Ditzionàriu in línia
de sa limba e de sa cultura sarda

apupàre , vrb Definitzione bíere calecuna pupa, coment'e un'umbra o figura chi no si cumprendhet it'est ma chi faet a tímere; rfl., su si fàere pupa, pantàsima Sinònimos e contràrios adumbrai, assumbrae, umbrai Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu entrevoir Ingresu to see indistinctly Ispagnolu vislumbrar Italianu intravedére Tedescu undeutlich sehen.

apurài 1, apuràre , vrb Definitzione ifadare e fàere male a puntu de pèrdere sa passiéntzia, fàere arrennegare a meda Sinònimos e contràrios apurire, ifadare Frases no mi apures sa passiéntzia! ◊ malaritu siast, dimóniu, ca mi apuras is sentirus! ◊ finidemila de istare briga briga, ca mi sezis apurandhe sa passéntzia! Ètimu ctl., spn. apurar Tradutziones Frantzesu exacerber Ingresu to exacerbate Ispagnolu exasperar Italianu esacerbare, vessare Tedescu erbittern, quälen.

apuríre, apuríri , vrb Definitzione fàere pèrdere sa passiéntzia a fortza de giare istrobbu, ocasione o fàere male e dannos o cosas chi no si podent padire Sinònimos e contràrios apurai 1, ifadare, infinitziae, infestare Frases como mi che ant apuridu e si mi colant in ungras mi ndhe pago! ◊ candho mi che at apuridu li apo dadu duas isculivitas, a su pitzinnu Tradutziones Frantzesu harceler Ingresu to bother extremely Ispagnolu exasperar Italianu molestare oltremòdo, vessare, esasperare Tedescu quälen, reizen.

apussiàre , vrb Definitzione su che calare a fundhu Sinònimos e contràrios aciufae, isperevundai Frases si apússiat sa tzertesa in sa paule de su tempus ◊ in percas de ludu si apússiat s'alenu de su coro ◊ sos ammentos si apússiant in su brotzolu de su mare ◊ in d-unu prammu de abba ti apússias! Tradutziones Frantzesu s'enfoncer Ingresu to sink Ispagnolu hundir Italianu sprofondare Tedescu versinken.

arabbescài, arabbescàre , vrb Definitzione fàere a figuras de genia àrabba siat a pintura o de àtera manera Tradutziones Frantzesu décorer d'arabesques Ingresu to decorate with arabesques Ispagnolu adornar con arabescos Italianu arabescare Tedescu mit Arabesken verzieren.

aradhàre , vrb: aragadhare, arighedhare Definitzione fàere o pònnere s'aradhu, s'arighedhu, brutore a pígiu grussu Sinònimos e contràrios aggromare, ingrumai 2. sa padedha est tota arighedhada Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu incruster Ingresu to encrust Ispagnolu incrustarse de tártaro Italianu incrostare Tedescu verkrusten.

arài , vrb: arare, arari Definitzione mòvere o furriare unu pígiu de terra cun s'arau po dha semenare o prantare Maneras de nàrrere csn: arai a coa de margiani = fai muredhas, cradigas, arare a indróvigu lassendhe carchi crista chentza arada, comente s'aradu ch'essit chentza de leare terra; arai una primu borta sa terra lassada a cortura = brabatai; arai sa de duas bortas = torrai in manu; arai sa de tres bortas = retròciri; arai a sèmini = prenare; arai a ingruxadura = arare (una segundha borta) de rugadis; arai a faci = betare innantis su sèmene e arare apustis, carrarzare su sèmene arendhe etotu; arai una terra a trigu = po dhue semenare trigu Frases candu fia piciochedhu benestis a innòi po arai ◊ e candu mai eus biu un'arricu arendu?! ◊ ara sa terra, ca est de arare! ◊ tanno si araiat chin sos zuvos e si semenaiat a manos Terminologia iscientìfica mssr Ètimu ltn. arare Tradutziones Frantzesu labourer Ingresu to plough Ispagnolu labrar Italianu arare Tedescu pflügen.

arbitrài, arbitràre , vrb Definitzione fàere s'ómine de mesu, s'ómine de rejone, su si pònnere in mesu tra duos, o tra duas iscuadras de giogadores, duas partes de unu pretu po averguare e decídere chie tenet arrexone Tradutziones Frantzesu arbitrer Ingresu to umpire Ispagnolu arbitrar Italianu arbitrare Tedescu als Schiedsrichter fungieren.

