acasagiai, arranguai, imbozare, inganatzire, ingangulissai, ingrangugliare | ctr. dirganare, irbozare Frases una tassa de cafè bonu cun pastas de lati dhas iat arringuitzadas de sa fatiga de su viàgiu ◊ a mairu tuu dhu depis basai e arranguitzai! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu gratifier Ingresu to give a bonus Ispagnolu gratificar Italianu gratificare Tedescu eine Gratifikation geben.

arrannegài , vrb: arrennegai, arrennegare Definitzione pigare (o fintzes giare) arrennegu, afuta, tzacu po cosas chi andhant in contràriu Sinònimos e contràrios abruncudhí, airai, allulluriai, inchestiare, inchietae, infrascai / abbetiae, acroconai, afutare, aorcare, arrabbiai, arragiolire, collobbiare, inchimerai, infelai, infuterare, insutzuligai, renignai Frases Luisicu si arrennegàt cun cudhu chi ci dh'iat iscutu in presoni e ndi dh'iat pigau is fillus ◊ no lu subéries ca si arrennegat! ◊ m'imputais unu dannu e mi narais a no mi arrennegai!…◊ su mere si fit arrennegadu cun sos teracos pro cosa chi non deviant fàghere Ètimu spn. renegar Tradutziones Frantzesu se mettre en colère Ingresu to flare up Ispagnolu encolerizarse Italianu infuriarsi, sdegnarsi Tedescu wütend werden.

arrannèsci, arrannèssi , vrb: arrendhèscere, arrenèscere, arrenèsciri, arrennèscede, arrennèscere, arrennèschere, arrennesci, arrennèsciri, arrennèssede, arrennèssere, arrinnesci, errennèscere, renèsciri Definitzione arresurtare a fàere una cosa, a lòmpere a un'iscopu, andhare bene in ccn. cosa / ind. pres. dèu arrennèsciu (ar-ren-nè-sciu); pps. arrennésciu (ar-ren-né-sci-u) Sinònimos e contràrios resèssere, resessire, revèntere Frases no arrannesceus a dhi ponni càbudu a custa cosa ◊ arrinnèsciu a donai sensu a sa vida (F.Locci)◊ àinu malu, ma s'ómine arrennesset a no che arrúere ◊ solu arrennessindhe binchidore ti apo a dare sa printzipessa ◊ no arrennesso a mi ndhe irmentigare ◊ fortzis che arrendhesceus de dhi bíede sa cara Ètimu itl.t rinescire Tradutziones Frantzesu réussir, parvenir Ingresu to succeed Ispagnolu lograr, conseguir Italianu riuscire Tedescu gelingen.

arranomonài , vrb: arrenomenai Definitzione nàrrere su númene de unu Sinònimos e contràrios arremonae, fentomare, mantovare Frases fostei no nd'iat inténdiu mai arranomonendi? Ètimu ctl. renomenar Tradutziones Frantzesu nommer Ingresu to name Ispagnolu nombrar Italianu nominare, fare il nóme di qlc Tedescu erwähnen.

arrapagnàre , vrb: arrapignai, arrapinai, arrepignai, rapignai Definitzione pigare sa cosa a s'àteru cun sa fortza, a fura Sinònimos e contràrios afufai, arpiai, arrabbinare, aungrare, craspuare, furai, inghitai, irrobbare, runtzinare, sdorrobbai Frases is sordaus boliant arrepignai totu s'arrichesa de sa crésia ◊ in sas binzas anzenas arrapagnaiat s'àghina chi cheriat Ètimu spn. rapiñar Tradutziones Frantzesu voler, dévaliser Ingresu to robber Ispagnolu atracar, asaltar Italianu rapinare Tedescu rauben.

arrapài 1 , vrb rfl: arrapare 1 Definitzione nau de ómine, sentire gana forte po fémina Ètimu itl. arrapare Tradutziones Frantzesu s'exciter sexuellement Ingresu to excite sexually Ispagnolu ponerse cachondo Italianu eccitarsi sessualménte Tedescu sich erregen.

