Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

apatài , vrb: aplatare, apratae, apratai, piatare Definitzione su si pònnere bàscios bàscios, abbasciaos cun is cambas pinnigadas coment'e cicios in is carrones, fintzes solu su si pònnere (nau de bobboi chi bolat, de pigiones); pònnere coment'e cuaos Sinònimos e contràrios abbibbirinai, apimpirinare, aprapiedhai, pònnere, sterriedhai / aclisare, acuae, cuerrai, frànghere, istichire Frases si est apatada coment'e una pudha ◊ su pilloni si apatat in s'àrburi ◊ un'istria si est apatada suba de una mata ◊ s'astronavi si est apatada in terra ◊ fiat apatau in sa sillieta ◊ chi podis, beni tui a su noti: beni apata apata! (F.Cocci)◊ s'abi no si apatat in su frori sicau ◊ sa musca si apatat in logu brutu 3. gomai no tenit ancora fillus: tocat chi s'isturru si torrit a apatai!… Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu se blotir, se tapir Ingresu to conceal oneself, to crouch (down) Ispagnolu agazaparse, acurrucarse Italianu accovacciarsi, appiattarsi, acquattare Tedescu sich zusammenkauern, sich verstecken.

apedatzàre , vrb rfl Definitzione su si pigare cadha, múngia manna, agiummai su si fàere a orrugos faendho cosa, trebballu o àteru Sinònimos e contràrios arrebbentare, diligentziai Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu se donner du mal Ingresu to do one's best Ispagnolu aperrearse, ajetrearse Italianu arrabattarsi Tedescu sich bemühen.

apeliài , vrb: peleai* Definitzione pigare múngia, pelea, apeleu, po calecuna cosa, istare abbetiandho cricandho calecuna cosa a un'àteru Sinònimos e contràrios abeliai, apiliare, pedie Tradutziones Frantzesu insister Ingresu to ask insistently Ispagnolu batallar, apremiar Italianu combàttere, affannarsi, assillare Tedescu sich abmühen, bedrängen.

apensamentài , vrb: apentzamentai, apessamentare Definitzione àere pentzamentos in conca, arreolos, cimbellas, candho unu no est trancuillu po calecuna dificurtade o bisóngiu o ca timet calecuna cosa, pònnere in pentzamentu Sinònimos e contràrios acimbellai, afruscare 1, apinnicare, apistichinzare Frases is brebeis fiant pascendi chietas e no nci fiat de si apentzamentai po cosa peruna ◊ su malàdiu boliat aparèssiri forti po no apentzamentai is parentis Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu se préoccuper Ingresu to worry Ispagnolu preocuparse Italianu impensierirsi Tedescu sich Sorge machen.

apentàre , vrb Definitzione fàere cosas cun apentu, cun passione (trebballu o àteru), ma fintzes giogare; pigare calecunu bucone po asseliare su fàmene, papare Sinònimos e contràrios apassionare, apinniocare, indeletare, intertènnere Frases mancari mi apente in su pensare, sena risposta addurat cussu tou lagrimare (A.Pes)◊ s'abe si apentat a fàghere su mele ◊ mi apento a iscríere ◊ a sos zogos si bi apentant sos mannos puru ◊ cudhu massaju no ischiat apentare criatura ◊ ti mi astringhes a sinu e mi carignas, mi nínnigas, mi cantas e mi apentas (G.Sini)◊ deo, sa rosa mia, si la tenia in manu mi la tia apentare! 2. sas béstias si apentabant de lustínchinu, de rubu e de turgusa (G.Piga) Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu s'appliquer Ingresu to apply oneself Ispagnolu aplicarse, deleitarse Italianu applicarsi, dilettarsi Tedescu sich hingeben, sich aus Liebhaberei beschäftigen.

aperràre , vrb Definitzione fàere a conca sua chentza ascurtare su pàrrere, su cossígiu de s'àteru Sinònimos e contràrios betiare, incalliri, ostinai, tostai Ètimu spn. emperrarse Tradutziones Frantzesu s'obstiner Ingresu to insist Ispagnolu emperrarse Italianu ostinarsi Tedescu sich versteifen.

aperrighinàre , vrb Definitzione no bòllere intèndhere s’arrexone de s'àteru, fàere a conca sua chentza bòllere ascurtare nudha, pecare a perronia Sinònimos e contràrios abbetiae, aconchinae, acorrochinare, intestai, tostoinare Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu s'obstiner, s'entêter Ingresu to be obstinate Ispagnolu emperrarse Italianu fermarsi a lungo con ostinatézza, incaponirsi Tedescu auf seinem Kopf bestehen, sich versteifen.

apiadàre , vrb Sinònimos e contràrios imbasciai Tradutziones Frantzesu se baisser Ingresu to stoop (down) Ispagnolu agacharse Italianu abbassarsi, chinarsi Tedescu sich bücken.

