Ditzionàriu in línia
de sa limba e de sa cultura sarda

atacài , vrb: atacare, atzacare Definition pònnere duas cosas impare a manera de pàrrere totuna, de andhare o abbarrare impare s'una cun s'àtera (e fintzes abbarrare, istare che apicigau, nau de ccn.); giare a pitzu, betare manu a ccn. o a una cosa; cumenciare o pigare a fàere una faina Synonyms e antonyms acollegai, afisciai, afraighinare, apicigai, apodhai, arbiare / acometare, assaltizare, atracae, colpire / apilicare / comentzari, temperare | ctr. ispitzigare / sessare Idioms csn: atacai certus, pletu = atacare a brigare, andhare in lite; atacàresi (nadu de ccn.) = imbucai a chistionai sentza de si ndi pòdiri iscabbulli Sentences cussa colla atacat fintzas bidru ◊ si atacat bene no ispítzigat prus ◊ sa edra si ch'est atacada a su muru ◊ su fillu si fut atacau in domu fintzas e chi no fut arribbau su para (F.Marcialis)◊ como mi ataco innoje: cummente passat mi nce tzaco apitzu e mi dha papo! 2. sos atacaos abbarrant chimbe e ses dies chin su tússiu ◊ a cussa fémina dh'enta atacara e furara ndi dh'enta s'oraria ◊ custas dies so atacadu a bula 3. e atacat a pròere, a frocare, a brigare, a cantare!… no sessaiat prus ◊ apustis de sa cursa de sos molentes atzacaiaus sos ballos ◊ atachiant a cúmeros, cussos molentes!…◊ candho si atacat a chistionare cussu no faghet prus a si l'ispitzigare! Etymon itl. Translations French accrocher, coller, commencer, attaquer English to assail Spanish pegar, atacar Italian attaccare, investire German befestigen, überschütten.

atacài 1 , vrb rfl: atacare 1, atacari Definition pònnere a manera de no si bíere, istare apartaos / giogai a ataca ataca = a cuare, a su cua cua; annare a s'ataca ataca = a s’atrega atrega, cua cua Synonyms e antonyms abbuare, aclisare, acuae, apatai, atrabentare, atrapare, atupare, cuerrai, frànghere, impertusare, intanae, intupai, intuvedhare, intuzare, istichire, istugiai, tudai Sentences bi at tantos logos de atacare ◊ dhui fut unu iscusórgiu atacau in d-unu cungiau: un'ómini dh'agatat e dh'atacat un'atra borta ◊ su caboni at biu unu margiani atacau, prontu po dh'aciapai ◊ po no dhus biri si funt atacaus apalas de una mata Translations French se cacher English to hide (oneself) Spanish esconderse Italian nascóndersi German sich verstecken.

atacazàre , vrb Definition fàere tzàcurros e moida forte, nau fintzes de su bestiàmene chi istat a iscràmios Synonyms e antonyms atamazare, intrigliare Etymon srd. Translations French faire du vacarme, criailler English to make an uproar Spanish hacer ruido Italian strepitare German Krach machen.

atachedhài , vrb: tachedhai* Definition fàere intacas, genia de segadedhas prus che àteru po singiale Synonyms e antonyms intachedhai, intatzare, tacai, tacullare Translations French encocher English to notch Spanish hacer muescas Italian intaccare German einschneiden.

atachizàre , vrb Definition brigare fatuvatu Etymon srd. Translations French chercher chicane à qqn. English to brawl Spanish reñir, armar camorra Italian attaccar brighe, rissare German raufen.

ataciài, ataciàre , vrb: taciai* Definition pònnere tàcias, punciare; fàere sa crítiga, nàrrere cosa, fintzes brigare, pigare a boghes Synonyms e antonyms assindhigare, atatzare, briare, certai, criticai, stronciai, tuturare 2. in domu sua no porit oberri buca chi luegus dh'atàciant! Translations French critiquer, accuser English to accuse, to blame Spanish criticar Italian criticare, tacciare German bemängeln.

