A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z

ilfainàdu ifainàdu

ilfaltàdu, ilfartàdu , agt: infaltadu, infartadu, irfartadu, isfaltadu, isfartadu Definitzione nau de unu, chi po comente foedhat o càstiat ananti de gente (coment’e provandho bregúngia) si biet chi si connoschet in crupa, in farta, si ndhe agatat male ca si connoschet de àere fatu calecuna cosa chi no andhat bene Sinònimos e contràrios afaltadu, faltosu, ifastadu, frajau / cdh. infaltatu Frases sos birgonzosos puru fint abbaidendhe sas pitzocas, mancari isfaltados ◊ l'aciapesi isfartada: li do una mirada si fit sintzera pro fàghere sa proa ◊ fut faedhendhe male de isse e comente si l'at bidu indainanti est abbarradu isfaltadu ◊ bessias a chircare ispiga, isfaltada timendhe sos meres ◊ no ischis mancu ite nàrrere ca ses isfartadu ◊ sos mannos fint isfartados ca aiant postu su minore in perígulu ◊ a s'ómine isfartadu sutzedit su chi timet 2. sa pitzinna turpa connoschiat totu, ma foras dae s'ambiente sou si agatait ilfaltada (Z.A.Cappai) Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu fautif, qui se sent en faute Ingresu to feel at fault or guilty about something Ispagnolu que se siente culpable Italianu che si sente in difètto, in cólpa Tedescu wer sich schuldig fühlt.

ilfatziennàdu , agt Definitzione chi est chentza fàere, chentza faina Sinònimos e contràrios chizoneri, disabbutu, ifainadu, sciacendau | ctr. impitzadu.

ilfegàre ifegàre

ilférru iférru

ilfianchídu , agt Definitzione nau de animale, chi est a bentre buida (a fiancos buidos), famiu, chentza papare Sinònimos e contràrios famidu | ctr. mascadu Ètimu srd.

ilfidàdu, ilfidiàdu ifidàu

ilfilighitàre , vrb: irfilichitare, sfibicitai Definitzione furriare a betu contràriu unu filu a manera de ispicigare is partes, fàere o bogare s’orrobba a filos, a pendhiligiones; cricare chistionos, istare a s’imbístiga imbístiga pregontandho e bolendho ischire cosa Sinònimos e contràrios ilbulzare, irburgiulae, isfiocare, istramai / spricullitai 2. si sedint sas pitzocas a tzarrare dachi presse no ndhe ant, in sa funtana, chi ti paret unu padule de arana, tantu ndhe faghent de irfilichitare! (S.Manconi) Ètimu srd.

ilfiòdha , nf: infiodha, isfiodha, isfiodhe Definitzione genia de busciuca chi si ndhe artzat in sa pedhe, prena de abbadúgia, po abbruxadura o maladia Sinònimos e contràrios bobbollonca, bollonca, bubbulica, buciuca, bulluca, bumbulla / fiodha, freadura, ingheta, iscardidura, isciota, piticada Tradutziones Frantzesu cloque, ampoule, bulle, vésicule Ingresu blister Ispagnolu ampolla Italianu bólla da ustióne, flittèna Tedescu Blase.

ilfodhonàdu , agt, pps: irfodhionadu, irfodhonau Definitzione chi portat is prabaristas caladas, largas meda, a fodhe (nau de s’ogu o de unu chi portat is ogos deosi); nau de bestimentu, chi si est fatu largu, istirau a tropu Sinònimos e contràrios illabbariodhadu, irfodhoronau, isciodhau, isfotadu Frases custu gorfo est totu irfodhionadu, est fintzas feu ◊ zughet sas pibiristas isfodhonadas Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu élargi Ingresu widened Ispagnolu ensanchado Italianu slargato Tedescu ausgeweitet.

ilfodhonàre , vrb: irfodhionare, irfodhonare, isfodhionare, isfodhonare, isfudhionare Definitzione nau prus che àteru de bestimentu, illargare meda, coment’e fàere a fodhe po difetu o genia de s’orrobba; nau de is prumones, torrare àlidu a pelea e a moida, assupandho Sinònimos e contràrios afodhare, ifodhonare, illabbargiae, illagratzare, illarghiotare, illariodhare, infodhonare, irbrofodhare, istiriolare, sciabudhai, sciadhonai, sciodhai / irfodhiare | ctr. afíere, torrae Frases no lu fortzes, su gorfo, ca l'irfodhionas! ◊ sos trastes s'irfodhionant in benugros, in cuidos, in brussos ◊ sa busica de s'antzianu si podet irfodhionare ◊ custas mudandhas portant s'elàsticu isfudhionau Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu élargir Ingresu to fray Ispagnolu estirar Italianu slargare, estroflèttere Tedescu erweitern.

ilfotàda , nf Definitzione bisura lègia, cara chi no praghet, disgeniada.

ilfrigatzàre ifricatzàre

ilfriscàre ifriscàre

ilfrundhàre , vrb Definitzione pigare e mòvere cosa coment’e frundha Frases leei sa colora fatèndhela ilfrundhare (P.Fogarizzu) Ètimu srd.

ilfruntzàta , nf: isfrunzada Definitzione cropu de pigionatzu o pertighedha; cosa chi ch’essit o chi andhat de pàrrere una pertighedha, cropu de pertighedha (abba, bentu e cosas deasi) Sinònimos e contràrios isfrunzitada Frases isfrunzadas de bentu faghiant fruschiare s'úlumu in carrela ◊ s'innetaiat de sas ilfruntzatas de sa brutura de su babbu Ètimu srd.

ilfumentàre ifumentàre

ilfúndhere ifúndhere

ilfunnàre ifundhàre

ilfunnoràdu , agt Definitzione nau de logu, chi est totu a fossos comente dh'at isfossau s’abba, sfossonau Sinònimos e contràrios iscaravossadu Ètimu srd.