abbatibadúra , nf Definitzione a a. = nau de un'àrbure, chi est càrriga meda de frutu, chi ndh'est a pilimpedhe Ètimu srd.
abbàtica , nf: bàtica Definitzione terrenu in paris, de ortu, postu a melone Sinònimos e contràrios cavora, isca Tradutziones Frantzesu melonnière Ingresu melon garden Ispagnolu melonar Italianu melonàio Tedescu Melonengarten.
abbaticàda , nf: abbatigada Definitzione su abbatigare, su incracare fortzandho de pitzu / dare una a. Sinònimos e contràrios abbatzicadura, arrecracada, cracaxada, incarcada Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu pression Ingresu pressure, crush Ispagnolu presión Italianu pressióne, pigiata Tedescu Druck, Drücken.
abbaticàre , vrb: abbatigare, abbatzicare Definitzione fàere pesu incracandho o ispinghendho de pitzu Sinònimos e contràrios abbarrigare, acacigai, apistulare, carcare, incalcare, pretare / strecae Frases su pesu de sa carena l'abbatzicaiat 2. sa lamedha l'at abbatzicata che tubbedhu líticu de dentifritzu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu fouler Ingresu to press Ispagnolu apretar, comprimir Italianu pigiare, comprìmere Tedescu drücken.
abbaticàre 1 , vrb Definitzione prènnere una terra a ortu, fàere a bàtica, a isca, fàere ortalítzia.
abbàtida , nf Sinònimos e contràrios avilida, bergugna Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu humiliation Ingresu humiliation Ispagnolu humillación Italianu umiliazióne Tedescu Demütigung.
abbàtidu , pps, agt: abbàtiu Definitzione de abbàtere Sinònimos e contràrios aferrighinzau, aviléssiu, drulliu, iscoragiu Maneras de nàrrere csn: èssere a. = itl. giù di morale; a. de fàmini, de maladia = ruíndhesi de su fàmine, de sa maladia Tradutziones Frantzesu déprimé Ingresu depressed Ispagnolu abatido, deprimido Italianu deprèsso Tedescu deprimiert.
abbatigàda abbaticàda
abbatigadòre , nm Definitzione chie càtzigat a is àteros, isfrutandhodhos Sinònimos e contràrios apedicadore Ètimu srd.
abbatigadúra , nf Definitzione su abbatigare, su incracare, nau prus che àteru de sa manera Sinònimos e contràrios abbatigamentu, abbàtzicu, incarcu Ètimu srd.
abbatigaméntu , nm Definitzione unu abbatigare a sa sighia, unu incracare chi sighit Sinònimos e contràrios abbatigadura, abbatighinzu, abbàtzicu, incarcu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu pressage, pressurage Ingresu pressing Ispagnolu pisa, pisada Italianu pigiaménto, pressatura Tedescu Drücken.
abbatigàre abbaticàre
abbatighínzu , nm Sinònimos e contràrios abbatigamentu Ètimu srd.
abbatilàda , nf Definitzione su abbatilare Sinònimos e contràrios apedhitzadura Ètimu srd.
abbatilàdu , pps, agt: abbatilau Definitzione de abbatilare; chi est fatu a unu bàtile (prus che àteru nau in su sensu de tostau) 2. no li intrat fórtighes de cantu est abbatiladu su pilu!
abbatilàe , vrb Definitzione betare o cosire tzàpulos a unu trastu, a unu bestimentu Sinònimos e contràrios tapulare, tapuledhare Ètimu srd.
abbatilài, abbatilàre , vrb Definitzione fàere a pígiu grussu e tostau de cosa chi si atacat, fàere a unu bàtile, nau de s'erba meda, de s’orrobba, de is pilos, de frutuàriu chi orruet a terra a terrinu cobertu; a sa camp., fintzes ammuntonare tzapulina, (nadu de matas) carrigare de frutu; pònnere su bàtile e issedhare un'animale Sinònimos e contràrios apedhai 1, apedhitzare, apiciociai Frases totu cussa cosa chi zughes abbatilada it'est? ◊ cussos pilos totu abbatilados cherent samunados! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu feutrer Ingresu to felt Ispagnolu apelmazar Italianu infeltrire Tedescu filzen.
abbatilàu abbatilàdu
abbatimàre , vrb: batimare Definitzione èssere a bàtima, torrare àlidu a pelea, assupare, su alidare de chie fut currendho o dhu tenet de maladia Sinònimos e contràrios afandhare, assagadare, assubentai, assupai, isfodhiare, sufratare Ètimu srd.
abbatiméntu , nm Definitzione su èssere dispràxios meda e iscoragios, su si pèrdere de ànimu Sinònimos e contràrios acoradura, aflissione, afrigimentu, pesari, scoramentu, sprestocadura, triltura | ctr. allegria, cuntentesa Frases cussus piciochedhus funt s'abbatimentu miu ◊ tengu un'abbatimentu de coru!… Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu dépression Ingresu depression Ispagnolu depresión Italianu depressióne Tedescu Depression.