Ditzionàriu in línia
de sa limba e de sa cultura sarda

chizíre , vrb Definitzione mòvere is chígios, is prabaristas, nau prus che àteru cun s'avérbiu no po nàrrere chi istat firmu deunudotu Sinònimos e contràrios chinnire Frases mancu chizit de cantu est atentu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu cligner des yeux, clignoter Ingresu to move eye brows (lash) Ispagnolu fruncir las cejas Italianu muòvere le cìglia, le sopraccìglia Tedescu die Wimpern und die Augenbrauen bewegen.

ciaciarài, ciaciaràre , vrb: ciaciarrai, ciaciarrare, tzantzarare Definitzione istare a chistionu cracu ma cun pagu sustàntzia, foedhandho tanti po nàrrere calecuna cosa, po su gustu de foedhare Sinònimos e contràrios argiolae, arrallai, badaciare, badulare, ciaramedhare, crallatai, friganzare, itzarralai, paraletare, prillissai | ctr. cagliare, citire Frases fiant ciaciarrendi, chistionendi de su tempus, de sa genti e de tantis atras cosas ◊ no ciaciarrànt prus a fuedhus ma cun làgrimas chi calànt in is trempas che funtanedhas de arriu ◊ los aimis bidos in piata ciaciarrendhe cun àtere Ètimu spn. chacharear Tradutziones Frantzesu bavarder, babiller Ingresu to talk in low voice Ispagnolu chacharear Italianu parlottare Tedescu tuscheln.

ciacotài, ciacotàre , vrb: tzacotare Definitzione istare a ciacotos, pigandho a befa, a brulla a ccn., foedhare tanti po istare a chistionu Sinònimos e contràrios befai, bufonai, ciascare, ciascotare Frases divertide ballendhe e ciacotendhe totu umpare Ètimu spn. chacotear Tradutziones Frantzesu railler Ingresu to play a trick Ispagnolu mofar Italianu burlare Tedescu verspotten.

ciafitàre , vrb Definitzione pigare a iscantarzadas, a ciafos, a bussinadas Sinònimos e contràrios ilciafitare, irbirroncare, iscarigai, istuturronare, scantergiai Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu gifler Ingresu to slap Ispagnolu abofetear Italianu schiaffeggiare Tedescu ohrfeigen.

ciamàre , vrb: cramai, cramare, cramiai, giamare Definitzione pònnere sa boghe, betare boghe naendho su númene de ccn. po chi bèngiat, get atentzione o atendhat a calecuna cosa; giare o pònnere unu númene a unu o a calecuna cosa; betare o pònnere boghes a lamentu in crica de agiudu o fintzes contra a ccn. coment'e maleighendho; mandhare a nàrrere calecuna cosa de fàere a ischire / pàrriri cramendi giustítzia = èssere a boghes, iscramendhe, pedindhe Sinònimos e contràrios abboigare, atzerriai, betogare, giubilare, lamai, muntire, tzerriai / pedie, invocai Frases candho colas in carrela cràmami ◊ no lu crames ca no che at bisonzu de isse puru ◊ a isse lu cramant a totue ca est àbbile meda ◊ cramade a mastru Antoni! 2. sos istudiosos ant ciamadu "scarto semantico" sa mancàntzia de ligàmene tra s'istérria e sa torrada de sos mutos 3. dhu cramu cantus grammus de petza portat asuba, ca est portendumí a su puntu de mi fai cundennai! Ètimu ltn. clamare Tradutziones Frantzesu appeler Ingresu to call Ispagnolu llamar Italianu chiamare Tedescu rufen.

ciannonàre , vrb Definitzione contare fàulas mannas, cosas de no crèdere Tradutziones Frantzesu raconter des blagues Ingresu to tell lies Ispagnolu decir cuentos Italianu dire fandònie Tedescu Flausen erzählen.

ciapài , vrb: aciapai*, ciapare Definitzione agatare (ccn. cosa) deasi comente podet capitare o cricandho; leare o cassare calecuna cosa cun is manos o àteru, nau fintzes in su sensu de furare / ciapai sa brutesa prughendi su trigu = tènnere e bogare sa malesa purghendhe Sinònimos e contràrios acatare, aciocai, apaciapai, cassai, furai, segudare, tènnere / abbrancai, acafai, afarrancae aferrai, aggafai, aggarrai, agguantai, collire | ctr. lassai Frases andhadu est e ciapat su preíderu a colore a fogu lezindhe 2. ciapeint unu cadhitu chi si lasseit carrigare ma apustis si deit a iscumbarare 3. apo ciapadu unu lèpere a latzu ◊ sa dí chi t'imparu s'arti de ciapai (L.Matta) Tradutziones Frantzesu attraper, saisir, voler Ingresu to catch, to steal Ispagnolu coger, atrapar, robar Italianu acchiappare, rubare Tedescu fassen, stehlen.

ciaramedhàre , vrb Definitzione istare a chistionu ma cun pagu sustàntzia, tanti po foedhare, naendho cosas de pagu importu Sinònimos e contràrios argiolae, arrallai, badaciare, badulare, ciaciaredhare, friganzare, paraletare, tricatare Frases istaiant ciaramedhendhe subra de sos difetos suos prusaprestu che de ndhe ammentare sos valores Ètimu itl. ciaramellare Tradutziones Frantzesu babiller, bavarder Ingresu to chat Ispagnolu charlar Italianu blaterare, cianciare Tedescu schwatzen.

