Ditzionàriu in línia
de sa limba e de sa cultura sarda

afroscàre , vrb rfl: afruscare Definitzione coment'e bogare pigionatzos, nau fintzes in su sensu de crèschere, fàere a ómine po sa capacidade de fàere fígios Sinònimos e contràrios ifroscare / acimbellai Frases su pisedhu fit afruscadu ca no ischiat comente fàghere a si ch'essire dae sa conchedha Tradutziones Frantzesu se préoccuper, atteindre l'âge de la puberté Ingresu to be worried, to become pubertal Ispagnolu preocuparse, desarrollarse Italianu preoccuparsi, divenir pùbere Tedescu sich Sorgen machen, geschlechtsreif werden.

afurconàu , pps, agt Definitzione de afurconare Sinònimos e contràrios abboau, anneuladu Tradutziones Frantzesu niellé Ingresu affected by smut Ispagnolu atizonado Italianu golpato Tedescu von Steinbrand befallen werden.

aggangrenàre , vrb: aggranghenare Definitzione pigare sa gangrena, mòrrere de infetu, nau de sa carre friada chi si púdrigat, chi no sanat; avelenare; pigare o giare arrennegu meda, tzacu Sinònimos e contràrios cangrenai, incangrenae / abbelenare / afutare Frases piaes aggranghenadas 2. sas pastíglias chi at bufadu li ant aggranghenadu su sàmbene 3. no ti aggraghenes ca tantu est totu in debbadas! Ètimu srd Tradutziones Frantzesu gangrener Ingresu to become gangrenous Ispagnolu gangrenarse Italianu incancrenire Tedescu brandig werden.

aggobbàe, aggobbài, aggobbàre , vrb Definitzione bogare sa gobba, fàere a gobba, atrotigare Sinònimos e contràrios abbajonare, abbrentai, agionedhare, agopedhae, allachedhare, atrotiai, atzumborai, colembrai, corcobare, inconcobare | ctr. intennerare, istirare Frases su telaju de sa bicicleta s'est aggobbau, de comenti seu arrutu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu se voûter Ingresu to bend Ispagnolu encorvarse, agobiarse Italianu ingobbire Tedescu buckelig werden.

agionedhàre , vrb Definitzione fai giumburudu che agionedha Sinònimos e contràrios abbajonare, aggopedhare, acocovedhae, allachedhare, atrotiai Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu courber Ingresu to bend Ispagnolu encorvar, combar Italianu incurvare, ingobbire Tedescu biegen, buckelig werden.

agurgíre , vrb Definitzione pèrdere s'abba o àere farta manna de abba, nau de erbas ma fintzes de gente Sinònimos e contràrios allartzanai, arruncionire, illizare Tradutziones Frantzesu déshydrater Ingresu to dehydrate Ispagnolu deshidratar Italianu disidratare Tedescu dehydratisiert werden, austrocknen.

allabentàre , vrb rfl Definitzione essire allabentaos Sinònimos e contràrios illabentare Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu devenir bête, s'étourdir, se distraire Ingresu to become careless, fool, reckless Ispagnolu volverse bobo, atolondrado Italianu diventare sciòcco, sventato, sbadato Tedescu leichtsinnig, zerstreut werden.

allaputzài , vrb: allepuciae, allepuciai, alleputzai, alleputzare, alliputzai, ellepuciare Definitzione papare calecuna cosa, torrare in fortzas, ingrassare; bestire bene, bene cuncordaos, su si fàere bellos in contu de bestimentu Sinònimos e contràrios allepuciri, arrempudhire / addinghillai, allepuritzare, arrepicai 2, assamodare, atrigliare, chinchinnare, cumpòniri, cuncodrai Frases castit, su dotori, chi mi dha podit torrai a allaputzai sa piciochedha, ca est mesu iscòncia ◊ pensa a sa saludi: a trabballai gei andat bèni, ma innantis ti depis torrai a alleputzai! (I.Murgia) 2. poneisí is capedhus e allaputzaisí bèni! ◊ funt sannoris totu bèni allaputzaus e boint èssi serbius cun totu s'arraspetu ◊ dhui fiat genti totu alliputzara, totu infrochitara ◊ e tochit, babbai, allaputzissí ca seus in festa! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu ragaillardir, se pomponner, se parer Ingresu to dress up to make cocky (oneself) Ispagnolu fortalecer, acicalarse Italianu rinvigorire, ringalluzzire, attillarsi Tedescu stark werden, eitel werden, sich aufputzen.

