A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z

bàlidu , agt, pps: vàlidu Definitzione chi balet, chi tenet galu valore; fintzes pps. de bàlere Sinònimos e contràrios valiente / bàfidu Tradutziones Frantzesu valable, efficace Ingresu valid Ispagnolu válido Italianu vàlido Tedescu gültig.

balígia , nf: balísia, balliza, balixa, valígia Definitzione genia de trastu po pònnere cosa aintru de ingòllere a viàgiu Frases in sa nave drommiant cun sa balixa a cabidale Terminologia iscientìfica stz Tradutziones Frantzesu valise Ingresu suitcase Ispagnolu maleta Italianu valìgia Tedescu Koffer.

baliméntu , nm Definitzione su bàlere de una cosa Sinònimos e contràrios bàlida, balidóriu, valore Ètimu srd.

balintiósu balentiósu

baliòdha, baliòdho , nm Definitzione unu pagu abbistu, tontatzu Sinònimos e contràrios babule, ballullu, bichimmeo, bucalloto, cocollodho, gingiorre, prantamone, tolondro Frases cherbedhos de molente, baliodho, ses mannu ma no bales mesu iscudu! ◊ custu baliodho mi nat chi sunt issolórios ◊ custas sunt pandheras de tempos baliodhos! Tradutziones Frantzesu nigaud, balourd, niais Ingresu foolish, idiot Ispagnolu bobo Italianu babbèo Tedescu Tölpel.

balíra , nf Definitzione genia de fraschitu de ortigu Sinònimos e contràrios abbalire, frascu Terminologia iscientìfica stz.

balíre , nf, nm: barile, lire, valire Definitzione genia de istrégiu piticu de linna (o de ortigu) Sinònimos e contràrios abbalire, balira, cubedhutzu, frascu Frases unu conzu prenu de mustu a costazu zuchio e una barile ◊ isse fit sa ruina de sa balire ca sutzendhe mi ndhe at irfundhadu una ◊ bi teniat una balire de chercu piena de abbardente Sambenados e Provèrbios smb: Barile, Barrile, Barrili Terminologia iscientìfica stz Ètimu itl.t barile Tradutziones Frantzesu barillet Ingresu keg Ispagnolu barril, tonel Italianu barilétta Tedescu Tönnchen.

bàliri bàlere

balísia balígia

balistréri balestréri

bàliu , nm Definitzione capacidade de baliare, de padire / àere, no àere b. = èssere, no èssere de agguantu, ischire, no ischire baliare una dificurtade Sinònimos e contràrios agguantu, bàjulu Ètimu srd.

balivigàre , vrb Definitzione campare male, de ispedientes Sinònimos e contràrios campitzare, campugiai, campurigiai Frases babbu e fizu fint duos ladros de professione, balivigaiant cun abbilidade ma che finesint in prejone Tradutziones Frantzesu vivre d'expédients Ingresu to live on one's wit Ispagnolu vivir a duras penas Italianu vìvere a stènto, di espediènti Tedescu darben.

balíxa balígia

bàlla , nf Definitzione orrughedhu de prumu o de àteru metallu, longhitu e a punta o a birilla, chi s'isparat cun arma ligera; foedhandho de fenu o fintzes àtera cosa de pòdere acapiare, unu tanti acapiau a istrintu imbodhigau tundhu a cilindru o a parallelepípedu; su foedhu s'impreat meda, in su chistionu, candho si narat calecuna cosa cun prus fortza, a ispantu Sinònimos e contràrios / cdh. badha Maneras de nàrrere csn: fèrrere, bochire, colare, tocai a unu a b. = isparare a balla; furriare che dae balla = torrai acoa impressi; essire che b. = andaisindi lestru, fúliu meda; reminidu che una b. = lestru meda, che lampu; dare una cosa a b. bolada = dare una cosa a istichi in s'ogru, agiummai ponendisidha in manu; tostau, tostu che b. = tostau che perda, meda, prus de aici no fait; votare a b. sola = donai unu votu de preferéntzia isceti; b. de ní, de cera = lómburu, botza, botzighedha de nie, de chera; no l'intrat b. = est afaturau e po cussu mancai dh'isparint no dhi fait nudha; b. franca = no isparada apostadamente pro chie li ferit o est in perígulu de li fèrrere Frases ancu mi dongant un'iscupetada, ma is ballas siant de figu sicada! ◊ su frúschiu de sas ballas parent ammentos de unu bisu asseadu ◊ l'ant mortu a balla ◊ si no est mortu at a mòrrere de balla 2. cheriat comporare, ma candho at intesu su prétziu at furriadu che dae balla! ◊ si sos ocros fint istaos ballas l'aiat frazicau a costu de abbarrare tzecu! ◊ curriat coment'e una balla de fuxili ◊ at votadu a balla sola 3. in cuss'erbaju bi at essidu chentu ballas de fenu ◊ su ortigu lu prendhent a ballas ◊ ndi ant consumau de ballas de paperi po is eletzionis!… 4. ah, balla, su cane meu cumprendhet totu a s'artziada de s'ocru! ◊ alla custus óminis, no fait a chistionai ca ti narant chi ses pidància: balla ca issus!…◊ da ite est sa balla chi ti connoschio?! ◊ balla ca no est macu! ◊ ah, balla, custa mi dha pagas! ◊ bellu ballu, balla! Ètimu itl. balla Tradutziones Frantzesu balle, botte Ingresu bullet Ispagnolu bala, bala Italianu pallòttola Tedescu Kugel.

ballabbàlla , avb Definitzione nau de comente est su logu, su terrenu, su pomentu, candho est cagiagàgia de calecuna cosa, mescamente abba Sinònimos e contràrios nadinnadis Frases est su logu ballabballa de abba de cantu at próidu ◊ cun cuss'isterzu segadu ses faghindhe su logu ballabballa de abba! Ètimu srd.

ballabbéllu! , iscl Definitzione foedhu chi si narat ponendho sa marrania = marranu chi!…

ballàda , nf Definitzione su ballare Sinònimos e contràrios badhu, istripizada / cdh. badhata Frases nos amus fatu una ballada, mah!… mancari bella!

balladòre , nm Definitzione su frutu orrúbiu cotu chi faet s'orruo cràbinu e fintzes s'orrosa), una genia de birilla longhita totu sèmene pilosu aintru Sinònimos e contràrios badhajolu, cacalodha, cincirrollai, fúscuru, ladhérighe, pennuleri, pibirillò, pimpirillodhi, rullari Terminologia iscientìfica rbr Ètimu srd.

balladòre 1, balladòri badhadòri

balladórzu , nm Definitzione logu inue si ballat, fatu po ballare Ètimu srd.