A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

sibícua , nf: sícua, sírcua Definitzione silibba, donniunu de is cantos de s'aràngiu, de s'àgiu, de su mandarinu deasi comente funt ispartzios desesi Sinònimos e contràrios cítula, fítula, ispixu, istígia, títaba Ètimu ltn. siliqua.

sibidíglia, sibidíllia sabadíglia

sibièta seglièta

síbile , nf: assíbile Definitzione genia de animale areste, gatagreste o cane de serra Sinònimos e contràrios ansile*, bassili, cassí, grassíbile, ibbirru, ischirru, màrcia 3 Terminologia iscientìfica anra, martes martes latinorum.

sibiriòla seberiòla

sibròne, sibròni , nm: silbone, silvone, siprone, sirbone, sirboni, sirvone Definitzione porcu de sirba, areste o àvrinu: ca est arestosu meda si dhi assimbígiat s'ómine candho no est de cumpangia / sirboni sulàrgiu = s'arratza sarda de su porcrabu; èssiri incilliu che sirboni = de chiza mala abberu, inchietu apunt'a dare a subra; a./c. a bortas narant s. che nm. de persona e dhu faent a cmpl. o. prepositzionale Sinònimos e contràrios pocrabu, surbone Frases sas gànnitas de sos canes avisant sos posteris apenas chi pesant a sirvone ◊ pro fàere essire is sibrones betaiat boghes ◊ soe andhau a cassa e apo mortu a sirbone 2. si bortat che sirbone e nch'essit iscracandhe sa gianna ◊ geo solu no apo cumpresu sas trechetadas de su sirbone sannicanu! ◊ is partidus oi funt andendi che sirboni fertu a balla 3. a s'ómini sirboni, fémina arrenconada! Terminologia iscientìfica anar, sus scrofa meridionalis Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu sanglier Ingresu wild boar Ispagnolu jabalí Italianu cinghiale Tedescu Wildschwein.

síca , nf Sinònimos e contràrios bossica, buciuca, piscica, pisciuca Terminologia iscientìfica crn.

síca 1 , nf Definitzione fundhu de mare in artu, ue s'abba est bàscia, bancu de arena inue est fàcile e perigulosu de arrèschere su fundhu de naves o barcas Sinònimos e contràrios sicàngia 2. su letu de su frumi immoi est a sica ca in s'istadi su frumi torrat a coreta Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu bas-fond Ingresu sandbank Ispagnolu banco, bajío Italianu sécca Tedescu Untiefe.

síca 2 , nf Definitzione tempus de sicura, chi no proet, fintzes sidi Ètimu srd.

sicadàtzu , agt Definitzione chi est unu pagu sicau, chentza o cun pagu abba Sinònimos e contràrios sicaditu, sicu Frases in tempus de sciutori custu frumi est sicadatzu Ètimu srd.

sicadínu , agt: sicadrinu, sicalinu, sicarinu, sicatinu Definitzione nau de ccn. po sa genia de carena, chi portat pagu prupas, chi est fine, cannàile; nau de mata, chi no faet sida meda, chi est coment'e patindho sicore, pagu créschia, chi est sugeta a patire sicore Sinònimos e contràrios gàlinu, iscarridu, scarritzinu, schirriolu, sicanzu | ctr. grassu, introssiu Frases sos massàgios, sicarinos, su chito sunt móvidos cun sa bértula a codhu e cun sa soga a chircare sos boes ◊ macari sicatinu potiat che boe e travaglianne si mustraiat su primu de totucantos 2. is matas sicadinas no faint umbra bona ◊ ispigas sicadrinas chi cuant in sas chesvas sas raigas turmentadas de sidis ◊ chi sa bíngia est bècia si lichidit su fundu seghendindi sa linna sicadina, is cotzinas Terminologia iscientìfica zcrn Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu sec, maigre Ingresu wiry Ispagnolu enjuto, seco Italianu segaligno Tedescu dürr.

