A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

cherrichérri , nf Definitzione diferentes genias de pigione chi narant fintzes topi de mata (ma sa s. conspicillata faet in logos ispògios, pòveros) Sinònimos e contràrios moschita Terminologia iscientìfica pzn, sylvia undata corsa, s. sarda, s. conspicillata, s. melanocephala Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu fauvette sarde Ingresu dartford warbler Ispagnolu curruca tomillera Italianu magnanina, sterpàzzola di Sardègna, occhiocòtto Tedescu Sardengrasmücke.

cherrícru cerrígu

cherridónzu , nm Sinònimos e contràrios cerridura, cerrimentu Ètimu srd.

cherridòra , nf Definitzione fémina chi cherret, chi trebballat sa farra sedatzandhodha po ndhe seberare totu is partes Frases ite pessas, galana cherridora, a manu in sa massidha? Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu trieuse Ingresu sifter Ispagnolu cribadora Italianu cernitrice Tedescu Sortiermaschine.

cherridòrja , nf Definitzione genia de iscannu longu agiummai unu metro e bascitedhu fatu cun duos currentes allisaos e allobaos cun is peis po dhue pònnere su sedatzu faendho sa farra, aintru de su cherrigu Sinònimos e contràrios cangiadòrgia, impodhinajola, scedatzadori, sedatadorja, sedatagiola, séula, tatajola Ètimu srd.

chérridu cérriu 1

cherridúra , nf Definitzione su chèrrere 1; parte de s'órgiu móliu, sa chi currespondhet a su chiu foedhandho de sa farra de su trigu Sinònimos e contràrios cherridonzu Ètimu srd.

cherrighèdha , nf Definitzione genia de istrégiu de fenu largu e bàsciu, piticu, canistedha Sinònimos e contràrios caistedha, palinedha, palini, pobinu Terminologia iscientìfica stz Ètimu srd.

cherrígu cerrígu

cherrintzonàre , vrb: cherrunzonare, chirrintzonare, cirrincionai, corrunzonai Definitzione fàere in chiliru po che bogare malesa grussita, de sa farra (cirrincionai mescamente po che seberare sa símbula); fintzes forrogare, cricare a murigadura Sinònimos e contràrios cerri, chirrare, scedassai Frases dhue at créfiu unu bellu pagu de tempus po chirrintzonare cussu trigu, puite su prúene, sa paza e sa perdíscula fuit meda 2. atrividu brufularzu, in sa conca de sa tula cherrintzonas, bicas sèmene, ti prenes s'iscarzu! (G.A.Mura) Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu tamiser Ingresu to riddle Ispagnolu cribar, tamizar Italianu crivellare, setacciare Tedescu sieben.

cherrinzàre , vrb Definitzione andhare cerrixerri, cun is nàdigas balla balla Sinònimos e contràrios isculiare.

cherriòne , nm: chirrione, chirrioni, chirrone, cirrioni, cirroni, tzirrone Definitzione matzu de pilos, de lana, linu o cosas deasi, pilítzula; nae de sida / cirroni de linu, de cagnu Sinònimos e contràrios cirru, ciufu, cucuredhu, fiochedhu, mumulloni, pubusa, pubusone 1, tipisone Frases cun chíndhalu, cannujas e pubadas de lana o linu, sedas e cotones, fusos, músculas tundhas, chirriones falant filados…◊ cun su pètini de ferru si ndi bogat sa stupa e si aguantat su cirroni de su linu 2. nci donat is ogus in d-unu chirrioni de mata e si sbisogat! Sambenados e Provèrbios smb: Cerronis, Cirroni, Cirronis Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu quenouillée, mèche, flocon, boucle Ingresu tuft Ispagnolu mechón Italianu pennécchio, ciòcca, biòccolo, cirro Tedescu Spinnrocken, Flocke.

chérritu cérriu 1

cherrítzu , nm: chirritzu Definitzione frocu, chirrione o matucone de lana a filare, su tanti chi si ponet in sa cannuga e fintzes chirrione de pilos, is pilos / chirritzilongu = nau de ccn., chi portat is pilos longos meda Sinònimos e contràrios cannugada, cugusta, pubada / cabagliera 2. pro nois sos cherritzos sunt sos pilos ◊ si no faghes a bonu ti tiro sos chirritzos! (Z.Porcu) Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu flocon, boucle de cheveux Ingresu tuft Ispagnolu mechón Italianu pennécchio Tedescu Spinnrocken.

chérriu cérriu 1

chérriu 1 , nm Definitzione genia de chiliru grussu Sinònimos e contràrios cerrígu Ètimu srd.

cherròre! , iscl Definitzione it'arrore!, e andhe dannu!, ita dannu!

chérru , nm: chírriu 1, chirru Definitzione donniuna de is partes de una cosa, de unu tretu, de unu logu, fintzes de sa bértula Sinònimos e contràrios bandha, bicu, corru, leada, palte / cdh. chirrioni / arrogu, corriolu Maneras de nàrrere csn: a chirr'imbesse = a s'imbesse, a cúcuru ficadu; andai de chirru in chirru = de una bandha a s'àtera; girai de chirru in cantoni = innòi e innia, ifatu de su logu, de unu logu a s'àteru; chirru a mie = faci aundi seu dèu; a chirru mancu, drestu, a cherru de aínturu = a manu manca, dereta, a manu de intro; a sos chirros de… = faci a…, a is partis de…; portai a chirru a unu = leare a befe, fàghere a birgonza Frases moviat sos bratzos a dogna cherru ◊ a cussu cherru dhui creschit ónnia arratza de birdura ◊ si est bortau a s'àteru chirru ◊ s'aposentu est friscau de chirru de intro 2. est muntenindhe sos chírrios de sa fardita ◊ li fit faghindhe sos pannos totu a chírrios ◊ s'últimu chírriu de luna bos imbio 3. custu est su chírriu de terra ue sunt inferchidas sas raighinas de s'identidade nostra ◊ betaiant laore in chírrios de terra tostada 4. óminis imbriagus ti ant ispudau, aciotau, portau a chirru cun d-una canna tzerriendudí "su Rei"◊ seu duas diis girendi de chirru in cantoni tochendi portalis e portixedhas de is chi mi depint dinai! Sambenados e Provèrbios smb: Chirru Tradutziones Frantzesu coin, côté Ingresu side, part, border Ispagnolu lado Italianu lémbo, lato, parte Tedescu Zipfel, Seite.

cherrunzonàre cherrintzonàre

chèrta cértu