Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

preulíre, preulíri , vrb: priuliri Definitzione buscare, arregòllere cosa a pagu a pagu, cun dificurtade, in tempos longos; a logos dhu narant in su sensu de ndhe bogare s'agriore a s'ogiuermanu faendhodhoe fríere unu bículu de pane; fintzes cumprèndhere su chi s'ischit de s'àteru in manera ibballiada, in su sensu de ndhe pentzare male Sinònimos e contràrios acabidae, acabigiulare, acabulare, arreguai, coberai, pelcutzare, regutzulare, sciscillonae Frases semus triballendhe che àinos ma no resessimus a preulire unu sodhu ◊ de un'arzoledha de prantaza de càule petzi bi ndh'apo preulidu pagos puntos ca mi che l'at manigada sa ruga ◊ si podint priuliri cuatru litrus de ollu dónnia coranta chilus de ollestincu Tradutziones Frantzesu ramasser, écornifler Ingresu to scrape up Ispagnolu juntar, reunir Italianu racimolare, raggranellare, procacciare Tedescu zusammenbringen, zusammensparen, ansammeln.

preutíre , vrb Definitzione istidhigare su lardu allutu a sa petza orrostindho po dha fàere prus saboria Sinònimos e contràrios allardare, ispinghinare, istedhiare, untinare Frases iferchit s'anzone, comintzat a l'arrustire e a lu preutire chin lardu Tradutziones Frantzesu arroser un rôti Ingresu to baste Ispagnolu enlardar Italianu pillottare Tedescu spicken.

prevalèssiri , vrb Definitzione èssere de prus, prus forte a paragone de un'àtera cosa Sinònimos e contràrios bíncere, prevàlere, superai Ètimu spn. Tradutziones Frantzesu l'emporter Ingresu to prevail Ispagnolu prevalecer Italianu prevalére Tedescu überwiegen.

prexài , vrb, rfl: bresare Definitzione provare cuntentesa Sinònimos e contràrios aggajare 1, allegrare, frogare, gavisare | ctr. dispiàchere Frases mi ndi prexu meda de su chi as fatu tui ◊ gei si ndi prexat, filla tua, chi dhi arrogas cussu fólliu!…◊ gei si ndi prexat, sa pobidha, si dh'agatat imbriagu, candu torrat!… 2. cuntentu issu, prexaus totus! Tradutziones Frantzesu être ravi Ingresu to rejoice Ispagnolu alegrarse, regocijarse Italianu rallegrarsi Tedescu sich freuen.

privàre 1 , vrb Definitzione su si pigare cunfidàntzia cun is mannos, pigare is angenos coment'e gente de domo Ètimu spn. privar Tradutziones Frantzesu traiter familièrement Ingresu to treat informally Ispagnolu tratar con familiaridad Italianu trattare familiarménte Tedescu jdn. mit Vertrautheit behandeln.

proài , vrb: proare, probare, progare, provai, provare Definitzione fàere calecuna cosa po bíere comente essit, si andhat bene o àteru, po iscumbatare e averguare calecuna cosa, po àere sa cunfirma de una duda; sentire calecuna cosa in sa carena o in s'ànimu; fortzare, pònnere cosa a isfortzu Maneras de nàrrere csn: provai a + vrb. = fàghere una cosa a meda, a mal'istropiadura, a tropu; proare sas fortzas = fàghere irfortzu mannu a cantu si podet, fagher fàghere irfortzu Frases aite no ti proas a fàghere cussu, ca bides sa música?!…◊ totu sa genti provàt a bocí su mostru ma nudha! ◊ ajó, prova tui, immui, a fai sa firma bèni! ◊ ant fintzas provau a tocai is bòis de istrumbu, ma no boliant prus andai ◊ a su proa proa, amus fatu, fatu, fintzas a candho bi semus revéntidos ◊ bonu za paret: proadu ebbia cheret! ◊ chie no lu progat no bi credet 2. bos ant proadu s'imbrollu: ite bregunza in cudhos logos chi l'ant a ischire! ◊ sa die chi mi provas un'ingannu tènemi pro malignu e traitore ◊ pro isperiéntzia tenimus proadu chi si morit de dogni atzidente ◊ chie creet - at nadu Cristos - mi lu proat faghindhe su chi deo li apo nadu ◊ nara si unu símile difetu in custu modu proadu mi as mai! 4. no ti dha provis meda, sa conca, no ti noxat!… 5. ant provau a ndi ghetai, de sali!…◊ ant provau a ndi papai: agiummai no ndi lassant! Ètimu ltn. probare Tradutziones Frantzesu prouver, démontrer Ingresu to prove Ispagnolu probar, comprobar Italianu provare, testare, comprovare Tedescu probieren, ausprobieren, prüfen, fühlen, empfinden, beweisen.