arrapíti , vrb: arrepítere, arrepiti, errepítere, repítere Definitzione nàrrere o fàere torra sa cosa / ger. arrepitindho, arrepitinno, pps. arrepítiu Sinònimos e contràrios repetire Tradutziones Frantzesu répéter Ingresu to repeat Ispagnolu repetir Italianu ripètere Tedescu wiederholen.

arràre , vrb Definitzione segai arra, sida; fàere moida de sida Sinònimos e contràrios assidare, scirrai / bacanare, istripitare, sciumbullai, tzacai Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu déboiser Ingresu to strip of leaves Ispagnolu retazar, rozar Italianu sfrascare Tedescu lichten.

arrasài , vrb: arrasare 1, arrasari, arresai, arresare, arrosai, rasare Definitzione nàrrere is pregadorias (a iscúsiu); fàere una genia de moidedha, nau de is gatos candho funt asseliaos o parent dormios, candho si frandhigant / missa arrasada = bassa, chentza cantada Sinònimos e contràrios orassionare, precadorare, precare / aggrogotai Frases sa dí de sant'Arrocu s'arrosàriu dh'arresu…◊ arrèsali un'Ave Maria! ◊ mi at fatu torrare chene arrasare totu sas postas de su rojaru ◊ bandant a crésia po arresai ◊ a santu Zuanni arreso 2. su gatu est arresendu Ètimu spn. Tradutziones Frantzesu prier Ingresu to pray Ispagnolu rezar Italianu pregare Tedescu beten.

arrasicàre , vrb: arrasigae, arrasigai, arrasigare, arrasigari, arresigai, arrisigai, rasigai* Definitzione passare a forte calecuna aina, prus che àteru cun atza, a frigadura po ndhe pigare unu pígiu de cosa Sinònimos e contràrios arraschiai, arrasciare, craschiare, farisciare, iscadrapiare, saricare / frigare / arrosigai Frases dona cura no ti arràsighis in su muru, a t'incadhossat! ◊ is pastores si poniant is cambalis po s'iscrancari de si arrasigari is cambas candu andànt a pàsciri ◊ mi pòngiu a arrasigai ossus a usu de cani?! 2. a mei custu errisixedhu no mi nci calat tropu bèni, mi arrasigat unu pagu is gangas!… Tradutziones Frantzesu gratter, racler Ingresu to scrape Ispagnolu rascar Italianu raschiare Tedescu schaben.

arraspagliài , vrb: arrespagliai, raspagliai Definitzione giare una prima manu de ischedradura a is muros Sinònimos e contràrios arrabbussai, impalitai, impilatzare, incalchinare, intunigare, irrustigare Ètimu ctl. raspallar Tradutziones Frantzesu crépir Ingresu to render Ispagnolu enfoscar Italianu rinzaffare Tedescu bewerfen.

arraspài , vrb: raspai Definitzione trebballare, tocare o arrasigare a raspa; fintzes pigare, pinnigare cosa prus che àteru coment’e aprofitamentu 2. candu c'est de arraspai totus si faint is bonus! (A.Garau) Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu râper Ingresu to rasp Ispagnolu escofinar Italianu raspare Tedescu raspeln.

arraspetài , vrb: arrespetai, arrispetai, errespetare, respetai* Definitzione fàere contu, tènnere arrespetu, istima po gente e cosas in totu su chi de bonu podent àere, faendho a manera de no dhis nòghere, de no dhis fàere male, dannu, ofesa Sinònimos e contràrios acatai 1, remirai, serretzai | ctr. menispresiare Frases bisòngiat a si fai arrispetai! ◊ giustu est chini arrespetat is cumandamentus de Deus ◊ issus no arrespetant is modas ◊ dh'arraspetu poita c'est unu mortu aranti, deghinou!… Tradutziones Frantzesu respecter Ingresu to respect Ispagnolu respetar Italianu rispettare Tedescu respektieren.

