Ditzionàriu in línia
de sa limba e de sa cultura sarda

arrazolàre , vrb: arregiolai, arregiolare, regiolare Definitzione pònnere is arregiolas, is pianellas a su pomentu (o fintzes in is muros) Sinònimos e contràrios allosai, apamentae, impianellare, pianellare Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu carreler, briqueter, plaquer Ingresu to pave, to plate Ispagnolu pavimentar, chapar Italianu pavimentare Tedescu den Fußboden belegen, plattieren.

arrazonàre , vrb: arrazonare Definitzione dhu narant de is cuadhos: impurdedhiri, insuai, èssere in calore Sinònimos e contràrios arrazonire Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu échauffer Ingresu to excite Ispagnolu estar en celo Italianu incalorire (andare in amóre) Tedescu brünstig sein.

arrealiàre , vrb Sinònimos e contràrios airai, arrabbiai, arrannegai, atediare, inchietae, inchimerai, infelai, infuterare, insutzuligai, renignai Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu se fâcher Ingresu to be peeved, to become vexed Ispagnolu picarse Italianu corrucciarsi, indispettirsi Tedescu sich ärgern.

arreàre , vrb Definitzione abbarrare in su logu chi unu est, istare firmu; abbarrare ibertandho Sinònimos e contràrios abarrai, firmai, tratèniri / abertai, aisetare | ctr. andai Frases arrea inoghe fintzas a torrare mamma tua! ◊ ello no mi arreo a intèndhere sos machines tuos! ◊ triballendhe tota die, si arreiant solu a si leare unu mossu ◊ su trenu arreiat in donzi contonera pro irbarriare s'ispesa a sos contoneris 2. mama ti at arreatu chin su mànicu cotu ◊ Matzeu li at natu de no l'arreare antes de mesudie ◊ si nch'est andhatu chene arreare resposta Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu rester Ingresu to stay Ispagnolu quedar Italianu restare Tedescu bleiben.

arrebbasciài, arrebbasciàre , vrb: rebbasciai Definitzione abbasciare de prétziu Sinònimos e contràrios abbaratai, imbaratire | ctr. incarie Tradutziones Frantzesu baisser Ingresu to reduce Ispagnolu rebajar Italianu ribassare Tedescu herabsetzen.

arrebbatàre , vrb: arrebbetare Definitzione leare sa cosa a s'àteru cun sa fortza, a poderiu e de mala manera Sinònimos e contràrios afrapare, arrancai, illatzare, iscrúfere, isculpire, isfrapare, istratzare Ètimu spn. Tradutziones Frantzesu arracher Ingresu to tear (up) Ispagnolu arrebatar Italianu strappare violenteménte Tedescu heftig reißen.

arrebbechinàre , vrb: rebbechinare* Definitzione istare a perrica, fàere s'abbetiosu, arrespòndhere po abbétia Sinònimos e contràrios abbetiae, reotare, tricatare Tradutziones Frantzesu avoir une prise de bec Ingresu to squabble Ispagnolu altercar Italianu battibeccare Tedescu zanken.

arrebbellài, arrebbellàre , vrb: rebbellai Definitzione su si furriare contras a ccn., mescamente contras a chie cumandhat, o fintzes contras a calecuna cosa, candho no si podet o no si bolet baliare prus Sinònimos e contràrios acromai, acumbuai, arrampedhai, arrebedhai, calchedhare, calchidare, callidare, carcinai, screnciai Frases si fut arrebbellau a is autoridadis chi boliant ponni su pei in su tzugu a sa genti Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu se révolter Ingresu to rebel Ispagnolu rebelarse Italianu ribellarsi Tedescu sich erheben.

arrebbentàre , vrb rfl: arrebentai, arrebentare, rebbentai Definitzione pigare arrebbentu, carda, pelea meda, ma fintzes pigare arrennegu Sinònimos e contràrios apedatzare, iltasire, stragai / arranegai | ctr. pasai Frases a bortas s'ómine si arrebbentat chircandhe su chi no podet acatare 2. candho sa mama l'at dischiu si est arrebbentada e li at fintzas chistionau male (G.F.Sedda) Ètimu ctl., spn. rebentar, reventar Tradutziones Frantzesu éreinter Ingresu to fatigue Ispagnolu reventarse Italianu straccare Tedescu ermatten.

arrebedhài , vrb: arrepedhae, arrepedhai, arrepedhare Definitzione fàere fortza po no si lassare dominare; fàere fortza po no pònnere mente Sinònimos e contràrios acromai, acumbuai, arrampedhai, arrebbellai*, calchedhare, calchidare, callidare, carcinai, screnciai Frases sa màchina est arrepedhada e no si resessit a la pònnere in motu 2. chi no arrepedhas, tui no ses cuntentu! ◊ ma càstia custu impiegau arrepedhandu a su chi narat su síndhigu! Tradutziones Frantzesu offrir de la résistance Ingresu to rebel Ispagnolu rebelarse Italianu ribellare, far resistènza Tedescu sich erheben, Widerstand leisten.

