Ditzionàriu in línia
de sa limba e de sa cultura sarda

insàmus , prep, cng, avb: antamas, intàmada, intamas, intambus, intamen, intames, intamis, intamu, intemes, intomas, intramus Definitzione coment’e prep. e cng. giaet s'idea de unu càmbiu, de fàere, o pònnere o nàrrere una cosa a su postu de un'àtera; podet giare fintzes s'idea de àteru, cosa in prus Sinònimos e contràrios annotamala, imbecis, tamen* / assora, inciandus / annotamala Frases intamas de sa manu iat artziau su pei ◊ dispraxit a sa genti manna puru, intamis de a is pipius isceti ◊ no si fidaiat mancu de sos ojos suos intrames de sos ojos anzenos ◊ immoi is crabas no dhas faint caminai mancu a dedí insamus de a denoti 2. intamen de ndi dhi bèniri gosu dhi fiat abarrau unu sentidu de isbuidori ◊ si abbaidaiant a ógiu tortu, intames de si faedhare ◊ mancu abba dhi at dadu, intomas de dhi dare dinari!◊ intemes de las iscríere, sas cantones, si las at registradas 3. de custu intamas sos ambassadores no ndhe faedhant (G.Sanna)◊ intamis, una fémina si est acostada a su tziu po dhu preguntai Tradutziones Frantzesu au lieu de, au contraire Ingresu instead of, on the contrary Ispagnolu en vez de, en lugar de Italianu invéce di, anziché Tedescu statt.

irgàbbu , nm: isgabbu Definitzione genia de marchighedhu, fossitedhu, chi si faet a is bardúfolas cun calecuna punta; genia de fossitedhu chi in sa pedhe abbarrat de sa fruschedha de sa pigota, marcu, singiale de unu male, de dannu Sinònimos e contràrios iscabbu / ciarolu, cocone 1, fítulu, majodha, pizolu 1 / cdh. smarroculata 3. oje est morta Zigliana: cantu ne dat irgabbu!… Tradutziones Frantzesu cicatrice de pustule de la variole Ingresu variolous pustule scar Ispagnolu picadura de viruela Italianu cicatrice da pùstola vaiolósa Tedescu Pockenausschlag.

irraghilàre , vrb Definitzione bogare de is pantalones is coedhas o alas de sa camisa o de àteru bestimentu de pitzu Sinònimos e contràrios irbardellare, irragare, isbragare, isbragugliare, ischígnere | ctr. aggheronare, arraghilare Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu délier Ingresu to ungird Ispagnolu estar la camisa fuera de los pantalones Italianu discìngere Tedescu entgürten.

isaminaméntu , nm: isanimamentu Definitzione ischinnitzu de istògomo de chie est arrefinau de su fàmene, genia de fàmene, de apititu forte o chi s'intendhet forte Sinònimos e contràrios afinamentu, afinu, fàmene, francusina, isanimadura, sfinighimentu Frases sa mammaluca mi gustabat ma apustis mi picabat a isanimamentu ◊ zuto su coro andhendhemindhe de s'isanimamentu! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu creux à l'estomac Ingresu pangs of hunger Ispagnolu languidez de estómago Italianu languóre di stòmaco Tedescu Gefühl der Leere im Magen.

iscampiàda , nf Definitzione su bíere o su si fàere a bíere (e fintzes su andhare a bíere, a compidare) impresse impresse, un'iscutighedha, giustu su tanti de nàrrere chi s'est bistu o est andhau Sinònimos e contràrios acerada, acherada, acrarada, incarada, incrarada / acostada, lómpia / iscuta, istraviara | ctr. cuada, iscumpàssida Maneras de nàrrere csn: èssere a iscampiadas, a s'iscampiada = a bicuacas, a tretus, a iscutas; fàghere css. a s'i. = in su mamentedhu chi unu si agatat chentza abbaidadu, chentza tentadu Frases at fatu un'iscampiada a una de sas bidhas de su fúrriu ◊ semus triballendhe umpare ma nos vidimus a iscampiadas 2. l'apo bidu un'iscampiada Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu en passant, instant Ingresu glimpse, moment Ispagnolu de pasada, instante Italianu sfuggita, àttimo Tedescu Augenblick.

