Ditzionàriu in línia
de sa limba e de sa cultura sarda

aciòni , nf: (a-ci-o-ni) antzione assione, atzione, atzioni Definition su fàere, operatzione, ma prus che àteru pentzada coment’e manera de fàere, calecuna cosa pagu de bonu chi si faet a ccn.; acioni balet fintzes coment'e ingestu, movidedha de sa manu o de sa conca cun calecunu significau Synonyms e antonyms faghidura, fata, fatura 1 / acínnidu, micada Sentences cussa est un'antzione chi nos aus a arregodare! ◊ assiones bonas no ndhe faghet, cussu: est sempre dadu a su malu fàghere ◊ sos babbos puru, ignorantes, si ponent a baldiones, marchendhe sas atziones chi faghent sas damigellas! ◊ cun s'assione chi mi at fatu, deo torro a domo sua? mai! ◊ ndh'apo fintzas birgonza de bos nàrrere sas assiones chi mi at fatu cussu, semper imbreagu! 2. totus funt aspetendi su dotori po dhu pregontai, ma issu est telefonendi e dhus fait s’acioni de abarrai citius (A.Simbula)◊ bastat s'acioni, no sigas! Translations French action English action Spanish acción Italian azióne di particolare rilièvo comportamentale German Untat.

aciopài , vrb Definition atzitzare is canes, su dhos mandhare a mossigare a ccn. Synonyms e antonyms alluscai, ateneae, atiare, auntzare, incidai, inciulai, insissiligai, intzullire, tzuntzullare, ubetzare | ctr. caciare Translations French pousser, exciter English to instigate Spanish azuzar Italian aizzare i cani German hetzen (auf, mit Akk.).

aciopàre aciapài

aciopàu , agt Definition acapiau impare cun àteru Synonyms e antonyms aparigau, crobadu | ctr. iscrobadu Sentences a su porcu pro l'uchídere li prendhiant sos pedes aciopaos Translations French accouplé English coupled Spanish emparejado, pareado Italian accoppiato German paarweise zusammengebunden.

acioràre aceràre

acioredhài aciarollài

aciorobedhàre, aciorobodhàre , vrb Definition fàere atzorodhos, improdhos, betare apare Synonyms e antonyms aciapuciae, acoredhai, afioncai, allarodhai, inciapugliare, inciorodhare Etymon srd.

aciorodhàre aciarollài

aciorodhósu , agt, nm: atzorodhosu Definition chi o chie costumat a fàere is cosas o su trebballu male, a improdhu Synonyms e antonyms abbunzosu, aciapinadori, afioncadori, ciapinu, ciapussu, ciaputzeri, coredheri, fangotu, impiasteri, improdheri, inciorodheri, indrovigosu Scientific Terminology ntl Etymon srd. Translations French brouillon English bungler Spanish chapucero Italian acciarpóne German Pfuscher.

acioródhu , nm: atzarodhu, atzerodhu, atzorodhu, ciarodhu, tzorodhu Definition cosa fata male o nada a s’afaiu, betada apare chentza régula; fintzes cosa leada unu pagu a disprétziu / fàghere sa cosa a s'atzorodhinu = a sa biscaina, a brétiu, comenti essit essit Synonyms e antonyms abbaunzu, abbunzadura, afioncu, atzarodhadura, atzorodhinada, ciaputzeria, coredhu, frodhoga, impaputzu, impiastru, inciapudhu, inciorodhu, indróvigu, navàciu Sentences is chi cantant oe funt totu atzerodhos!◊ ridiat e iscracagliada po dogni atzorodhu chi dhi nariant ◊ mi fiat improdhendi una surra de atzarodhus ◊ tzertos poetas, oe, candho crent de fàghere poesia ahi cantu aciorodhu batint apare! (A.Dettori)◊ narat botza de atzorodhu chi annuat su sole!◊ chi sighit s'asciutore est bellu s'atzerodhu: ocannu ndhe torraus chentza nudha! 2. bi aiat a bèndhere durches, turrone e àteros atzorodhos Etymon srd. Translations French bâclage, horreur, chose mal faite English bungling, mess Spanish chapuza, chapucería Italian acciarpìo, pastìccio German Pfuscherei.

