A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

fatitamènte , avb Frases fatitamente intendho dàlia e chiriellu fruturendhe apalas de su muscu.

fatitàre , vrb: afatzitzare, fatitzare Definitzione fàere, nau de su casu chi si ammódhigat, essit de sabore àspidu, pitzigorosu (iat a bòllere nàrrere lómpidu, a puntu giustu de papare) Sinònimos e contràrios muchidare Ètimu srd.

fatitàrzu , agt Definitzione chi faet fatitas, nau de is piciocos e de is giòvonos chi cun is piciocas cricant de dhas cumpràxere, de si fàere bellos, de dhis pràghere, de dhas acuntentare Sinònimos e contràrios afàbbile, afetuosu, amistantziosu, amorosu, ternurosu, tiernu 2. ndhe esseit unu pudhighinu totu ufanu e fatitarzu ◊ cun boghe benigna, fatitarza e fine, narzeit a l'iscujare Terminologia iscientìfica ntl Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu tendre, affecté Ingresu loving, affected Ispagnolu cariñoso, melindroso Italianu amorévole, amoróso, lezióso Tedescu liebenswürdig, affektiert.

fatítu , agt Definitzione nau pruschetotu de su casu, chi si est fatu, torrau modhe, ma àspidu, pitzigorosu; nau de unos cantu frutos, chi sa prupa istacat bene de s'ossu; nau de sa terra, chi est modhe, bella po trebballare, de bonu farigu Sinònimos e contràrios bermigadu, connitu, fatitadu, fatu, fràzigu, giampagadu, martzu, patitu / isperrache / fatiu 2. su cherbedhu lis est diventandhe che mata de casu fatitu: nudha lis importat e pro nudha brigant! Ètimu ltn. facticius.

fatitzàre fatitàre

fatíu , agt Definitzione chi est trebballau meda, bene contivigiau, nau de sa terra candho est modhe, de bonu farigu Sinònimos e contràrios farinatu, fatitu Frases no si b'idet in logu ànima bia e ne signales de terra fatia ◊ sas siendhas issoro sunt s'imbídia de sos saltos: terras fatias, cuiles, robbas, frutedos e íscias ◊ sa terra tribagliada est prus fatia.

fatógliu , agt Definitzione de fatu, de fatoriu, nau de is dies chi si trebballat ca no est festa Sinònimos e contràrios faturiu | ctr. bacadibu Frases su babbu vestiat in cambales e cartzones de furesi o de bellutu a sicunnu de sa die, nótita o fatòglia (M.Dui).

fatòre , nm: fatori Definitzione chie (o cosa chi) faet calecuna faina o funtzione, serbit a prodúere calecunu efetu, un’arresurtau; mescamente persona chi trebballat unu terrenu angenu a mesapare / leare, dare, tènnere ortu, binza in f.; in matemàtica, f. primu = númeru chi si podet dividire cun cussu etotu e cun 1 ebbia chentza lassare arrestu Frases apo postu in sa binza unu fatore chi totus mi naraint: - Est fidadu, che persone sigura e de onore! (A.Masia Arru)◊ sos ortos los daimus in fatore ca no bi la faghiaimus a los triballare nois etotu ◊ si mi cheret a fatore, sas terras bi las triballo deo Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu fermier, régisseur Ingresu farmer Ispagnolu granjero Italianu fattóre Tedescu Faktor, Gutsverwalter, Meier.

fatorgiàe , vrb Definitzione fàere, prus che àteru nau po fàere cadinos, intèssere pértiga fine e canna Frases in su cumunale peri is ci fatorgiànt is crobes e palinedhos o faiant cadinos agatànt cosa po s'arte insoro.

fatórgiu , nm Definitzione fatúgiu, brusceria; fintzes manera de fàere, manígiu Sinònimos e contràrios afatúgiu, fatura, maghia, magina Frases calecunu mi at fatu unu fatórgiu, o est frastimu chi mi ant betau!

