A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

flòta , nf Definitzione fiotu, unu tanti de naves Tradutziones Frantzesu flotte Ingresu fleet Ispagnolu flota Italianu flòtta Tedescu Flotte.

flúidu , agt, nm Definitzione chi iscurret, css. cosa chi iscurret o colat, modhe meda.

fluminàda , nf: fruminada Definitzione undha manna de abba chi calat in is errios bogaos Sinònimos e contràrios frumenarja Frases sa filatrota est s'anguidha chi sa fluminada portat a su stàinu e a mari 2. lassa iscúrriri immoi sa fruminada de is arregordus! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu courant Ingresu swollen river Ispagnolu riada Italianu fiumana Tedescu Flut.

flúmini fiúmene

flusciadúra , nf Definitzione su èssere flúsciu de una cosa.

flúsciu , agt: frósciu, frúsciu 3 Definitzione nau mescamente de erba, chi est coment'e sicandhosi, cédia, igragalada, pagu tètera (ma si narat fintzes de persona, mascuvémina)/ terra frúscia = de bonu farigu, isorta Sinònimos e contràrios fiacu, lentu, lenu, modhe | ctr. chíbbalu, crispu, téteru 2. s'angionedha, candu m'intendit ghetendi burrúsciu, issa totu frúsciu acanta mi benit (R.Murgia Pani) Tradutziones Frantzesu flasque, mou Ingresu flabby Ispagnolu flojo Italianu flòscio Tedescu schlaff.

flúsia , nf: frúsia Definitzione genia de matighedha Terminologia iscientìfica mt, Fuchsia coccinea Tradutziones Frantzesu fuchsia Ingresu fuchsia Ispagnolu fucsia Italianu fùcsia Tedescu eine Fuchsiesorte.

flússu , nm Definitzione css. cosa chi essit o passat coment’e abba, ma nau fintzes de s’elétricu, de movimentu de cosa, de energia Sinònimos e contràrios currente.

flustígu , nm: fortiju, fostigu, fostiju, frusticu, frustigu, fustígiu, fustigu, fústigu, fustiju, fustricu Definitzione orrughedhedhu fine de linna, prus che àteru de sa coma, chentza sa fògia: a logos dhu narant fintzes in sensu colletivu po fustighina, linnighedha fine Maneras de nàrrere csn: circai a fustighedhu = chircaresila, chircare cunzuntura de àere dannu; fustigu de ispola = isticu o stincu de ispola; fustigus de càbbia = pértias, tzinnigas de càbbia, tauledhas fines Frases cussu mandroni no s'incrubat mancu po ndi bodhí unu fustigu de terra! ◊ sa mama mandheit sas pitzinnas a su tràbine a aggamare fústigu (G.Addis)◊ cussu mandrone no ndhe pígiat unu fustígiu dae terra! 2. no dormit, no mànicat: paret unu frusticu! ◊ est tostorruda e dha cicat sempri a fustighedhu puita ca si fichit in is cosas de is àterus Terminologia iscientìfica rbr. Ètimu ltn. fustic(u)lus Tradutziones Frantzesu brindille Ingresu twig Ispagnolu varilla Italianu fuscèllo, stécco Tedescu Stäbchen.

foàu fabàu

fobàli fabàdi

focàle , nm: fogale, fogali Definitzione genia de maladia chi leat a is gràndhulas a is procos e faet a ufradura e tupamentu a su gúturu Sinònimos e contràrios focone 1, guturones, ischinéntzia Frases anchi dhu pighit su fogali a chini mi at fatu arrui! ◊ sos porcos moriant de fogale Terminologia iscientìfica mld. Ètimu ltn. focale Tradutziones Frantzesu angine, adénite épidémique qui frappe les cochons Ingresu angina, swine adenitis Ispagnolu angina Italianu angina, adenite epidèmica suina Tedescu eine Drüsenentzündungssorte.

focàrza , nf Definitzione fogu mannu Sinònimos e contràrios fagalloni, fochera.

focàticu, focàtigu , nm Definitzione genia de pagamentu chi betaiant a sa famíglia Sinònimos e contràrios afochizu / cdh. fucàticu.

focàtzu , nm: fogàciu, fogàgiu Definitzione genias de maladia: isfogu de sàmbene chi essit in sa pedhe, àtera ispétzia de isfogu chi assimbígiat a sa tzerra Frases portat in faci su fogàgiu cun pibisias arrúbias Terminologia iscientìfica mld. Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu éruption cutanée Ingresu coutaneous rash Ispagnolu erupción Italianu eruzióne cutànea Tedescu Hautausschlag.

fòche , nf: foga, foghe, foxe, foxi Definitzione sa essia de is errios a su mare; parte o tretu de calecuna cosa chi giaet s'idea de una mància, de una figura larga Sinònimos e contràrios imbucu Maneras de nàrrere csn: foga, foghe de ponte = buca, arcada de unu ponte; foga de muru = barrela, barra de muru, tretu o parti de unu muru arruendindi o arruta Frases dogni riu at una foghe ◊ s'abba de sa funtana inoghe grígliat lébia e galana e sentza tenner buluzada foghe ◊ beni a innoxi!… peis a mari e conca a foxi ti agatint! ◊ no si est bidu mai a torrare s'abba a monte: sa foghe est sempre cudha! ◊ s'intendhet múida de foxe 2. in s'aera bi at una foga de nue ◊ che at faladu una foga de muru in sa traessa e un’àtera ndh’est falendhe ca fit fatu male Sambenados e Provèrbios smb: Fosci, Foxi Ètimu ltn. foce(m) Tradutziones Frantzesu embouchure Ingresu mouth Ispagnolu desembocadura Italianu fóce, falla Tedescu Mündung, Lücke.

fochèra , nf Definitzione fogu mannu Sinònimos e contràrios fagalloni, focarza Ètimu srd.

fochète , nm Definitzione genia de càssula chi iscuta a terra o alluta iscópiat Sinònimos e contràrios bombu, nughedha 2, pidadori Tradutziones Frantzesu pétard Ingresu cracker Ispagnolu triquitraque Italianu mortarétto Tedescu Böller.

fochilàda , nf: foghilada Definitzione muntone de malesa posta a dh’abbruxare, abbruxandho; su singiale chi abbarrat de terra abbruxada inue dhue ant abbruxau muntone mannu de cosa; unu tanti de cosa, meda, betada in su fogu a còere Sinònimos e contràrios fadhixada, fagalloni, fogara, foghidoni, foghilalzu / foxinada Frases a lucore de fochiladas si moghent sas umbras impressias ◊ contamus unu contu arrostíndhennos fava a fochilada (G.A.Solinas)◊ at fatu una foghilada e at brusiadu cosa de imbarratzos Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu feu de bois Ingresu bonfire Ispagnolu hoguera, fogata Italianu falò Tedescu Feuer.

fochilàri, fochilàrju, fochilàrzu , agt: foghilarzu, fogilaju, fogilàrgiu, foxilàrgiu Definitzione nau de ccn., chi abbarrat sèmpere acanta a sa forredha (foghile), chentza de trebballare, ammandronau Sinònimos e contràrios chighineri, chinisaju, mandrone / bodheteri, contulàgliu, foxileri Frases fit tropu sàpiu pro ponner fatu a sos murrunzos de sas féminas fochilarjas Terminologia iscientìfica ntl Ètimu srd.