cabonàda , nf Sinònimos e contràrios codhada.
cabonadúra , nf Definitzione su pònnere su cabone (fundhu) a un'istrégiu de ortigu Ètimu srd.
cabonàre , vrb Definitzione pònnere su cabone (fundhu) a un'istrégiu de ortigu Ètimu srd.
cabonàre 1 , vrb: acaponai, caponare Definitzione crastare is pudhos Sinònimos e contràrios crastai Ètimu itl. capponare.
cabòne , nm: crabone Definitzione fundhu chi si ponet a sa bajone; orrugu, perra de su chiu mescamente de sa nughe; donniuna de is fileras de granu chi portat s'ispiga; bículu, mescamente de cosa de papare / c. de fune = orrugu de fune, funighedha Sinònimos e contràrios fundu / arrogu, càpiu 1, perra / strónciu, tancu 2. sos cabones de sa nughe sunt duos ◊ unu cabone de méndhula 3. no bi màstigo cun cabu e che depo ingullire sa cosa a cabones ◊ unu tempus rugaiant sos cundennados in bàtoro cabones ◊ at cotu curcurighedhas segadas a cabones ◊ unu cabone de cussu pischedhu de casu betzu lu lasso pro ratare Ètimu srd.
cabòne 1 , nm: caboni Definitzione
su mascu de is pudhas, fintzes candho est crastau / cabone de abba, caboni de canna = corvu ambidhastru (botaurus stellaris); caboni de murdegu = pudha de mudeju, itl. beccàccia (scolopax rusticola); caboni de Índias = dindu, piocu (meleagris gallopavo)
Sinònimos e contràrios
pudhu
Maneras de nàrrere
csn:
caboni barbau = chi zughet una zenia de nàcara pendhindhe in bula; gei cantas, chi ses caboni! = za si at a bídere si est abberu chi…; iscudit a pudha pro fèrriri a caboni = naro a tie fiza pro intèndhere nura
Frases
tengu unu caboni de sa vera casta: bista sa pudhasta si ndi fait meri! (E.Pintor Sírigu)◊ o pudhas isfacias chi andais per is bias su caboni circhendi! ◊ lah ca su caboni si fúrriat a ispitzulai!
Sambenados e Provèrbios
smb:
Cabboi, Caboni, Caboi
Terminologia iscientìfica
pzn, anall, gallus gallus
Ètimu
ltn.
capone(m)
Tradutziones
Frantzesu
coq
Ingresu
cock
Ispagnolu
gallo
Italianu
gallo,
cappóne
Tedescu
Hahn,
Kapphahn.
cabonèra , nf Definitzione aprigu o logu de acorru fatu apostadamente po is pudhas Sinònimos e contràrios acoiladórgiu, prudhaxu.
cabòni cabòne 1
caboníglia , nf: cabroníglia, crabomilla, crabumíllia, craboníglia Definitzione genia de erba chi faet asseliare is nérbios e batit sonnu Sinònimos e contràrios cabbumilla, camamilla Terminologia iscientìfica rbzc, Matricaria chamomilla.
cabónigu , nm: calónicu,
calónigu,
canóligu,
canónicu,
canónigu Definitzione
ómine de Crésia de gradu prus artu de su preíderu
Maneras de nàrrere
csn:
calónigu orijudu = nau in suspu, su muenti; canónigu mortu, cadira arrendada! = lu narant candho carchi cosa unu la lassat, fintzas pro pagu, e un'àteru deretu ndhe aprofitat; rassu che canónigu = meda
Frases
in Abas oi cumandat totu su cabónigu!
Sambenados e Provèrbios
prb:
bi at prus dies chi no canónigos
Terminologia iscientìfica
prdc
Ètimu
ltne.
canonicus
Tradutziones
Frantzesu
chanoine
Ingresu
canonical
Ispagnolu
canónigo
Italianu
canònico
Tedescu
Kanoniker.
caboniscàju , nm Definitzione chie bendhet caboniscos Terminologia iscientìfica prf Ètimu srd.
caboníscu , nm Definitzione
pudhu piticu, su pudhighinu candho tenet pagos meses / c. de primu cantu = pudhitu; c. de àcua = zenia de puzone (gallinula chloropus); c. de murdegu = Cytinus hypocistus o rosa de murdegu (itl. ipocisto)
Sinònimos e contràrios
cogoti,
coiscu
Frases
is caboniscus funt bellus a fai arrustu ◊ bessiminci, innantis chi ti trotoxi su tzugu comenti a unu caboniscu! ◊ gei est unu caboniscu chi si pigat su friscu dógnia dí a mengianu cantendi! ◊ caboniscu béciu… bicu nou!