allardàre, allardiài , vrb Definitzione pònnere lardu, ingrassare; istidhigare su lardu allutu a sa petza orrostindho, pònnere fitas de lardu a sa petza coendho; rfl. nau de ccn., su si crèdere meda / allardàresi de una cosa = abantaisí de calincuna cosa Sinònimos e contràrios illardionare, ingrassai, saginai / istedhiare, preutire, untinare Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu prendre de l'embonpoint Ingresu to fatten, to lard Ispagnolu engordar, mechar Italianu diventare pìngue, lardellare Tedescu dick werden, spicken.

alleporedhàre , vrb Definitzione èssere alligros; èssere o bènnere in calore Sinònimos e contràrios alleporizare, apudhai, apudhichinare, incaboniscai, ingrigliare / insuai Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu ragaillardir Ingresu to make cocky, to be merry Ispagnolu estar alegre, estar cachondo Italianu èssere allégro, ringalluzzare Tedescu fröhlich sein, eitel werden.

alleporizàre , vrb Definitzione brinchidare che a su lèpere, èssere alligru, nau fintzes de sa natura de s'ómine candho si faet tètera / macu alleporizadu = chi si giaet a fàere Sinònimos e contràrios alleporedhare, apudhai, apudhichinare, incaboniscai, ingrigliare Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu ragaillardir Ingresu to make cocky Ispagnolu estar alegre, ponerse cachondo Italianu ringalluzzire Tedescu eitel werden.

allinnài, allinnàre , vrb rfl Definitzione fàere a linna; fàere o segare linna; pònnere linna, comente faent is matas creschendho Sinònimos e contràrios intostare / linnai 2. issus teniant diritu de allinnai in is arrius 3. su fenu mi allinnat apetotu - naràt su burricu - Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu lignifier Ingresu to become wood, hardening of a grass Ispagnolu hacerse duro como madera Italianu farsi légna, indurirsi di un'èrba Tedescu holzig werden.

allocài , vrb: allucai Definitzione fàere o essire locu, ammammalucare, incantare Sinònimos e contràrios allochiai, imbolocai, scimprai Frases ti creis ca mi allucas aici cun duas cositedhas: dèu bollu totu sa parti mia! ◊ candu mi seu cojada mi seu allucada e no apu castiau ni bellesa e ni virtudi ◊ si allucant castiendu arrandas, ingirialetus, una patena, unu cungiali, bastat chi siat cosa antiga! 2. allucaus, no iscidiant in cai istampu nc'intrai ◊ no abbarres allucau! Ètimu spn. alocar Tradutziones Frantzesu devenir idiot Ingresu to make silly Ispagnolu enloquecer Italianu diventare o far scémo Tedescu dumm werden.

allollojài , vrb Sinònimos e contràrios abballalloare, allochiai, atolondrai Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu s'abêtir Ingresu to make stupid Ispagnolu alelarse Italianu diventare stùpido Tedescu dumm werden.

