A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

nebriàdile , nf: nelbiàdile, nerviàdile, nerviàtile Definitzione erba de cincu filus o erba de tàgliu Sinònimos e contràrios nebriatzu, nerviada, prantaxa, tirasana Terminologia iscientìfica rba, Plantago major Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu grand plantain Ingresu plantain Ispagnolu carmel Italianu piantàggine maggióre Tedescu großer Wegerich.

nebriàtza, nebriàtzu , nf, nm: nerbiatza Definitzione tupighedha chi narant scova de campagna, de forru: nebriatzu si narat fintzes de s'erba de cincu filus, de cincu venas, de tàgliu o nebriàdile (Plantago major) Sinònimos e contràrios segabingiada, truvúsciu, truvutzu Frases po iscovai su forru faint iscovas de modhitzi, de silícua o de nerbiatza Terminologia iscientìfica mt, Thymelaea hirsuta Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu écouvillon Ingresu thymelaea Ispagnolu boalaga Italianu spazzafórno Tedescu Ofenfisch.

nébriu , nm: nélviu, nelvu, nérbiu, nerju, nérviu, névriu Definitzione in sa carena animale, genia de filu o cundhutu, cordone, chi essit de su sistema nervosu centrale (crebedhu, meudhu de s'ischina) e s'isterret in sa carena fintzes a un'arremu e a is céllulas po che lòmpere cumandhos e ingòllere informatziones de is chimbe sentidos (su chi sa carena arrecit de fora o de oros) a su crebedhu e de su crebedhu sa torrada; si narat fintzes de sa capacidade de padire de una persona, de sa manera de fàere cun prus o prus pagu passiéntzia; cabone o punta de is músculos mannos, genia de pedhutu bianchixi, forte, chi comente acabbat su músculu s'innestat a s'ossu a manera de arrèschere a unu puntu firmu de si abbàlere a fàere fortza; in is araos, genia de tauledha o ispada chi s'intrat inter sa dentale e sa timona o aguri po regulare s'apertura de s'arau; genia de corria po iscúdere (si faet cun su nérbiu de sa coa de cuadhu o de pegus bulu); si narat fintzes de sa natura de un'animale mannu mascu Sinònimos e contràrios cardamponi, codra / tziraónia Maneras de nàrrere csn: su nérviu de s'arau = cunzolu, su cantu chi muntenet paris sa timona cun sa dentale, itl. profime; èssere totu nérbios (nadu de unu) = forte, fintzas si no tantu russu Frases no mi suguzes sos nérbios: làssami in pasu! ◊ zughet sos nérbios salarzados, cun totu su gafè chi at bufadu 2. su nérbiu est tostu, ma bi at chie màstigat fintzas cussu 3. sentza isprone ne nérviu, bastaiat una sàbia móvida in sos chizos pro ti fagher cúrrere ◊ l'at iscutu a nerju 4. masellandhe su boe mortu che li at tódhiu su névriu e li at apertu sa bentre Terminologia iscientìfica crn Ètimu ltn. nervium Tradutziones Frantzesu nerf, tendon Ingresu nerve, gristle Ispagnolu nervio, tendón Italianu nèrvo, tèndine Tedescu Nerv, Sehne.

nebròni nabròni

necàre , vrb: negai, negare Definitzione nàrrere chi nono o una cosa diferente o contrària de sa chi si est nada innanti o benit pregontada, su si betare a sa nega arrespondhendho sèmpere No! (deosi est vrb. prnl.); arrefudare una cosa a chie dha pedit o dhi tocat; foedhandho de armas po isparare, o de matas de frutu o ifertas, fàere farta, no isparare, no bogare frutu, no bogare linna noa; giogandho a cartas a lobas contràrias, betare carta de sinnu diferente de cussa chi at giai betau su cumpàngiu isperandho agiudu / mina negara = chi no bi at isparadu; negare su cumandhu a ccn. = nai ca no a chini pregontat su prexeri de dhi fai una cummissioni Sinònimos e contràrios arrafudai, denegare | ctr. ammítere, atorgare, cufessare / acanciare, donai Frases Perdu si ndi fut negau ananti de totus narendu ca no connosciat a Gesús ◊ proite ti ndhe negas candho ischis totu?! ◊ dèu no mi ndi negu de su chi ti depu ◊ leas cafè a fide in sas butegas: ti lu dant, ti lu bufas e ti negas! ◊ de cantas cosas tet àere sutzessu ti as a negare e mai ti at a crere! ◊ prima chi su pudhu cantet mi des negare, istanote! 2. una giunta de orzu no ti la nego, ca ses fadigadu! ◊ prite mi negas su saludu? ◊ mi at negadu su faedhu: la depet tènnere cun megus ◊ como ti negat s'abba e su mossu, ca no produis nudha ◊ a Deus e a su rei no podeus negai ◊ a Deus no podeus negai, ma a s'urrei gei fait!◊ si est imbrenugada, ma sa mama li at negadu su perdonu ◊ assiat francas de moro, chi mi negas unu ranu! ◊ abba e fogu no si negant a nisciunu ◊ su pitzinnu educadu no negat su cumandhu a sos mannos! 3. póveru meu archibbusu, no mi ndhe servit piús: totinduna mi at negadu! ◊ negant finas is frutus de sa terra de comenti est annada mala! ◊ si ponit a isparai ma su fusili at negau ◊ si est bonu s'innestadore est raru a ndhe li negare calicunu, de innestu ◊ una mina negara est perigulosa! Tradutziones Frantzesu nier, démentir Ingresu to deny Ispagnolu negar, desmentir Italianu negare, smentire, sconfessare Tedescu verneinen, verweigern, leugnen.

