sòca , nf, nm: assoga,
socu,
soga,
sogu Definitzione
corria o tira longa e larga de pedhe cosia a un'ala de arresurtare a duos pígios: a unu càbudu portat una lóriga o chirchedha ue si faet intrare sa coatza; brione de casu modhe postu in su fogu po orrostire, comente s'iscàgiat, o fintzes de àteru chi calat comente a funedhas cagiadas; su tanti de filu chi s'intrat in s'agu (itl. gugliata) o fintzes su filu chi si faet filandho / min. sochedha, soghita
Sinònimos e contràrios
cànnabu,
fune,
isciocu,
sagone,
sédina
/
cabu
Maneras de nàrrere
csn:
soga de filu, de lana, de arràfia, de ispau = cabu de filu, filu de lana, e gai; sa soga de su dimóniu = cabu de filu tropu longu (e pro cussu s'imbojat e annodighedhat cosindhe); soga de terra = bículu, zura de terrinu
Frases
est imbodhiendi e ispodhiendi sa soga ◊ est tucau a linna chin sa soca ◊ faghiat sogas cun sa pedhe crua ◊ sunt colados a cadhu, a soga a codhu ◊ una crapola nida che apo ligadu in s'ortu e cun su socu nou…
2.
su casu nou postu in su fogu si faghet a sogas ◊ portat su cofinu prenu de sogas fendi cumpositzionis de ballus tundus ◊ cussa filongiana filaiat semper a soga manna ◊ dae laras perdiat sogos de bae ◊ preparu una soghitedha de satitzu
3.
sas socas de su pisellu fint ghetatas a ria
4.
fibàt e tessiat, sa soga si segàt ma no ndi aciungiat!
Ètimu
ltn.
soca
Tradutziones
Frantzesu
corde en cuir,
courroie
Ingresu
leather rope
Ispagnolu
soga,
cuerda de cuero,
correa
Italianu
fune di cuòio
Tedescu
Lederschlinge,
Lederseil.
spadatzài 1 , vrb: ispagatzai,
spagatzai,
spedatzai Definitzione
fàere a orrugos sa carena, segare orrobba a orrugos, a pedatzos, fintzes perdimentare o ispèrdere sa cosa, ispèndhere male, in cosighedhas de pagu contu
Sinònimos e contràrios
atzimare chimentare,
immelmare,
iscualtare,
ispetatzare,
loriai,
steressai
/
isbaire,
ispeldisciare,
ispèldere,
istravuciare,
sparafiai
Frases
inchi dha spagatzit su buginu, dha spagatzit! ◊ apu a biri sa vengàntzia de si spagatzai a totus ◊ no eis a crei ca divideus sa propriedadi po si dha spagatzai bosàteras, no?!◊ bolit andai isceti a si spagatzai su dinai me is ristorantis!
Tradutziones
Frantzesu
dévorer,
mettre en pièces,
démembrer
Ingresu
to dismember,
to tear in pieces
Ispagnolu
devorar,
despedazar
Italianu
sbranare,
smembrare
Tedescu
zerfleischen,
zergliedern.
spampaniàu , agt Definitzione
chi est totu pistau, orrugau, crepau, fatu a farinos
Sinònimos e contràrios
irfatu,
pistu,
scerfulau
Tradutziones
Frantzesu
écrasé,
en bouillie
Ingresu
mushy
Ispagnolu
machacado
Italianu
spappolato
Tedescu
zerschmettert.
spresonaméntu , nm Definitzione
su ndhe bogare de presone a ccn.
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
mise en liberté
Ingresu
release
Ispagnolu
excarcelación
Italianu
scarcerazióne
Tedescu
Enthaftung.
stragamullài , vrb: istragamuzare,
stragamuxai Definitzione
betare o pònnere apare, ammesturare chentza régula coment’efetu de movimentu, de agiàgaru; bogare o fàere fuire a unu o un’animale de mala manera, brigare, pesare (o fintzes ischidare) de botu po assíchidu
Sinònimos e contràrios
agiolotare,
atrepillai,
isordulare,
studugai,
trumbugliai
/
certai,
salargiare,
zagarare
2.
mi timu chi su sciarrocu siat mannu ca at lassau imbròglius e pagamentas: est un'eredadi bèni stragamullada! ◊ is bòis funt totu stragamullaus: no dh'as inténdiu cussu sonu?
