Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

intertàntu , avb: intretantu Definitzione inter tantu, in su tempus chi acontesset calecuna àtera cosa / in s'intertantu = sughestantu Sinònimos e contràrios impeltantu, intere, interistantis, iscantonis, istantonis, istepetantis, paristantu, pestantu, sughestantu Frases e intertantu si filat sa beste chi det portare in s'àula celeste in s'últimu viàgiu aventurosu (P.Casu)◊ milla s'ora de sa note ch'istirriolat traza traza èsseres chena isetu e intrestantu abbiat caras a s'ispera de un'ora menzus de vida (T.Tedde) Ètimu spn? Tradutziones Frantzesu en attendant, entre-temps Ingresu meanwhile Ispagnolu entretanto Italianu frattanto, intanto Tedescu inzwischen, mittlerweile.

intéstu , nm Definitzione títulu chi si ponet coment'e inditu, indiritzu, in cuménciu de un'iscritu Frases dèu s'opúsculu dhu dédicu a Broi e in s'intestu nc'iscriu "Manna presuntzioni"! (Urru) Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu en tête, titre Ingresu heading Ispagnolu membrete Italianu intestazióne Tedescu Uberschrift.

intimài, intimàre , vrb Definitzione mandhare, betare, fàere s'intima, proibbire, ordinare o ammeletzare calecuna o cun calecuna cosa Sinònimos e contràrios impònnere Frases sos bentos divididos totu si sunt unidos pro mi intimare gherra! (G.Congiu)◊ pariant fatèndhelu a dispetu su mi intimare gai sos muschetes! ◊ Gesús dh'iat intimau: Citidí e bessi luegu de cust'ómini! ◊ si ti devo cosa, intima, za che at cuntziliadore! Tradutziones Frantzesu sommer (dr.), notifier, mettre en demeure Ingresu to order, to warn Ispagnolu intimar Italianu intimare, notificare, diffidare Tedescu zustellen, auffordern.

intzinnídu , agt Definitzione chi est suau, in calore, chi tenet gana forte de fémina (o de ómine); fintzes arrennegau, dispràxiu Sinònimos e contràrios aibbadu, allimitu, imbirtiolau, impurdedhiu, insuiu, suguzadu / cdh. intzinnitu 2. ingrunat sa conca, intzinnidu, e "Su chi mi faghet prus fele est chi…" Tradutziones Frantzesu qui est en rut Ingresu lustful Ispagnolu cachondo Italianu foióso Tedescu geil.

irbardellàre , vrb: isbardelliare, sbardellai Definitzione bestire o portare male in pitzu su bestimentu, a coedha fora, ibbutonada o àteru Sinònimos e contràrios irraghilare, isbrocare, ischígnere | ctr. chígnere 2. zughiat su sinu nudu, in foras de sa camisa isbardelliada ◊ su massaju est totu irbardellau Ètimu itl. sbardellato Tradutziones Frantzesu mettre en loques Ingresu to tear to pieces Ispagnolu desgarrar Italianu sbrindellare Tedescu zerfetzen.

irderrúere , vrb: sderrúiri Definitzione andhare o fàere andhare male, de male in peus, fàere andhandho e peorandho Sinònimos e contràrios abbotinare, arroinare, atzimare, azinare, decaire, derrocai, derrúere, ifasciare, isberrúere, iscalabrare, iscempiai, isciarrocai, isciusciai, ispèldere, istrossare Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu être en décadence, tomber en ruine, se ruiner Ingresu to decay Ispagnolu decaer Italianu decadére, andare in rovina Tedescu verfallen.

irfarinàre , vrb: isfarinai, isfarinare, sfarinai Definitzione fàere a farinos, fàere a farra, a sales, a orrughedhos piticos; dhue at logu chi dhu narant po irranare su moriscu Sinònimos e contràrios irfarfaruzare, sciarinai / afarratzai, infarraciai, pipionire Frases s’arrebbussu ndi est calau de is murus e si est isfarinau a terra Tradutziones Frantzesu réduire en farine Ingresu to pulverize Ispagnolu pulverizar Italianu sfarinare Tedescu zermahlen.

irfrissuràre , vrb: isfressurare, isfrisciurai, isfrissurare, sfrisciurai Definitzione bogare, segare sa frisciura de sa bentre de unu pegus pangau; in cobertantza e nau de gente, fàere css. cosa o ifortzu mannu po un'iscopu, po agiudare a unu Sinònimos e contràrios irmatare / matanare, ischissimignare, smerai 2. su tzeracu totu sa die si fachiat a cantos irfrissurànnesi a travàgliu cràtiu ◊ si sunt isfressurados fatendhe inchinos a noranta grados! ◊ apas pascéntzia: no t'isfrissures! ◊ unu tempus sa laorera fit totu a fortza de bratzos, a s'isfrissura isfrissura cun sos boes Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu se mettre en quattre pour qqn. Ingresu to leave no stone unturned Ispagnolu echar los hígados, desvivirse por Italianu farsi in quattro per qlc. o qls. Tedescu sich vierteilen.

