Ditzionàriu in línia
de sa limba e de sa cultura sarda

atracàre , vrb: atragare, atregare Definitzione su si cuare, firmare, camminare firmandhosi dónnia tanti giaendho atentzione po no si fàere a bíere, iscocandho Sinònimos e contràrios abbuare, aclisare, acuae, ammacionai, ammagare, apatai, atrapare, atupare, cuerrai, frànghere, intuzare, istichire, istumponai, tudai Frases sa robba si est atregada ◊ su lèpere est a s'atrega atrega ◊ su batu ch'est essidu atrega atrega ◊ sa gatu li est andhada a s'atrega atrega, a su sórighe, e candho che fit acurtzu che li est brincada a subra ◊ atracatu in su canale, mai ti cheres mustrare (G.Farris)◊ si est atracatu in d-una tupa isetandhe s'inimicu ◊ inoghe colat lestru, mancu si atregat Tradutziones Frantzesu marcher avec circonspection en s'arrêtant Ingresu to walk cautiously Ispagnolu esconderse, andar con circunspección Italianu nascóndersi, camminare con circospezióne, soffermàndosi Tedescu sich verstecken, mit Vorsicht gehen.

atrempinàre , vrb Definitzione fàere su trémpinu, su tostorrudu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu piquer Ingresu to offend Ispagnolu picarse, empeñarse Italianu impermalosire Tedescu sich kränken.

atrevíre, atrevíri , vrb: atrivire, atriviri Definitzione tènnere su coràgiu, pigare s’alidantza de fàere ccn. cosa difícile, cun arriscu; betare is manos apitzu po iscúdere, fàere gherra a unu Sinònimos e contràrios acèrriri, afrontí, aprontai 1, arriscai, infíere, isprontiri, tramesare | ctr. timire Frases a custa averténtzia mi atrivu ca gei iscís chi tengu sustàntzia ◊ no ti atrivas a tocare cussa criadura ca mi ponzo in mesu deo! ◊ su margiani si est atreviu candu in is brebeis mancaiant su meri e is canis! ◊ po s’arrespetu chi teniat a su meri, Barore no si fut atriviu a dhi nai ca no 2. unu pópulu s'at a atriviri a un'àteru pópulu, unu regnu contras de un'àteru ◊ si fuant atrivius contras de issu, dh'iant bogau a foras ◊ ant a benni in mesu de bosatrus e s'ant a atriviri coment'e canis Ètimu ctl. atrevir-se Tradutziones Frantzesu oser Ingresu to dare Ispagnolu atreverse Italianu osare, azzardarsi Tedescu wagen, sich erkühnen.

atrimpanàre , vrb Definitzione fàere is timpanzos mannos, prenos, in su sensu de papare e tzatzare meda Sinònimos e contràrios abbentruscare, abbidhiai, abbiscarzare, abbudagare, abbudhescare, abbuzare, atatamacare, imbrentai, sgagliubbai Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu se rassasier Ingresu to shiff oneself Ispagnolu hartar Italianu satollarsi Tedescu sich sättigen.

atropàre , vrb: atrupai, atrupare Definitzione fàere a tropa, a chedhas, andhare in medas Sinònimos e contràrios acedhae, afollare, apobulare, arretolare, assaurrare, atrumare, atutinare, pinnicai | ctr. ispàlghere, ispartzinai, stallai Frases sa zente si est atrupada in s'istrada, in pratza ◊ sos pitzinnos si sont atropatos apare ◊ si est atropau a unu grustu de sordaos ◊ su mere los at atropados pro los faedhare Ètimu spn. atropar Tradutziones Frantzesu se grouper, se rassembler Ingresu to group Ispagnolu agrupar Italianu raggrupparsi Tedescu sich versammeln.

atrumàre , vrb: atrummare Definitzione fàere a truma, a chedha, istare o pònnere in medas impare, acanta Sinònimos e contràrios abbudronare, acedhae, afiotae, afollare, apubulare, arretolare, assaurrare, atropare, atutinare Frases fint totu atrumados a noe e a deghe ◊ sos tazos si sunt atrumados in s'abbadolzu ◊ fia giómpidu a una badhe terrorosa tota atrumada de feras ◊ si bi at atrumadu unu bene de zente ◊ intendhindhe cussu fragassu, sa zente si est atrumada Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu se presser Ingresu to crowd (together) Ispagnolu atiborrarse Italianu affollarsi Tedescu sich drängen.

aturedhàre 1 , vrb Definitzione istare o pònnere coment’e allorigaos, a unu túturu Sinònimos e contràrios acoconare, acucai, acuculiare, acugutzare, aculigionai, ammacionai, pinnichedhare Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu se pelotonner Ingresu to crouch Ispagnolu encoger Italianu rannicchiarsi Tedescu sich zusammenkauern.

atzuntzudhàre , vrb: atzutzudhare Definitzione betare o pònnere is manos apitzu s'unu a s'àteru, brigandho e atripandhosi Sinònimos e contràrios acanciofai, aciufai 1, crazugai, incabigliare, tipiliare, tipilire, trifiare Frases si sont atzuntzudhaos e intas sàmbene s'ant bocau! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu en venir aux mains Ingresu to quarrel Ispagnolu pelear Italianu azzuffarsi Tedescu sich raufen.

atzurríre , vrb Definitzione lòmpere, giare o pònnere is manos apitzu a ccn.; pigare a atzúrridos Sinònimos e contràrios afarcai, botzicare, intriglire, tzurricare / afrontai, agiostrare, atzuridare, cadojare, iscamurriare, rumbicare Frases est unu cane chi si atzurrit deretu a su furisteri ◊ Pepedhu perdeit su sentidu, atzurreit su mastru de linna e ambos si mazeint che sa fae (G.Addis) Tradutziones Frantzesu se jeter, se lancer Ingresu to throw oneself Ispagnolu lanzarse Italianu avventarsi Tedescu sich stürzen.