aciòrxa , nf: atzorxa, soge, tzoge Synonyms e antonyms antzonca, assogi, tzonca* Sentences candu lompu dèu a bíngia est cantendi s'aciorxa.

aciòta , nf: atzota, ciota, tzota Definition tira longa de corria fata po iscúdere; a logos, atzota est fintzes su chirrione chi essit in s'ispiga de su moriscu Synonyms e antonyms aciotu, gigota, làtigu, passillu, tziraónia Sentences cussos meritaiant de èssere ammodhigados cun atzota, fàmine e trotza (Ptz.Mura) Scientific Terminology ans Etymon spn. azote Translations French fouet English whip Spanish azote Italian frusta, flagèllo German Peitsche.

aciotàda , nf: aciotara, atzotada Definition cropu de aciota Synonyms e antonyms corriada, illatigada, iscorriada, nerbiada / cdh. aciutatura Sentences is dis fiant passadas cun lentesa infinia, tochendi is oras e is minutus coment'e aciotadas ◊ candho nos intendhiat alleghendhe in sardu, su mastru nos daiat tres atzotadas Etymon srd. Translations French coup de fouet English lash Spanish azote, latigazo Italian frustata German Peitschenhieb.

aciotài , vrb: aciotare, atzotare Definition pigare a cropos de aciota, iscúdere, atripare cun s'aciota, pigare a cropos; su pps. fintzes cun significau de furbu, iscofau / aciotau siast! = genia de frastimu po afuta, arrennegu, o fintzes po prexu Synonyms e antonyms aciotarai, afrustai, irbrunchiare, iscuitzare, passillai Sentences Pilatu iat fatu aciotai a Gesús ◊ atzotadu cheria deo puru su mi èssere a pes suos atrividu! ◊ su bentu est aciotandho su mare ◊ annos e séculos custa Terra atzotada est chirchendhe libbertade (G.Elies) 2. aciotaredhu, tui, ca brintas chentza de pagai! ◊ aciotau tui: pentziast ca ispetiat totu a tui e invècias nu est aici! ◊ aciotau siast e piciochedhu… nci dh’at fata sentz’e torrai súidu nudha!◊ ancu ti bia aciotau!… de ubi dimóniu ndi as bogau cussa bestimenta?! Etymon spn. Translations French cravacher English to whip Spanish azotar Italian scudisciare German peitschen.

aciotàra aciotàda

aciotarài , vrb Synonyms e antonyms aciotai, afrustai, irbrunchiare, passillai Etymon srd. Translations French fouetter English to lash Spanish azotar Italian frustare German peitschen.

aciotàre aciotài

aciótu , nm: atzotu Definition aina po iscúdere fata totu a tiras longas de corria, ma prus che àteru su cropu de s'aciota, su aciotare; a logos, atzotu est sa candhelita de s'abrutzu e fintzes de su chibudhone; in cobertantza, sa briga o sa pena chi si giaet a unu / a. de pedhi, de cagnu, po cuadhus Synonyms e antonyms aciota / aciotada / aciociada Sentences cudha fémina cristiana dh'ant cundennada a is aciotus ◊ ndi essit de s'inserru e no timit aciotu ◊ chi ti cassant, a tui, un'aciotu no ti at a mancai! 2. atzotu lu narant a sa canna noa e modhe de s'almutzu ◊ su chibudhu mascru poltat s'atzotu Etymon spn. azote Translations French reproche, punition English reproach, punishment Spanish azote, castigo Italian rimpròvero, castigo German Vorwurf, Strafe.

acióu aciólu

acircài , vrb Synonyms e antonyms incircai, incortigliai, inghirare Etymon srd.