irmesàu , pps, agt Definitzione de irmesare; chi est o chi dh'ant torrau a sa metade Sinònimos e contràrios ammesau, ilmesisciadu Tradutziones Frantzesu divisé en deux, coupé en deux, réduit de moitié Ingresu halved Ispagnolu demediado Italianu dimezzato Tedescu in zwei Hälften geteilt.

irtazolàre , vrb: istazolare Definitzione segare a fitas fines segandho in paris, segare a pígios, fàere a tazolas, bogare (linna) a ascras o àstulas Sinònimos e contràrios irfinicare, laurai, tazolare Frases ndhe segheit unu piantone e s'interesseit a l'istazolare finas chi l'at indebbilidu tropu (B.Truddaju)◊ mannedha istazolait su casu pro lu frauzare chin sas ghinzias acogliadas Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu couper en tranches horizontales Ingresu to cut into slices Ispagnolu retazar Italianu tagliare a fétte o sfòglie orizzontali Tedescu aufschneiden.

iscampiàda , nf Definitzione su bíere o su si fàere a bíere (e fintzes su andhare a bíere, a compidare) impresse impresse, un'iscutighedha, giustu su tanti de nàrrere chi s'est bistu o est andhau Sinònimos e contràrios acerada, acherada, acrarada, incarada, incrarada / acostada, lómpia / iscuta, istraviara | ctr. cuada, iscumpàssida Maneras de nàrrere csn: èssere a iscampiadas, a s'iscampiada = a bicuacas, a tretus, a iscutas; fàghere css. a s'i. = in su mamentedhu chi unu si agatat chentza abbaidadu, chentza tentadu Frases at fatu un'iscampiada a una de sas bidhas de su fúrriu ◊ semus triballendhe umpare ma nos vidimus a iscampiadas 2. l'apo bidu un'iscampiada Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu en passant, instant Ingresu glimpse, moment Ispagnolu de pasada, instante Italianu sfuggita, àttimo Tedescu Augenblick.

ischirriolài, ischirriolàre , vrb: iscorriolare, schirriolai Definitzione bogare unu trastu a corriolos, a tiras Sinònimos e contràrios imbroconare, irbinarjare, iscorriare, iscorriaxai, isteressare, istratziolare, minutzare, schirrionai, spetzimingiae Frases su rú li at iscorrioladu sa bestimenta ◊ sos canes ti ant a ischirriolare sas carres! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu réduire en lambeaux Ingresu to tear to shreds (in) Ispagnolu despedazar, destrozar Italianu sbrandellare, stracciare Tedescu zerfetzen, zerreißen.

ischíu 2 , nm: ischivu 1, isciu, iscivu, scivu* Definitzione genia de istrégiu, de linna o de terra, a pònnere cosa (impastare sa farra); segundhu su logu, su brasciolu a crocare su pipiu Sinònimos e contràrios cartina, cóncula, cunculina, ischivedha, tavania, tina Frases fiat una fémina cumpensada dae su profeta apenas arriviu pustis d'àere s'oferta ripagada aumentandhe sa farra in s'ischiu ◊ bi teniat una moitzola e unu isciu 2. pro drommire su pitzinnu abbarrai oras intreas tunchiandhe afaca a s'ischiu Terminologia iscientìfica stz Ètimu ltn. scyphus Tradutziones Frantzesu récipient en terre cuite, baquet Ingresu vat Ispagnolu artesa Italianu bacino di terracòtta, mastèllo Tedescu Tongefäß, Bottich.

iscudiscúdi , avb Definitzione manera de andhare mautu mautu, abbellu abbellu de no si fàere intèndhere o sapire Sinònimos e contràrios brainubbràinu, cucutinu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu en tapinois Ingresu very quietly Ispagnolu a la chiticallando Italianu quatton quattóni Tedescu heimlich.

iscúgia 1 , nm, nf, avb: ascuse, iscuja 1, iscuju, iscusi, iscúsia, iscúsiu, iscússiu, iscusu, iscuxu, scusi 1 Definitzione sa cosa chi si narat a s'àteru acanta a s'origa, chentza chi mancu s'intendhat sa boghe, a manera de no dh'intèndhere is àteros chi funt acanta / a s'i. = manera de fuedhai a boxi bàscia de no s'intèndiri si no si fuedhat in s'origa, fintzes a cua, chentza chi dhu potzat biri e mescamente intèndiri un'àteru; a iscusi miu = chentza ndhe ischire nudha deo, a cua dae me Frases si totu sos iscúsios si fint naraos a forte, aiamus disizau d'èssere surdos! ◊ nesi a s'iscuxu, pustis a boghe alta ◊ aferrat su camareri a su bultzu e a s'iscuja li porrit cosa a orijas ◊ ti lu naro a s'iscúgia ◊ mi at mutiu e a s'iscúsiu mi at nau una cosa ◊ fipo ridendhemila a s’iscússiu ◊ lis daent a s'iscuxu consizos malos 2. dh'as fatu a iscusi miu ◊ nara! nara! o cosa a iscusi est? ◊ a s'iscusi dh'istimu ◊ bido inimigos dendhe a s'iscuxu consizos de cundennados ◊ bufat binu a iscúsia de sa mama ◊ bi l'at nadu a iscuju dae íscios Sambenados e Provèrbios prb: mali fatu a iscusi, a claru gei essit Ètimu ltn. absco(n)se Tradutziones Frantzesu à voix basse, en cachette Ingresu softly, in secret Ispagnolu en voz baja, a escondidas Italianu sottovóce, di nascósto Tedescu leise, heimlich.

