A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

ilbianchínzu , nm Definitzione iscoloridura Sinònimos e contràrios irbianchimentu Ètimu srd.

ilbidhicàre , vrb Definitzione segare s’imbíligu a su pipiu candho naschet Sinònimos e contràrios irbiligare.

ilbilandràre , vrb Definitzione leare, bogare s’abbilandra a un’animale troboiu Sinònimos e contràrios | ctr. abbilandrare, apegonai.

ilbiliàre , vrb: irbeliare, isbeleare, isbeliare, sbeliai Definitzione leare e fàere passare su sonnu; pruschetotu, atzitzare o inganiare a ccn. e fàere pèrdere s’atentzione po su chi depet, fàere pentzare in àteru Sinònimos e contràrios ilvaliare, ischidare, ismentare, ivrasiare / seguzare Frases su gafè m'ilbíliat su sonnu ◊ isparus e iscràmius de piciocalla mi ant isbeliau su sonnu, notesta! 2. m'isbélias su sentidu ◊ fillu miu, prima fut istudiosu, ma immoi si est isbeliau ◊ cussa fémina de cantu est lègia no isbéliat mancu nua! ◊ tenemu gana de m’isbeliai e nci seu essiu cun gopai Ètimu ctl., spn. desvetlar, desvelar Tradutziones Frantzesu distraire Ingresu to distract Ispagnolu distraer Italianu distrarre Tedescu zerstreuen.

ilbirridàre , vrb: isbirridare, isghirridare Definitzione abboghinare, currendho a cuadhu o ballandho, pro cuntentesa o ammeletzu, po fàere fuire animales Ètimu ltn. ex quiritare.

ilbírriu ibbírru 1

ilbírru ibbírru

ilbíu , nm: ilviu, irbiu, isviu Definitzione su si firmare de fàere calecuna cosa, css. cosa chi faet firmare de fàere istrobbandho e perdendho tempus; tempus po si pigare calecunu gustu o ispàssiu, o fintzes pàusu / sena i. = chentza sessare, chi no sessat Sinònimos e contràrios desviu, irbortu, isdrobbu / disilviu, spàssiu Frases sas abbas de su riu pro lòmpere a su mare no ndhe cherent irbiu ◊ no li dias irbiu, ca tenet presse: làssalu fàghere! ◊ cussu telarzu paret chi sigat ancora sena isviu ◊ comente tia filare donzi die ponzendhe ilviu?! ◊ tantu za so deretu a triballare, cun totu custos irbios chi so tenindhe!… 2. sos afannos sena isvios mi segant su sonnu ◊ su mundhu at puru disilvios e benes chi no connoschides: ndhe dezis beneíghere sos ilvios! 3. mi das tantu a su mese e in prus duas zoronadas de ilbiu (Z.Porcu) Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu entrave, gêne Ingresu hindrance, inconvenience, loss of time Ispagnolu estorbo Italianu intràlcio, disturbo, pèrdita di tèmpo Tedescu Hindernis, Störung, Zeitverlust.

ilboidàre ibboidàre

ilboidínzu , nm Sinònimos e contràrios illichidadura.

ilboligàre , vrb: ilvoligare, irbodhiare, irbolicare, irboligare, irvolicare, isbodhiare, isboligare, isvodhiare, isvoligare, ivoligare, sbodhiai Definitzione apèrrere, istèrrere una cosa imbodhigada o fata a lómboru (o a lobos); foedhare de una chistione coment’e ispiegandhodha; rfl., nau de sa manera de fàere sa cosa, fàere impresse, cun lestresa, cun coidau Sinònimos e contràrios illorigare, ispirigare, istèrrere, istròbere, istrobillai, spodhai / acoidai, ispontziai | ctr. allomborae, imbodhiai / istentare Frases at isvoligadu s'atzola ◊ si nche at irbolicau sa fardeta ◊ est pensandhe a comente irboligare su filu de sa vida sua 2. aiat in mente de fàghere unu discursu difítzile e isvoligadu cun chentu lemas, ma posca at timidu chi l'apataiant in calchi modu cun su professore 3. si no t'irbóligas ti lasso e mi che andho! ◊ cheret chi nos isvodhiemus si cherimus fàghere a tempus! ◊ bi sunt cudhos chi pro s'irboligare de chistiones e pilisos truncant in curtzu: si fuint!◊ cosa de nudha a l'irbolicare sa pràtica de un'amicu suo in ufíssiu!… Tradutziones Frantzesu dérouler, démêler, déployer, se dépêcher Ingresu to unwind, to roll into a ball, to lay, to hurry up Ispagnolu devanar, extender, darse prisa Italianu svòlgere, dipanare, distèndere, spicciarsi Tedescu abwickeln, ausbreiten, sich beeilen.