Terminologia iscientìfica
pzn
Tradutziones
Frantzesu
jeune coq,
poulet
Ingresu
cockerel,
chicken
Ispagnolu
pollo
Italianu
gallétto,
póllo
Tedescu
Hähnchen.
cabòri , nm: caori,
colore,
colori Definitzione
sa diferente bisura chi leat sa lughe, e sa cosa posta in sa lughe, segundu sa longària de s'undha de su ràgiu de sa lughe etotu: sa lughe chi, po s'ogu umanu, tenet un'undha tropu longa o tropu curtza e no si biet; cosa chi serbit a intínghere, a giare unu colore (es. lapis); a logos, arrobba, pannu orrúbiu, fintzes mucadore / genias de colore: arrúbiu, asulu, biaitu, biancu, birde, brundhu, grogu, niedhu, tanadu; genias de grados de unu matessi colore: cotu, gàrrigu, inchesu, craru, irbiaridu, meru, nidu, píchidu, isprammau; genias diferentes de unu matessi colore: arrubiastu, biancàciu, birdànciu, brundixedhu, castangiatzu, cinixali, grogànciu, niedhutzu, porrale, sanguíngiu; colores leaos de calecuna cosa: colore de aera, de arantzu, de binu, de castanza, de chisina, de ferru, de late, de meladidòngia, de paza, de prata, de tzíntzulu, de tzúrfuru; colores chi no si agatant o chi no si podent precisare méngius: colori de brenti de mòngia, de brenti de mamma, de gana maba, de cani fuendi, de càul'e ozu (ma custos duos úrtimos dhos narant po unu colore brutu, mescamente de su biancu), colori de schina de para (chi narant fintzes po colore de castanza)
Maneras de nàrrere
csn:
c. allegru = chi praxit a dhu castiai, de arrobba chi ponit sa genti allirga, giòvuna; c. sériu = colori (de bestimenta) chi pro su prus ponit genti manna o fintzas pagu allirga; èssere in c. malu (nau de genti)= de cara mala, comenti e malàidu
Frases
pòngiat a menti, bufit su piriciou ca dhi fait sàngui e dhi fait atziai cabori a faci! ◊ candu mi obiada nci furriàt su bruncu, ma a mei no mi nci torràt sa faci in colori, balla! ◊ tandho su sindhacau fit in colore de cane fughindhe: bi fit, ma comente a tziu Nemmos!
2.
a su pitzinnu li apo comporadu sos colores ca li serbint pro iscola
3.
bandhant a passu a passu, a chistionu, bestidas de furesi e de colore (A.Casula)◊ su colore fut un'incone de pannu orrúbiu indurau de feta: dhu poniant in conca is féminas po is simanas de festa
4.
ndi dhi depu nai de dógnia cabori!
Ètimu
ltn.
colore(m)
Tradutziones
Frantzesu
couleur
Ingresu
colour
Ispagnolu
color
Italianu
colóre,
colorito
Tedescu
Farbe.
cabóru , nm: caloru,
caoru,
carodu,
coloru,
coró Definitzione
colora puzonarza, píbera soliana, genia de animale longu longu e fine, chentza peis e ne farrancas, chi caminat illascinandho, trisinandho a egaseogas in terra (ma che artzat fintzes in is matas) e faet is oos / min. coroitedhu; coloru puzoninu = chi si mànigat sos oos, sos puzonedhos in su nidu; serrare una gianna a coloru = afacare, tambare ma chentza la serrare bene
Sinònimos e contràrios
colobra*,
tzorompis
Frases
timit is calorus chi no benit a bèni! ◊ as a papai píberas e caorus me in s'inferru! ◊ sos coloros no móssigant e, si bient zente, si fuint ◊ parit ca portu corous in brenti!
Sambenados e Provèrbios
smb:
Coloru, Coloreddu
Terminologia iscientìfica
anar, coluber viridiflavus viridiflavus, c. hippocrepis hippocrepis, elaphe longissima longissima, natrix maura, n.n. cettii
Tradutziones
Frantzesu
couleuvre
Ingresu
grass-snake
Ispagnolu
culebra
Italianu
bìscia
Tedescu
Natter.
cabòssa , nf Definitzione carda de cropos / èssere a c. = andhados male de su bisonzu, in miséria Sinònimos e contràrios apiossa, banzu 1, surra, sussa.
cabóstigu, cabóstu , nm, nf: calostu,
calustu,
colostra,
colostru,
colostu,
culostra,
culostru,
corostu Definitzione
late colostrinu o de casadas, su primu late chi bogat unu pegus chi at angiau, su de is primas duas dies (de colore prus pagu biancu)/ colostra de mammidha = est sa prima colostra chi bogat s'animale, sa chi portat giai innanti de angiare (ma ndhe sighit a fàere puru)
Sinònimos e contràrios
casada
Frases
casu axedu e colostu e lati po callai… Antiogu dh'ant postu po mi ndi ammachiai! ◊ a su colostru si azunghit unu pagu de sale e si faent còghere sas fitas de pane ◊ in istiu bi est su latíschidu, in ierru su late púrile, sa colostra ◊ regalau mi ant su calostu…
Ètimu
ltn.