atacitài , vrb: tacitai Definition pònnere is tacitas, is bullitas Synonyms e antonyms acioae, aciolai, apunciai, imbullitare, impuncitai, intzoare, puntzare, puntzitare Etymon srd. Translations French fixer avec des clous English to nail Spanish tachonar Italian imbullettare German mit Zwecken befestigen.

ataconài, ataconàre , vrb: taconare* Definition pònnere su tacone, aconciare is iscarpas; nau in cobertantza, cobèrrere Synonyms e antonyms | ctr. istaconare Translations French changer les talons English to botch shoes Spanish remendar los zapatos Italian rabberciare le scarpe German ausbessern.

atafài, atafàre , vrb: atafiare Definition afundhare, pònnere in mesu, aintru de calecuna cosa; fintzes passare in calecunu logu (nau fintzes in su sensu de arrennèscere a cumprèndhere, o arrennèscere e bastat), bènnere o lòmpere po cumbinatzione Synonyms e antonyms aciufae, atapai, intafae, pònnere Sentences innòi nci at una mina: a logu bellu nci apu atafau su pei! ◊ nci at atafau is peis a su ludu ◊ su marxani atafat sa farruncada po aggafai su pegus ◊ inue che dh'as atafada cussa cosa? ◊ che so atafadu in d-una mola e dhue aiat cosa cuada (Z.Porcu) 2. non che atafaiat a cumprèndhere comente aiat fatu su babbu a dhi zare sas crupas de su chi fuit capitadu ◊ cussa note non che fuo atafadu a mi drumire ◊ in bella famíllia ch'est atafadu cricanne fémina!…◊ is sordaus nci atafant in crésia e forrogant in dónnia logu! Etymon itl. taffiare Translations French fourrer English to drive in Spanish meter Italian cacciar déntro German hineinwerfen.

atamanàre , vrb Definition fàere sa cosa a unu tamanu, de totunu andhare, parívile, totu oguale Synonyms e antonyms aperperare Etymon srd. Translations French homogénéiser English to homogenize Spanish homogeneizar Italian omogeneizzare German homogenisieren.

atambainàre , vrb Definition fàere bènnere s'illuinu, fàere sa conca de no cumprèndhere prus nudha (ma si narat fintzes po s'efetu de un’ispantu mannu) Synonyms e antonyms abbadhinare, abbatzinare, ammolighinare, ibbadhinare, ingadhinae, intambainare, scimingiai, sturnigiai Etymon srd. Translations French étourdir English to daze Spanish aturdir Italian stordire German betäuben.

atanagiàre, atanagliài , vrb: atanallai, atenatzare, atenazare, atonallai Definition istrínghere o acapiare a tonàgias Idioms csn: atenatzare un'animale = crastare cun sas tenatzas; atenazare a ccn. pro carchi cosa = dàreli a subra, brigàrelu, nàrrereli cosa 2. est atonallau de sa miséria ◊ totus dhu atenazant a dhi bogare de cabu de fumare Etymon itl. Translations French saisir ou serrer avec des tenailles English to grip with pincers Spanish atenazar Italian attanagliare German mit Zangen greifen.

atanài , vrb: atanare 1 Definition intrare, cuare in sa tana Synonyms e antonyms abbuare, abbusare, acuae, ammacionai, ammagare, atupare, cuerrai, impercusinare, incalancare, infoxinae, intanae, intupai, intuvedhare, istichire, tudai Sentences in cussu arruaxu si atanant is margianis ◊ su mergiani si est atanau atesu de sa genti 2. candu s'ant cracau a bombas fuaus atanaus in d-una forada Etymon srd. Translations French se terrer, se cloîtrer English to go back to one's den Spanish esconderse en una guarida Italian rintanarsi German sich verkriechen.