aufàre , vrb Definitzione istare a ufas!, nau de chie dhi giaet ifadu dónnia cosa Sinònimos e contràrios abbrodhiare, abbrufulai, abbudhai, acasidhare, aconchedhare, acubare, amprudhiare, annicare, annozare, atrafudhai, pirmare, strugnai Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu bouder, se fâcher Ingresu to sulk, to be vexed Ispagnolu enfadarse, torcer el morro Italianu imbroncire, corrucciarsi Tedescu schmollen, sich ärgern.

aúlghere , vrb: aúrghere Definitzione mòvere, pruschetotu nau de gente, in su sensu de si girare o s’incrubare, po comente unu est grassu / pps. aúlghidu Sinònimos e contràrios indugi, muciare, tròdhiri / aggafiare Frases no si podet aúrghere, mancu, de cantu est rassu ◊ dae sas concutzas e dae tratalios ti che ingrassas chi mancu ti aulghes! (Piras) Ètimu ltn. a(d) + urgere Tradutziones Frantzesu plier, bouger Ingresu to bend, to stir Ispagnolu inclinarse, moverse Italianu piegarsi, muòversi Tedescu sich bücken.

ausentài, ausentàre , vrb rfl Definitzione su no dhue èssere in su logu, su no dhue andhare (e fartare in su logu) Sinònimos e contràrios mancai 2. deo babbu in disgràtzia so nadu, tocat chi m'isconnorte ca so in custu mundhu ausentadu, resto ausente Ètimu spn. ausentarse Tradutziones Frantzesu s'absenter Ingresu to go away Ispagnolu ausentarse Italianu assentarsi Tedescu sich entfernen.

avalèssi , vrb rfl Definitzione su si serbire de calecuna cosa o de ccn., nau mescamente in su sensu de ndhe aprofitare Sinònimos e contràrios avaliri Ètimu itl.t Tradutziones Frantzesu se servir de, faire usage de Ingresu to make use Ispagnolu valerse, acogerse Italianu avvalérsi Tedescu sich bedienen.

avallài , vrb rfl Definitzione pèrdere s'atentzione, istare chentza giare atentzione Sinònimos e contràrios iberiai, isagherare Frases su caboni est sempri a sa fritida, ca, si po pagu si avallat, margiani fraitzu ndi dhi furat is pudhas Tradutziones Frantzesu se distraire Ingresu to divert one's mind Ispagnolu distraerse Italianu distrarsi Tedescu sich ablenken.

baghigliài , vrb rfl: baghillai Definitzione ammostare abbilidade, fàere is cosas impresse (ma si narat fintzes in su sensu de pèrdere tempus, istare faendho e chentza fàere, divertindho) Sinònimos e contràrios manizare Frases est trigadiu e tocat a si baghillai! ◊ mi podia baghillai cun tui, o conca mia, che pilloni mi paríasta de podi bolai! ◊ su prefetu si setzit in su postu de onori e si narat chi si siat baghillau diaderus ◊ agiudamí a mi ndi bogai sa camisa, ca no mi potzu baghillai cun s'artrosi chi tengu! 2. a cust'ora cussa at fatu, bastit chi no si siat baghillada andendu e benendu! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu se débrouiller Ingresu to manage Ispagnolu ingeniarse Italianu destreggiarsi Tedescu sich durchwinden.

bagianài , vrb: abbagianai Definitzione giàre bàntidos a sèi etotu Sinònimos e contràrios abantai, alabai, isciorai, isfartzare, ladrare Frases ti bagianas che poberitu de gherra arrichiu (L.Cocco) Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu se vanter Ingresu to boast Ispagnolu alabarse, jactarse, presumir Italianu millantarsi Tedescu sich rühmen.

baltzigàre , vrb Definitzione foedhare in cobertantza Sinònimos e contràrios alaviai, suspare Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu s'exprimer par métaphore Ingresu to speak metaphorically Ispagnolu metaforizar Italianu metaforeggiare Tedescu sich bildlich ausdrücken.

bandhiàre , vrb: abbandidai, bandhidare, bannidare, bannitare Definitzione essire o fàere su bandhiu, istare faendho su bandhiu, cuau, in logu chi no si potzat bíere Sinònimos e contràrios ilbandhidare Frases s'amicu fit bandhiandhe chin d-una pedhe a pala ◊ si fit dadu a bandhidare pro no fàghere su militare, ca bi deviat istare dóighi annos Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu prendre la fuite Ingresu to go into hiding Ispagnolu huir Italianu darsi alla latitanza Tedescu sich verbergen.

bebberecàre , vrb rfl: abbebberecare* Definitzione istare a giogu Sinònimos e contràrios abbrengulare, ciogare, giochitare, imbalai, ingiogaciai Tradutziones Frantzesu s'amuser Ingresu to waste time Ispagnolu juguetear Italianu trastullarsi, baloccarsi Tedescu sich unterhalten.

bergungiàe , vrb: birgonzare, bregugnare, bregungiai, bregunzai, brigonzare, brigungiai, ergunzare, virgonzare Definitzione tènnere o sentire bregúngia / malu a bregugnare (nadu de ccn.)= chi no tenit o no sentit bregúngia Sinònimos e contràrios frigonzare, imbregungiai, rigonzare Frases Maria, mancari birgonzandhe, li at istrintu sa manu prus forte, a Portolu ◊ bos ponides a assuconare unu malevadadu… birgonzadebbondhe!◊ mi seu bregunzau de àiri iscritu adiasi! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu avoir honte Ingresu to be ashamed Ispagnolu avergonzarse Italianu avére, sentire vergógna Tedescu sich schämen.