arraspinzàre , vrb Definitzione coment'e raspare, nau in cobertantza po furare, pigare a furadura Sinònimos e contràrios afuruncai, aungrare, ciaspinare, furanciulai, gastochiare, respilliai, raspinnare Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu chaparder Ingresu to pilfer Ispagnolu ratear Italianu rubacchiare Tedescu stehlen.

arraspúndi , vrb: arrespòndhede, arrespòndhere, arrespònnere, arrespundi, errespòndhere, respònere* Definitzione giare s’arresposta a una domandha, nàrrere su chi unu at domandhau; iscríere a unu chi at mandhau lítera o àtera posta; fintzes foedhare a gente prus manna o prus de importu chentza o cun pagu arrespetu, candho iat a èssere prus arrespetosu a citire; in su giogu o in àteru, fàere calecuna cosa coment'e adduindho a su chi proponet o cumènciat s'àteru, o fintzes contr'a su chi faet s'àteru / arrespòndhere a singru serru = donai s'úrtima arrispusta, serrai su chistionu e dónnia discussioni Sinònimos e contràrios ispundhe | ctr. dimandhare, porrogare, precontare Frases a s'anzone dha faedhaiat che candho issa dhi podiat arrespòndhere ◊ nemus dhi arrespundit mancu fuedhu ◊ no arrespundis nudha? ◊ a cussa pregonta issu no iscít arrespundi ◊ anca dh'iat arrespostu: Arresone tenes, fizu meu! 2. is tempus càmbiant: immoi unu arrespundit fintzas a su babbu! Tradutziones Frantzesu répondre Ingresu to answer Ispagnolu contestar, responder Italianu rispóndere Tedescu antworten.

arrastài , vrb: arrastare, arrastari, arrastrai, rastai Definitzione andhare a s'arrastu de sa fera, pigare s'arrancu, fragare; sighire o pònnere aifatu de s'ormina, de is arrastos Sinònimos e contràrios acarigai, annajare, annàsere, fiagare, isimare, nuscai, semare 1 / addromare, atratare, ildarrastare, orminare, trateare Frases su cani miu at arrastau sa perdixi ◊ recuias a domo arrastendhe sabores dae tesu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu flairer le gibier Ingresu to scent game Ispagnolu rastrear Italianu fiutare la selvaggina Tedescu wittern.

arratirài , vrb: arretirai, arritirai, arritirare, retirai Definitzione torrare agoa, andharesindhe, lassare istare una cosa, una chistione, un'impíciu; learesindhe de unu logu calecuna cosa chi apartenet o pertocat a chie ndhe dha leat, su ndhe pigare sa cosa de mesu ue istrobbat po dha pònnere a una parte, in su logu suo Sinònimos e contràrios furriai, storrai / collire, leai, picare Frases bai e arretiradí, lassa a perdi custas chistionis! ◊ sa filla de s'urrei si fut arritirada po nci pensai 2. sa mama ndi at arretirau su fillu de iscola ◊ sa mesixedha dh’arritiru a una parti ca dòngiu una passada de iscova Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu retirer Ingresu to take back Ispagnolu retirar Italianu ritirare Tedescu zurückziehen.

arratulàre , vrb Definitzione mantènnere o agganciare a calecunu logu de pòdere istare firmu o fintzes po artzare, andhare a in artu Sinònimos e contràrios agganciai, agguantai, apichedhai, tènnere Frases arratulèndhesi a su muru che intreit a domo dai sa bentana ◊ s'arratuleit peri su truncu de unu pinu altu meda ◊ abbaidaia semper si bidia sa màchina de babbu arratulendhe in s'arciada Tradutziones Frantzesu grimper Ingresu to climb (up) Ispagnolu arraigar, asegurar Italianu abbarbicare, ancorare Tedescu sich festsetzen, festhalten.