Ditzionàriu in línia
de sa limba e de sa cultura sarda

farrancàre , vrb Definitzione betare is farrancas Sinònimos e contràrios farrascare, iscarrafiare Frases lassadhu istare, su gatu, ca ti farrancat! Ètimu srd.

farrandúlla , nf Definitzione chedha de piciochedhos Sinònimos e contràrios crialla, feduliu, pipiàglia, ratatúglia, scrafudhialla.

farràni, farràniu farràghine

farràsca , nf, nm: farrascu, frasca, fràscia Definitzione passada de unga (o àtera cosa tostada) a forte, arrasigandho, de lassare su singiale longu in sa carre (o àteru), fintzes a segadura de bogare sàmbene; sa síngia etotu Sinònimos e contràrios aranca, arràncula, branchiata, farranca, farràschiu, frascada, iscarràfiu, iscràviu, ràfia 1, rafiada Maneras de nàrrere csn: fàghere pagu frasca/pagas fràscias cun d-unu = no ndi bogai nudha, picai pro debbadas; leare a frascas = iscarrafiai; betare sa cara a frascas = iscarrafiai aici meda de lassai istrupiu Frases si si che andhat dae domo za no mi ndh'apo a betare sa cara a frascas, za! ◊ si sunt totu gherrados: si ndhe ant betadu fintzas sa cara a frascas 2. trasseri za est, ma cun megus bi faghet pagu frasca! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu égratignure Ingresu scratch Ispagnolu arañazo (m), rasguño (m) Italianu gràffio, graffiatura, scalfitura Tedescu Kratzen, Kratzer, Kratzspur.

farrascàre, farraschiàre , vrb: frascare, fraschiare, frasciare Definitzione fàere iscarràfios, lassare un'arrasigadura cun cosa tostada e punciuda; cricare cosa movendho is manos coment'e iscarrafiandho e fintzes furare Sinònimos e contràrios abbranchiare, afranchiare, arrancare, arranculare, farrancare, furai, iscarfiolare, iscarrafiare, iscalaviare, iscraciolai, rafiare / corrovai, iforrogare, iscrucuzonare, scorrovonai Frases li est ghirata sa gatu totu farrascata dae un'àteru gatu ◊ frascant sos batos, ma frascat fintzas su rú e tantas àteras cosas chi zughent puntas tostas ◊ intraia sas manos chena mi frasciare 2. a su frasca frasca in totu sos cuzolos de sa domo, mi at intradu in manos una fotografia de candho fia pisedhu 3. no podiat acatare su poledhu e fit comintzandhe a pessare a su malu: Chi siat colau carchi 'marzane' e si che l'apat frascau? Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu griffer Ingresu to scratch Ispagnolu arañar, rasguñar Italianu graffiare, scalfire Tedescu kratzen, ritzen.

farràschiu , nm Sinònimos e contràrios farrasca, frascada, iscarràfiu.

farràscu farràsca

farrasculadúra , nf Definitzione su frascare, sa síngia chi si faet arrasigandho Sinònimos e contràrios arràncula, farrasca, frascadura, iscarràfiu, rafiada Ètimu srd.

farrasédiu , agt, nm Definitzione chi o chie no asséliat nudha, istat sèmpere faendho giaendho ifadu Sinònimos e contràrios franedigosu, frenédigu.

farràssa , nf Definitzione cosa chi si cuncodrat cun ingannia, a dannu de s'àteru / cuncordai una f. Sinònimos e contràrios abberintu, afrascu, estremagiogu, imbovu, imbusta, ingànniu, mangalofu, marrufa, tarasca, tràglia, tramòglia, trampa, troga Frases no est po sa saludi ma po càncua farrassa manna chi oint fai cambiai totu! ◊ notesta, nat Gesús, no mi at a abarrai mancu un'amigu, ca sa farrassa est manna! 2. custa est una farrassa chi boint fai po nci guadangiai Tradutziones Frantzesu duperie, piège Ingresu cheat, trap Ispagnolu enredo (m), maraña, trampa, estafa Italianu imbròglio, tranèllo, intrallazzo Tedescu Betrug, Schwindel, Machenschaften (Pl.).

farratzài , vrb: afarratzai* Definitzione fàere a farra, falàresi a popoine, nau de sa linna bècia Sinònimos e contràrios infarraciai, irfarinare, papuinare, pipionire.

farratzài 1 , vrb: aforratzai Definitzione si narat de su late candho si morit coendhodhu (si càgiat coment'e faendhosi a casu, ma a farinos) Sinònimos e contràrios acasare.

farratzàu , pps, agt: afarratzau Definitzione de farratzai e -ai 1; nau de linna, chi est totu punta; nau de su late, acasadu Sinònimos e contràrios infarraciau, pipionidu / acasadu Frases cussu santu de linna est totu farratzau, est abarrau isceti su ferru chi portat asuta.

farràtzu , nm: forratzu Definitzione pulidura, farra de linna, fintzes farinos de casu o de arrescotu, faendho, comente ndhe abbarrat in su cadhàrgiu; genia de símbula o fintzes late mortu, fatu coment'e arrescotu; ispétzia de pische chi assimbígiat a sa tremulosa / faisí a forratzu (nadu de su late) = farratzai, arrescotai, mòrreresi Sinònimos e contràrios arrasicadura, berrumballa, farredha, pilibili Ètimu srd.

farràtzu 1 , nm Sinònimos e contràrios scrita 1 Terminologia iscientìfica psc.

fàrre , nm: farri, farru Definitzione sa farra de s'órgiu, de su trigumoriscu; si narat fintzes de sa simbuledha cota in su brodu Sambenados e Provèrbios smb: (Arre, Arris), Farre, Farris, Farru Ètimu ltn. farris Tradutziones Frantzesu farine d'orge Ingresu barley flour Ispagnolu harina de cebada Italianu farina d'òrzo Tedescu Gerstenfuttermehl.

farrèdha , nf Definitzione farra de sa linna, comente si segat a serra, a serrone Sinònimos e contràrios farratzu, serraditzu 1, serradura 1, serríglia Tradutziones Frantzesu sciure Ingresu sawdust Ispagnolu serrín Italianu segatura Tedescu Sägemehl.

farréri , nm: ferreli, ferreri Definitzione maistu chi trebballat su ferru / faci de ferreri = faci de sola Sinònimos e contràrios frabilarzu, frau Frases in domo de su ferreri ispidu de linna ◊ s'incúdine de su ferreri tinnit che campana ◊ su ferreri triballat in su fraile ◊ su ferreli furiat trabbalgendu s'assàrgiu ◊ in s'istabbilimentu fiant nàscias butegas po fusteris, ferreris e maistus de carrus Sambenados e Provèrbios smb: Ferreli, Ferreri Terminologia iscientìfica prf. Ètimu ctl. ferrer Tradutziones Frantzesu forgeron Ingresu blacksmith Ispagnolu herrero Italianu fabbro Tedescu Schmied.

fàrri fàrre

farrícru farícru