Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

porrogàre , vrb Definitzione dimandhare po ischire, mescamente comente faent is giúdices, sa giustítzia, a is testimòngios o a un'acusau po che dhis tirare sa beridade de calecunu fatu o chistione; fintzes portare o nàrrere s'acusa Sinònimos e contràrios precontare | ctr. arraspundi Frases abbituatu comente fit a porrogare, li rispondhet chene si pistichinzare meta ◊ su marissallu e su brigadieri aiant porrogadu finas a cantu lis est istadu possíbbile ◊ muzere mia mi at porrogadu pariat carabbineri ◊ su coro meu si pòrrogat chin s'isetu de acatare rispostas 2. Pinóchiu aiat porrogatu a su zúdiche sa mala trassa chi l’aiant orditu sos bannitos Ètimu ltn. perrogare Tradutziones Frantzesu interroger Ingresu to question Ispagnolu interrogar Italianu interrogare Tedescu befragen, verhören.

pranciài , vrb: apranciare, pranciare, pranciari, prantzare, prenciai 1, prentzare 1 Definitzione istirare bestimentu de orrobba cun sa prància budhia po che dhi bogare is pinnigas, is tzirbisas, e calare méngius bestia; nau in cobertantza, furare Frases Chica, a dha biri, girat che unu fusu, cosit e isciàcuat e prènciat ◊ a Ninnitedha bella bi lu cherzo pranciare a intentu, su bestire! ◊ notesta dh'imbidonu e cras prànciu su telu ◊ bestimenta bene pranciada no giughet pijas ◊ cussa no cosit, no prànciat e no arrandat! 2. mi che ant prantzau sas forramentas chi aia in su cunzadu ◊ a primu de totu prànciat sa busciaca, màssimu si est in die de pensione! Ètimu ctl., spn. planxar Tradutziones Frantzesu repasser Ingresu to iron Ispagnolu planchar Italianu stirare Tedescu bügeln.

pràndhede, pràndhere , vrb: prandi, pràndiri, prànnere Definitzione papare a mesadie / pps. pràndhiu, pràndiu, prasu / prandirisí de ccn. cosa = mascaresindhe Sinònimos e contràrios bustare, merendhare Frases li cherent dare a manicare, lu diant chèrrere a pràndhere ◊ macarrones de busa faet Mariorrosa po pràndhede e chenare…◊ prandeisí e bonu apititu! 2. si seus cravaus apari e incarrerau eus a si basai chi no si ndi podiaus prandi! ◊ dha càstiat e dha càstiat sen'e si ndi prandi mai! Ètimu ltn. prandere Tradutziones Frantzesu déjeuner Ingresu to dinner Ispagnolu comer, almorzar Italianu pranzare Tedescu zu Mittag essen.

preàre , vrb Definitzione leare a unu su chi tenet po dhi fàere pagare is dépidos Sinònimos e contràrios aprensionai, escecutare, imbargai, issucutare, istajire Ètimu itl. predare Tradutziones Frantzesu prendre en gage Ingresu to distrain Ispagnolu embargar, incautarse Italianu pignorare Tedescu pfänden.