3.
po ndi dha istolli de Antoni, sa piciochedha, dh'apu bèni stragamullara! ◊ dh'apu stragamullau ca mi at segau unu pratu
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
brouiller,
mettre en désordre
Ingresu
to upset
Ispagnolu
desordenar
Italianu
scompigliare
Tedescu
durcheinanderbringen.
suàdu , pps, agt: assuau,
suatu 1,
subau,
suvau Definitzione
de suare; chi est in more, in calore / subada che gatu = in more che batu in su tempus (chi istat a màulos, iscandhulosu)
Sinònimos e contràrios
aibbadu,
allimitu,
imbirtiolau,
insuiu,
intzinnidu,
suguzadu
/
cdh. sualzalitu
Frases
pariant carrelas de vrústios de prudhedas suvadas
Tradutziones
Frantzesu
en chaleur
Ingresu
aroused
Ispagnolu
caliente,
cachondo
Italianu
infoiato
Tedescu
geil.
suàre , vrb: assuae,
subare,
suvare Definitzione
nau prus che àteru de is animales, èssere o bènnere in more / fémina suada = in suatzone, in chirca de ómine
Sinònimos e contràrios
ingrilliri,
seguzare
Ètimu
ltn.
subare
Tradutziones
Frantzesu
entrer en chaleur
Ingresu
to be on heat
Ispagnolu
estar en celo
Italianu
andare in caldo
Tedescu
brunsten.
sudoràu , pps, agt: sueradu Definitzione
de sudorare; chi portat suore / sueradu pilu pilu = inciustu de sudori
Sinònimos e contràrios
sudau,
insorau
2.
incravatau, in bestes de cusinu, non zuches su cherbedhu sudorau ◊ su pane sudorau est semper su prus vonu ◊ est torradu istracu, sueradu a mortóriu sena mancu una trama assuta
Tradutziones
Frantzesu
en sueur
Ingresu
sweaty
Ispagnolu
sudado
Italianu
sudato
Tedescu
schweissig.
tàmen, tàmes , cng Definitzione
foedhu chi faet a cumprèndhere una possibbilidade fintzes si calecuna cosa faet impedimentu / no t. de…, ma fintzas… = no solu… ma fintzas…
Sinònimos e contràrios
insamus
Frases
tames za bi at a chie su fritu no li corcat pilu
2.
no tamen de sas vidas, finas sas mortes presentaiant calchi diversidade ◊ no tames de cussu, si faghes a fiza bona ti apo a dare àteru puru
Ètimu
ltn.
tamen
Tradutziones
Frantzesu
toutefois,
en outre
Ingresu
but,
yet,
nevertheless
Ispagnolu
sin embargo,
además
Italianu
tuttavìa,
inóltre
Tedescu
außerdem.
taschèdha , nf Definitzione
sa taschedha, che a sa tasca etotu, est fata cun pedhe de craba, serrada in sa buca cun d-una corria chi passat in is istampos fatos in s'oru (chi candho est acapiau arresurtat a piegas), si bestit in palas cun is codhales (genia de bretellas, corrias o tirellas) chi andhant de is cugigones de su fundhu a s'oru de pitzu / ligare a taschedhinu = a bisura de taschedha (nau de pegus piticu, cun is bàtoro peis acapiaos impare); t. de pastore = genia de erba chi faet sa fògia pitichedha a bisura de taschedha serrada (a triàngulu)
Sinònimos e contràrios
istaca,
mocilla,
tasca
Terminologia iscientìfica
stz
Tradutziones
Frantzesu
musette en cuir
Ingresu
skin haversack
Ispagnolu
mochila de piel
Italianu
tascapane di pèlle
Tedescu
Lederwandertasche.
