A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

abbàltu , nm: abbastu, bastu 1 Definitzione su tantu chi bastat, su tantu chi dhue bolet; fintzes provista / avb. de a. = su tanti chi bastat; ómine de abbastu = bastante, de àrchidas, chi balet Frases da'una sola s'abbaltu tenilt ◊ sos pastores no aiant s'abbastu pro campare su bestiàmine ◊ issu andàt a linnai po s'abbastu de domu e po torrai a bèndiri 2. pro ocannu su casu de abbastu già l'amus 3. a sas criaturas in creschimentu no lis fit de abbastu su mànigu ◊ de custa cosa ndi tengu de abbastu ◊ no t'est de abbastu su chi nos as fatu?! Ètimu spn abasto Tradutziones Frantzesu suffisance Ingresu sufficiency Ispagnolu suficiencia, abastecimiento Italianu sufficiènza Tedescu Hinlänglichkeit.

abbaltzàre , vrb: abbrassare, abbratzai, abbratzare Definitzione betare is bratzos a inghíriu de una persona po istima, a inghíriu de calecuna cosa, nau fintzes in su sensu de si pigare un'impreu grae / a. una rughe = pigare cun passiéntzia una suferéntzia Sinònimos e contràrios abbarcai, afascare, afianzare, aprensare, imbrassai Frases lis pariat d'èssere ballenne abbaltzados ◊ a sa fine de su giru, dinari e trigu batit a domo e si abbratzat s'isposa e sos fizos, allegru e cuntentu (G.Calvia) 2. Cristos pro nois at abbratzadu sa morte ◊ donzunu depet abbratzare sa rughe sua Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu embrasser Ingresu to embrace Ispagnolu abrazar Italianu abbracciare Tedescu umarmen.

abbalucàre abbagliucàre

abbalvàre , vrb: abbarvare Definitzione atobiare, acudire a unu logu, fintzes acumpangiare Frases finas a pagu tempus como sos osilesos abbalvaiant a pregare e festare in sas chéxias foranas ◊ a fine de sa missa, sa zente at abbalvadu suta de castedhu a sa domo de su monte granàticu (M.P.Dettori) 2. ti abbarvo finas a piata e de cue mi ndhe torro.

abbalvatadúra , nf Definitzione su abbalvatare, sa faina de abbalvatare fata Sinònimos e contràrios balvatu, varvatonzu Ètimu srd.

abbalvatàre , vrb: abbarbatare, abbarvatare, abratare 1, alvatare, arbatare, arvatare, barbatare*, brabatai 1, brabatari Definitzione arare sa primu borta una terra, pruschetotu in beranu, a manera de dha cumenciare a aprontare Sinònimos e contràrios irrudiare, scoturai Frases alvatendhe so istadu cun bitelledhos in terrinos cruos Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu défricher Ingresu to till Ispagnolu roturar Italianu dissodare il terréno Tedescu urbar machen.

abbalvulàdu , agt Definitzione nau de animale, chi est malàidu de abbadura o aranas Ètimu srd.

abbamànu , nm: abbammanu Definitzione pannu de manos, pannu po frobbire is manos, sa cara; a logos, istrégiu ue si ponet s'abba po si samunare is manos Sinònimos e contràrios asciugamanu, canàciu, panniamanu, pannutzu, tiagiola / bassina, cóncula, samunadore Frases pro avitare s'abbammanu si assutaiat chentza frobbidu! ◊ candho l'ant dimandhada, issa teniat sos lentolos ricamados e sos abbammanos cun sas frunzas 2. si benit su dutore, bògali s'abbammanu pro si frobbire candho si sàmunat sas manos Terminologia iscientìfica ts Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu serviette, essuie-mains Ingresu towel, bath towel Ispagnolu toalla Italianu asciugamano Tedescu Handtuch.

abbamàre , vrb Definitzione fàere a bama, a tàgiu, betare totu a unu (nau pruschetotu de bestiàmene) Sinònimos e contràrios acedhae, achedhonare, aggamai, aggrustare, amedhare, ammeschiare, atazare, ingamai | ctr. iscrobai, stallai Terminologia iscientìfica pst Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu réunir, agréger Ingresu to aggregate, to put in a herd Ispagnolu unir, juntar Italianu aggregare, formare un branco Tedescu angliedern, eine Herde bilden.