alluscài , vrb: alluscare Definitzione fàere luscu, tzurpu in sensu morale puru, no bíere o cumprèndhere prus nudha de sa gana o disígiu de calecuna cosa (mescamente de fémina o de ómine) e fintzes po su bufóngiu a tropu; a logos, fintzes atzitzare is canes, pigare a boghes, alliare a ccn. Sinònimos e contràrios alluscorare, inganatzire, insutzuligai, suare / alliare Frases dónnia borta chi intendit sa boxi de issa dhu fait alluscai 2. su cane de catza, alluscadu, si at mannigadu su puzone chi at buscadu ◊ si li sunt alluscados sos canes no resessiat a si los catzare! ◊ a sa pitzinna si li est alluscadu su babbu e che l'at fata torrare a domo Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu aveugler Ingresu to blind Ispagnolu cegar (una pasión) Italianu allampare, accecare per passióne amorósa Tedescu vor leidenschaftliche Liebe blind werden.

altivài , vrb: artivai Definitzione su si cunsiderare o crèdere tropu, su si fàere altivu Sinònimos e contràrios achibberare, atzierai, incaboniscai, inchibberare, inchighiridhare, inchighiristai Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu remplir d'orgueil Ingresu to make proud Ispagnolu engreír Italianu insuperbire Tedescu stolz werden.

ammachiàe, ammachiài, ammachiàre, ammachiàri , vrb Definitzione fàere a macu, essire fora de sèi, no èssere giustu de conca; fàere dilliriare de su dolore, pigare o pèrdere su sentidu, dilliriare, pèrdere sa conca o fàere disatinos po una fémina o àtera cosa chi praghet meda Sinònimos e contràrios abbaradhare, ammacare*, dischissiare, fatzellare, irbariare, ischissiai, issentire Frases su soli faiat ammachiai cixaredhas e cucumeus in is istuas ◊ ma ita ti ses, ammachiendi, chi no trabballas?! 2. ti ses ammachiau de cussa pitzoca e as resone: no bi ndhe at àtera prendha chi incantat che a issa ◊ portat is pius niedhus arrullaus chi faint ammachiai ◊ torramí su sentiru ca mi as ammachiau! Tradutziones Frantzesu devenir fou Ingresu to go mad Ispagnolu enloquecer Italianu ammattire Tedescu verrückt werden.

ammaciociàe, ammaciociài , vrb Definitzione fàere a macióciu, pònnere prupas, crèschere Sinònimos e contràrios imprupire Frases Olghixedha… in cussu tempus gei fuit Olghixedha, ma immoi gei s'est ammaciociada! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu grossir, engraisser Ingresu to fatten Ispagnolu engordar, echar carnes Italianu diventar grasso, impolpare Tedescu dick werden.

ammaladiài , vrb: ammalaidae, ammalaidare, ammalaidari, ammalariai, ammobadiai, ammobeidai, maladiare Definitzione orrúere a malàidu, ingòllere maladia Sinònimos e contràrios ammagagnare, apuntorai, demare, ilmaladiare, inciacai, tunconire | ctr. sanai Frases cussa piciochedha po s'iscola fait fintzas a si ammobadiai ◊ depestus andai, ma si fiat ammobadiada sa cani e no at fatu prus (A.Garau)◊ is cosas in iscàtula ti creis ca no faint ammalariai sa genti? ◊ Pepina fiat giòvana candu si fiat ammobeidada (A.Merici) Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu tomber malade Ingresu to fall ill Ispagnolu enfermar Italianu ammalarsi Tedescu krank werden.

ammanniàe, ammanniài , vrb: ammanniare, manniai Definitzione crèschere, fàere prus mannu, fàere a mannu, intrare in tempus Sinònimos e contràrios acrèschere, ammannire, ilmagnare, immannitare, ingrandèssiri | ctr. impiticai, irminorigare, miminare, torrae Frases sa pratza tocat a dh'ammanniai po càpiri prus genti ◊ iaus a bolli ammanniai sa buteghedha ◊ immoi is pipius funt ammanniaus ◊ contamí de tui, babbu, immoi ca mi seu ammanniada! ◊ s'acorru mi segat su ammanniai: o mamma, mi lessit andai! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu agrandir Ingresu to enlarge Ispagnolu agrandar, crecer Italianu ingrandire, diventar grande Tedescu vergrößern, größer werden.