colostrum
Tradutziones
Frantzesu
colostrum
Ingresu
colostrum
Ispagnolu
calostro
Italianu
colòstro
Tedescu
Kolostrum.
cabósu , agt Definitzione
nau de unu, chi tenet cabu, capia, faendho is cosas, chi giaet atentzione, chi dhas faet bene, cun incuru, chi ischit su chi faet, ite est faendho: si narat fintzes in su sensu de mannu
Sinònimos e contràrios
abbistu,
acabadu,
contipizosu,
fundoriau,
giudisciosu
| ctr.
iscabadu,
iscabiladu
Frases
a su cumandhu mandha a su pitzinnu, za est cabosu! ◊ ite cabosa chi est custa pisedha!…
2.
proite no benis tue a m’iscúdere, chi ses prus cabosu, cantu chi mandhas cussa criadura?!…
Terminologia iscientìfica
ntl
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
diligent
Ingresu
diligent
Ispagnolu
diligente
Italianu
diligènte,
consapévole,
maturo
Tedescu
fleißig,
bewußt.
cabràrgiu, cabràxu , nm: crabàgiu,
crabalzu,
crabàrgiu,
crabarzu,
crabaxu,
crabazu,
crapàgliu,
craparju,
craparzu Definitzione
chie pastórigat su paru cràbinu, crabas / min. crabazedhu; ogu de crabàrgiu = ogru atentu meda, chi bidet o connoschet deretu (ca su crabarzu faghindhe s'ammamadura depet connòschere crabitu e craba, fizu e mama, mancari ndhe zutat dughentas)
Sinònimos e contràrios
crabitaju
Frases
at mutiu fruschiandhe che craparzu vetzu ◊ v’at crapàrgios mannos e minores ◊ su crapàgliu ghiraiat a bidha duas vias a s'annu ◊ medas craparjos aperiant e tancabant sas dies in su monte ◊ apo letu su Banzéliu candho fipo craparjedhu
Sambenados e Provèrbios
smb:
Cabràrgiu, Crabàrgiu
Terminologia iscientìfica
prf
Ètimu
ltn.
caprarius
Tradutziones
Frantzesu
chevrier
Ingresu
goatherd
Ispagnolu
cabrero
Italianu
capraro
Tedescu
Ziegenhirt.
cabriòla , nf: crabiola,
crabola,
crapola Definitzione
animale: anta fémina; genia de currente de linna; nau de fémina, una chi est andhariana, bagamundha
Sinònimos e contràrios
betixedha,
dama 1
/
listellu,
tzivina 1
Frases
sa crabola mi l'ant tenta a matzonera ◊ ite bella chi fit una crabola, làstima fit sa pedhe a l'istampare…◊ sútile e sica fit che canna, lezera e lestra che crabola
2.
is crabiolas sunt sos currentes chi si ponent subra de sas bigas pro pònnere sa canna in sas caberturas
Sambenados e Provèrbios
smb:
Craboledda
Terminologia iscientìfica
anra, cervus dama dama
Ètimu
ltn.
capreola
Tradutziones
Frantzesu
daine
Ingresu
doe
Ispagnolu
gama,
dama
Italianu
dàina
Tedescu
Damkuh.
cabriólu , nm: crabiolu,
crabiou,
crabolu,
craboru,
crapolu,
cravolu Definitzione
genia de animale areste, ma timerosu e de índula bona, de sa mannària de una craba, a corros mannos (su mascu) coment'e a cambu ispartziu in cambos prus piticos, a puntas ladas meda, chi perdet e torrat a bogare dónni'annu; unu tempus si ndhe agataiat medas in Sardigna, ma in is úrtimos duos séculos che dh'ant ispérdiu: como funt torrandhodhu a pesare / no giúghere fele che su crabolu = no sentire ódiu nudha, èssere bonu che a su pane
Sinònimos e contràrios
anta 1
/
cdh. caprolu
Frases
est lezeri che crabolu ◊ unu tempus brincaias che crabolu ◊ sos cassadores bideint unu crabolu ma no bi la fateint a lu tènnere
Sambenados e Provèrbios
smb:
Cabriolu, Caprolu, Crabolu, Crapolu
Terminologia iscientìfica
anra, cervus dama dama
Ètimu
ltn.
capreolus
Tradutziones
Frantzesu
daim
Ingresu
fallow-deer
Ispagnolu
gamo
Italianu
dàino
Tedescu
Damhirsch.