A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

cadragólu , nm Definitzione camminedhu a egaseogas, a caragolu.

cadragúla , nf: cardagula, catragula Definitzione tira de cosa (pedhe, àteru) chi si ponet a s'arcu de sa sedha cun d-una genia de lobu chi s'intrat asuta de sa coa de s'animale; in costúmenes de ómine, is bragas; unu chi perdet sa passiéntzia po dónnia cositedha Sinònimos e contràrios ambraga, arratranca, latranga / cdh. catracula / bracas / latranghigultzu 2. mastru sentza misura, mastru de cadragula! Tradutziones Frantzesu culeron Ingresu crupper Ispagnolu baticola Italianu posolino, sottocóda Tedescu Schwanzgurt.

cadrallína , nf, nm: cadrelina, cadrullina, caldeglina, cardalina, cardedhina, cardeglina, cardeglinu, cardelina, cardellina, cardiglina, cardulina Definitzione genia de pigionedhu chi portat sa conca orrúbia, su tzugu niedhu píghidu in su gatzile e biancu in su gúturu, is pinnias in pitzu in colore de tanadu e biancas asuta cun sisias biancas e niedhas Sinònimos e contràrios cardanera, cardelita, carzolina, gallardina, gardèglia, passarilinu, tzingrulina / cdh. caldadhina Frases fintzas sa cardeglina addaghi no ti aciaras tue píulat delusa ◊ gei seis cadrallinas bellas! Terminologia iscientìfica pzn, carduelis carduelis tschusii Ètimu spn. cardalina Tradutziones Frantzesu chardonneret Ingresu goldfinch Ispagnolu colorín, pintacilgo Italianu cardellino Tedescu Stieglitz.

cadraminciàre , vrb Definitzione andhare brinchidandho, nau de is cuadhos, o de unu chi est alligru Sinònimos e contràrios brinchillai, brinchitare, cadrabudhai, cradamissare, ischeltiare, subesciare Frases parent in silvas líbberas crabolas cadramincendhe coment'e pudhedras (B.Fiori) Tradutziones Frantzesu sautiller Ingresu to skip Ispagnolu brincar Italianu saltellare Tedescu hüpfen.

cadramínciu, cadramínzu , nm Sinònimos e contràrios brinchitu, brincu, iscradédhiu, issédhidu Frases sos masones sunt currindhe a cadramíncios che muscados Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu saut, bond Ingresu jump Ispagnolu salto Italianu salto, balzo Tedescu Sprung.

cadramíssa , nf, nm: cardamissu, catramissu Definitzione genia de móvia a cropu, a brínchidu; fintzes crache Sinònimos e contràrios brischílliu, cadramissada, impinnada / calche, càlchida, cumerada Frases che un'arioplanu, leat su bolu pro che imbàtere a s'altària giusta a tales chi potat bolare chene cadramissa peruna (P.Pillonca)◊ unu pudhedru mesu areste no ponet mente a su cadheri e si podet pesare a cadramissas ◊ candho ingrassas una calarina già si pesat totora a cadramissas! (Tucone) 2. sos tzocos chi s'intenniant fint sos cratamissos de sos cadhos ferratos in s'impretatu Ètimu srd.

cadramissàda , nf: catramissata Definitzione su cadramissare; genia de cumburada chi s'animale faet inartandho ambos impare is peis de asegus, o fintzes de ananti Sinònimos e contràrios brischílliu, impinnada / cumerada / brincu Frases a s'amoratu l'arreaiat chin su coro a catramissatas chei cussu de su lèpore irfusatu dae sos canes Ètimu srd.

cadramissàre , vrb: cradamissare, cratamissare Definitzione nau de un'animale (su cuadhu), pesare istrantàgiu in is peis de asegus, inartandho is de ananti; andhare a brínchidos Sinònimos e contràrios impinnai / cadrabudhai, cadraminciare Frases cadramissat fatendhe in terra tres palmos de intacu Tradutziones Frantzesu se cabrer Ingresu to rear (up) Ispagnolu encabritarse, empinarse Italianu impennarsi (del cavallo) Tedescu sich bäumen.

cadramissósu , agt Definitzione chi faet cadramissas, chi cadredhat, nau de animale ma fintzes de gente Sinònimos e contràrios cadredhosu.

cadrampoài cadrabudhài

cadrampòne , nm: cardampone, cardamponi Definitzione su cambúciu de un'animale e genia de nérbiu grussu chi portat / cardampone béciu = béciu perrai, béciu cadrudhu Sinònimos e contràrios nébriu 2. su feudatàriu fiat unu cardampone béciu ma ancora biatzu e corriatzu ◊ babbu tuu ti at lassau una periga de cadramponis de terras mabas! Terminologia iscientìfica crn Tradutziones Frantzesu tendon Ingresu tendon Ispagnolu tendón Italianu tèndine Tedescu Sehne.

cadràmpula , nf Sinònimos e contràrios cadalava, cadàtola, castiaia, cixiredhu, colustídhiu, istrainabias Terminologia iscientìfica rba Ètimu ltn. calcatrippa.

cadràmula , nf Definitzione su frore de su crecu, de s'ogiastu Sinònimos e contràrios càmula pannuga, ràmula.

cadranài , vrb Definitzione gherrare tra canes e gatos.

cadranànca, cadrànca cadànca

cadranchèdha , nf Definitzione is tzeurras chi is sèmenes (es. su trigu) sighint a bogare comente creschent Frases apustis de sa madri, s'erba fait is cadranchedhas chi crescendi essint pillonatzus Terminologia iscientìfica rbr.

cadranchíle, cadrancíbi cadracíli

cadranèlla , nf: canadèglia, canadella, canadilla, canarèglia, caranèglia, granadella Definitzione ampudhita chi serbit a pònnere su binu o s'abba de sa Missa Sinònimos e contràrios ampudhita Frases custas ampudhitas stau ca funt is cadranellas po fai sa missa! ◊ su predi isballiàt is canadellas pentzendu a calincun'àtara cosa ◊ óstia e càlixi santu e caranèglia de òru… Terminologia iscientìfica stz, prdc Ètimu ctl. canadellas Tradutziones Frantzesu burette Ingresu ampulla Ispagnolu ampolla Italianu ampollina Tedescu Fläschchen.

cadràngia , nf, nm: cadràngiu, cadranza, cardagnu, cardàngia, cardàngiu, catranza Definitzione brutore a meda, de tempus meda, in sa carena Sinònimos e contràrios brutore, cadhossímini, caldíngiu, muga, sudre, tartadhu Frases fiat mortu, istendiau e fridu, prenu de friaduras e cardàngius ◊ cadebai, seu totu cadràngiu: gei nci fatzu una bella figura!… Tradutziones Frantzesu ordure Ingresu dirt Ispagnolu suciedad Italianu lordura, sudiciume Tedescu Schmutz.

cadrangiósu , agt: cardagnosu, cardangiosu Definitzione chi portat cardíngiu, cadranza, muga, brutesa Sinònimos e contràrios brudhuinu, butzinosu, cacantzinu, cadhàniu, cadhóciu, catragnadu, grotzarju, lorinosu, massautu, mugosu, sodrigosu, tetulàciu | ctr. límpiu, netu Frases cadrangiosu trebutzeri, presumiu, bantaxeri, bellu acabbu iat a fai cussa fémina cun issu!… Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu malpropre Ingresu filthy person Ispagnolu sucio, mugriento Italianu sudicióne Tedescu schmutzig.