A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

contòni 1 , agt Definitzione nadu de unu, chi est tostorrudu, de mala intesa, chi no ascurtat Sinònimos e contràrios concali, perrónchinu, testarrudu.

contòni 2 cantòne 1

contoniàda , nf Definitzione su contoniai, su torrare a su logu Sinònimos e contràrios asoniada, ghirada, recuia, soniada, torrada | ctr. essia Frases duus pastoris fuant in su sartu e a sa contoniada a cuili iant fatu su fogu ◊ dona una manu de agiudu po sa contoniada de sa robba! Ètimu srd.

contoniàe, contoniài, contoniàre, contoniàri , vrb Definitzione torrare (e fintzes batire) a contone, a domo, furriare o recuire a bidha Sinònimos e contràrios arrefurai, furriai, ghirare, recoire, recòrdere, remunire, soniae / pigai, poltare | ctr. essire, tocai 1 Frases us ómmines, pacubbene de issus, candho contoniànt contoniànt! ◊ bai ca babbu tuu ti dhu donat in costas su súcuru, candu contóniat! ◊ si ndi pesàt a iscuriu e contoniàt a s'iscorigadroxu ◊ is bòis a merí contóniant a bidha ◊ mi nci contóniu a domu ◊ fui circandho is mannalitzas ca non funt contoniatas a domu 2. de sa buca de is pipius e de is piciochedhus ti as contoniau su bantu (Ev)◊ s'arroda de su tempus ndi at contoniau artis noas e fuedhus nous ◊ cudhus funt andaus a ndi contoniai is bacas Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu rentrer Ingresu to come back Ispagnolu regresar Italianu rientrare Tedescu zurückkehren.

contónzu , nm Definitzione su contare, nàrrere contos, paristórias Frases custu est su contonzu comente lu fachet sa zente.

còntra , prep, avb, nm: contras, cronta Definitzione foedhu chi inditat sèmpere disacordu, arrealia o àteru chi si oponet, calecuna cosa chi no andhat in agiudu ma antzis tot'àteru (fintzes dannu), e acumpàngiat su foedhu chi depet arrecire sa contrariedade (francu candho est avb.) Maneras de nàrrere csn: andhare c. a unu = pònneresi, essire, faedhare in contràriu; fai su contras a ccn. = rispòndhere, faedhare in contràriu de su chi at nadu ccn. Frases si seis a prima contras de calincunu, perdonai! (Ev)◊ contra a chie la tenes chi ses a irrocos? ◊ dha tengu contra a tui ca mi as fatu arrui! ◊ sa prova est contras a issu 2. si tue li andhas contra, cussu si agatat solu ◊ totu sa zente li est andhada contra ◊ su pipiu no at tentu su prontu de fai su contras a su babbu e fut abarrau citiu 3. fui dudosu, de continu pesandhe su proe e su contra Ètimu ltn. contra Tradutziones Frantzesu contre Ingresu against Ispagnolu contra Italianu cóntro Tedescu gegen.

còntra 1 , nf: cronta 2, cronte Definitzione logu artu, atza, oru de unu monte ue faet a iscrébigu, fintzes su muru de unu putzu; pedra manna, orroca, muntone de pedra Sinònimos e contràrios bica, monte / roca Frases sa sírcia àrtziat plena de àcua e tui incarendidí in sa cronta ti miras in funtana ◊ un'ómine ndh'est istupau de una cronta 2. poita custa cronta chi una dí fiat pani no si lassat prus cumossai? ◊ una perda ndi est arruta de una contra ◊ e cumenti ti dha passas cuendididha in cussas crontas? ◊ iat pensai de pigai a sa cronte po s'impostai a candu passàt calincunu sirbone Terminologia iscientìfica slg Tradutziones Frantzesu contrefort, falaise à pic Ingresu edge, protrusion, vertical side Ispagnolu saliente Italianu sporgènza, spónda o paréte a picco, contraffòrte Tedescu Vorsprung, Überhang, Strebemauer.

