A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

giolmínu germínu

giòlva giòlba

giólvinu , agt Sinònimos e contràrios istrambóticu, istrólicu, spifarru, stramu, strambecu, schissiau Frases s'àinu est nadu giólvinu de mente Terminologia iscientìfica ntl Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu extravagant Ingresu odd Ispagnolu extravagante Italianu strambo, stravagante Tedescu absonderlich, sonderbar.

Giólzi , nm: Giordi, Giorgi Definitzione númene de ómine, ma mescamente su mustajone chi bogant a carrasegare Sambenados e Provèrbios smb: Giordi, Giorgi Ètimu ctl., spn. Jordi, Jorge.

giomèra , nf Definitzione genia de bestimentu de pònnere in pitzu Terminologia iscientìfica bst Ètimu itl. giamberga.

giómeru , nm Sinònimos e contràrios arrumbuloni, giomo, grómeru*, grummótzulu, lómberu, lombiscedhu, lórimu.

giometría , nf: zometria Definitzione istúdiu e misuramentu de su logu pigau coment'e tretu, ponendho a fundhamentu is elementos chi naraus puntu, línia e pianu, cunsiderandho unas cantu figuras de su logu e formas, misurandho longària, largària e artària.

giométricu , agt: zométricu Definitzione de sa giometria e chi pertocat sa giometria, o chi est averguau a régula de giometria.

giòmetro, giòmetru , nm: zòmetro Definitzione professionista pràtigu de giometria e in s'arte de progetare fràigos Terminologia iscientìfica prf.

giominèra geminèra

giommaría , nm Definitzione (Giuanne Maria, númene de ómine) compare G. = unu de is tantos númenes chi si narant a su margiane Sinònimos e contràrios grodhe, magliane, matzone Terminologia iscientìfica anar Ètimu srd.

giòmo , nm: giomu, zomu Definitzione lómboru tundhu, mescamente orrobba de filóngiu imbodhigada / min. giumedhu Sinònimos e contràrios arrumbuloni, gromeredhu, grómeru, lómberu, lombiscedhu, lórimu Terminologia iscientìfica ts Ètimu itl. ghiomo.

giompagàdu giampagàdu

giompagàre , vrb: giumpagare Definitzione fàere a casu martzu, ammodhigare e pònnere su gremighedhu Terminologia iscientìfica csu Ètimu srd.

giompàgu giambàghe

giompài, giompàre giampàre

giompanàre giampanàre

giòmpere , vrb: ciòmpere*, lòmpere, zòmpere Definitzione arribbare a unu certu puntu, a su puntu giustu, nau siat po tretu e siat po frutos, po tempus; betare farrancas a unu po dhu iscúdere, o a una cosa po ndhe dha pigare, po si dha papare Sinònimos e contràrios abberare, arribbai, assuprire, còchere Maneras de nàrrere csn: giòmpere sos annos = fai is annus; giòmpere a s'intentu = lòmpiri a s'iscopu, averai unu disígiu Frases si no giompo a sos primos onores no mi ndhe pigo annuzu! ◊ bidet su frutu ma no giompet mai a lu coglire ◊ pustis de tantu caminu giompeint a sa tanca ◊ su "Chi nono" de sa fémina li fit giómpidu che un'istuturrada ◊ gasi giompant a cras e chi si fichent! 2. agguanta fàmine finas a giòmpere sa figu! ◊ li mancat bator meses a giòmpere sos norant'annos ◊ giompeit sos istúdios e si fateit avocadu 3. miràdelu in sa rughe istrutu e feu, paret li siant giómpidas sas aes e no l'apant lassadu melmu intreu! (P.Casu)◊ mai li giompat bistrale a cuss'ílighe! ◊ muzere mia che ispiridada a tale vista s'est giómpida a pilos! Tradutziones Frantzesu arriver, mûrir, attaquer Ingresu to arrive, to ripen, to assail Ispagnolu llegar, madurar, asaltar Italianu arrivare, maturare, assalire Tedescu erreichen, ankommen, reifen, angreifen.

giómpida , nf Definitzione su giòmpere, su arribbare Sinònimos e contràrios arribbada, assuprida, lómpia Frases a sa giómpida de sos chent'annos si che molzeit Ètimu srd.

giómpidu , pps, agt Definitzione de giòmpere / giómpidu a… = lómpidas a…, si est aici… (bollit narri ca…) Sinònimos e contràrios lómpidu 3. giómpidu a ti aggradare già bi as dadu orixa a l'ascultare! ◊ motivu mannu est, giómpidu a brigare! ◊ giómpidu a èssere naschidos, a mòrrere devimos bènnere! Tradutziones Frantzesu achevé, arrivé Ingresu arrived, accomplished Ispagnolu acabado, llegado Italianu compiuto, giunto Tedescu gereift, beendet, angekommen.