tège , nf: texa,
texe,
texi Definitzione
pedra lada po cassare pigiones o àteru animaledhu areste
Sinònimos e contràrios
predaghe,
pradera,
pràdica,
tèglia*
Frases
est andau a pònnere is teges e is lénsias po cassai ◊ in sa texa, un'isposa de pastore bi at isciucadu sos pes a su nignu (S.Casu)◊ sas cótzulas fint cotas in sa texa ◊ in una texa, afaca a s'antarile, bi at una pastera ◊ si est isterruxadu subra de una texa
Tradutziones
Frantzesu
trébuchet en pierre
Ingresu
broad stone
Ispagnolu
losa
Italianu
schiàccia
Tedescu
Schlagfalle.
tipilíre , vrb Definitzione
atripare s'unu cun s'àteru, brigandho
Sinònimos e contràrios
acanciofai,
aciufai 1,
atzuntzudhare,
incabigliare,
tipiliare,
trifiare
Frases
si ponzant de acordu o chi si torrent a tipilire o a s'atzutzudhare che pudhas ◊ como no ant botza, sa partia est frimma: si sunt tipilindhe ca nemos cheret andhare a nche batire sa botza
Tradutziones
Frantzesu
en venir aux mains
Ingresu
to come to blows
Ispagnolu
pelear,
venir a las manos
Italianu
azzuffarsi
Tedescu
sich raufen.
trallàtzu , nm Definitzione
odríngiu de trallas po pònnere a unu de punta cun s'àteru
Sinònimos e contràrios
abbisu 1,
concivada,
transa
Tradutziones
Frantzesu
complot en vue de semer le désaccord
Ingresu
intrigue
Ispagnolu
tejemaneje
Italianu
macchinazióne per creare disaccòrdo
Tedescu
Anstiftung.
trambuscàre , vrb: trobbuscare,
trubbuscare,
trumbuscare,
trummuscare Definitzione
pònnere avolotu, fàere murigu, pesaresindhe cun fortza po aferrare a ccn. o ccn. cosa, iscúdere, atumbare o àteru deasi; nau de su tempus, isconciare, cambiare in malu / oju trambuscadu = malu, malàidu
Sinònimos e contràrios
agegherai,
assulurgiare,
isciuliai,
ispabuciare,
trumbugliai
/
afarcai,
salargiare,
trubare
Frases
arribbaos a cara a unu tzilleri cumintzant a si trubbuscare: una tropa de zòvanos s'est iscudendhe e picandhe a predas ◊ su procu de pressorju trumbuscadu chin su tirju s'arràsciat su pojolu ◊ cust'atzorodhu at trambuscadu totu sas datas e no si cumprendhet prus nudha ◊ bentos de gherra si sunt trambuscados
2.
cust'ómine giughiat un'oju trambuscadu, ma no fit feu
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
mettre en émoi,
se jeter (sur)
Ingresu
to cause a turmoil,
to throw oneself
Ispagnolu
alborotar,
lanzarse,
arremeter
Italianu
subbugliare,
avventarsi
Tedescu
in Aufruhr versetzen,
sich stürzen.
trasinadràsina , avb Definitzione
(andhare, pigare o portare t.) tragandho in terra, a tragu
Sinònimos e contràrios
trasigadràsiga,
trexinadréxina
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
en se traînant
Ingresu
shuffling
Ispagnolu
arrastrando,
a rastras
Italianu
strascicóni
Tedescu
schleppend.
trexinadréxina , avb: trisinadrísina Definitzione
andhare o leare t. = a tragu, trisinandho in terra, a trisinadura, fintzes a su friga friga
Sinònimos e contràrios
trasigadràsiga,
trasinadràsina
Frases
seu alliscinara e apu fatu totu s'iscala trexinadréxina (S.Murru)
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
en se traînant
Ingresu
shuffling
Ispagnolu
a rastras
Italianu
strascicóni
Tedescu
schleppend.