probassài, probassàre , vrb: propassai, propassare Definitzione andhare prus ainnanti de un'àteru (gente, logu, cosa, tempus o àteru) Sinònimos e contràrios acabulare, cobai, isazerare, isigolare | ctr. ammoderai Frases su tallu passat in bidha, propassat su ponti e sighit andai a innantis Ètimu ctl., spn. propasar Tradutziones Frantzesu dépasser Ingresu to go beyond Ispagnolu superar, pasar Italianu oltrepassare, sorpassare, superare Tedescu übersteigen, überschreiten, überholen.

produíre , vrb Definitzione fàere o bogare ccn. cosa coment'e arresurtau de unu trebballu, o fintzes coment'e arresurtau de sa vida naturale de matas, erbas e animales Sinònimos e contràrios fàchere, frutai, prodúsiri Frases non fit su sèmene in bundhàntzia de pòdere produire s'unu deghe! ◊ a logus si produit in s'indústria de is mineralis chi si agatant in cantidadi ◊ una terra ifusta dae sa próghida chi a s’ispissu rughet produit erba ◊ trebballa e non murrunges, produi trigu, late, petza e binu! Ètimu ctl. produ(h)ir Tradutziones Frantzesu produire Ingresu to produce Ispagnolu producir Italianu produrre Tedescu produzieren, herstellen, erzeugen.

profizàre , vrb Definitzione atrotigare, girare de longu una cosa, pruschetotu orrobba, fune o cosas deasi, de no èssere prus a línias deretas, deasi comente si faet filandho lana o àteru Sinònimos e contràrios acordiolai, arretroci, atrotixai, folfigiare, forrighitare, furrighedhare, fortzicare, tontirgiai, trofigare, trochigiare, trofizare | ctr. isprofizare Frases duos cabos de filu si los profizant a diferente betu s'imbóligant apare ◊ li at profizadu su bratzu chi azummai si ndhe píssiat de su dolore ◊ segundhu sa linna chi est si profizat, totu, fintzas si est tènnera 2. su professore si frimmaiat in donzi bancu e abbaidaiat su cómpitu: daghi bi aiat carchi isbàgliu de pagu contu profizaiat su murru Tradutziones Frantzesu tortiller, tordre Ingresu to twist Ispagnolu retorcer Italianu ritòrcere, contòrcere Tedescu drehen, verdrehen, auswringen, zusammendrehen.

progetài , vrb: prozetare Definitzione istudiare, cuncordare e fàere progetos Sinònimos e contràrios sestare Tradutziones Frantzesu projeter Ingresu to plan Ispagnolu proyectar, planear Italianu progettare Tedescu planen.

proighinài , vrb: proiginai, proiginare, proischinare, proixinai, proxinai Definitzione pròere pagu, abbighedha lena Sinònimos e contràrios aciaviai, arrosinai, cibinare, istedhiare, lentinare, modhinare, pioinare, plopighinare, proiginedhare Frases a marrai trigu andastus mancai proxinendi ◊ totu su mesi est abarrau próxina próxina Terminologia iscientìfica tpm Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu pleuviner Ingresu to drizzle Ispagnolu lloviznar Italianu piovigginare Tedescu nieseln.