apigài , vrb rfl: aprigae, aprigai, aprigare Definitzione su si pònnere in aprigu, asuta o in pinna de calecuna cosa po no s’isciúndhere, no pigare sole, bentu o àteru de istrobbosu; fintzes su si arrangiare in calecuna àtera dificurtade; giare amparu / aprigaisí a ccn. = cricare, pedire agiudu a calecunu Sinònimos e contràrios abbigare 1, aggrundhare, apaltare, apogiai, arrociare, arrundhare, crancare, frànghere, oprigai / amparai Frases candho proet si aprigat in calecunu precone ◊ mi seu apigau de s'àcua ◊ no dhoi fiant matas po umbra aundi si aprigai ◊ cun cussu tempus mau si seis aprigaus in caincunu logu? ◊ arratza de temporada, no iscidiaus innui si aprigai! ◊ sa genti, ispramada ca is sordaus fiant isparendi, at iscapau a cúrriri po si aprigai ◊ donniunu si aprigat po sole o po s’abba ◊ su pastore aprigàt is brebès aintru de su nuraghe 2. nisciunus mi agiudat: no isciu prus aundi mi aprigai! ◊ cussu si no iscit ite fàere si aprigat a s'italianu! ◊ a s'ora de su bisóngiu si aprigànt a issa 3. giai chi podeis tantu, aprigai su cristianu! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu s'abriter Ingresu to protect oneself Ispagnolu ampararse Italianu ripararsi, rifugiarsi Tedescu sich flüchten.

apimpirinàre , vrb: apipiniai, apipiniare, apipirinare, apirpirinare, apispirinare Definitzione pònnere apipiredhaos, abbasciaos cun is cambas pinnigadas e is nàdigas in pitzu de is carrones Sinònimos e contràrios abbibbirinai, abribidhai, apatai, aperperinare, apibidedhare Frases s'est apipirinadu a bodhire una mola de frenugu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu s'accroupir Ingresu to crouch (down) Ispagnolu agazaparse Italianu accoccolarsi, accosciarsi Tedescu sich zusammenkauern, sich niederkauern.

apobidhài , vrb rfl: apopidhare Definitzione su si fàere mere de calecuna cosa, de unu logu Sinònimos e contràrios acabarrare, apoderai 1, impadronizire, impobidhai, impoderare | ctr. ispobidhare Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu s'emparer Ingresu to take possession Ispagnolu apoderarse Italianu impadronirsi Tedescu sich bemächtigen.

apoderài 1 , vrb: apoderare Definitzione fàere sou s'angenu, su si fàere mere de calecuna cosa a poderiu; istare in d-unu logu fintzes a prepoténtzia, chentza si ndhe bòllere andhare, abbarrare firmu chentza si bòllere mòvere, istare chentza bòllere fàere Sinònimos e contràrios apobidhai, apotentare, impobidhai, impoderare / arrampedhai | ctr. ispoderare Frases si che lu at apoderadu isse, su líbberu, e no lu cheret torrare! ◊ li amus lassadu sa domo pro piaghere e si ndh'est apoderadu, no bi cheret essire! ◊ biancu nie, ti as su coro meu apoderadu! ◊ no mi la poto pònnere in olvidu, antzis si ndh'est de me apoderandhe ◊ ant chertadu pro si apoderare de custa terra 2. si ti apoderas dae sa prima die, comente as a sichire? ◊ si est apoderadu in bidha, no si che cheret andhare ◊ si mi apodero de tribagliare, su mere mi carignat chin sa frunza! ◊ su monte est semper apoderadu in cue Ètimu spn. apoderar(se) Tradutziones Frantzesu s'approprier Ingresu to appropriate Ispagnolu apoderarse Italianu appropriarsi, usurpare Tedescu sich aneignen, unrechtmäßig erwerben.

apodhilàre , vrb Definitzione artzare a su pudhàrgiu, istare in s’acuiladórgiu o acorru de is pudhas Sinònimos e contràrios apudhai, apudhalzare / acadhai, alciare, ampiai Frases sas pudhas sunt apodhiladas in su cannitu ◊ sa pudha si est apodhilada e at comintzadu a si pulire (Z.Zazzu) 2. si nch'est apodhilata a supra de su carru Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu se percher Ingresu to roost Ispagnolu posarse los pájaros Italianu appollaiare Tedescu sich auf die Stange setzen.

apogiài, apogiàre , vrb: apogliai, apollai, apozare Definitzione su si pònnere o istare asuta de un'aprigu, asuta o aintru de calecuna cosa o logu po s’iscabbúllere de s'abba o de àteru chi podet fàere male o istrobbu; giare agiudu e, in cobertantza, un’ispinta po otènnere calecuna cosa no própriu meritada, a praxere; si narat fintzes in su sensu de istare in asséliu, firmos, pausandho Sinònimos e contràrios abbigare 1, aggrundhare, apaltare, apigai, arrociare, arrundhare, crancare, frànghere / acobiai, amparai, apojai, assebiai, assussegai Frases a inue su póveru si apozat daghi no at inue si apozare? ◊ no podindhe in sa pinneta mi apozo in d-unu chercu! ◊ cussos pecos sont acuconaos dae su fritu apozaos inue bi at corcadorza ◊ ti fuent fizos tuos pro chircare sidhados aterue, apozados a upas de tristesa 3. apolladí, ca mi fais pigai fúrrius de conca! (M.A.Cappai)◊ su pentzamentu no mi at lassau apollai in totu noti!◊ si tenit sonnu giai si apògliat!◊ cussos tzérrios no lassant apogiare a nemos in biginau!◊ connada mia iat basau su nebodedhu e si fut apollada inguni, istrantaxa, incillia e muda Ètimu itl. appoggiare Tradutziones Frantzesu s'abriter, se protéger Ingresu to protect oneself Ispagnolu refugiarse, ampararse Italianu ripararsi, protèggere Tedescu sich flüchten, beschützen.