arrebutzulàre , vrb Definitzione arregòllere sa cosa cun dificurtade, a pagu a pagu; rfl. fintzes errichire Sinònimos e contràrios acabidae, acabigiulare, acabulare, apunghitai, preulire, regutzulare* Tradutziones Frantzesu ramasser (par ci par là) Ingresu to scrape up Ispagnolu juntar Italianu raggranellare Tedescu zusammensparen.

arrecabài , vrb: recabai Definitzione su ndhe bogare o tènnere calecuna cosa de unu trebballu, de una faina Sinònimos e contràrios acanciare, balanzare, bocare, iscrúfere, lobrare, lograi, otènnere Ètimu ctl., spn. recabar Tradutziones Frantzesu tirer, toucher Ingresu to deduce Ispagnolu sacar Italianu ricavare Tedescu gewinnen.

arrecatài , vrb: arrecatare, ricatai Definitzione prus che àteru, furare gente po iscabbúllere dinare a is parentes Sinònimos e contràrios issucutare Frases ant ojau una tropedha de balentes chi cheriant gheretzare a bidha pro arrecatare a mussegnore Tradutziones Frantzesu saisir, confisquer, séquestrer Ingresu to seize, to kidnap Ispagnolu secuestrar, raptar Italianu sequestrare Tedescu entführen.

arrecatài 1 , vrb rfl: arrechetai, recatai Definitzione fàere su giuditziosu Sinònimos e contràrios refrenai Ètimu spn. recatarse Tradutziones Frantzesu se retenir, se moderer, garder une prudente réserve Ingresu to show reluctance Ispagnolu ser juicioso Italianu usare ritégno Tedescu sich scheuen.

arrecíre , vrb: arretzie, arretzire, arricire, arriciri, arritzire, erricire, recire* Definitzione pigare, arregòllere una cosa o a ccn. Sinònimos e contràrios acasagiai, acollire, picare / acetai Frases ringratziare ti cheria de su regalu chi mi as ispediu e cun pragere mannu apo arretziu ◊ fizos mios, arretzide sa beneditzione mia! ◊ sa zente po arretzie sa gràtzia de su Santu depet sartiae sas pampas de su fogu Tradutziones Frantzesu recevoir Ingresu to receive Ispagnolu recibir Italianu ricévere Tedescu bekommen.

arreconài , vrb: arrenconai, arrinconai Definitzione pònnere a una parte, arrimare in calecunu cugigone, istare apartaos, in aprigu; su si fàere a unu túturu Sinònimos e contràrios achizolare, achizonare, acorrunconare, acuzonare, angronare, arremai 1, inchizolare, incozolare / atuturighedhare Frases no arrinconis s'àliga: pigandedha! ◊ cussus duus piciochedhus si sunt arrenconaus impari 2. est arrenconau in d-unu furrungoni 3. sa folla s'arrenconat in sa braxi fumiendi Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu rencogner Ingresu to put in a corner Ispagnolu arrinconar Italianu incantucciare Tedescu in eine Ecke stellen.

arrecumpentzài, arrecumpentzàre , vrb: arricumpenciai, recumpensai Definitzione giare calecuna cosa (o fintzes pagare) in càmbiu de unu bene arreciu Sinònimos e contràrios pacare Frases si promiteus de arricumpenciai s'amori ◊ "la Patria" arrecumpentzat feti a issus: is àturus dha depint serbiri debbadas! ◊ furint obbrigaos a dh'arrecumpentzare cun sa paga chi podiant Tradutziones Frantzesu récompenser Ingresu to reward Ispagnolu recompensar Italianu ricompensare Tedescu belohnen.

arreduíre , vrb: reduire Definitzione torrare una cosa a prus pagu de calecunu tanti, in sa mannària o in àteru Sinònimos e contràrios abasciai, amenguai, arredusi, ilminorigare, immeltzare, immenguare, miminare, minorai, torrae | ctr. crèschere Frases s'arreduit in nudha s'amore de largos annos Ètimu ctl. redu(h)ir Tradutziones Frantzesu réduire Ingresu to reduce Ispagnolu reducir Italianu ridurre Tedescu verkleinern.

arredutài , vrb: redutai Definitzione istare in pentzos, èssere dubbiosu Sinònimos e contràrios dudai, duritare Ètimu itl. ridottare Tradutziones Frantzesu hésiter Ingresu to hesitate Ispagnolu titubear Italianu titubare Tedescu zögern.

arrefortzài , vrb: refortzai Definitzione fàere o essire prus forte, giare fortilesa Sinònimos e contràrios afoltigare, afortiai, afortire, afortzare, fortalèssiri, infortigare | ctr. irdebbilitare Ètimu ctl., spn. reforsar Tradutziones Frantzesu renforcer Ingresu to reinforce Ispagnolu reforzar Italianu rinforzare Tedescu stärken.