A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

illatàre , vrb: illatiare 1 Definitzione passare su late de sa crachina (o àteru deasi) a is muros (o fintzes ischedrare) Sinònimos e contràrios albinare, argidhai, tunicare / illatinare, imbarchinai Frases mi ant illatadu sa domo ma mi l'ant fata a tretos ◊ sos aposentos dhos ant illatiaos a crachina (D.Boeddu) Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu blanchir, badigeonner Ingresu to paint Ispagnolu encalar, blanquear Italianu imbiancare, tinteggiare Tedescu anstreichen.

illatàre 1 , vrb: islatai, islatare, slatai Definitzione leare su late (de sa tita) a su pipiu, acabbare s’allatamentu Sinònimos e contràrios istitai | ctr. allatae Ètimu srd.

illatiàre illadiàre

illatiàre 1 illatàre

illatigàda , nf Definitzione cropu giau a làtigu Sinònimos e contràrios aciotada, afuetada, fusticada, iscorriada Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu coup de fouet Ingresu lash Ispagnolu latigazo, azote Italianu sferzata Tedescu Peitschenhieb.

illatinadúra , nf Sinònimos e contràrios illatonzu, imbarchinamentu Ètimu srd.

illatinàre , vrb Definitzione intínghere a biancu, o de àteru colore, giare o passare a pinzellu (o àtera aina) una o duas manos de late de crachina in is muros Sinònimos e contràrios albinare, argidhai, tunicare / illatare, imbarchinai, incalchinare Frases aiant acontzadu su logu: pesadu muros, albiadu, illatinadu, fatas sas crabituras, postu zannas e fentanas (A.Cossu)◊ sa fémina mia illàtinat sos muros che unu mastru Ètimu srd.

illatonàdu , agt: illutonau Definitzione chi portat su lutone móviu de s’incàsciu Sinònimos e contràrios illumbadu, iscrocau, iscumaradu Ètimu srd.

illatónzu , nm Definitzione su passare su late de sa crachina (o àteru) a is muros Sinònimos e contràrios illatadura, illatinadura, imbarchinamentu, intuniconzu, tuniconzu Frases eteus s'illatonzu chi mi at fatu: at dadu una cadrassada a sos muros e li at bogadu de cabu! (G.Ruju)◊ a s'intrada de su beranu faghimus s'illatonzu de sos aposentos Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu badigeonnage Ingresu painting Ispagnolu enjalbegado Italianu tinteggiatura Tedescu Anstreichen.

illatzàda , nf Definitzione de illatzare; dolore a is músculos po isfortzu mannu Sinònimos e contràrios carrasegada, frata 1 Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu déchirure musculaire Ingresu sprain Ispagnolu tirón Italianu strappo muscolare Tedescu Muskelriß.

illatzadúra , nf Definitzione su illatzare, illargare, istiradura Sinònimos e contràrios istironzu / illascadura Frases galu umadita, o lenta, o buata, si atelat s'illatzadura, a primu cun campianu, in cada tretu, leendhe sa pedhitza peri sos oros, posca creschendhe su tironzu fintz'a l'isnerviare a manera chi no aviscet a arrodulare (G.Addis) Ètimu srd.

illatzàre , vrb: islatzare Definitzione segare faendho a tiradura, istirandho, tirandho forte; fintzes fàere prus lasca sa cosa prantada po crèschere méngius; a logos fintzes tzucare, andharesiche, istesiare Sinònimos e contràrios afrapare, iscorriai, iscrúfere, isfrapare, istratzare Frases custu muncaloru s'illatzat apenas chi lu tocant ◊ nois semus che modhímine illatzadu cun sa tràmula noa ancora in sinu ◊ si ti aferras a débbile ratu, su ratu si ndhe illatzat dae sa nae! 2. abbratzo su logu assoladu de nida chijina pintada dae luna illatzendhe Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu déchirer Ingresu to rip Ispagnolu desgarrar Italianu lacerare, stracciare Tedescu zerfetzen, zerreißen.

illaunídu , pps, agt Definitzione de illaunire Sinònimos e contràrios achénsidu, cansidu, débbile, irbaléndhidu 2. in sa carrela muda movet, illaunidu, su pedidore ◊ faedheit cun d-una boghe gai illaunida chi pariat chi ndhe giompiat de s'àteru mundhu.

illauníre , vrb Definitzione fàere débbile, chentza fortza Sinònimos e contràrios ifrachire, indebbilitare, irdebbilitai, ispoderire Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu affaiblir Ingresu to weaken Ispagnolu debilitar Italianu svigorire Tedescu schwächen.

illauràre , vrb Definitzione trebballare, prus che àteru in su sensu de aprontare, giare una prima manu a calecuna cosa de sighire a trebballare (es. unu truncu) Sinònimos e contràrios laurai*, irfinicare, irtazolare.

illavàdu , agt Sinònimos e contràrios bambu, isàpidu.

illavrudhàdu , agt Definitzione dhu narant a su pane (modhe), chi s’est apertu, chi portat sa parte de fora totu crepaduras, tzacaduras, de comente si est ufrau coendho Sinònimos e contràrios iscrachedhadu Ètimu srd.

illavrusciàdu , agt Definitzione chi portat is lavras totu fresadas de su fritu Ètimu srd.

illavruscídu , agt Definitzione nau de ccn., chi giughet is lavras totu fresadas de su fritu Sinònimos e contràrios illavrusciadu.

illebberàre , vrb: illeverare, illibberare, illibertai, illibertare, illivertare Definitzione fàere o essire líbberos; iscabbúllere de ccn. cosa ma mescamente fàere su fedu (nau de is féminas príngias) Sinònimos e contràrios allibberai, ifrancare, iscabbúllere, libberai / iglierare, infendiai, insinnigare, libbertari 1 2. dimandhamus a Deus de nos illibberare dae totu sos males ◊ pacas dies apustis chi aviat illebberau, sa mama si fit morta ◊ mama s'est illeverada e so naschiu ego Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu libérer Ingresu to free Ispagnolu liberar Italianu liberare Tedescu befreien.