iscunsértu , agt, nm: iscuntzertu, iscussertu, iscussestu Definitzione nau de unu, chi est maladióngiu; nau de un'aparíciu, de una màchina, chi no andhat, chi no funtzionat, chi at fatu iscónciu, guastu; nau de su tempus, chi est faendho malu, légiu; su guastu o neghe, dannu chi no lassat funtzionare a dovere calecuna cosa Sinònimos e contràrios dissàntara, gastu 1, iscónciu, iscuncossu, iscunsertadu, maladióngiu, scuncordau | ctr. cunseltu Maneras de nàrrere csn: so iscussertu = seu scónciu, m'intendu mali; barra iscusselta = unu chi foedhat tropu e no a tonu Frases unu rellozu iscussertu no marcat su tempus 2. si bi at calchi iscussertu lu reparas ◊ cussa màchina zughet iscussertu mannu e a l'acontzare mancu cumbenit ◊ s’iscussertu de sa limba sarda est comintzadu candho semus passados dae s’oralidade a sa cultura iscrita generalizada (S.Seu)◊ a ndhe faghent de iscussertu sos terremotos!… Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu en panne, détraqué, malade Ingresu spoiled, going wrong, sick Ispagnolu estropeado, enfermo Italianu guasto, non funzionante, ammalato Tedescu kaputt, krank.

ispendhulàre , vrb Definitzione èssere pendhe pendhe o orrúere segau a orrugos, nau de bestimentu iscorriau Tradutziones Frantzesu mettre un tissu en lambeaux Ingresu to hang in rags Ispagnolu caer a jirones Italianu sbrendolare Tedescu in Fetzen herabhängen, in Fetzen herunterhängen.

ispetatzàre , vrb Definitzione fàere a orrugos, segare a iscorriadura sa petza, un'animale pigau a móssigos Sinònimos e contràrios ispagatzai, ispetolare, loriai Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu mettre en pièces Ingresu to tear to pieces Ispagnolu despedazar Italianu sbranare Tedescu zerfleischen.

ispetolàre , vrb: ispetulare Definitzione segare a petolos, fàere a orrugos, nau de sa petza Sinònimos e contràrios ischirriolai, ispetatzare, ispitulliare, minutzare Frases animales malos ant ispetoladu unu pitzocu ◊ unu leone li at ispetoladu su bratzu ◊ mih no colet in mesus vostru unu leone e bos ispetolet a cantzos! 2. issindhe in sa zanna, a Mallena li aiat dau un'ocrada disisperada e li aiat bortau sas palas chin su coro ispetolau de su malumore nighedhu (S.Spiggia) Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu réduire en lambeaux Ingresu to tear to shreds (in) Ispagnolu despedazar carne Italianu sbrandellare Tedescu zerfetzen.

ispicàre , vrb: ispigai, ispigare, spigai Definitzione bogare o fàere s'ispiga (nau de erbas e laores); cricare e arregòllere (in terras angenas) ispiga e fintzes olia o àteru, de su chi abarrat coigiau in terra de un'incúngia apustis chi che dh'ant arregorta is meres Sinònimos e contràrios iscabidhai, iscabissare, ispighire / irrestujare Frases custu laore no bi at ispigadu ◊ s'erba a úrtimos de beranu est totu ispighendhe ◊ su labore est cumintzandhe a ispicare ◊ in veranu ispicant sos lavores, istojat su triozu fioriu 2. puzones s'isparghiant in sa terra messada a ispigare ◊ minnannu no perdoneit mai a sas puzones e ne a sas pòveras de ispigare a fura ◊ pustis collida s'olia, bi colat zente ispighendhe ca bi ndhe torrat a rúere ◊ dèu a piciochedhu seu andau a ispigai, a bodhí tomàtigas Sambenados e Provèrbios prb: chini no podit messai ispigat Ètimu ltn. spicare Tradutziones Frantzesu épier, monter en épi, glaner Ingresu to glean Ispagnolu to glean espigar Italianu spigare, spigolare Tedescu Ähren aussetzen, Ähren auflesen.

«« Torra a chircare