precàre , vrb: prechiare, pregai, pregare Definitzione foedhare cun Deus o cun Santos siat po làudes, arrengratziamentu, siat po dhis pedire e cumprèndhere calecuna cosa; istare a su pedi pedi a ccn. po chi fatzat o getzat cosa naendhosidhu de dónnia manera; disigiare cosas de bonu o fintzes de malu a ccn. Sinònimos e contràrios arrasai / aurare Maneras de nàrrere csn: a pregare a crésia! = chi ndi bollis, piga, assinuncas lassadhu!; chèrreresi pregadu = ispetare chi lu preghent, fàghere sa cosa petzi si bi la pedint Frases apu a pregai po issus puru ◊ su sant'ómine pregat su Chi totu podet ◊ "Firmadhu, su registradori" - pregu dèu a boxi chesciosa -◊ no li apo dau sa vinta de lu prechiare 2. ti cheres pregadu pro fàghere sa cosa ◊ no at mancu ispetadu a lu pregare meda pro cantare ◊ candho devio pagare no mi soe chertu pregadu ◊ l'ant pregadu che unu santu, ma isse no ndhe at chérfidu mancu s'intesa ◊ cussu si no est pregadu no faghet nudha 3. sa morte no si pregat a neune ◊ ti prego bona fortuna! ◊ deo sa moda mia apo finidu preghendhe a totugantos benes mannos (Sozu)◊ bona fortuna apedas comente bos pregades! ◊ ti deves pregare dies de vida! Sambenados e Provèrbios prb: su de pregare est su saludu Terminologia iscientìfica prdc Ètimu ltn. precare Tradutziones Frantzesu prier Ingresu to pray Ispagnolu rezar, orar, rogar Italianu pregare, esortare Tedescu beten.

precontàre , vrb: precuntare, pregontai, preguntai, preguntare, priguntare, progontai Definitzione fàere pregontas, dimandhas, foedhare po bòllere ischire de is àteros ccn. cosa, o fintzes po pigare o tènnere cosa Sinònimos e contràrios chilcare, dimandhare, imbistigare, ispreculare, istigare, isuzigare, speculai / pedie | ctr. arraspundi, dare Frases precuntat chercos, élighes, ozastros comente sunt naschidos ◊ bos cherzo preguntare: De chie est su pitzinnu chi ninnades? ◊ comare mia, odheu, de ite cosa mi azis preguntadu! ◊ unu carabbineri mi at progontau innoi bivias ◊ su pitzinnu si ch'est drommidu in coa in su menzus preguntare ◊ si est presentau pregontendi si fiant cussas is chi fiat circhendi 2. at pregontau un'ou a sa gomai Ètimu ltn. percontare Tradutziones Frantzesu interroger, demander Ingresu to ask Ispagnolu preguntar Italianu interrogare, domandare Tedescu befragen, fragen.

pregantàe, pregantài , vrb Definitzione fàere pregantos Tradutziones Frantzesu conjurer le mauvais sort Ingresu to touch wood Ispagnolu hacer conjuros Italianu fare scongiuri, scongiurare Tedescu beschwören, bannen.

pregonài, pregonàre , vrb: apregonai Definitzione betare su bandhu, declarare, fàere ischire; nau de sa giustítzia, cracare a unu, fàere essire, bogare a fora, cundennare Frases sa língua nosta dha boleus biri usada e arrispetada comenti pregonat sa carta europea ◊ prima d'èssere bandhidu pregonadu depo nàrrere ch'istesi traighidu 2. a unu l'aiant pregonadu a s'impicu ◊ sa zustíssia lu pregonet! ◊ sa giustíscia lu potat pregonare! ◊ mi ant a pregonai coment'e pecadori Ètimu spn. Tradutziones Frantzesu bannir Ingresu to banish, to publish Ispagnolu pregonar, anunciar, desterrar, proscribir Italianu bandire Tedescu bekanntgeben, verbannen.

prejàre , vrb: aprentziare*, presiare, pressiare, pretziai, pretziare Definitzione apostivigare, istabbilire cantu si balet una cosa, pònnere unu valore o prétziu a calecuna cosa, dimandhare su prétziu de cosas a bèndhere; pònnere in càrculu e dimandhare po àere calecuna cosa, unu praxere, un'agiudu, brindhare a ccn. po calecuna cosa / pretziare una fémina, un'ómine = bíere o cricare de cumprèndhere ite si balent una fémina, un'ómine Sinònimos e contràrios dimandhare, percontare / combidare Frases no si podet cumprèndhere nen pretziare cultura, limba, arte si no ponimus mente a sas régulas e modos de produtzione de unu pópulu ◊ fit pressiada e calculada che bona massaja ◊ est una poesia chi prétziat su tribàgliu de sos artesanos 2. de piagheres mi ndhe ant fatu àteros e ndhe apo duritu a los torrare a presiare 3. a su betzu chi l'at sanada l'at pretziadu a s'afidu ◊ mi ant presiadu a distimonzu pro un'isposu ◊ no aiat cuizadu una bajana chentza pretziada, ma neune lu cheriat ◊ l'apo pretziadu a bènnere a domo ◊ at presiadu totu sas amigas a manigare ◊ is amigus m'ant pretziau a sa festa, ma no potzu andari Tradutziones Frantzesu estimer, solliciter un service, inviter Ingresu to esteem, to ask a favour, to invite Ispagnolu apreciar, rogar, convidar Italianu apprezzare, chièdere un favóre, invitare Tedescu schätzen, um einen Gefallen bitten, einladen.