nèce , nf Definitzione neu, marcu de neghe, de guastu Sinònimos e contràrios defeta, mància, nècia*, nésica.

necessàriu , agt, nm: netzessàriu Definitzione chi o cosa chi no si ndhe podet fàere de mancu, chi dhue bolet própriu, chi no est in prus Sinònimos e contràrios netzessitosu Frases aite faghias cussu, como? netzessàriu!…◊ acabideit sos trastos netzessàrios in sa búscia ◊ est necessàriu chi allueas sa làntia! ◊ s'operaju est sèmpere in lamentu ca no tenet su tantu necessàriu 2. cussu fiat su necessariedhu po agiudai cudhu pobiritu ◊ custas dies, siat po sas festas siat po su tempus rigorosu, si limitant a atèndhere a su netzessàriu Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu nécessaire Ingresu necessary Ispagnolu necesario Italianu necessàrio Tedescu nötig.

necessidàde, necessidàdi , nf: netzessidade Definitzione mancamentu, farta de cosa chi serbit meda Sinònimos e contràrios aprentu, bisognu, mancànscia, netzessitu, pretzisidade Frases sos ambassadores aiant fatu batire provistas po sas netzessidades issoro ◊ si ndhe tenes necessidade oe ti giànt préstidos mannos Sambenados e Provèrbios prb: netzessidade no at leze Ètimu itl. necessità.

nèche , nf: nege, neghe, nexi Definitzione sa responsabbilidade (àere o tènnere sa neghe) de unu dannu, de una cosa male fata, candho dipendhent de ccn.; foedhandho de animales, de matas o fintzes de sa salude de su cristianu, male, difetu chi no dhos lassat campare o crèschere singillos (àere o tènnere neghe), fintzes difetu eredau, de famíglia, de aredeu / donai nexi a unu = betare curpas a unu Sinònimos e contràrios acajone, crupa, falta, nechesa / defeta, irvistu, istrópiu, mantza, nésica, peca 1 Frases si su grodhe distruet su masone sa neghe est de chie pastórigat! ◊ si bufamus binu malu, sa neghe l'at s'isteriarzu ◊ su minore no ndhe tenet nege si at fatu fadhina ◊ sa neche est sa mea ca no mi so fatu bonu a nche lu torrare a su caminu zustu ◊ culpa mazore teniat e neghe chie at dadu a Maria a Pedru Feghe! ◊ l'ant mortu chentza neche 2. custa màchina tenet neghe, est cosindhe male ◊ cust'àrbure depet tènnere neghe o no li cufaghet su logu: no bi est creschindhe! ◊ s'animale chi at neghe mànigat meda ma no abbóniat ◊ cussa puntura de ispina mi at lassadu neghe: no poto pinnigare su pódhighe! Sambenados e Provèrbios prb: neche o no neche pranghet berbeche Ètimu ltn. nece(m) Tradutziones Frantzesu faute, défaut, tare Ingresu guilt, fault Ispagnolu falta, defecto Italianu cólpa, fallo, difètto, tara Tedescu Schuld, Fehler.

nechèsa , nf Definitzione su àere neghe, su èssere in curpa Sinònimos e contràrios falta, neche Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu culpabilité Ingresu guilt Ispagnolu culpabilidad Italianu colpevolézza Tedescu Schuld.

nechidàde , nf Definitzione su èssere primmau, inchietu, nechidau Sinònimos e contràrios alteriu, annicadura, arrennegu, nechidonzu | ctr. allegria, cuntentesa, prégiu Frases pro si tòdhere sa nechidade cust'ómine pesat una boche e si la cantat ◊ no podies fughire a sa nechidade de Deus! ◊ apo passau mementos de nechidade e de arrebbentu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu colère Ingresu anger Ispagnolu cólera Italianu còllera Tedescu Ärger, Wut, Zorn.

nechidaítu , agt Definitzione chi tenet su naturale de si nechidare, de si tzacare, primmare Sinònimos e contràrios annicaditu, annuzaditu, primmagiolu, primmósigu Frases custa cane est nechidaita, si ponet a apedhare chena bi àere nemos!