tribbulàdu , pps, agt, nm: atribbuladu,
tribbuliau Definitzione
de tribbulare; chi o chie istat male, patindho, passandho vida mala de trebballu meda e de suferéntzia
Sinònimos e contràrios
patidore,
suferente,
tribbuleri
2.
dogni ómine tribbuladu agatet paghe ◊ amparade in s'últim'ora dogni ànima tribbulada! ◊ ses discantzu e reposu de s'ànima tribbuliara ◊ ant afrontadu sos tribàglios de sa vida tribbulada ◊ Deus est s'amigu de is tribbuliaus
Tradutziones
Frantzesu
tourmenté,
mal en point
Ingresu
ill-treated,
tormented
Ispagnolu
atormentado,
agotado
Italianu
tormentato,
strapazzato
Tedescu
gequält.
trigàle , agt Definitzione
(nau de terramíngiu) chi faet o bundhat trigu meda / massaju t. = chi betat trigu
Frases
est pro pagos iscudos in afitu cudha terra trigale abbandhonada ca sos massajos fatu ant retirada (S.Bosu)
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
fertile en blé
Ingresu
graniferous
Ispagnolu
triguero
Italianu
granìfero
Tedescu
reich an Getreide.
trubàre , vrb: trubbare,
truvare,
turbare,
turvare Definitzione
fàere andhare, apretare po andhare (nau pruschetotu po is animales, ma fintzes po gente pigada coment’e animales, chentza arrispetu); portare su bestiàmene de una pastura a s'àtera; fàere essire a pígiu sa fera in cassa, fintzes su pische po piscare, istesiare, fàere istesiare, fintzes solu andhare; prnl. afracai, su si betare cun fortza contra a ccn. a iscúdere, mossigare, atumbare, incorrare o fàere àteru de male; nau in cobertantza de s'ómine, de su mascu, cobèrrere; fintzes nàrrere o atuare una cosa a unu candho no dha faet po su pagu interessamentu
Sinònimos e contràrios
sucai,
tzitziare
/
atramudai
/
afarcai,
agghegiare,
assurpire,
azachinare,
crazugai,
tzurricare
/
zúchere
Frases
pastores, truvade sas berveghes! ◊ sos canes si sunt betados a sa tupa pro trubbare sa fera ◊ commo no turbas prus sos pecos dae Costera ◊ trubba s'àinu, fàghelu andhare impresse! ◊ turvaiat sos voes cun d-unu frúschiu chi ischiat isse ◊ su ventàriu aiat sichitu a turvare e a molinare sas framas
2.
o luna maca, a ube ses turbandhe?! ◊ trubba a dainanti: bae, no istes ispetendhe! ◊ trubbachelu su bestiàmine, no mi che collat s'olia!
3.
si li est trubbadu su trau e si no si fit fatu a bonu a si partare l'aiat mortu! ◊ ajó, ista masedu, cantu ti truvas daghi ti faedho! ◊ si mi est trubbadu a m'iscúdere, ma candho at bidu sa lepa at furriadu!
Ètimu
ltn.
turbare
Tradutziones
Frantzesu
pousser,
conduire en avant
Ingresu
to spur,
to conduct
Ispagnolu
aguijonear,
ojear la caza
Italianu
stimolare,
far andare,
condurre avanti
Tedescu
antreiben,
anstacheln.
údulu , nm Definitzione
cambu mannu de mata cun is cambos prus piticos segaos lassandhondhe un'orrugu curtzu, fichiu prantau in terra po apicare cosa o fintzes poderare naes de mata càrrigas de frutu o bide in artu
Sinònimos e contràrios
frucàrgiu,
iltatu,
pontedhu,
puntale,
trumponi,
uduri
Ètimu
ltn.
mutilus
Tradutziones
Frantzesu
tige en bois pour accrocher qqch.
Ingresu
fork
Ispagnolu
puntal,
horquilla
Italianu
appenditóio
Tedescu
Ständer.