fatòri fatòre

fatoría , nf, nm: fatoriu, faturia Definitzione trebballu, su fàere, su trebballare / die de fatoria = diatòglia, dí de fatu, de fatoriu, chi si trabballat Sinònimos e contràrios fatorzu Frases su pane mi l'apo sueradu cun su triballu in die de fatoriu e in die de festa! Ètimu srd.

fatorínu , nm Definitzione chie tenet s'impreu de atèndhere a calecuna cosa (es. a fàere is billetes) in calecunu trebballu.

fatoríu fatoría

fatórru fatiórru

fatórzu , nm Definitzione trebballu, su fàere trebballandho; in calecunu logu dhu narant a un'istràciu po frobbire istrégiu Sinònimos e contràrios faina, fatoria, impreu, lavoru, trabàgiu Ètimu ltn. *factorium Tradutziones Frantzesu travail Ingresu job Ispagnolu trabajo Italianu lavóro Tedescu Arbeit.

fàtu , pps, agt, nm Definitzione de fàchere, fàere, fàghere, fai; chi est acabbau de fàere; chi est lómpiu, crompiu, bonu, nau de cosa de papare; nau de ccn., chi tenet s'abbilesa de su mannu, de chie est créschiu; cosa chi si faet, ma pentzada coment'e acabbada, finia Sinònimos e contràrios acabbau, finidu / lómpidu / deretu, dovere | ctr. irfatu, iscónciu / nadu / chélviu Maneras de nàrrere csn: casu fatu, pira, superba fata, bimisone fatu = bellus a papai, in sa menzus muta pro manigare; fémina fata, ómine fatu = mannos, créschidos de poder fàghere sa faina, sos meres de domo, fata a fémina, fatu a ómine; bèni fatu, bèni fata (nadu de sa carena de unu o de una) = chi zughet una carena bella, galana, chentza pecu perunu; cadhu fatu = annestradu, domadu, bonu de si ndhe serbire; agt. + e fatu, fatu = deretu, deunudotu, sa calidade isazerada inditada de s'agt. (isprammau e fatu = isprammau meda, ispereladu fatu = ciurpu límpiu, tzegu deretu, iscassiadu fatu = macu deretu); cosa fata = fatuzu, brusceria; èssiri fatu e lassau = èssiri acoment'e nisciunus, èssiri mandronis, abarrai a su chi dhus faint is àterus, leàresi sas cosas tropu a pagu incuru; benevatu!, benivatu! = mellus aici, gei ti/dhi dexit!: peràula de valore morale pro aprovare una cosa fata, coment'e allegrendhesindhe, fintzas candho de custa ndhe benit carchi dannu a s'àteru; malevatu = chi no andhat bene, chi no est bonu, nadu de unu cumportamentu, de assiones; fatu male = fatu in manera irballada, no zusta, nadu de faina, de triballu, de òpera; fatu, fatu! = una borta fata, una css. cosa, abarrat fata e no si nci pentzat prus; fatu fatu (agt.: nr. fatuvatu, fuedhendi de cosa de papai)= fatu meda, lómpidu deunudotu; fatuvatu = avb., totora, dónnia tantis, de pagu in pagu; su nadu su fatu = nada e fata, nàrriri e fai una cosa sentza de abarrai a su pentza e torra, sentza de pònniri tempus in mesu; si no est gai, fata!… = no dhi fait nudha si no est aici; su fatu de domu = fainas de domo; su fatu meu, tou, sou e gai = su doveri miu, tuu, suu, sa cosa chi pertocat a mimi, a tui, a cussu; fatu a… (+ númene, agt.) = belle e chi…, cun totu chi est…; fata bi l'apo! = seo arrennésciu; fata mi l'at, cussu farabbutu! = mi at frigau, cussu farabbutu!; su pane chi zughia no mi l'at fata = su pane no mi est bastau po papai 2. cussu triballu est fatu: cheret petzi abbaidadu pro carchi irballu ◊ ndi est artziau gopai vicàriu ispramau e fatu ◊ fàghela tue sa faina, chi cussu est fatu e lassadu! ◊ cussas duas piciocas che sunt pigadas a chéxia a coa fata (A.Dettori)◊ si podent giúghere a ispantu fatu: no ndhe at nàschidu in perunu giardinu bellas che a issas! ◊ custu meloni est tropu fatu ◊ benivatu: cuss'iscupetada dha meresciat!◊ vàrias boltas, pensendhe a sa fata ndhe ruet prima sa frúture crua (Cuca) 3. nos imbreagamus de faedhos e nos irmentigamus de sos fatos ◊ de su nau a su fatu nc'est grandu diferéntzia 4. mai malesa o trofizos fit disposta a perdonare, no cheriat a leare a nemos su fatu sou ◊ dàemi su fatu meu e mi ndhe andho ◊ sa picioca no at istudiau, ma iscít fai bèni su fatu de domu 5. custa fémina dh'at abbovau cun cosa fata ◊ odheu, custa paret cosa fata: no ndhe li andhat una in bonu! ◊ biu eis candu si faint is cosas fatas bèni? ◊ si tenes ora faghe, za no est malevatu si sàmunas su pamentu in totu sa domo: ma chi siat fatu bene! 6. sighi a fàghere, assumancus… fatu, fatu, no si bi pessat prus! ◊ custa pira est fata fata! 7. fatu a preíderu, cosas dortas ndhe faghet isse puru! ◊ fatu a professore, a bortas irballat iscrindhe ◊ est a conca de criadura, fatu a mannu! Sambenados e Provèrbios prb: su fatu est prus forte de su ferru Tradutziones Frantzesu fait, bletti, blet Ingresu done, ripe, become overripe, medium Ispagnolu hecho, maduro Italianu fatto, ammezzito, mézzo Tedescu getan, gemacht, überreif, Faktum.