abbambacàre, abbambagàre , vrb Definitzione ammodhigare suspindho s'abba comente faet su bambaghe, isciúndhere; menguare, miminare sa fortza de ccn. cosa Sinònimos e contràrios abbambicare, ammaltitzare, ifúndhere, impapare / abbacai, ammarchidare, ammellare, assuermai Frases ant abbambagadu su terrinu de sàmbene, comente los at ischitzados unu càmiu ◊ sa vida nostra tribbulada est abbambagada de làgrimas ◊ cussos vistires fint sortos che papiru abbambacatu 2. in chirca de abbambagare su pópulu, Pilatu sighit faedhendhe de su bene chi Gesús lis at fatu ◊ abbambaga su fogu de sa sicura e chi ses babbu pensa carchi iscuta! ◊ no si lis abbambacaiat su coro chin cussos arrejonos Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu imbiber, imprégner, tremper Ingresu to soak, to impregnate Ispagnolu impregnar, embeber, mojar Italianu imbévere, impregnare Tedescu durchtränken.

abbambainàdu , agt Definitzione chi no est faendho o chi no giaet atentzione Sinònimos e contràrios abbambanadu, illabentau, sbeliau | ctr. atentzionadu, cabosu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu étourdi, distrait Ingresu absent-minded Ispagnolu distraído Italianu sbadato Tedescu zerstreut.

abbambajonàu , agt Definitzione nau de unu, chi no est giaendho atentzione Sinònimos e contràrios abbabballocadu, abbabbiocatu, abballalloadu, ammammalucadu | ctr. atentu Ètimu srd.

abbamballecàdu , agt Sinònimos e contràrios abbereladu, ispantadu, trallaratu Frases ses abbamballecadu meda pro aggradare a carchi picioca.

abbambalocàdu , agt Sinònimos e contràrios abbabballocadu, abbabbiocatu, ammammalucadu.

abbambanadúra , nf Sinònimos e contràrios abbambanamentu, allabentu, illabentu, sbeliadura, sbéliu, sbentiadura | ctr. atenscione Ètimu srd.

abbambanài , vrb: Definitzione istare o èssere pagu atentu Sinònimos e contràrios abbabballocai, abbrabbalucai, abbucallotare, ammammalucare, atontai, ibentiare, ilbambiare Ètimu srd.

abbambanàu , pps, agt Definitzione de abbambanai; chi no est giaendho o no giaet atentzione Sinònimos e contràrios abbabballocadu, abbambainadu, allabentau, disatinau, illabentau, irbentiadu, isoncu | ctr. atentzionadu, cabosu Tradutziones Frantzesu étourdi, distrait Ingresu heedless, reckless Ispagnolu descuidado Italianu sbadato Tedescu zerstreut.

abbambiài , vrb Definitzione fàere prus pagu saliu, coment'e bogandhoche sale aciunghendho àtera cosa, ispartzindho su sale giai postu in cantidade prus manna de cosa Sinònimos e contràrios ilbambiare Frases abbàmbia sa minestra ca est tropu salia! Ètimu srd.

abbambiài 1, abbambiàri , vrb Definitzione fàere bambu, lassare prus lenu, lassare de fàere fortza coment’e candho si tirat prus pagu una cosa; rfl., su si lassare andhare, pèrdere de ànimu / a. su frenu a su cuadhu = lassare su frenu lenu, chentza tiradu Sinònimos e contràrios abbacai, abbrincai, aflusciai, afrincai, allentai, ammollai, illentiare | ctr. tirai, tostai Frases no ti abbambis: faidí coràgiu! ◊ seus abbambiaus a faci de custu mundu afrentau (S.Chiappori)◊ su nervosu est abbambiendi ◊ abbambiadhi sa funi, a cuss'animali, no si allupit, puru!◊ abbàmbia sa tira ca istringit tropu! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu desserrer, relâcher Ingresu to slacken Ispagnolu aflojar Italianu allentare Tedescu lockern.

abbambicàre, abbambigàre , vrb Definitzione ammodhigare, nau de su chi faet s'abba chi nche intrat in sa cosa Sinònimos e contràrios abbambagare, ammaltitzare Frases una trischia lena aiat ifustu totu sa bidha abbambicanne su terrinu ◊ sos iscalpones si abbambigheint catighendhe s'abba ◊ beni e màniga, como, ca sos macarrones s'ilfritant e si abbàmbigant! Ètimu srd.