iscartài , vrb: iscartare 1, scartai Definitzione seberare e bogare abbandha o fintzes fuliare cosa metzana, su malu; giogandho a cartas, betare sa carta de iscartu; rfl. iscrobare, istesiare s'unu de s'àteru Sinònimos e contràrios schiviri, stagiai 2. s'iscartat de sos amigos e si ritirat po contu suu Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu écarter Ingresu to reject Ispagnolu descartar, descartarse de Italianu scartare Tedescu ausscheiden, abwerfen.

ischinàda , nf Definitzione cropu de ischina, genia de móvia lestra Sinònimos e contràrios innadu, ischitzinada, sédhidu Frases iscúdere un'ischinada pro sere a cadhu ◊ s'àinu cun duas ischinadas sàrtiat concas de perda e prantones ◊ in pagas ischinadas ch'est pigadu a s'àrbure Tradutziones Frantzesu coup de reins, frétillement Ingresu blow with one's back Ispagnolu golpe de riñones, esguince Italianu schienata, guizzo Tedescu Rückenstoß, Ruck.

ischissonàre , vrb: iscrissonare, scriscionai Definitzione bogare sa raga (ischissone) a sa castàngia, bogare sa castàngia de su corgiolu ispinosu Sinònimos e contràrios irragare, iscocotare, iscucudhare Frases mi pogno a iscrissonare castagna a manos límpias! ◊ est ischissonanno e bodhinno castagna Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu enlever la bogue Ingresu to husk Ispagnolu quitar el erizo de las castañas, escabuchar Italianu diricciare Tedescu Eßkastanien schälen.

iscoítu , agt Definitzione nau de ccn., chi no tenet ite de fàere o impícios, fintzes in su sensu de iscabbúlliu, de no tènnere prus un'óbbrigu Sinònimos e contràrios irgaitzu, líbberu | ctr. impreadu / dipendhente, presu Frases si unu frade tuo ebreu o un’ebrea si vendhet a tie, ti at a servire ses annos, ma a su de sete che lu depes dispatzare iscoitu (Bb)◊ non bi at ne iscravos e ne iscoitos ◊ est iscoitu dae donzi incàrriga Tradutziones Frantzesu sans engagements Ingresu free Ispagnolu libre de empeños Italianu lìbero da impégni Tedescu frei.

iscrúfulu , nm Definitzione su iscrufulare Sinònimos e contràrios cróchidu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu éclatement d'une bagarre Ingresu burst of laughter Ispagnolu estallido de risa Italianu scòppio, bòtto di risa Tedescu vor Lachen platzen.

iscufidàda , avb: iscunfidada Definitzione a s'i. = a s'ispessada, candho unu no si dh'est ibertandho Sinònimos e contràrios fidada, irfidiada, ispensada Frases l'ant trampadu a s'iscufidada ◊ si fóscigat che colora e a s'iscufidada daet sa mossigada ◊ li at leadu su fizu a s'iscunfidada (T.Rubattu)◊ che un'isfoetada iscuta a s'iscunfidada mi as pienu su coro de assuconu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu traîtreusement Ingresu treacherously Ispagnolu de forma traicionera Italianu proditoriaménte Tedescu verräterisch.

iscúria , nf Definitzione orina retesa, neghe de no urinare Tradutziones Frantzesu rétention d'urine Ingresu retention of urine Ispagnolu retención de orina Italianu ritenzióne delle urine Tedescu Harnverhaltung.

isgangagliàre , vrb Definitzione erríere a iscracàlios, a tzérrios, mòrrere de s'errisu Sinònimos e contràrios chighigliare, iscacagliare Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu rire à se décrocher la mâchoire Ingresu to split one's sides with laughter Ispagnolu desternillarse de risa Italianu sganasciarsi dalle risa Tedescu sich krummlachen.

ispalesónzu , nm Definitzione su giare o fàere a ischire a craru, nau mescamente de s'acabbamentu de cójua, candho is parentes de s'ómine andhant a domo de sa fémina po assegurare sa cójua Sinònimos e contràrios assecuronzu, cojancraru, ispalexinzu / cdh. palisugnu Tradutziones Frantzesu action d'être évident Ingresu revelation Ispagnolu manifestación de que dos novios se van a casar Italianu palesaménto Tedescu Offenbarung.