còntra 2 , nm, nf: cronta 1 Definitzione in su càntidu a tenore, una de is boghes de su cuncordu chi si faet in su gúturu, boghe grussa Maneras de nàrrere csn: allegare a boche de c. = zúghere boghe russa; fàchere sa c. a ccn. = rispòndhere, dare sinnale de contrariedade; bàsciu e contra = is duas boghes (o "mascu e fémina") e duos ómines chi faendho sa boghe acumpàngiant is poetas de parcu intreverandhosi apare in sa pausadedha chi faet chie est cantandho 2. a cust'isporrónchiu aiat fatu sa contra unu gànnitu arrejolatu chi nessune aiat intesu mai Tradutziones Frantzesu baryton Ingresu baritone Ispagnolu barítono Italianu barìtono Tedescu Bariton.

contrabbandhéri , nm Definitzione chie bendhet cosa a sfrosu, a iscusi, fora de is leis chi régulant su tràficu e sa béndhia de sa cosa (prus che àteru, chentza passare in sa dogana) Sinònimos e contràrios contrabbandhista, sfroseri.

contrabbandhísta , nm Sinònimos e contràrios contrabbandheri, sfroseri.

contrabbàndhu , nm Definitzione bèndhere cosa a sfrosu, a iscusi, fora de is leis chi régulant su cummérciu (prus che àteru, chentza passare in sa dogana) Sinònimos e contràrios sfrosu Ètimu itl. contrabbando.

contrabbàsciu, contrabbàssu , nm Definitzione una de is boghes de su cuncordu Sinònimos e contràrios buldone, contra 2 Tradutziones Frantzesu contrebasse Ingresu contrabass Ispagnolu contrabajo Italianu contrabbasso Tedescu Baßgeige.

contrabbelénu, contrabbenénu , nm: contravelenu Definitzione meighina contra a s'avelenamentu / otzu contrabbenenu = ozu chi bi ant lassadu mòrrere carchi babbautzu velenosu e poi ponent a únghere punturas o mossos de animaledhos velenosos Frases aspetit ca dhi fatzu su contravelenu! 2. giovunedhus, fuedhai sa língua sarda ca est contravelenu! (A.Satta) Tradutziones Frantzesu contrepoison, antidote Ingresu antidote Ispagnolu antídoto Italianu contravveléno, antìdoto Tedescu Antidot.

contrabbéssu , avb Definitzione a betu contràriu, de traessu, a istrobbu Frases cantas disdíscias mi ndhe sunt rutas subra e cantos ites si sunt postos contrabbessu!…

contrabbirdièra , nf Definitzione bidriera chi si ponet ananti de un'àtera.

contracambiài, contracambiàre , vrb Definitzione giare o fàere cosa in càmbiu de o po su chi a unu dhi ant giau o fatu Sinònimos e contràrios cumpessare, cuncambiare, torrae Tradutziones Frantzesu rendre la pareille Ingresu repayment Ispagnolu corresponder, devolver Italianu contraccambiare Tedescu erwidern.

contracàmbiu , nm Definitzione su chi si giaet o faet in càmbiu de su chi a unu dhi ant giau o fatu, de bonu o de malu chi siat Sinònimos e contràrios arrecumpénsia, cuncàmbia, currisposta, revesa.

contracólpu, contracórfu, contracórpu , nm Definitzione cropu contràriu, su chi torrat iscudendho calecuna cosa, isparandho o àteru; fintzes su chi ndhe podet bènnere o dipèndhere de calecuna cosa o fatu (es. dannu, istrobbu) Tradutziones Frantzesu contrecoup Ingresu rebound Ispagnolu rebote, repercusión Italianu contraccólpo Tedescu Rückschlag.

contracrài , nf Definitzione crae fata falsa, un'àtera, una cópia.

contracúsa , nf Definitzione s'acusa chi faet s'incurpau Tradutziones Frantzesu contre-accusation Ingresu countercharge Ispagnolu acusación que hace el demandado al demandante Italianu controaccusa Tedescu Gegenklage.