ilbómbiu , nm: isbómbiu Sinònimos e contràrios arremore, iscópiu, tzacàrridu Frases at fatu un’ilbómbiu chi at trémidu sa domo (Z.Porcu)◊ a s'isbómbiu de s'isparu sos cadhos ant iscapadu a cúrrere ◊ a s'isbómbiu sa zente est fuia Ètimu srd.

ilborràda , nf: irburrada Definitzione su ilborrare, bogada de sèmene, nau de s’ómine, de pegus mascu Sinònimos e contràrios sburridura / cdh. sburrata Terminologia iscientìfica ssl Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu éjaculation Ingresu ejaculation Ispagnolu eyaculación Italianu eiaculazióne Tedescu Ejakulation.

ilborràre , vrb: irburrare, sburrai 1 Definitzione bogare su sèmene, nau de s’ómine, de su pegus mascu: dhu faent fintzes prnl. (at irburradu e s’est irburrau) Terminologia iscientìfica ssl Ètimu itl. sborrare Tradutziones Frantzesu éjaculer Ingresu to ejaculate Ispagnolu eyacular Italianu eiaculare Tedescu ejakulieren.

ilbòrro , nm: irburru, sborru Definitzione su sèmene de su mascu, de s’ómine Sinònimos e contràrios ttrs. imburriadura Terminologia iscientìfica crn, ssl Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu sperme Ingresu sperm Ispagnolu esperma Italianu spèrma Tedescu Samen.

ilborrocàre, ilborrochiàre , vrb: isborrocare Definitzione su essire, su cumenciare de calecuna cosa cun fortza, a s’airada, a meda, betare a terra, isconciare; fintzes foedhare male, a frastimos, pigare a boghes Frases càglia chi mi sicas! - ilborrocat sa rosa tota fele ◊ isborrocat riendhe a tota gana Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu sortir avec violence, jaillir, éclater Ingresu to pelt (down), to burst out Ispagnolu irrumpir Italianu erómpere, scrosciare Tedescu hervorbrechen, rauschen.

ilborrócu , nm: isborrocu Definitzione cuménciu airadu, a meda, cun fortza de calecuna cosa o de unu fàere (es. de errisu) Sinònimos e contràrios sderrocu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu impétuosité, élan, éclat Ingresu roar, loud rush Ispagnolu estallido Italianu ìmpeto fragoróso, scròscio Tedescu Ausbruch, Rauschen.

ilbótigu , nm Definitzione botabbota, su bobboi chi faet in su casu martzu Sinònimos e contràrios giambaghe, saltaredhu, sartasarta Terminologia iscientìfica crp.

ilbramàre , vrb: isbramare Definitzione bogare o cuntentare su disígiu, sa gana, fintzes papare cun asuria, a s’airada Sinònimos e contràrios abbudegare, assansiare, isbramire, mascare, satzai Frases como piús ne ràndhine, ne nie e ne abbas ilbramant su terrinu (G.Monzitta) Ètimu srd.

ilbramídu , agt Definitzione chi tenet una gana forte, a meda, biraira / a s'ilbramida = coment'e abbramius Sinònimos e contràrios abbramidu, assuriu, asuriosu, avridu, disigiosu, imbramidu 2. sighint a bufare a s'ilbramida Ètimu srd.