afraschedhàre , vrb Definitzione tzatzare, papare a meda, fàere sa bentre che frascu, prena prena Sinònimos e contràrios abbentrare, abbidhiai, abbiscarzare, abbrentosicare, abbudagare, abbuselcare, abbuzare, atatamacare, imbrentai, sgagliubbai Ètimu srd.
afraschiàda , nf Definitzione su afraschiare, manera impressia e pagu precisa de arregòllere e pònnere cosa impare, coment'e faendho a fasche Ètimu srd.
afraschiàre afrascàre
afrascillonài , vrb: afriscillonai Definitzione
fàere totu a frascillonis, a tzirbisas de dónnia betu, nau de orrobba posta male, ammurigonada e fintzes de cosa chi est coment'e sicandhosi)
Sinònimos e contràrios
acarrongiai,
afrangillonai,
afrascionae,
aggruncipire,
aggruncire,
ammaugionai,
apigiare,
arruntzai,
atavellai,
atripodhare,
frongire,
iscrafangiai,
sirmigai
| ctr.
istirai,
prenciai
Frases
si afriscillonat s'arrobba sciacuada ◊ sa camisa est afriscillonada o prenciada a imbidoni?
2.
no bollu tenni sa menti afriscillonada de ideas noas e malas
3.
nci bolit pagu a s'afriscillonai cussu portafógliu prenu chi portas! (Lai)
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
froisser,
entasser
Ingresu
to wrinkle,
to bundle up
Ispagnolu
arrugar,
hacinar
Italianu
sgualcire,
affastellare
Tedescu
runzeln,
zerknittern,
bündeln.
afrascionàe , vrb Sinònimos e contràrios afrascillonai, aggrunciare.
afràsciu , nm Definitzione
genia de pentzamentu, de oriolu coment'e de chie tenet cosa apretosa de fàere o timet calecuna cosa
Sinònimos e contràrios
afródhiu,
arraolu,
finitzu,
furighedha,
ischinitzu,
pestighinzu,
pistu
Frases
a si ndhe leat de afràsciu!…
Tradutziones
Frantzesu
hâte,
anxieté
Ingresu
anxiety,
urgency
Ispagnolu
apremio,
ansia
Italianu
premura,
ànsia
Tedescu
Aufmerksamkeit,
Angst.
afràscu , nm Definitzione prus che àteru trampa, cosa cumbinada a ingannu Sinònimos e contràrios abberintu, estremagiogu, imbelecu, imbovu, ingànniu, intrània, màngana, tràglia, trapassa, transa, troga Ètimu srd.
afrassàre afalsàre
afrassàre 1, afrassiàre , vrb: afratziare Definitzione betare is bratzos a inghíriu de unu, in dossu, coment’e singiale de amore, mescamente saludandho; fintzes acostire un'apertura coment’e po dha serrare Sinònimos e contràrios abbrantzare, afianzare, imbrassai / serrai Frases su tiu est curtu a topiare su nepode, si l’at afrassadu e basadu (N.Rubanu)◊ mi afrasso a s'àrvore chin su bràciu drestu ◊ si afràssiant duas pessones chi si agatant apustis de unu muntone de tempus Ètimu srd.
afràssu afiàgnu
afratàdu, afratàu afaltàdu
afratziàre afrassàre 1
afràtziu , nm Definitzione su afratziare, singiale de istima Sinònimos e contràrios afiagnu.
afraxài , vrb Definitzione istare faendho, ammungiaos trebballandho, aprontandho cosa Sinònimos e contràrios afainai, afandhentzare, afariare, afracongiai, agasonari.
afraxéndu , nm Definitzione su istare faendho, aprontandho cosa Sinònimos e contràrios afaíngiu, afatériu, ammanitzamentu Frases ita chi bis s'afraxendu, totus cosendi s'arrobba po si bistiri a màschera! (M.A.Cappai) Ètimu srd.
afrèa , nf Definitzione
su càncaru chi benit a is músculos e dhos faet intostare giaendho dolore forte
Sinònimos e contràrios
càncara,
ranchine
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
spasme
Ingresu
pang,
spasm
Ispagnolu
retortijón,
espasmo
Italianu
spàsimo,
spasmo muscolare
Tedescu
Krampf.
afrebbàda , nf Definitzione su afrebbare Ètimu srd.
afrebbàdu afebbràu
afrebbadúra , nf Definitzione frebba, callentura, maladia chi ponet callentura Terminologia iscientìfica mld Ètimu srd.
afrebbàre afebbràre