ciarizàre , vrb: crarizare Definitzione castiare de unu tretu artu, de ue si podet bíere craru su logu totu a inghíriu o ccn. cosa chi si est cricandho / crarizaresila = abarrai castiendi bèni Sinònimos e contràrios aciarizare, disocrare, isperare 1, palmizare Frases dae inoghe za faghet, mih, a crarizare, artu comente est! ◊ so crarizendhe a bídere si poto sebertare su bestiàmine meu in cussas costas Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu scruter loin Ingresu to scan far-off Ispagnolu escrudriñar Italianu scrutare lontano Tedescu in der Ferne beobachten.

ciarrài , vrb: ciarrare, tzarrare, zarrare Definitzione istare a tzarra, istare a chistionu cracu ma cun pagu sustàntzia, istare naendho Sinònimos e contràrios arrallai, baragliare, batallai, ciarrallatai, ciarrulare, paraletare | ctr. cagliare, citire Frases tribàgliat e nemmancu ciarrendhe perdet ora ◊ los lassamus ciarrare sos mios cun sos tuos e prusighimus s'amore! ◊ comente ciarraiant sos de s'antigória, cale limbazu faedhaiant? Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu bavarder Ingresu to chatter Ispagnolu charlar Italianu ciarlare, cicalare Tedescu schwatzen.

ciascàre , vrb: ciaschiai Definitzione fàere brullas, nàrrere agudesas, erríere Sinònimos e contràrios abbefiare, befai, brugliare, ciasconare, collonare, inciascai, tzaschidare Frases in su saucu como riet sa morte, cuasi ciaschendhe ◊ comintzant totu a si ndhe ciascare, a fàghere ispassos ca sunt cosas de pònnere in gazeta ◊ cussu ciàschiat annomingendu sa genti ◊ ridindhe e ciaschendhe faghizis sa brulla a una bella pisedha! Ètimu spn. chasquear Tradutziones Frantzesu plaisanter Ingresu to crack jokes Ispagnolu bromear Italianu scherzare, dire facèzie Tedescu scherzen.

ciasconàre , vrb Definitzione pigare a ciasconu, a befa, a brullas tanti po erríere Sinònimos e contràrios ciascare Frases fint ciasconendhe de s'unu e de s'àteru e de sas diverteras de carrasegare ◊ si ciasconat de unu isbaratadu ◊ ti ciasconas de me ca so piliganu ◊ sunt abberu o mi cherent ciasconare? Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu se moquer Ingresu to mock Ispagnolu mofarse Italianu derìdere Tedescu auslachen.

ciaspiài , vrb: tzaspeare Definitzione fàere a ispertiadas, a egaseogas de diferente colore, comente est sa linna allisada, su màrmaru Sinònimos e contràrios incespiai Ètimu ctl., spn. jaspiar Tradutziones Frantzesu moirer Ingresu to marble Ispagnolu vetear, jaspear Italianu marezzare Tedescu moirieren.

ciavanàre , vrb Definitzione istare a chistionu cracu ma cun pagu sustàntzia, foedhandho tanti po nàrrere calecuna cosa, po su gustu de foedhare Sinònimos e contràrios arrallai, badaciare, badulare, ciaciarai, ciaramedhare, friganzare, itzarralai, labredhiare, paraletare, prafatai, prillissai | ctr. cagliare, citire Frases s'intendhet zente ciavanendhe ◊ fit totu s'ora ciavanendhe de isse etotu ◊ sa domo fit piena de zente, ciavanendhe e riendhe Tradutziones Frantzesu bavarder Ingresu to talk (idly) Ispagnolu charlar Italianu chiacchierare Tedescu plaudern.

cibinàre , vrb: civinai, sifinare, tifinare, tziviai* Definitzione pròere, fàere abbighedha fine Sinònimos e contràrios aciaviai, arrevinae, arrosinai, istedhiare, lentinare, modhinare, plopighinare, proighinai Tradutziones Frantzesu pleuviner Ingresu to drizzle Ispagnolu lloviznar Italianu piovigginare Tedescu nieseln.

cicidài , vrb Definitzione nau de pigiones, pudhas e àteru, iscutulare is alas a giagaradura Tradutziones Frantzesu criailler Ingresu to flatter Ispagnolu aletear Italianu starnazzare Tedescu mit den Flügeln Staub aufwirbeln.

cicidhài , vrb: cincidhai Definitzione bogare o fàere ischintídhias Sinònimos e contràrios cincidhiri, cispai, ischentidhare, ischinchiridhare, scincidhai Frases su fogu est cincidhendi ◊ su ferru arbigau cincidhat candu su ferreri dhu mallat in s'incódina 2. is caus marinus fatuvatu cincidhant asuta de su soli, acabussendi in s'àcua po piscai Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu étinceler, scintiller Ingresu to spark Ispagnolu chispear Italianu far scintille, scintillare Tedescu Funken sprühen.

cilindronàre , vrb Definitzione fàere s'oreri, istare in giru po nudha, chentza contu e chentza cabu Sinònimos e contràrios acochinai, bagamundai, faghinerare Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu paresser Ingresu to idle (about) Ispagnolu holgar, callejear Italianu ozieggiare Tedescu müßig sein.

cionciàre , vrb Definitzione pigare una ciòncia, una cotura, imbriagare Sinònimos e contràrios aciumai, atzoncare Tradutziones Frantzesu pinter Ingresu to booze Ispagnolu emborracharse Italianu sbevazzare Tedescu unmäßig trinken.

cionfràre , vrb Definitzione pigare a befa, erríere po befa Sinònimos e contràrios ciascare, ciasconare Frases as a essire unu molente e totu si ndhe ant a cionfrare ◊ tue ricu?! - narzeit cudhu - e leeit a ríere cionfrendhesindhe Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu bafouer, railler Ingresu to mock Ispagnolu mofar Italianu sbeffeggiare Tedescu verhöhnen.