nechidàre , vrb: nichidare, neghidare Definitzione giare o pigare arrennegu, tzacu, unu pagu prus forte de annicare Sinònimos e contràrios abbrodhiare, abbuscinare, alterai, annicare, annozare, inchietae, pirmare | ctr. allegrare, prexai Frases su babbu at comintzau a si nechidare ca su fizu no cheriat andhare a cullire uliba ◊ mi rispondhet chin pacas perralias, càrchidat e si néchidat che berre (M.Zichi)◊ l’avio istrampau a culu a terra, ma isse intamas de si neghidare si fut postu a ríghere (M.Ladu) 2. no est tirandhe prus aeredha, mancu bentu de susu chi néchidat sas chessas mummuchiandhe in frunzas sos arrastos (L.Loi) Tradutziones Frantzesu se fâcher Ingresu to disturb Ispagnolu irritar Italianu inquietare Tedescu ärgern, aufregen, sich ärgern.

nechidàu , pps, agt: nichidadu, nichidau Definitzione de nechidare; chi est tristu, ammurrionau po calecuna ofesa chi dhi ant fatu Sinònimos e contràrios annicadu, annoxau, arrennegadu, inchietu, pirmatu | ctr. allegru, pregiosu 2. nichidau chin mimme ses? ◊ fit nechidau ca murghendhe no fit reséssiu a istrabiare in tempus una cacada de sa crapa ◊ Deus nechidau at nau ca si arrepentiat de àere fatu s'ómine! 3. sunt ghiraos dae sa gherra totu male fraganaos, imbetzaos chentza su tempus, nechidaos in totu sas cosas Tradutziones Frantzesu fâché Ingresu disturbed, out of temper Ispagnolu airado, furioso Italianu adirato, inquïèto Tedescu ärgerlich, böse sein, zornig sein.

nechidónzu , nm Definitzione su si nechidare, su èssere nechidaos Sinònimos e contràrios alteriu, annicadura, arrennegu, nechidade | ctr. cuntentesa, prégiu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu colère Ingresu anger Ispagnolu cólera, rabia Italianu còllera, ira Tedescu Ärger, Wut, Zorn.

nechidósu , agt Definitzione nau de ccn., chi est nechidau, primmau, chi costumat a si arrennegare Sinònimos e contràrios arrennegau, inchietu, primmau Frases cumparzo pràchidu e so nechidosu Ètimu srd.

nècia , nf Definitzione genia de male, guastu (segada, iscarràfiu), cosa mala o fintzes intzimia de male Sinònimos e contràrios defeta, nece, neche, mància, nésica, nítzia Frases est andhadu a vísita, si tenet calchi nècia, gai faghet cura ◊ si unu at calchi nècia naturale oe podet fàghere sa cura Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu tache, tare Ingresu macula, imperfection Ispagnolu mancha, falla Italianu màcchia, magagna Tedescu Fehler, Gebrechen, Faulen.

neciàdu , pps, agt: nenciadu Definitzione de neciare; nau de gente o de cosas prantadas e frutos, chi portat nècias, màncias, guastu, neghe; nau de sa manera de fàere, chi est guasta de sa disonestade / cari nenciada = (nau de fémina príngia) chi portat sa faci coment'e ammarciada, a màncias Sinònimos e contràrios demadu, fràzigu, machinzadu, manciau, néciu, nitziadu, tacadu, tunconidu / currúmpidu, malu | ctr. líaru, sanu / bonu 2. su mese de martu si che leat sos neciados ◊ sa pira est neciada ◊ zuto una dente neciada 3. de s'ànima cuamus sos ispijos chi rifletint su moribbundhu onore neciadu de vilesa e de rancore (A.Porcheddu) Tradutziones Frantzesu blet, carié, corrompu Ingresu rotten Ispagnolu pasado, picado, corrupto Italianu mézzo, cariato, corrótto Tedescu verfault, verdorben, verworfen.

neciàre , vrb: anneciare, nenciare Definitzione pònnere nècias, pònnere neghe, magàngia, fàere guastu Sinònimos e contràrios ammaciae, ammagagnare, guastai, maciare, nesicare, manciulare Frases a s'àlvure s'istiu passadu su fogu l'at nenciadu a su truncu ◊ a tie ti ant neciadu sos víscios!

néciu , agt Definitzione chi no est sanu, chi portat calecunu male, chi tenet neghe, nau fintzes de ccn. in su sensu de no èssere tanti singillu de fatas; fintzes làngiu, coment'e candho unu est pagu sanu; nau po su cumportamentu, chi est pagu giustu, unu pagu macu Sinònimos e contràrios demadu, mantzadu, nitziadu, tunconidu / bambioco, solocu | ctr. líaru, nédidu, sanu / sàbiu Ètimu srd.