sicadítu , agt Definitzione chi sicat o asciutat cun facilidade Sinònimos e contràrios sicadatzu Frases rizolos sicaditos Ètimu srd.

sicadórgiu, sicadórzu, sicadróxu , nm: sicadroxu Definitzione logu inue si ponet cosas a sicare, o aparíciu, impiantu, po sicare cosa Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu séchoir Ingresu dryer Ispagnolu secadero Italianu essiccatóio Tedescu Trockenraum, Trockner, Trockenanlage, Darre.

sicadrínu sicadínu

sicadróxu sicadórzu

sicàdu , pps, agt: sicau, sigau Definitzione de sicare Sinònimos e contràrios sicu 2. toca, immoi donamí a bufai ca portu sa buca e su gúturu sicaus che sa linna! ◊ ita annada de caristia: su logu est totu sicau! Tradutziones Frantzesu séché, desseché Ingresu barren, dried (up) Ispagnolu seco Italianu seccato, disseccato, inaridito Tedescu getrocknet, ausgetrocknet, ausgedörrt.

sicadúra , nf Definitzione su sicare Sinònimos e contràrios sicamentu, siconzu 1 Frases fiant mortas in pagu tempus e sentza de pòdiri isciri de ita mali moriant, a sicadura Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu séchage Ingresu exsication Ispagnolu secado Italianu essiccazióne Tedescu Trocknung.

sicàgna , nf: sicàngia 1, sicanna, sicànnia, sicanza Definitzione tempus tropu longu chi abbarrat chentza pròere, su no pròere a tempus tropu Sinònimos e contràrios ansura, asciotura, asciutore, sicatzone, sicoi, sicúmene Frases sos terrinos sunt pragaos de sicannas ◊ tra sas sicagnas e su luminu tet èssere sa Sardigna unu desertu ◊ cussu laore chi aus betau est faendhe frundha mala cun totu custa sicagna! ◊ ocannu est annada de sicàngia Ètimu itl. seccagna Tradutziones Frantzesu sécheresse Ingresu drought Ispagnolu sequía Italianu siccità Tedescu Dürre.

sicài , vrb: sicare, sicari Definitzione bènnere mancu s'abba (o fintzes àteru deasi), pèrdere, bogare o fàere pèrdere s'abba fintzes a essire asciutu, nau mescamente de erba e matedu chi morit ca no podet fàere chentza abba; nau de funtanas, acabbare de bogare abba, nau de animales de múrghere, acabbare de bogare late; nau cun arrennegu, iscúdere a forte de fàere abbarrare cun calecunu arremu coment'e cancarau, retesu, de no ndhe serbire prus / pps. sicadu, sicu Sinònimos e contràrios sciutai / cancarare Frases si s’annada sighit cust'isciutori est sichendu fintzas s’erba po su bestiàmini, is trigus funt totus cobomaus ◊ s'avra mi che at sicau s'ortu: mi podeis giare unu pagu de pisu po s'ierru?◊ su sole forte sicat sa cosa prantada, si no est abbada ◊ in istiu s'erba in Sardigna sicat totu ◊ su sàmbene si mi sicat in sas venas ◊ in sos ispinatzos si bi iferchiat sa figu a sicare ◊ in s’istari is carrúcius bècius si sicant e funt bellus mera po su forru 2. si ch'est sica s'abba de s'isseta ca a custas oras la serrant ◊ sas berbeghes candho sunt próssimas si che sicant ◊ sicada si est sa rica funtana chi bundhaiat abbas a toroju (G.Ruju)◊ sas berbeghes si sicant fintzas pro maladia 3. ti sico sas manos, si ti lompo a t'iscúdere! ◊ li deviat sicare sa manu de bi la cancarare pro vida! Ètimu ltn. siccare Tradutziones Frantzesu dessécher, sécher Ingresu to dry (up) Ispagnolu secar Italianu seccare, inaridire Tedescu trocken, dörren.

sicalínu sicadínu