ispallaritzàre , vrb Definitzione inartare is codhos, fàere de codhos coment'e po nàrrere chi de su chi at inténdhiu o dhi ant pediu no ndhe ischit, no ndhe dh'importat Sinònimos e contràrios incodhare, ingropire Tradutziones Frantzesu hausser les épaules Ingresu to shrug Ispagnolu encogerse de hombros Italianu fare spallucce Tedescu die Achseln zucken.

ispalpedhàre , vrb: isprapedhai, isprapiedhai, isprepedhai, isprepedhiare, ispripiedhare, sprapadhai Definitzione isperriare deunudotu, apèrrere bene is ogos, is prabaristas, o fintzes àteru Sinònimos e contràrios ilbambarriare, irbarriolare, ispamparinare, ispamporionare, isparpalociai, ispitzulinare, sparrancai / abberberedhare, acrabionare, allutzighinare, sparrunchiai / allampare Frases iat isprapedhau is ogus chi pariant duas làntias ◊ Bissentedhu furiat isprepedhendi is ogus po biri mellus ◊ ispripiedhat sos ogos po cumprènnere si est abbizu o drommidu 2. est abarrau cun is ogus isprapedhaus de sa timoria ◊ est siciau cun is manus isprapiedharas in is ginugus Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu ouvrir grand Ingresu to open wide Ispagnolu abrir los ojos, abrir de par en par Italianu spalancare gli òcchi Tedescu die Augen aufsperren.

ispampanài, ispampanàre , vrb: ispampinare 1 Definitzione apèrrere in campu, deunudotu / ispampinare sos ojos = isprapedhai is ogus, fintzes ischidare Sinònimos e contràrios ilbambarriare, ilbarrizare, imbarritzare, ispalpedhare, ispamporionare, isparpalociai, scampaniai, sparrancai / ismedhinare | ctr. serrai, tancare Frases luego abberit sa gianna pro ch'essire su fiagu e ca s'upore no est pagu ispàmpinat su balcone ◊ mi est essidu de mente de ispampinare sa gianna de su frundhagu ◊ giuchiat sos ocros totu ispampinatos ◊ su butoni de custu frori est deretu a ispampanai Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu ouvrir grand, rouler les yeux Ingresu to open wide Ispagnolu abrir de par en par Italianu spalancare, stralunare Tedescu aufreißen, verdrehen.

ispanàre , vrb Definitzione nau prus che àteru de vites o cosas deasi, papare o consumare sa filetadura de no intrare prus sidhada e de no poderare ca no istringhet; pps coment’e agt., chi girat chentza istrínghere Tradutziones Frantzesu foirer Ingresu to strip Ispagnolu pasarse de rosca Italianu spanare Tedescu überdrehen, ausleiern.

ispèra 1 , nf: spera 1 Definitzione ràgiu de sole, filighedhu de lughe, súlidu de bentu lébiu lébiu: in is negas, nudha, mancu pagu pagu Sinònimos e contràrios luche / frina Frases sos ojos apenas iscanzados lassant passare un'ispera de lughe ◊ s'úrtima ispera de sole innantis de iscurigare 2. si sedent in carrera ue giòvanos bi at e antzianos a leare s'ispera (A.Casula) 3. est nighedha sa note, chene trata de luna: no si biet ispera! ◊ no bi at mancu un'ispera in cussu logu: su bestiàmine est morindhe de su fàdigu Ètimu ltn. spera Tradutziones Frantzesu rayon de lumière, rayon de soleil, souffle de vent Ingresu sunbeam, glimmer of light, breeze Ispagnolu rayo de sol, soplo de viento, brizna Italianu filo di luce, ràggio di sóle, àlito di vènto Tedescu Lichtbündel, Sonnenstrahlen, Windhauch.

isperragaltzònes , nf Definitzione isperra cozones, erba de féminas, bussa de matzone, bussa o muscíglia de pastori (deosi po sa bisura de su frutighedhu): una genia de erba bona a firmare su sàmbene de is segadas (o de is féminas chi perdent sàmbene meda cun su mese) Sinònimos e contràrios isperrabbatzinos, sperrabillitu, isperramudandhas Terminologia iscientìfica rba, Capsella bursa pastoris Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu bourse-à-pasteur Ingresu shepherd's purse Ispagnolu bolsa de pastor Italianu bórsa pastóre Tedescu Hirtentäschelkraut.