Ditzionàriu in línia
de sa limba e de sa cultura sarda

abbadhàre , vrb Definitzione su si fàere a badhu, intostare coment’e callu o corgiolu Sinònimos e contràrios acorgiare, acorzolare, aggadhare, incallire Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu devenir calleux Ingresu to harden Ispagnolu encallecerse, curtir Italianu incallirsi Tedescu schwielig werden, sich verhärten.

abbarrosài, abbarrosàre , vrb Definitzione fàere su barrosu Frases s'intendiant tzérrius de piciochedhus abbarrosendi de chini fiat su gol Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu s'enhardir Ingresu to become bold Ispagnolu envalentonarse Italianu imbaldanzirsi Tedescu übermutig werden.

abbudàre , vrb Definitzione crèschere meda, tropu cracu, nau de erbas e matas Sinònimos e contràrios abbudatzare, acambare, afasciai, incimiri Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu devenir touffu Ingresu to thicken Ispagnolu tupir, espesar Italianu infoltire Tedescu dicht werden.

acaldanàre , vrb Definitzione su imbudhidare de s'ària po su sole, callentare meda Sinònimos e contràrios acardare, imbaschire | ctr. ifriscare Frases su cane fit a limba fora ca s'est acaldanadu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu surchauffer Ingresu to overheat Ispagnolu recalentar Italianu surriscaldare Tedescu heiß werden.

acardàre , vrb Sinònimos e contràrios acaldanare Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu surchauffer Ingresu to overheat Ispagnolu recalentar Italianu surriscaldare Tedescu heiß werden.

acarrognài , vrb Definitzione fàere a carogna, nau prus che àteru de fémina chi istat bruta, chi si abbitat cun ómines o àteru Sinònimos e contràrios acadhotzai, acadrangiai, allodrigai, insodrigai Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu devenir vache Ingresu to rot Ispagnolu envilecerse Italianu incarognire Tedescu zum Aas werden.

achedàre , vrb: achetai, achetare, achidare 2, achietai, achietare, chietare Definitzione fàere chietu, brandhu, sériu, firmu; andhare a si crocare, su note Sinònimos e contràrios abbacai, abbonantzai, allenare, apachiare, apasaogare, assebiai, asselenare, assussegai | ctr. agegherai, salargiare / pesai, seguzare Frases si ant a achietare che pitzinnedhos in coda de mama ◊ bentu chi tremis s'imbirdi, poita no ti achietas e mi lassas drommí?! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu apaiser Ingresu to appease Ispagnolu aquietar, calmar Italianu acquietare, acchetare Tedescu beruhigen, ruhig werden.

achedàre 1 , vrb: achetare 1, agedai, agedari, aghedare, axedae, axedai, axerai Definitzione fàere a aghedu, nau fintzes de sa pasta cun su frammentu; in cobertantza, nau de ccn. arrennegare Sinònimos e contràrios acriare, aghedinare, frammentai, imbischidare, pesai Frases su binu cheret contivizadu, ca sinono si aghedat ◊ Cíciu mi at nau ca su binu biancu si dhi est agedau 2. dhi at ghetau unu lómburu de fromentu: dèu nau chi at a axedai! ◊ is tzípulas no ant axedau: depiat tenni písima su frammentu ◊ tenei sa pasta in sa scifedha axerendi e fui arremangada pronta a ispongiai ◊ at lassau su pane aghedandho in su tianu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu tourner en vinaigre Ingresu to vinegar Ispagnolu agriar Italianu inacetire, inacidire, fermentare Tedescu zu Essig werden, säuern, gären.

achichinàre , vrb: achiconare Definitzione foedhandho de erbas e laores, tocare a népide, fàere niedhu coment'e unu chicone Sinònimos e contràrios abburvurare, afurconare, anneulare Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu nieller Ingresu to affect by smut Ispagnolu atizonarse Italianu rèndere golpato, annerito dalla gólpe Tedescu vom Steinbrand befallen, geschwärzt werden.

achighiristài , vrb: acixiristae Definitzione istrantagiare, fàere o portare crogorista, nau prus che àteru in cobertantza de chie si che artzat foedhandho coment’e chi tèngiat arrexone meda e de chie est creschendho e si paret mannu Sinònimos e contràrios achibberare, altivai, atzierai, incaboniscai, inchibberare, inchighiridhare, inchighiristai Frases cussu est bonu a cojai: est cumentzendi a s'achighiristai 2. is manniosos si acixiristant Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu s'enorgueillir Ingresu to make proud Ispagnolu engreírse Italianu insuperbirsi Tedescu stolz werden.

