zeminàriu , nm: geminàriu*, seminàriu, ziminàriu Definitzione iscola ue s'istúdiat a preide Frases crómpia s'edade, fit intrau in ziminàriu ube at imparau a lèghere e a iscrívere ◊ tui depis andai a zeminàriu, ca bollu chi ti fetzas arretori.
zeneràle , agt, nm: generale* Definitzione chi pertocat a totugantos, totu sa cosa; militare chi cumandhat totugantu unu corpus 2. so zenerale a tres istellas… e sull'atenti: su ballu meu est militare!
zeneralizàre , vrb: generalizai* Definitzione atribbuire su chi si annotat in calecuna cosa, o in ccn. o calecuna borta, a totu sa cosa, a totugantos, a totu is bortas.
zenerassiòne , nf: generacione* Definitzione sa gente pigada a pasias a cunforma a comente naschit: totu is babbos e mamas, totu is fígios, totu is nebodes e deasi sighindho.
zenía , nf: genia*,
inzia,
zinia Definitzione
totu su chi distinghet una cosa, un'arratza de cosas de dónni'àtera
Sinònimos e contràrios
arràcia,
creze 1,
iscera,
iscrípia,
paru,
vúglia
/
manera
/
ispétzia?
Maneras de nàrrere
csn:
sa zenia umana = totu sa zente de su mundhu, s'umanidade; fàere zenias = fàghere su dengosu, istare coment'e a inzestros a imbérriu; de mala zenia (avb) = meda, cun fortza
Frases
no semus totugantos de una zenia ◊ su professore ti si m'alliat chirchèndhemi tota sa zenia de cudhu dimóniu de Kant ◊ su machine est de tantas zenias ◊ su babbu e sa mama faghent sacrifíssios de dogna zinia ◊ sa zente est de chentu zenias
2.
si ne leat s'ispada de chintzu e che dha fúlliat de mala zenia ◊ e canta zente apo fatu ríere de mala zenia in otanta annos de vida! ◊ est acatarradu de mala zenia
Tradutziones
Frantzesu
genre
Ingresu
kind,
species
Ispagnolu
género,
clase
Italianu
gènere,
spècie
Tedescu
Art,
Menschengeschlecht.
Zénia , nf Definitzione númene de fémina.
zeniàre , vrb: geniare* Definitzione andhare a géniu Sinònimos e contràrios ingeniai Frases mi est zeniau.
zenína , nf: genina*,
zinina Definitzione
sa coa o coígiu de s'argiola, granu de trigu aortitzu, mortu, pitichedhu; is granos de trigu guastos de maladia ammesturaos a pedrighedha chi si ndhe sèberant candho su trigu dhu faent in chiliru po dhu chistire límpiu
Sinònimos e contràrios
alzenina,
cerfa,
coale,
coamaderzu,
coana,
culischedhu,
enina,
ghinina,
ischivozu
Frases
betamus sas zeninas a sas pudhas ◊ apenas faghes débbile un'otina, ca ses de sos poetas sa zenina! ◊ custu ranu est zenina mísciu a paza ◊ una frommixa lu giughet a mossu che ranu de zenina!
Tradutziones
Frantzesu
grenaille
Ingresu
chaff
Ispagnolu
mondadura
Italianu
mondìglia
Tedescu
Spreu.
zeniósu , agt: geniosu* Definitzione chi praghet meda, po is calidades chi tenet, chi andhat a géniu meda, o fintzes chi ndh'est cuntentu meda (de calecuna cosa o de ccn.) Sinònimos e contràrios ispàsticu | ctr. dilzeniau Frases oji niedha e pili allorigada, fintza in su faedhare zeniosa ◊ pisedhu zeniosu, cussu: si faghet cherrer bene 2. su babbu pariat zeniosu de tènnere unu sonadore in famíllia.
zénit , nm Definitzione css. puntu apitzu de noso, foras de sa Terra, in sa línia verticale.
zenitívu , agt, nm: genitivu* Definitzione in sa declinatzione latina de númenes e agetivos, sa de duas essias o desinéntzias chi faet su foedhu, cosa chi giai sèmpere noso naraus ponendho sa prep. de cun s'art. a su númene (es. de su babbu, de sa domo).
zéniu , nm: géniu* Definitzione coment'e istima, amore, su pràghere de una cosa, mescamente de una persona Sinònimos e contràrios garbu Maneras de nàrrere csn: fàghere una cosa de malu o a malu z. = sentza de ndi tenni ganas, po s'ammarola, a malu coro; leare a unu a o de malu z. = tènniri malu sànguni a unu; pònnere zéniu, parai géniu a ccn. Frases deo meda zéniu ndh'avia cun bonu gustu a nos sortire apare ◊ s'imbisita a su mortu la fato a malu zéniu.
zènna zànna
zennàrzu zannàrju
zénneru , nm: géneru* Definitzione su fidantzau o pobidhu de una fígia Sinònimos e contràrios bénneru Frases tue ss zènneros e nuras, deo no tenzo ne zénneru e ne nura.
zentàlla , nf: gentalla*, zentaza Definitzione gente metzana Sinònimos e contràrios gentaredha, tzentedha.
zentàmene, zentàmine , nf Definitzione gente meda, ma mescamente gente metzana Sinònimos e contràrios gentaredha, tzentedha Frases sunt sèmpere addainnantis de sas telecàmeras e de sa zentàmine Ètimu srd.
zentaría , nf Sinònimos e contràrios gentaredha, tzentedha Ètimu srd.
zentàza zentàlla
zènte , nf: gente*, tzente, zenti Definitzione sa genia umana, dónnia e css. persona, totu is personas pigadas impare, ma fintzes pentzadas a unas a unas; si narat fintzes in su sensu de aréntzia, de totu is parentes de una famíglia / a/c.: essendho númene colletivu, s'acórdiu de su vrb. dhu faent fintzes pl. (sa zente crocaiant chitzo, ca fiant istracos, sa zente funt naendhe); min. ma cun significau de zente metzana, mala, o fintzes de zente meda: gentixedha, tzentedha, zentighedha Sinònimos e contràrios criltianu, pelsone | ctr. animabi, cosa Maneras de nàrrere csn: z. manna = sos mannos, pessone intrada in tempus; z. de malu cotu = mala a cazare, mala a cussentire, chi no ischedhat mai pro àere proadu unu male; nàrrere o fàghere cosa in cara de z. = ananti de ccn., prus che àteru ananti de chini no est de domu; ira, irighedha de z. = genti meda, foras de contu; z. vona = zente onesta, (a logos) zente rica, chi istat bene (ctr. sos assíngios); èssere de z. = de famíllia chi istat bene, rica Frases sa zente est de chentu zenias ◊ bi at acudidu zente manna e pisedhina ◊ sa birgonza, ite at a nàrrere sa zente, de custa cosa?!…◊ a binza bi at intradu zente: bi apo àpidu ormina ◊ sa zente cheret connota ◊ sa zente no est arga! ◊ pro azuare no amus zente ◊ si bi est sa zente coitamus binnennendhe 2. sos Casos fimus de zente meda, innanti ◊ si ti cojas, isperamus chi incapes zente bona ◊ isse fit núrtile in sas òperas, in sas ideas e in su coro, però fit de zente! 3. irighedha de zente chi bi aiat in sa festa!…◊ zentighedha sa chi bi fit in s'acumpanzamentu… totu sa bidha! Sambenados e Provèrbios prb: zente cun zente e fae cun lardu.