prelliài, prelliàre , vrb Definitzione lúghere che pèrela, giare o mandhare coment'e lughe Sinònimos e contràrios brigliai, grigliare Frases sa follixedha nascendi candu essit a sa luxi prélliat e parit chi preghit! ◊ de cantu fit curiosu li prelliaiant sos ogros Tradutziones Frantzesu briller Ingresu to shine Ispagnolu brillar Italianu brillare Tedescu glänzen, strahlen.

prellúgiri, prellúxi , vrb Definitzione lúghere Sinònimos e contràrios brigliai, grigliare, prelliai Frases po ti abbandonai, mancu a pensamentu: po mei prelluxis che oro e argentu! ◊ immàgini in pintura formada po mei, po mei prelluxis coment'e istella! (E.Mameli) Tradutziones Frantzesu resplendir Ingresu to shine Ispagnolu resplandecer Italianu risplèndere Tedescu glänzen, strahlen.

prèmere, prèmi , vrb: prèmmere, prèmmiri Definitzione fàere fortza (de pesu o de àteru) apitzu, coment'e incracandho, fintzes coment'e istringhendho Sinònimos e contràrios afíere, incalcare, isprèmere, istrígnere, tilpiare Ètimu ltn. premere Tradutziones Frantzesu appuyer, presser Ingresu to press, to squeeze Ispagnolu apretar Italianu prèmere, sprèmere Tedescu drücken, ausdrücken.

premiài, premiàre , vrb Definitzione giare su prémiu Frases custu fit unu pastu de premiare pro su cundhimentu Tradutziones Frantzesu accorder un prix Ingresu to give a prize Ispagnolu premiar Italianu premiare Tedescu prämiieren.

prenciài , vrb: prensai, prensare, prentzai, prentzare Definitzione incracare a prentza Sinònimos e contràrios imprentzai, supressare Frases sa benàcia depit èssi prenciara po ndi bogai totu su binu ◊ teniat sa prensa e binzateris meda che leaiant sa binata pro la prensare Ètimu spn. prensar Tradutziones Frantzesu presser, pressurer, comprimer Ingresu to squeeze, to crush Ispagnolu prensar Italianu torchiare, comprìmere, pressare, pigiare Tedescu pressen.