achirdinàe, achirdinàre , vrb: acidrianai, acidrinae, acidrinai, acirdinai, chirdinare Definitzione fàere chídrinu, téteru, tostau (fintzes faendho fortza, po dolore) Sinònimos e contràrios ateterae, incidrinai / agiatzare, ammarmurai, astragare, belare, cancarai, ghiaciai, marmurizai Frases a mimi cras mi agatant acidrinau, aici ispollincu e cun custu frius ◊ s'àinu acostit su runcu a s'abba, ma apenas aperit sas larvas achírdinat sas urigas e no bufat! ◊ su mortu si fiat acirdinau, giai fridu ◊ est a dolori de istògumu e parit morendi de cumenti si acírdinat! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu engourdir, se raidir Ingresu to stiffen Ispagnolu endurecer Italianu irrigidire Tedescu steif werden.

acochinài , vrb Definitzione istare chentza fàere, ammandronau Sinònimos e contràrios acovardai, ammandronae, ammandronire, arraigai, cilindronare, impraitzai Tradutziones Frantzesu paresser Ingresu to make lazy Ispagnolu gandulear, vaguear Italianu infingardire Tedescu träg werden.

acocovedhàe, acocovedhài , vrb Definitzione incrubare, pinnigare in sèi etotu, fàere a un'arcu, a gobba, comente faet sa gente antziana Sinònimos e contràrios abbajonare, abbrentai, acocobetare, aggobbae, agionedhare, allachedhare, annacai, atrotiai, atzumborai, colembrai, corcobare, inconchedhare, inconcobare Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu cambrer, courber Ingresu to arch Ispagnolu encorvarse Italianu inarcare, ingobbire Tedescu sich krümmen, bucklig werden.

acroconài, acroconàre , vrb Definitzione pigare crocone, arrennegu, dispraxere / acroconàresi de un'idea = incaschetare, tzacaresiche un'idea frimma in conca Sinònimos e contràrios arrampedhai / abbetiae, afutare, airai, arrabbiai, arragiolire, arrannegai, inchibberare, inchietae, inchighiristai, inchimerai, infelai, infuterare, renignai Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu s'obstiner, se mettre en colère Ingresu to get angry, to become obstinate Ispagnolu enfadarse, emperrarse Italianu incaparbire, arrabbiare Tedescu eigensinnig werden, zornig werden.

acubàre , vrb Definitzione fàere che cuba, ufrau de s'arrennegu, de su tzacu Sinònimos e contràrios abbrodhiare, abbrufulai, abbuscinare, acasidhare, ammussolai, amprudhiare, annicare, annozare, atrafudhai, pirmare, strugnai Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu se gonfler de colère Ingresu to swell-with-rage Ispagnolu hervir de ira Italianu gonfiarsi di ràbbia Tedescu böse werden.

addemàre , vrb: demare Sinònimos e contràrios assubentai / ilmaladiare Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu devenir poussif Ingresu to become broken winded Ispagnolu enfermar de huélfago Italianu imbolsire Tedescu dämpfig werden.

addormicàre , vrb: addrommigare, addrommijare Definitzione coment’e dormire, nau pruschetotu de un’arremu chi, po comente fut postu, passàt male su sàmbene e si est coment’e cancarau; nau de erbas, igragalare, su si calare po mancamentu o farta de abba Sinònimos e contràrios abborticare, ammotroxinai, iformicare, immortigare, indormicare, ingortigai / acalabiare, acalamai, allacanae, allartzanai, allizare, ammustiai, apabassai, carigai, pansiri, sicai Frases si mi est addrommigadu su bratzu comente che lu zughia suta, corcadu 2. sa patata comente imbetzat si addrómmigat e si tudhit ◊ cheret abbadu s'ortu ca cun su sole forte si addrómmigat sa cosa Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu engourdir Ingresu to make torpid Ispagnolu entumecer Italianu intorpidire Tedescu gefühllos werden.

afallíre, afallíri , vrb: fallire Definitzione nau de laore, sicare chentza lómpiu, a ispiga buida, tocau a népide, a sole Sinònimos e contràrios avagliai Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu dessécher Ingresu to fog Ispagnolu volverse zocato Italianu divenire afato Tedescu verkümmert werden.

afidigàre , vrb Definitzione su si fàere druchesau, atasurau, nau de sa carre bia Sinònimos e contràrios allibidorare, ammalorai Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu devenir livide, blêmir, devenir ictérique Ingresu to become livid, to become icteric Ispagnolu lividecer Italianu illividire, diventare ittèrico Tedescu erbleichen, ikterisch werden.

afieràre , vrb Definitzione nau de ccn., essire de coro malu coment'e una fera, de no sentire su sufrimentu de s'àteru Sinònimos e contràrios infilipare Tradutziones Frantzesu devenir cruel Ingresu to become cruel Ispagnolu hacerse cruel Italianu incrudelire Tedescu grausam werden.