A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

nedadòri nadadòre

nedài nadài

nedàli nadàbi

nèdha , avb Sinònimos e contràrios atesu, indhedha* Frases intendhet a nedha.

nedhúbe, nedhúe, nedhúve , avb: nidhue, nodhube, nodhue, nudhube Definitzione in perunu logu, no in logu Sinònimos e contràrios innedhue | ctr. totube Frases no cherjo nudha in nedhube ◊ v'aiat unu calore a mòrrere, non si parait in nidhue! ◊ no dh'agatas in nedhube ◊ geniosas che a tie no bi ndh'at in nedhue ◊ che a su meu no che ndh'at in nodhue! ◊ su teracu tuo no est andhadu a nedhuve ◊ soe chircandhe ma no lu poto sejare in nedhue! Ètimu ltn. nullibi Tradutziones Frantzesu nulle part Ingresu nowhere Ispagnolu en ningún lado Italianu in nessun luògo Tedescu nirgends.

nedidèsa , nf Definitzione nau de gente e de cosas, su èssere nédidos, chentza neghe e ne unu néciu, chentza pecos, sanos e bonos Sinònimos e contràrios innidesa, sincheresa Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu intégrité, santé Ingresu integrity, health Ispagnolu integridad, salud Italianu integrità, salute Tedescu Integrität, Makellosigkeit, Unbescholtenheit.

nédidu , agt Definitzione nau de gente e de frutu, chi no tenet neghe, sanu, chentza pecos; si narat fintzes in su sensu de craru, singillu, connotu Sinònimos e contràrios bonu, líaru, nébidu*, nidu 2, sanu / ciaru, ladinu | ctr. neciadu, néciu Frases est nédidu su ranu candho no at difetu perunu 2. nédida est sa Luna in note giara ◊ nédida est sa cara candho unu est sintzeru o una boghe connota Tradutziones Frantzesu intact, sain Ingresu integral, healthy Ispagnolu íntegro, sano Italianu ìntegro, sano Tedescu unversehrt, unbescholten, makellos.

nefressàrju , nm Definitzione novena po is ànimas chi acabbat sa die de Totu is Santos.

nefríta, nefríte , nf Definitzione infetu a is errigos.

nèga , nf: negu Definitzione su nàrrere chi nono, su si negare, su si ndhe negare de calecuna cosa e fintzes su no fàere apostadamente calecuna cosa a bisura de arrefudu Sinònimos e contràrios negamenta | ctr. atrogu Maneras de nàrrere csn: una n. ferruverru = unu "chi nono" chi no fait a isperai su contràriu, chi nono e bastat; betàresi, dàresi a sa n. = pònneresi in nega, afilare a contràriu, a nàrrere chi nono e mutu, negare Frases cussu, de candu fut partiu, si fut betau a sa nega, no iscriiat prus e no mandàt prus unu sodhu ◊ cussu puru ti pones a sa nega?! ◊ burrincu candu si betat a sa nega est peus de su mulu ◊ su coru miu est de séculus trobiu in su negu de ti amai (T.Piredda) Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu négation, refus Ingresu refusal Ispagnolu negación, negativa Italianu negazióne, diniègo, sconfessióne Tedescu Verneinung.

negàda , nf Definitzione nega, su negare Sinònimos e contràrios negamenta | ctr. atrogu Frases l'at preguntadu ma at fatu sa negada in truncu! Ètimu srd.

negài necàre

negamènta , nf Definitzione su negare /(giogandho a cartas) betare a n. = negare, betare una carta de àteru sinnu o mertza Sinònimos e contràrios nega | ctr. atrogu Ètimu srd.

negàre necàre

negatívu , agt, nm Definitzione chi bolet nàrrere chi nono o fintzes chi est contràriu; nau de s’arresurtau de un'anàlisi, chi su chi si fut cricandho no dhu’est (e ca si cricat su male, s’arresurtau est bonu); nau de una càrriga elétrica, cussa de is eletrones a inghíriu de su núcleu, o de unu corpus eletrizau, una de is duas bandhas comente s’ispartzit s'elétricu o, de duos filos, cussu (inditau cun su símbulu /–/) ue sa currente torrat a sa màchina chi faet s'elétricu; nau de números, chi funt asuta de su zero (iscritos cun su sinnu / – / postu innanti ca inditant su tanti de una farta); nau de calidades e arresurtaos de unu fàere, chi no funt bonos, chi funt metzanos; coment'e nm., sa pellícula ue si fissat sa figura pigada a màchina fotogràfica e chi, isvilupada, giaet sa cópia bella (positivu) fissada in àteru materiale Sinònimos e contràrios | ctr. positivu Tradutziones Frantzesu négatif Ingresu negative Ispagnolu negativo Italianu negativo Tedescu negativ, ablehnend, verneint.

nège, nèghe nèche

neghidàre nechidàre

neghitósu , agt Definitzione nau de ccn., chi est coment'e tenendhondhe bregúngia de calecuna cosa, parendhodhi neghe Sinònimos e contràrios birgonzosu, duritosu Frases sas féminas intraiant a s'abba neghitosas, vestitas, chin sas unnedhas.

negónsciu , nm: negossiu 1, negossu, negúsciu, negússiu Definitzione su comporare e bèndhere cosa coment'e trebballu; fintzes afàriu, chistione Sinònimos e contràrios bendhijone Frases a s'istracu baratu bos ndh'azis fatu negúsciu ◊ su negúsciu fit andhendhe male e at comintzadu a pònnere dépidos ◊ ma ite negossos sont custos: nessune at mai vénnitu e comporatu erveches mortas! ◊ su negúsciu est fatu gai: bèndhere caru e comporare baratu Tradutziones Frantzesu commerce Ingresu commerce Ispagnolu negocio Italianu commèrcio Tedescu Handel, Verkehr.

negossàre , vrb: negossiare, negotziai Definitzione abbarrare a chistionu, foedhandho de ccn. cosa, de importu o no Sinònimos e contràrios allecare, arragionare, arralatai, chistionai, cuntrastare Frases sedíebbos e negossiae chin socra e socru meu, ca nois semus antziandhe a monte! ◊ a isse l'at biu e negossiau paritzas bortas ◊ de cussas cosas mancu si ndhe negossiabat ◊ s'est postu a negossare chin sos bichinos 2. e ita nci negótziat a custas partis: cichendi po si fai sa braba? Ètimu itl. negoziare Tradutziones Frantzesu causer, converser Ingresu to talk Ispagnolu conversar Italianu conversare Tedescu sich unterhalten, reden, sprechen.