apompài, apompàre , vrb Definitzione fàere braga, su si pentzare bellos meda o àteru deasi Sinònimos e contràrios bragai, impazosire, impompare, impomponare, sisirinare Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu se pavaner Ingresu to strut about Ispagnolu pavonearse Italianu pavoneggiarsi Tedescu sich brüsten.

apònnere, apònniri , vrb: opòniri Definitzione su si pònnere contras a calecuna cosa, contras a ccn., abbetiare contras, arrespòndhere a un'acusa, a una crítiga, e si narat fintzes in su sensu de fàere diferéntzia manna de duas cosas, coment’e unu èssere a parte contrària; betare o atribbuire calecuna cosa a ccn., fintzes coment'e acusa, curpa / pps. apostu Sinònimos e contràrios resistiresí / atepònnere / incurpare Frases no mi aponzo a su chi faghes ◊ rie cantu cheres, ca no mi aponzo ◊ comente si ant a apònnere a tantas màssimas avelenadas? ◊ sos "rujos" chi s'aponent a su male sa zente sarda nachi no est bona! ◊ sa paràula est zada: chi nessunu si aponzat! 2. mi aponent unu giubedhu e abbisoca mi lu probant! ◊ a isse li aponiant un'ebba furada ◊ a Pedru lu sunt aponzendhe cun Maria ◊ naraiat paràulas in latinu aponzèndhelas a unu peíderu ◊ est prus su chi dhi aponint chi no su chi est! Sambenados e Provèrbios prb: su cuadhu freau a sa sedha si aponit Ètimu ltn. apponere Tradutziones Frantzesu s'opposer Ingresu to oppose Ispagnolu oponer Italianu oppórre, oppórsi Tedescu entgegenstellen, sich widersetzen.

aporàre , vrb Definitzione su si pigare dispraxere, èssere dispràxios, tristos, pònnere isporu, isarcu, fàere a tímere Sinònimos e contràrios agiorrare Frases su ràngulu ndh'etesi dai tronu e su chi aporat s'ànimu aorcadu ◊ pastores e massajos aporados nues de abba chircant sempre in chelu (G.Ruju) Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu tourmenter, angoisser Ingresu to afflict Ispagnolu afligir Italianu angustiare Tedescu quälen, sich betrüben.

aposentàe, aposentài, aposentàre, aposentàri , vrb Definitzione su si pònnere in s'aposentu (fintzes su si fàere mere de una cosa), su si firmare po istare; su si firmare in d-unu logu candho o cantu no si depet Sinònimos e contràrios acuartierai, allogiai / apoderare, cotulare / pasare | ctr. isposentai Frases sa televisioni megat de si ndi aposentai fintzas de is bisus de is piciochedhus 2. Fulanu si ch'est aposentau in domo de sa fémina ◊ funt andaus a si aposentai e bivi in cuss'arruga ◊ in su tronu de s'imperadore si ch'est aposentadu un'àteru ◊ cussa súrbile si est aposentada in su palatu de dommo cumonale 3. s'àcua, candu est trulla, boit lassada aposentai Ètimu spn. aposentar Tradutziones Frantzesu s'installer Ingresu to house Ispagnolu aposentar Italianu alloggiare, installarsi Tedescu sich einquartieren.

apostài , vrb: apostare 1, apostari Definitzione istare firmos cuaos in calecunu tretu iscocandho e ibertandho a ccn. o un'animale po dhu cassare, po dhu sodigare, o àteru; carrare su laore a sa posta o eremàgiu; pònnere una posta a iscummissa / apostare de… = detzídere Sinònimos e contràrios atrapare, impostai / carrugare Frases sos caminos fint prenos de zente apostada pro bíere sos isposos ◊ si ficheit in conca sa bidea de l'apostare a fusile ◊ si aposteit in d-una roca, ispetendhe sos ladros cun su bestiàmine furadu ◊ mi ant apostadu fintzas a candho mi ant àpidu 2. su trigu si apostaiat in sa posta e poi si che gighiat pro l'arzolare 3. apostant de isposare e isposados si sunt Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu guetter Ingresu to lie in wait for Ispagnolu acechar Italianu appostare Tedescu sich auf die Lauer legen.

apressàre , vrb Definitzione fàere impresse, coitare de prus Sinònimos e contràrios acadriare, acoidai, apressurare, impressire | ctr. istentare Frases cuss'issudhu l'at fatu apressare su passu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu presser Ingresu to hurry Ispagnolu apresurar Italianu affrettare Tedescu beschleunigen, sich beeilen.

«« Torra a chircare