A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

ilbratàre , vrb: isbratare Definitzione limpiare, fàere lughe; istesiare, bogare a fora, pigare a… (+ vrb. infiniu)/ domo isbratada = domu limpiada Sinònimos e contràrios illertire, limpiai / bocare, caciare, irbersulare, sbordigiai Frases pustis chi at intzegadu sa natura s'iscuru est comintzendhe a ilbratare (G.Monzitta) 2. che l'ant isbratadu dae domo ◊ a sas fusiladas, cudhos isbrateint a cúrrere che cane a lèpere (N.Falconi) Ètimu itl. sbrattare.

ilbràulu , nm: irbràulu, irbréulu, isbràulu, sbràulu Definitzione is tzérrios, is gúgulos de su grodhe e de su cane, fintzes po dolore, cropu Sinònimos e contràrios aggrogotu, gràliu, grànghida, gródhida Frases su digógliu iscassaiat sos canes, chi cumintzaiant a irbràulos, apedhanne chi pariant indemoniatos (M.Dui) Terminologia iscientìfica bga Ètimu srd.

ilbrigunzídu ibbregunzíu

ilbroàre , vrb Definitzione its cumproare? Frases apo ilbroadu giaru e tundhu.

ilbronchiàda , nf Sinònimos e contràrios atzupada, trabbucu, trambucada Frases che at iscutu botz'e ilbronchiada!…(Z.Porcu)

ilbrunúsciu ibbrunúsciu

ilbrunzigòne , nm Definitzione cropu chi si giaet a manu serrada Sinònimos e contràrios bucicone, pinnegosu, puini, prunzu Frases l'at iscutu un'ilbrunzigone e faladu est a frundha (G.Ruju).

ilbulàre , vrb: irbulare, irvulare, isbulare, isvulare, sgulai Definitzione bogaresindhe sa gana, su disígiu, gosare ccn. cosa, fintzes in su sensu de si orròschere Sinònimos e contràrios imbulare, irgulare, mascare / afastiai, arròschere, cascaviare Frases culta tua bellesa l'apo iscrita in su coro sentza mi ndhe ilbulare ◊ durches frinas isvules suta s'arcu de s'empireu! (P.Giudice Marras)◊ nos ant promissu chi bastaiat a bènnere, pro noche torrare irvuladas, e no nos sunt lassendhe divertire! ◊ ti ses de recreos irbulada ca sos amantes tenias a gala 2. candho si ndh'irbulat de ispetare za si che at a andhare! ◊ a mi ndhe irvulo abboghinendhe addoliada dae sa miséria!…◊ bae chi ti ndh'irbulas rata rata, s'istas a betza a leare maridu! ◊ a ti ndh'irbulas, de isetare, si cres chi t'azuet calicunu!… Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu satisfaire Ingresu to satisfy Ispagnolu satisfacer Italianu soddisfare Tedescu befriedigen.

ilbulliàre , vrb Definitzione betare a fora, bessare (nau de cosa chi ndhe brínchidat de s’istrégiu) Sinònimos e contràrios bulliare 2. abbaidaiat isconsolada su cafè totu ilbulliadu e brusiadu subra de su furredhu.

ilbulzàre , vrb: irburzare, isburzare, irvurzare 1 Definitzione fàere o bogare pendhiligiones de unu trastu, de cosa téssia, in is oros a s’orrobba; pèrdere sa trama; pèrdere su filu de un’aina segante (lepedha, gurtedhu) Sinònimos e contràrios afilinzonare, afiriolae, ifilognare, illanivuzare, irburgiulae, irfiliocare, irfilusare, irfronzolare, isfilitare, issilare, istèssere, istramai, scilionai, sfibicitai, spollaciai / ingurrai, irmarrare Frases cussu traste si est totu irburzendhe ◊ a sa robba li cheret fatu s'órulu ca sinono si che irburzat Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu effiler, effranger Ingresu to unravel, to blunt, to fringe Ispagnolu desilachar, desflecar Italianu sfilacciare, sfrangiare Tedescu ausfasern, ausfransen.

ilbungiàre , vrb Definitzione bogare s’abe de su casidhu (búngiu, bugnu) Ètimu srd.

ilburríre , vrb Definitzione nau de s’abba de is errios, calare, èssere calandho, currendho Frases no dhue at riu chi no ilburrit.

ilbutatzàre , vrb Definitzione surbare, fàere sulu, súrbiu, nau de su fodhe candho dhu tirant e surbat su fogu de sa forredha.

ilbutiàre , vrb Sinònimos e contràrios ilgutare, sucutare, sucutire Ètimu srd.

ilbutonàre ibbutonàre

ílcia , nf Sinònimos e contràrios bàtica, cannàrgiu, cavora, isca*.

ilciacaràre , vrb Definitzione bogare ciàcara, prus che àteru illimpiare unu terrenu po dhu prènnere Sinònimos e contràrios iscossighinare, scotzinai.

ilciacarínzu , nm Definitzione illimpiamentu chi si faet aprontandho terrenu de prènnere, de semenare Sinònimos e contràrios iscotighinonzu Ètimu srd.

ilciafitàre , vrb: isciafitare Definitzione pigare a bussinadas, a ciafos Sinònimos e contràrios abbofetai, ciafitare, iscarigai, scantergiai Ètimu srd.

ilciaríre , vrb: ilgiarire, irciarire, ixarire Definitzione fàere craru, prus craru (nau fintzes de sa die abbreschendho), bogare a craru / i. su coju = iscrarí, assegurai sa coja Sinònimos e contràrios ilgiarare, isclarire Frases framaridas allughinzendhe s'aposentu ilciarint sa cara de babbu e mama ◊ sas aeras ilgiarint e torrat s'alenu a sa campagna ◊ ilgiàrimi s'iscuru in calchi cosa! ◊ s'oscuridade no at a ixarire mai ◊ su pensare ilgiarit sa duda ◊ at comintzau a irciarire, ciambare sa luche e a si víere sos colores 2. ant ilgiaridu su coju e si sunt fidantzados Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu s'éclaircir, éclairer Ingresu to make clear, to brighten Ispagnolu aclarar, clarear Italianu schiarire, illuminare Tedescu erhellen.