promíntere , vrb: promítere, promítiri, prommíntere, prommítere, prummíntere Definitzione giare su foedhu, assegurare cun antibitzu de fàere o de giare ccn. cosa / pps.: prointu, promintu, promissu, promítidu, promítiu, promitu Sinònimos e contràrios aparagulare, impromíntere, promitire Frases iat promítiu a sa picioca sua su pannu de brocau po su costúmene de sa cójua ◊ ti apo basadu e promintu caros donos ◊ issu dhus at imprenus promitendidhis maris e montis! ◊ sos tres ómines andhant dae un'amigu a s’àteru pedindhe un'inditu e promitindhe a càmbiu dinari e pegos ◊ iant imprommintu a isposa sa primu fígia insoro a don Antioglu Sambenados e Provèrbios prb: a ricu no depas, a pòberu no promitas! Ètimu ltn. promittere Tradutziones Frantzesu promettre Ingresu to promise Ispagnolu prometer Italianu prométtere Tedescu versprechen.

propòniri, propònnere , vrb Definitzione nàrrere calecuna cosa cun s'idea de dha bòllere fàere, po dha fàere, mescamente candho dipendhet in parte o deunudotu de àtere chi depet èssere cuncordu Tradutziones Frantzesu proposer Ingresu to propose Ispagnolu proponer Italianu propórre Tedescu vorschlagen.

prubbicàre , vrb: pubblicai, pubbricare Definitzione pònnere in púbblicu, giare a ischire o pònnere a su púbblicu, a chie totu ndhe bolet bíere, ischire, comporare o àteru: si narat prus che àteru de iscrituras chi s'imprentant po dhas giare a connòschere Sinònimos e contràrios isprubbicare Tradutziones Frantzesu publier Ingresu to publish Ispagnolu publicar Italianu pubblicare Tedescu veröffentlichen, publizieren.

prugàe, prugài, prugàre , vrb: pulgare, purgai, purgare Definitzione illimpiare, isceberare e bogare a manu s'àliga, sa malesa de mesu de su laore o de css. àtera incúngia (es. s’olia) o cosa; pigare o giare sa purga; illimpiare de is pecaos; foedhandho de is matas de frutu, lassare orrúere su frutu guastu, difetosu / prugae a pilu piticu = bene meda, a fine a fine, a puntinu Sinònimos e contràrios musinare 1 Frases prugai a manu, in mesa, in su ciriu ◊ dae s'Onnipoténtzia divina no si fuit, donzunu est chiliradu: a un'ala su lozu, sa genina, a s'àter'ala su trigu purgadu (Monzitta)◊ si purgat su trigu, s'orzu, sa fae, s'olia ◊ is féminas, piciochedhas e piciochedhus puru,trabballànt a prugai su minerali 2. po ti prugai comporadí s'olleurrícinu 3. ti dao su cunfortu de sa cunfescione a manera chi, purgadu dae sos pecados, potas intrare in sos chelos 4. sa nughe est prugandho: abbàida canta che ndh'at in terra! Ètimu ltn. purgare Tradutziones Frantzesu émonder, purger Ingresu to clean, to weed, tu to give a laxative Ispagnolu mondar, purgar Italianu mondare, purgare Tedescu reinigen, säubern, läutern.

pubujonàre , vrb: apupughinare, pupughinare, pupujonare Definitzione papare e fàere a farra o pruine sa linna comente dha faet su greme Sinònimos e contràrios abbrumai, afarrixedhai, arnai, impupughinare, papuinare, pipionire 2. in sa pupujonada càscia manna iscurcuzono che in cosa istranza… toh, sa murroculedha de castanza chi che aia furadu a Pepe Sanna! ◊ su portale che fit rughendhe pupughinau ◊ fit unu portale azannarau e pupughinau Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu se vermouler Ingresu to get wormeaten Ispagnolu carcomer Italianu tarlare Tedescu wurmstichig machen.