fàtu 1 , nm Definitzione su fàere, su trebballu / dí de fatu = de triballare Sinònimos e contràrios fatoria, fatorzu Frases dí de festa e dí de fatu fustis sempri inias.

fàtu 2 , avb Definitzione agoa, apalas, in su sensu de andhare a ue andhat su chi est ananti Sinònimos e contràrios avatu, ifatu Maneras de nàrrere csn: in fatu, per fatu = avatu; zúghere a unu fatu = portai a ccn. avatu circhendidí po ti fai dannu; pònnere fatu a unu = abarraidhu avatu po dh'orbetai, po dhu scrucullai, po biri ita fait; pònnere fatu a unu = fai acomenti bollit cussu, crei a su chi narat cussu; fatu meu, tou, sou, nostru, bostru, issoro = avatu miu, tuu, suu e gai; fatu fatu (fatuvatu) = luego, deretu apustis, avatu, o fintzas dónnia pagu tempus, donzi tantu, tanti bortas; fatu de pare (fatebare) = unu luego apustis de s'àteru, unu avatu de s'àteru, a filera; fatu de… (ma si narat fintzas chentza sa prep. "de", solu "fatu" + nm.)= circhendi…, andendi avatu de… Frases pone fatu: ajoe cun megus! ◊ so essida a cumandhu e mi est postu fatu su pitzinnu ◊ su babbu si lu gighet fatu sou peri sos montes su pisedhu ◊ o fascículu bellu, ti legia fatu de s'ama ◊ andho fatu sas giannas tzochedha chi ti tzochedho ◊ at acabidadu sas testimonias fatu de sos cuiles 2. cussos chi zuto fatu no mi sunt codiendhe nudha! ◊ fatu per fatu in cursa ispatziale bos sezis incontrados, Soyuz e Apollo, legendàrias naes de su chelu 3. pro pònnere fatu a sa zente traitora ses diventada bàrbara ◊ si pones fatu insoro ndh'essis macu cun impícios, fastizos e istragos (A.Dettori)◊ a Cristos santos meda ant postu fatu, marturizados pro sa fide insoro.

fatúdi , nm Definitzione su fàere, su èssere faendho de sa cosa (mescamente sa chi creschet, erba, matedu chi essit o tzeurrat) Frases seu andau a circai isparau ma no ndi dhui adiat in fatudi: ndi apu agatu pagu!