ataogàre , vrb: atogare, atzogare Definition segare s'àlidu, no torrare àlidu po cosa chi istringhet o tupat o arreschet in su gúturu, istrínghere in su gúturu, fàere mancare s'ària, s'ossígenu; fàere mòrrere, pònnere s’atzavoga, sa puligada; atzogare est fintzes assogare, cassare a irfogu cun sa soga Synonyms e antonyms afocare, aggangae, aggangulitare, aggangusare, allupae, apuligare Sentences si faghes mossu mannu ti atogas ◊ candho atogat s'iscudet a punzu pro no li arrèschere su mossu in bula ◊ sa pira cherfa atogat sa bula ◊ atogamus in s'àera luada de fumu ◊ in bula si mi atogat su faedhu ◊ dh'iant abbrancau e fatu mòrrede atzogau 2. atogant dogn'idea ancora in fedu ◊ atogare sos fastizos ◊ mai prus in bula su faedhu si atoghet, paràula sarda pro sa sarda idea! (Z.A.Cappai)◊ e l'ant ataogada cudha brama chi de sa paghe fit sana promissa (Zr.Piga) Translations French étouffer English to choke Spanish ahogar Italian soffocare German ersticken.

atapài 1 , vrb: atapare, atzapare 1 Definition iscúdere, fèrrere a ccn. logu o a ccn. cosa; iscutulare / iscalpas de atapare = iscarpas pro campu, de orropu Synonyms e antonyms aciapuai, addabbai, addrobbulare, atumbae / arrúiri / ischirchinare, iscontriai Sentences sas undhas de su mare andhant a si atapare a sos iscóglios ◊ su destinu mi at gitu contra a bentu e in iscóglios atapadu ◊ su bentu at atapadu sas naves totu apare ◊ su coro dhi atzapat che limbatzu de campana (I.Patta)◊ si arruit atapat is murrus a terra! 2. si atapat che colora morzendhe Etymon srd. Translations French battre English to hurl Spanish sacudir, arrojar Italian sbàttere, sbatacchiare German schlagen.

ataparatàre , vrb Definition pònnere o cosire taparatos Synonyms e antonyms aciapuai, ammeditzare, apuntroxai, atrapulai, tzapugnire Translations French rapiécer English to patch (up) Spanish remendar, zurcir Italian rattoppare German flicken.

atapiài , vrb: tapiai Definition fàere tàpios, muros de terra po serrare / a. sa porta = serrare sa zanna Synonyms e antonyms intapiai, serrai Etymon ctl., spn. (a)tapiar, tapiar Translations French clôturer English to enclose Spanish tapiar Italian recintare German einfrieden.

atarvài , vrb: atravai, atravare, atravari, trabai Definition pònnere is trobeas a su brúciu de su pei de animales mannos iscapaos po no s’istesiare paschendho; intrare calecuna cosa a unu muru o àteru po aguantare firmu, fàere calecuna cosa po firmare a unu, pigare a ingannu Synonyms e antonyms trebeire, trobeare / achilandrare, ammilandrare, apegonai, archilare / prèndhere | ctr. istravare 2. no ant pótiu fàchere nudha, atravaos in manos e in pedes ◊ est che boe atravadu 3. sunt chircandhe de atravare sos focos ◊ su tontu gei coitat a si lassai atravari! Scientific Terminology pst Etymon srd. Translations French entraver English to shackle Spanish trabar Italian impastoiare German fesseln.

atatamacàre , vrb Definition papare manna, de si tzatzare bene Synonyms e antonyms abbentrare, abbidhiai, abbiscarzare, abbrentosicare, abbudagare, abbuzare, afraschedhare, , imbrentai, sgagliubbai tèrghere Sentences cussos sunt cumandhandhe e atatamacàndhesi, manicandhe a bàtoro barras, a brente prena e a concale bódiu! Etymon srd. Translations French se rassasier English to satisfy one's appetite Spanish saciarse Italian saziarsi German sich satt essen.

atatàre , vrb: atzatzare, sassai, tatare* Definition papare, bufare, fintzes a èssere prenos, fintzes a si ndhe bogare su fàmene, su sidi, su disígiu Synonyms e antonyms abbentrare, assevare, atzibbare, colloviare, ingomare, isciusciare 1, mascare, tèrghere, tesciare Sentences unu matzone in chirca de si atatare fit mirendhe unu bérgulu de ua ◊ isolve sos presorzos, no ti atates de promissas anzenas! ◊ "Deo su mere meu no l’ofenno", narat su cane, "ca si mi mancat issu no mi atato" Translations French rassasier English to satiate Spanish saciar, hartar Italian saziare German sich satt essen.