prèndhere , vrb: prènnere Definitzione pònnere o poderare a istrintu cun calecuna cosa – acàpiu – a inghíriu (faendho coment'e a fasche), agguantare apostadamente arréschiu a calecunu logu o cosa cun fune o css. àteru acapióngiu a bisura de fune, codriola, filuverru o àteru deasi; in cobertantza, agguantare a ccn. impreau, obbrigau de no pòdere fàere prus totu su chi bolet o chi iat a pòdere / pps. presu Sinònimos e contràrios acapiae, alliongiae, apresorzare, liai, muciullai | ctr. iscapiae, isòlbere, isprèndhere Maneras de nàrrere csn: no b'àere filu ’e prèndhere = (fuedhendi) nàrriri cosas sentza de fundóriu, chi no tenint sétiu, chi no bi at ne cabu e ne coa; prèndhere a nodu mortu, o a nodu biu = fàghere unu nodu malu a isòrbere, chi no b'isorbet, o unu nodu fàtzile de isòrbere; prèndhere a peràulas fortes = fai mazinas, afaturai; prèndhere s'imbíligu a unu = furcare, ingannai a unu Frases sa buca de su sacu si prendhet pro no che essire sa cosa ◊ prendhiat sa craba a fune longa a pàschere ◊ sa lóriga in su muru bi est a prèndhere animale ◊ sa linna si prendhet a fasche ◊ impàrali a prènnere sas corrias de sas iscarpas! ◊ prendhindhe dàeli duas incropadas pro agguantare de prus! 2. cun totu custos impitzos de binzas, de ortos e bestiàmine so presu chentza fune 3. fit giradu de carvedhu e candho faedhaiat no bi aiat filu de prèndhere ◊ in su chi naras no bi at filu de prèndhere ◊ no ti fides, mighi cussu prendhet s'imbíligu fintzas a su dimóniu! ◊ sos canes lapaos nanchi no si lassant prèndhere chin sos berbos… Sambenados e Provèrbios prb: chie bene prendhet mezus isolvet Ètimu ltn. prehendere Tradutziones Frantzesu lier, ficeler, lacer Ingresu to tie Ispagnolu atar Italianu legare, allacciare Tedescu binden, zusammenbinden, festbinden, zubinden.

presentàe, presentài, presentàre , vrb: apresentare Definitzione essire, bènnere, cumpàrrere ananti, batire, portare a denanti de unu, de gente, a manera de si pòdere bíere, connòschere, ischire, intèndhere o àteru (nau fintzes de dimandhas, paperis chi si portant o mandhant a un'ufíciu po calecunu dovere); foedhare de ccn. o de calecuna cosa a manera de dha fàere a connòschere Frases ti mi ses in su sonnu presentadu ◊ iscadint sas domandhas de presentae Tradutziones Frantzesu présenter, apparaître Ingresu to present, to introduce Ispagnolu presentar Italianu presentare Tedescu vorstellen, darstellen, einreichen.

pressàre , vrb Definitzione fàere a pinnigas o gajas totu paríviles de largària e longària, foedhandho de gunnedhas, camisas, devantales; incracare, fortzare Sinònimos e contràrios aggajai, apeciare, apinnigonai, illetimare, infrinzire 2. pressàdelos vene, acobore chi che lis istratzedas carchi francu pro sa festa! Tradutziones Frantzesu plisser Ingresu to pleat Ispagnolu plisar, tablear Italianu plissettare Tedescu plissieren.

presumíre , vrb Definitzione pònnere, pentzare, crèdere chi…, mescamente chentza fundhamentu, chentza bòllere bíere chi sa farta est segura Sinònimos e contràrios presúmere Frases no si devet mai presumire che àbbile chi bolat in alturas chie alas at postu de pisinatu ca faghet una mala resessida Ètimu spn. presumir Tradutziones Frantzesu présumer Ingresu to presume Ispagnolu suponer Italianu presùmere Tedescu vermuten.

presupòniri, presupònnere , vrb Definitzione èssere, giare o pònnere coment'e necessària calecuna cosa o fata o cunditzione po chi ndhe potzat acontèssere un'àtera Tradutziones Frantzesu imaginer Ingresu to suggest Ispagnolu presuponer Italianu presuppórre Tedescu annehmen, vermuten.

preubbíre, preubbíri , vrb: proibbie, proibbire, proibbiri, pruibbire Definitzione cumandhare de no fàere calecuna cosa Sinònimos e contràrios brevare, chitai 1, controire Frases píscamos e preíderos unu tempus aiant preubbidu sas garas de sos poetes in piata ◊ a la bíere e a la pompiare, a Mallena, chie mi lu preubbit?!◊ proibbidos los ant de trabagliare ca no podiant boes comporare Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu interdire, défendre Ingresu to forbid Ispagnolu prohibir Italianu proibire Tedescu verbieten.

«« Torra a chircare