A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z

ilfurràre iforràre

ilfurriàre , vrb: isfurriare, issurriare Definitzione cambiare idea, torrare o fàere torrare agoa in calecuna cosa giai decídia Sinònimos e contràrios furriai, ibbortare, istorrai, stolli Frases faes impresse a nàrrere "nura", tue: aspeta, chi no s'isfúrriet, puru, fizu tuu! ◊ si faet cust'efetu a s'isposare, mih ca so in tempus a m'isfurriare! ◊ cussa est zente chi isfúrriat a chie tenet gana de trabballare!◊ innanti at patuidu e pois si n'est ilfurriadu ◊ cussu est cricandhe de ti pònnere in conca de ti che issurriare! Ètimu srd.

ilgadaràdu , agt: ilgaldaradu Sinònimos e contràrios afradhocu, isambesciadu, malacónciu, malancinidu, malecumbinau, malefraganau, malibigau Frases s'ómine su piús no supentiat, ilgadaradu a un'oru che mortu (P.Casu)◊ pòvera càscia betza, ilgadarada, frundhida in su cortile, a abba e bentu! ◊ Zusepe e Maria si arrènt in d-un'istalla ilgadarada ◊ sa gianna ilgaldarada s'intendheit abbelzèndhesi a cíulu de cantariles.

ilgadólciu , agt: isgadólciu Definitzione chi no est àbbile faendho is cosas, chi dhas faet male Sinònimos e contràrios drodhe, giangalloi, ildeoltu, ilgrabbuladu, istraoltu, istrònscia Frases est un'ilgadólciu chi si ti colat acurtzu ti apetigat de seguru! Ètimu itl. scatorcio Tradutziones Frantzesu gauche, rustre Ingresu boor, clumsy Ispagnolu torpe Italianu impacciato, tànghero Tedescu unbeholfen, Tölpel.

ilgaldaràdu ilgadaràdu

ilganídu , agt: irganiu Sinònimos e contràrios dilganadu, irganau, isganaditu | ctr. imbozadu, inganidu Ètimu srd.

ilgarriàdu , pps: irgarrigau Definitzione de ilgarriare Sinònimos e contràrios irbarriadu Tradutziones Frantzesu déchargé Ingresu discharged Ispagnolu descargado Italianu scaricato Tedescu abgeladen.

ilgarriàre , vrb: irgarrigare, iscarriai, iscarrigare, isgarrigare, scarriai Definitzione calare o pònnere in terra unu càrrigu; pèrdere o bogare sa càrriga, sa fortza Sinònimos e contràrios irbarriare, istuai | ctr. barriare, carriai Frases si fut frimau ananti de sa domo de su piciocu e inie iat iscarrigau su carru ◊ seis ancora in tempus a boche iscarrigare sa cusséntzia, innanti de mòrrere! ◊ apu fuedhau a Pepinu po mi donai una manu a iscarriai sa carrada 2. s'arrellozu si ch'est iscarrigandhe Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu décharger Ingresu to discharge Ispagnolu descargar Italianu scaricare Tedescu abladen.

ilgarriàta , nf Definitzione su ilgarriare, cropu, iscutulada Sinònimos e contràrios arropada, isciuta, isdobbada Frases mi at iscutu un’ilgarriata a conca chi mi at lassatu dirmajatu e totu iscalavriatu (A.Pau) Ètimu srd.

ilgarrighínu , nm: iscarrighinu Definitzione cudhu chi faet trebballu de iscarrigare cosa Sinònimos e contràrios bastàsciu Frases essendhe póveru campavat fachendhe s'iscarrighinu.

ilgavantàre , vrb: isgabantare, isgavantare Definitzione menguare, bogare sa cosa (una parte) de aintru de un’istrégiu po fàere logu o fintzes po illebiare unu pesu Sinònimos e contràrios abbuidai, ibboidare, ilbagantare*, illichidare, irbarratzare | ctr. pienare, pòniri Tradutziones Frantzesu vider Ingresu to empty Ispagnolu vaciar Italianu vuotare Tedescu ausleeren.

ilgerràre , vrb: irzerrare Definitzione passare s'ierru Sinònimos e contràrios iberrare Frases donzi annu su própiu manizu: pro ilgerrare si andhaiat a fora Tradutziones Frantzesu hiverner Ingresu to winter Ispagnolu invernar Italianu svernare Tedescu überwintern.

ilgérru ibérru

ilgheleníre , vrb: irghelenire, irghilinire Sinònimos e contràrios irghilinare, isteniai Frases o mama, it'est custu prantu? Ndhe ses irghilinia! ◊ tempus gúrpinu irghiliniu de pistoléssia (F.Satta)◊ est irghiliniu dae s'istrachidúdine e dae su pessamentu de su chi li est costandhe ◊ fit cun sa frebbe arta, sos ocros irghelenios e dilliriandhe ◊ aite ses goi irghelenia, torràndheti fine che filu de cusire? Tradutziones Frantzesu épuiser Ingresu to wear out Ispagnolu agotar Italianu sfinire Tedescu erschöpfen.

ilgherràdu , agt Definitzione chi est istracu meda chentza prus fortzas coment'e chie at gherradu fintzas a non ndhe pòdere prus e fintzas chi ndh'at pérdidu s'aficu o sa gana de bínchere o de sighire a gherrare Sinònimos e contràrios allacanadu, disartoriadu, irbalesiadu, isbagazadu, ispossibiu, réndhidu, tzédidu Frases sa baca ruta ch'est ilgherrada e no tentat prus mancu de si ne achidare Tradutziones Frantzesu dépassé, débordé Ingresu overwhelmed Ispagnolu vencido, rendido Italianu sopraffatto Tedescu übermannt, überwältigt.

ilgherrizàre , vrb Sinònimos e contràrios gherrigiai.

ilghintzídu , pps, agt Definitzione de ilghintzire 2. s'intendhet pantàsimas serentes in s'andhera, in sa gianna ilghintzida de s'aposentu.

ilghintzíre , vrb Definitzione apèrrere unu pagu (un'apertura) Sinònimos e contràrios irganzare, iscadangiai, ischinzire Frases s'ilghintzit una gianna.

ilgiàca , nf, nm: isaca, isciaca, ixaca, ixacu Definitzione bestimentu de pònnere che una giacheta, genia de camisa de fémina (ma fintzes coritu) Frases s'ilgiaca de su costúmene de sa fémina est tota ricamada ◊ tia Frantzisca s'abbutoneit s'ixaca ◊ niedha che batia, sa conca intro s'isciallu cugudhadu e betada subra s'ixaca niedha, issa puru pariat istrízile ◊ bunnedha e falda de seda, imbustu, isciaca e giupone t'istant a perfessione (Limbudu)◊ issa si bestiat cun d-una isaca, munnedha e fardita Terminologia iscientìfica bst.

ilgiadòri , nm Sinònimos e contràrios bigliadori*, castiadore.