pudài , vrb: pudare, putare Definitzione segare is cambos de su matedu a manera de dhu fàere crèschere comente si bolet, e mescamente a manera de dhi fàere bogare prus frutu, de dhi fàere bogare linna noa; nau in cobertantza, segare / a./c. Su ger. pudendhe est oguale a su ger. de pudire (in cantu custu, a prus de pudindhe, tenet pudendhe comente benit de ltn. putere) Sinònimos e contràrios pullai Maneras de nàrrere csn: pudai in béciu = in sa linna russa, in sas cambas begras; pudai a longu su sermentu = lassare puda longa, a frutu Frases puda a fitzionu, chi sas piantas produant unu frutu saboridu ◊ custa mata bollit pudada in béciu ◊ si putates vene vinnennates! Ètimu ltn. putare Tradutziones Frantzesu émonder Ingresu to prune Ispagnolu podar Italianu potare Tedescu beschneiden, stutzen.

pudèscere, pudèschere , vrb: pudesci, pudèsciri, pudèssere pudrèschere, puresci, putèschere Definitzione nau de petza, pische, de erbas, guastare e pigare o bogare sabore o fragu malu, púdidu Sinònimos e contràrios impudèssere, impudire, insuriri, pudinare, pudire Frases su pisci candu est purescendi si bit de sa ganga ◊ su piriciolu si pudescit ca portat pagus gradus e àcua meda ◊ cust'abba est pudeschennosi! Sambenados e Provèrbios prb: abba ci curret no pudescet Ètimu ltn. putescere Tradutziones Frantzesu pourrir, puer Ingresu to stink, to putrefy Ispagnolu pudrir, heder, apestar Italianu imputridire, puzzare Tedescu verwesen, verfaulen, stinken.

pudíre , vrb: putire Definitzione essire púdidu o fàere fragu malu, de cosa guasta; pònnere fragu malu, pudidore a sa cosa, a su logu / ger. pudendhe (bíere s'etm.) Sinònimos e contràrios impudire, pudèschere, putzinai Frases pudit che contza ◊ su fiadu chi ant mortu l'ant lassadu cun sa mata intro e a candho sunt torrados l'ant àpidu pudendhe ◊ cussos tzigarros putinne ti sont toscanne 2. est abba mala chi fràzigat e pudit s'istentina ◊ cussu fiadu mortu est pudendhe sete terras! Ètimu ltn. putere Tradutziones Frantzesu puer Ingresu to reek Ispagnolu heder, apestar Italianu puzzare, impuzzolentire Tedescu stinken.

púgnere , vrb: púngere, púnghede, púnghere, punghi, púngiri Definitzione intrare o fàere intrare cosa punciuda (e in custu sensu si narat po iscannare puru); fintzes fàere a iscrafíngiu, coment'e de cosa arrasposa chi tocat sa carre in tretu prus delicau; prnl. nau de linna, de orrobba, su si fàere totu istampos coment'e papau de su greme Sinònimos e contràrios ifertzire, infrissai, istocazare, punciai / istocagiare / spurtiri / arnai, pipionire Maneras de nàrrere csn: púnghere su porcu (o àteru fiadu de bochire) = irgannare su porcu; púnghere una cosa a unu = arregordaisidha po chi dha fatzat; Maria Pungibungi = zenia de fémina mala, fata a pessamentu, chi tiat púnghere a bentre sos pisedhos chi ant manigadu tropu… Frases comente l'ant puntu s'acu, sa crapa si est pesada a bebbéchinos ◊ pungit is bòis cun s'istrúmbulu ◊ si no mi lassas in pasu ti pungo s'agu! ◊ compà, colade bois a púnghere custas berbeghes ca sezis pràtigu! 2. segadiche s'arba ca mi punghes! ◊ sa lana grussa pungit, posta sentza de nudha asuta 3. si no est segada in sa muta zusta, sa linna si punghet ◊ su tzinníbiri durat séculus e mai si pungit 4. comente at intesu s'allega est abbarradu sicu: si lu aiant puntu no li aiant àpidu butiu de sàmbene! 5. sos àinos, si no bos lu punghet s'àteru, de cosa no ndhe faghides!… Ètimu ltn. pungere Tradutziones Frantzesu piquer Ingresu to sting Ispagnolu pinchar, punzar Italianu pùngere, punzecchiare Tedescu stechen, reizen, sticheln.

«« Torra a chircare