arburíre , vrb Definitzione prantare su logu a matas, pònnere a àrbures Sinònimos e contràrios abbuschire, alvurare, atupare, imbuschire, intupai, intupire Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu reboiser Ingresu to reafforest Ispagnolu reforestar Italianu rimboschire Tedescu aufforsten.

arcài , vrb: arcare Definitzione fàere a arcu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu arquer Ingresu to arch Ispagnolu arquear Italianu arcüare Tedescu biegen.

archilàre , vrb: aschilare Definitzione acapiare a s'archile, fàere una genia de troboidura Sinònimos e contràrios abbilandrare, achilandrare, ammilandrare, apegonai Frases s'achetu l'ant archiladu e abbarradu est tres dies sentza leare mossu ◊ si calchi cadhu fintzas trobeidu fit andhantanu e de malos pes, tandho l'aschilaiant puru Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu entraver Ingresu to shackle Ispagnolu trabar Italianu impastoiare Tedescu fesseln.

archimingiài , vrb Definitzione si narat de unu fàere deasi, pagu precisu, fai e fateriai, aprontare po calecuna cosa Sinònimos e contràrios altimizare, arminzare, oldinzare, ordimignare Tradutziones Frantzesu préparer, fabriquer Ingresu to prepare, to devise Ispagnolu preparar Italianu allestire, congegnare Tedescu zurechtmachen, zusammensetzen.

architetài, architetàre , vrb Definitzione dissinnare, progetare fàbbricos, òperas a fràigu o fintzes de àtera genia; fàere aprontamentu de calecuna cosa Sinònimos e contràrios altimizare, oldinzare, ordimignare Tradutziones Frantzesu concevoir Ingresu to plan Ispagnolu proyectar Italianu architettare Tedescu einen Bauplan entwerfen.

archiviàre , vrb: arcivai Definitzione pònnere o arregòllere documentos e datos in archíviu assentaos a manera no solu chi abbarrent chistios ma de dhos tènnere e pòdere agatare cun facilidade candho torrant a serbire Tradutziones Frantzesu archiver Ingresu to register Ispagnolu archivar Italianu archiviare Tedescu archivieren.

aredhàre , vrb Definitzione essire asciutu meda, sicau, fàere a crosta Sinònimos e contràrios aghedhare, ansare, carasare Ètimu ltn. *arellare Tradutziones Frantzesu dessécher Ingresu to dry (up) Ispagnolu secar Italianu inaridire, disseccare Tedescu ausdörren, trocknen.

aremài, aremàri , vrb: eremare* Definitzione tragare aremu, arema, totu su chi s'abba che tragat candho calat a undha manna e ndhe prenet su logu Frases is arrius aremant is terras de acanta ◊ si est aremau su surcu Tradutziones Frantzesu raviner Ingresu to wash away Ispagnolu derrubiar Italianu dilavare Tedescu auswaschen.

arenài , vrb rfl: arenare Definitzione si narat de is navios chi andhant in sicu, chi che andhant in tretu de abba bàscia e tocandho su fundhu arreschent e si firmant Sinònimos e contràrios surenare Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu s'ensabler Ingresu to strand Ispagnolu encallar Italianu arenarsi Tedescu stranden.

arginài, arginàre , vrb Definitzione fàere is oros, nau prus che àteru de errios e canales mannos de abba po no ch'essire fora Tradutziones Frantzesu endiguer Ingresu to embank Ispagnolu encauzar Italianu arginare Tedescu eindämmen.

argiolàe, argiolài , vrb Definitzione istare a chistionu cracu ma cun pagu sustàntzia, alleghetandho, foedhandho tanti po nàrrere calecuna cosa, po su gustu de foedhare Sinònimos e contràrios arrallai, badaciare, badulare, ciaciarai, ciaramedhare, friganzare, itzarralai, labredhiare, paraletare, prafatai Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu bavarder Ingresu to chat Ispagnolu charlar Italianu chiacchierare Tedescu plaudern.

arguíre 1 , vrb: arguiri Definitzione batallai, cuntrastare, foedhare; giare una briga, nàrrere cosa coment’e a briga, a murrúngiu Sinònimos e contràrios chiltionare / argumentare, atremenae, brigare, stronciai Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu arguer, réprimander Ingresu to deduce, to scold Ispagnolu argüir, regañar Italianu arguire, redarguire Tedescu tadeln, vorwerfen.