A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

ilgiagàda , nf Definitzione tretu de un'erriu inue faet a passare de una parte a s'àtera Sinònimos e contràrios badu.

ilgiagàdu , agt Definitzione nau de is erbas o laores chi naschent, chi est tropu cracu, chi dhue ndh’at tropu in pagu tretu Sinònimos e contràrios afissu, calcu, cutzu, fitu, incalchidu, intipidu, subélciu | ctr. làschiu Frases trigu ilgiagadu Ètimu srd.

ilgiaitàre , vrb: iscraitare, iscravitare, ixaitare Definitzione bogare, iscravare, tirare is púncias, is craos Sinònimos e contràrios iscravillai, ispuntzare | ctr. craitare, puntzare Frases tres oras est istadu in agonia e daboi ndhe l'ant ixaitadu ◊ est iscravitanne craos dae su muru e in chirca de cantos de tàula Ètimu srd.

ilgiaràre , vrb: ilgiariare, ixariare Definitzione fàere giaru, craru, cun prus lughe de si pòdere bíere, de si pòdere cumprèndhere de prus Sinònimos e contràrios ilciarire / aclarai, acrarire, illuchèschere, iscrariai | ctr. iscuriai Frases parias cudh'istella luminosa chi su manzanu ilgiàriat s'aera ◊ che lampu chi ilgiarendhe su terrinu in d-una note mala de iscuria ndhe boltat dae s'oru de su trabentu cudhu tristu ◊ sa lughe atraessat sas aeras ilgiarendhe sos giassos de su chelu ◊ a su primu ixariare a sa lughe de istellas, cantas bellas boghes soliant cantare! (B.Truddaju) 2. su bonusensu ilgiarat dogni chistione Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu éclairer, éclaircir Ingresu to illuminate, to explain Ispagnolu alumbrar Italianu rischiarare, illuminare, chiarire Tedescu erleuchten, erhellen.

ilgiàri igliàri

ilgiariàda , nf: ixariada Definitzione su ilgiariare, su àere iscrariu s’aera, nau de s’iscuru, sa fata de sa die Sinònimos e contràrios abbréschida, isclarida Frases est alveschendhe: s'idet s'orizonte fatendhe s'ilgiariada Ètimu srd.

ilgiariàre ilgiaràre

ilgiaríre ilciaríre

ilgiàriu , nm Definitzione su ilgiarire Ètimu srd.

ilgiarràda , nf Definitzione ispinta forte, a cropu, chi faet orrúere a terra Sinònimos e contràrios imbudada, imperta, istrempiada Ètimu srd.

ilgiarràre , vrb Definitzione betare o fàere orrúere a terra Sinònimos e contràrios betae, istrampare.

ilgiobàre , vrb: ixobare Sinònimos e contràrios illiare, isòlbere, isprèndhere, scapiai Frases si agatades sos nodos, chircade su cabu a ixobare Ètimu srd.

ilgiogàre , vrb: isgiogare Definitzione bogare de pare Sinònimos e contràrios bocare, illogare, innoigare, irbesciai, isconzare, isgioghedhare Frases sos ossos mios sunt totu igiogados Ètimu srd.

ilgiovinàre , vrb Definitzione nau de un’arremu, essire de s’incàsciu Sinònimos e contràrios ilmanchinare, innoigai, irbesciai, scadrogai Frases a donzi iscadrúsciu, su cadhu faghiat un'iscartu a iscatos de s'ilgiovinare.

ilgiràdu , agt: irgiradu, irziradu Definitzione de ilgirare; chi est fora de tinu, chi no arrexonat Sinònimos e contràrios conchilébiu, conchiminudu / afoglietadu, desessidu, dischissiau, ilvariadu, iscassatu, issentidu 2. a cussa pisedha irgirada la faghent totu a cara de santu ◊ si a Dante ti aio assimizadu mi dias nàrrere chi so ilgiradu!

ilgiràre , vrb: irgirare, isgirare Definitzione furriare is crebedhos, èssere fora de tinu; pigare assíchidu forte Sinònimos e contràrios irbariare / acicai, asciuconare, asciustrare, aterrighinare, ispantamare, ispramai, isturdinare, stremessiri Tradutziones Frantzesu effarer, effrayer Ingresu to dismay Ispagnolu desconcertar Italianu sgomentare Tedescu erschüttern.

ilgíru , nm Definitzione assíchidu forte de ndhe furriare is crebedhos, de si ammachiare Sinònimos e contràrios acíchidu, arrore, asciuconu, assàrtiu, assúmbridu, assústidu, isprama / ischíssiu Frases ca piús miras piús ndh'as ammiru e piús vides piús creschet vista piús cumprendhes piús ndh'as ilgiru (P.Casu)◊ sendhe gai afritzadu rie rie, sempre martirizadu e in ilgiru, dultze pinneta, so torradu a tie ◊ s'ammentu, s'ilgiru de sos parentes fit peus terrore pro sos sordados in sa gherra Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu terreur Ingresu fright Ispagnolu susto fuerte Italianu atterriménto Tedescu Erschrecken.

ilgiucàre igiucàre

ilgiuliadúra , nf Sinònimos e contràrios bunnas, cordulai, trampighe Frases s'istintina de s'anzone si ndhe istacat de s'ilgiuliadura, si sàmunat e si faghet a coldita (M.Fara).

ilgiunàre , vrb: (il-gi-u-na-re) irgeunare isgiunare Definitzione segare su giaúngiu, acabbare de istare chentza papare, papare apustis de àere giaunau Sinònimos e contràrios papae | ctr. geunare Frases falant a bidha pro iscansare su fàmine totu a ilgiunare a su brou ◊ istracos de cascare, apenas arrivados si sunt irgeunados ◊ fit unu cane famidu, ma già l'apo ilgiunadu Ètimu srd.