A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

trodhulòne , nm Definitzione orrúmbulu chi si faet cun totu sa carena ponendho su cúcuru in terra, faendho su corpus agiummai a lómboru, e giaendho un'ispinta cun is peis po che furriare Sinònimos e contràrios cardugúcuru, concurumbedhu, cucurinculu, cucuriscàrgiu, cucuruvichidu, furriagallu, scrucudiscarci Ètimu srd.

trodolài , vrb: trodulare Sinònimos e contràrios arrembulai, lodhurare, lumburare, torrulare, trodhulare Frases ses cun mimi trodulanno in is trèmenes de s'iferru ◊ est trodolendi in su letu ◊ si sighit a trodolai che bardúnfula Ètimu srd.

trodolàssu , agt Definitzione nau de ccn., chi est grassu, grussu meda, a bentre manna Sinònimos e contràrios acadhonadu, bentrudu, budhone 1, macioci, tzúrigu | ctr. finigosu, iltrízile Terminologia iscientìfica zcrn.

trodolèdha , nf Sinònimos e contràrios furrialledha, furriete, giràndula Ètimu srd.

trodulàre trodolài

troécu , nm Definitzione su tretu pilosu de sa carena asuta de su codhu, tra su bratzu e su costau, in artu Sinònimos e contràrios sircu, sorbicu*, subacani, subercu 1, sutasuercu Terminologia iscientìfica crn.

troféu , nm Definitzione sa cosa chi unu at bintu e ndh'at pigau a un'àteru.

trofía , nf Definitzione genia de macarrone tundhu, che is malloredhos Frases at fatu malloredhus, culurgionis, trofias e lorighitas.

trofigàre , vrb: trofigiare, trofijare, trofizare Definitzione atrotigare, furriare in su sensu de sa longària (comente si faet filandho sa lana o àteru de filu); nau de ccn., fintzes su si mòvere a furriadura de una parte a s'àtera po dolore Sinònimos e contràrios acordiolai, atrogai, atrotixai, folfigiare, forrighitare, fortzicare, foscigare, incordigliolai, profizare / ischirchinare | ctr. isprofizare, istotorgiai Frases sas naes de s'àrbure las at trofigadas su bentu ◊ a su pitzinnu li at trofijadu s'orija ◊ si la tenzo, cuss'annaemele, li trofizo su trugu! ◊ si dispedeit dèndheli sos últimos avertimentos e unu pítighe trofijadu in su cavanedhu 2. li at bénnidu unu dolore chi si trofijaiat che telpe e finas si est ammustélchidu tilciulendhe suore! ◊ si trofigaiat che un'ambidha ◊ a sas criaturas in creschimentu su fàmene lis fit trofizandhe sa bentrutza ◊ cudhos, trofizados che colora, apar'apare si mossent continu Ètimu ltn. + srd. forficare + tròchere Tradutziones Frantzesu tortiller, tordre Ingresu to twist Ispagnolu retorcer Italianu contòrcere Tedescu auswinden.

trofigiàda , nf Definitzione su trofigiare Sinònimos e contràrios foscigada, ischirchinada, molisica, profizada Frases trofigiadas de dolore de mata Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu contorsion Ingresu contortion Ispagnolu retorcimiento Italianu contorsióne Tedescu Winden.

trofigiàdu , agt Definitzione de trofigiare Sinònimos e contràrios fortzicau, profizadu 2. est in costazos trofigiada e gobbosa che colbulita.

trofigiàre trofigàre

trófigu , nm Definitzione su trofigare, atrotigamentu, fintzes arruntzamentu de músculos, càncaru Sinònimos e contràrios trofigiada.

trofijàre, trofizàre trofigàre

trofízu , nm Definitzione su trofizare; in cobertantza, genia de inghíriu, de furriotu po pigare s'àteru a trampa Sinònimos e contràrios trofigiada / furriotu 2. mai malesa o trofizos fit disposta a perdonare! Ètimu srd.

trofòdha travòdha

trofódhu , agt, nm Definitzione chi o chie est grassu meda Sinònimos e contràrios brofodhu, budhone 1, strofodho, trudhoni 1 | ctr. fadicadu, làngiu Terminologia iscientìfica zcrn.

tròga , nf, nm: trogu Definitzione cosa chi si cuncordat a iscusi e cun malítzia, po pigare s'àteru in trampa, o fintzes chi si faet o narat coment'e iscusa, fàula Sinònimos e contràrios abberintu, afrascu, estremagiogu, imbovu, imbusta, ingànniu, mangalofu, màngana, marrufa, tramòglia, trampa, trapassa, trassa, trobinzu / arraghèscia, frocu Maneras de nàrrere csn: bocare trogas = bogare mendheas, bogai frocus, circai forrogus, arreghèscias; pigai a ccn. a trogus de pilus = a pilos, a tzufos de pilos; fai calincuna cosa in troga = in trampa; pònnere a ccn. a sa t. = a cumprou, fàere cufessare su chi ant fatu Frases su babbu at perdonau is trogas de sa filla chi fiat fastigendi a iscusi ◊ sa mama no si est acatada de is trogas chi at cumbinau sa filla cun s'isposu ◊ cussu t'imbodhicat in sa troga parada de sa droga ◊ est imparendi trogas e trassas po no arrui cun is óminis ◊ est chin s'aficu, poi de tantas proas de su viver in trogu fitianu, chi tramunadu torret su beranu (G.A.Salis)◊ si filu, dèu filu a trogus ◊ andat peri is bidhas cun promissas e trogas e ndi pinnigat is piciochedhus ◊ totu custu prantu minudu no at a èssiri un'àtara troghixedha tua? 2. a cudha fémina dha pigant a trogus de pilus, dha impellint e si pistat s’ossu de s’ogu (P.Alcioni)◊ at agganfau su piciochedhu a trogas de pilus ◊ funt certendi… ge nau ca si pigant a trogus de pius! Sambenados e Provèrbios smb: Troga Ètimu spn. droga Tradutziones Frantzesu prétexte, imposture, duperie Ingresu excuse, fraud Ispagnolu pretexto, impostura, estafa Italianu pretèsto, impostura, imbròglio Tedescu Vorwand, Betrug, Schwindel.

tròga 1 , nf Definitzione parente de intradura, sa mama de sa pobidha, sa mama de su pobidhu Sinònimos e contràrios socra*.

trogàbi , nm: trogali Definitzione cosa trogada male, acapiada coment'e a fasche, fasche manna de linna acapiada male Sinònimos e contràrios trogulàriu Ètimu srd.