A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

farmacía , nf Definitzione logu o genia de butega inue bendhent is meighinas Sinònimos e contràrios botecaria.

farmacísta , nm Sinònimos e contràrios botecàriu Terminologia iscientìfica prf.

farmàda , nf Definitzione su farmare, su fàere in chiliru, su prugare Sinònimos e contràrios farmadura Ètimu srd.

farmadúra , nf Sinònimos e contràrios farmada, prugadura Ètimu srd.

farmàre , vrb: framare Definitzione fàere su laore in chiliru, in canistedha, in favule Sinònimos e contràrios cerri, cherrintzonare, chilibrare, chirrare, farinare, iscerai, prugae, scedassai, spalinai Ètimu srd.

faròni , nm, agt Definitzione chie o chi campat trampandho a s'unu e a s'àteru, a fortza de imbodhigos, de trampas Sinònimos e contràrios imbistiritzu, imbodhicheri, imbodhiosu, imbusteri, tramperi.

faronía , nf Definitzione massa de farones, chedha de tramperis, gente pagu onesta chi campat trampandho e furandho e mancari cumparet onesta puru.

fàrra , nf Definitzione css. laore móliu a fine, ma mescamente trigu po fàere a pane: si distinghet in pódhine (grussu - bilinzone o pódhini mannu - e fini o podhinedhu), iscete (sa farina de civraxu e tzichi o podha), e símbula o chiu (de duas calidades, po panes prus bonos, cocòi, murtau, àteros); matzigadura de linna segada a serra, a serrone Sinònimos e contràrios farina / burrumballa Maneras de nàrrere csn: fai, fàghere sa f. = farinare; f. ammestura = chentza chirriada in crezes; fai pagu f. cun ccn. = fàghere pagu frasca, no ndi bogai nudha; f. de fai óstias = sa menzus (e pro cussu "no èssiri farra de fai óstias" = èssere malu); iscoai a unu che cani in crobi de f. = catzare a unu che mazadu a terudha, de mala manera Frases manus lestras sedatzant su frori de sa farra, dha cumossant, dha ciuexint, dha ispòngiant e dha inforrant ◊ fatendhe sa farra sas féminas si pesaiant a cantare ◊ mama at preparadu su cherrigu e su sedatzu: de sa farra faghet bellu impastu, lu suighet e lu sestat su pane de onzi die 2. dh'ant iscoau che cani in crobi de farra ◊ sa farra de su tiàulu si ndi andat totu in podhi 3. uhm, cun mei fait pagu farra: chi bolit arrespetu mi bollu arrespetada! ◊ is manus cancaradas, su dotori: cun mei farra ndi fait pagu! Sambenados e Provèrbios prb: chini tenit farra e casu incasat macarronis Ètimu ltn. farra Tradutziones Frantzesu farine de blé Ingresu wholemeal flour Ispagnolu harina integral Italianu farina integrale Tedescu Vollkornmehl.

farradúra , nf Definitzione s'ala de fundhu de sa gunnedha segundhu su costúmene Terminologia iscientìfica cst.

farràghine , nf, nm: erràine, farràina, farràini, farràinu, farrani, farràniu, ferràghine, ferràina, ferràinu, ferrani, forràina, forràini, forrani, forrània Definitzione erbaju semenau po is animales a foràgiu, mescamente órgiu; fintzes fenarzu o fenumurru Sinònimos e contràrios pamenta Maneras de nàrrere csn: bruja ferràina = limbi malu, limbi mala; andai a forrani = andhare a linna (fine, faschinas) pro su fogu; cambas, bratzus de forrani (nau a menisprésiu)= filivili, tropu fines; cuadhu miu no mòrxasta ca gei crescit su forràini! = itl. campa cavallo chè l'erba cresce; launedha de forrani = pipiriolu de fenu Frases sunt créschidos che farràina in corcadorzos de crapas ◊ in su cungiaredhu su pastori dhoi tenit ferràinu po su bestiàmini ◊ Gavinu teniat cos'e arroghedhu de terra e dh'iat arada a forràini 2. cambas de giuncu, bratzus de forrani, ses tui sa chi tocat su sentidu miu!…(R.Locci) Terminologia iscientìfica msg Ètimu ltn. farragine(m), ferragine(m) Tradutziones Frantzesu fourragère Ingresu grass-land Ispagnolu herbazal, pasto, centenal Italianu erbàio Tedescu Grünland.

farragòtu , nm Sinònimos e contràrios farrogu, forrogadura, morigamentu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu fouille Ingresu searching Ispagnolu hurgamiento Italianu rovistìo Tedescu Stöbern.

farraímpia , nf Definitzione sa matza de su trigu postu a modhe dies meda, sueta, lassada pasiare e iscolomada: essit bianca che late e s'impreat po meighina e fàere imbidonu de pònnere a s’orrobba prentzandho po essire tètera; una calidade de pane Sinònimos e contràrios groru, imbidoni, madone.

farràina, farràini, farràinu farràghine

farrajòa, farrajòba, farrajòla , nf Definitzione istrégiu de fenu, mannu e largu, bàsciu Sinònimos e contràrios caistedhu, carrigu Frases chi est fendi tropu soi ponidí una farrajoa in conca ◊ ant batidu donni cosa: farrajolas, cadinos, ischios, cubedinas, misuras…◊ si fia pintore faia unu retratu a sa coghina cun s'arràmene, sas farrajolas e sos sedatzos Terminologia iscientìfica stz Ètimu srd.

farrambódhiu , nm Sinònimos e contràrios cadaxédiu, maciamurru, matimbódhiu Frases no ndhe sucediat mai de farrambódhios ca dónnia pastore si acussorgiàt agantu fut sèmpere istétiu Tradutziones Frantzesu embrouillement Ingresu tangle Ispagnolu maraña Italianu garbúglio Tedescu Flickwerk.

farrambuliài , vrb Definitzione fàere farrambúlios, betare apare chentza critériu, fàere bacanu Sinònimos e contràrios istrechedhai Frases deo no apu annegau a nemos… e ite totu est farrambuliandu?! (G.C.Mameli) Ètimu srd.

farrambúliu , nm Sinònimos e contràrios aciorodhu, ciafaretzu, coredhu, impiastru / bacanu, carralzu, tréulu.

farramènta , nf: ferramenta, forramenta Definitzione css. trastu o aina chi serbit a trebballare, mescamente fatu de ferru o àteru metallu Sinònimos e contràrios adressu, aima, aímine, alàscios, ammàniu, ferratza 1, ferratzina Maneras de nàrrere csn: zenias de forramenta: po usu de messajus, de butajus, de ferreris, de silugianus, e gai; bogare s'ata a una f. = acutzai o fintzas mallai un'aina a manera chi s'atza resurtit prus fini e seghit bèni; pònniri is ferramentas a ccn. (in cobertantza) = arrestare Frases gighet una ferramenta mísera e malancinida, che pistola frobbida cultza e fine ◊ a triballare bi cheret forramenta bona ◊ su traballu grae si faiat cun is farramentas a manu Ètimu itl. ferramenta Tradutziones Frantzesu outil, outillage Ingresu tools, utensil Ispagnolu herramienta, utensilio Italianu arnése, attrézzo, utensilerìa Tedescu Werkzeug.

farrànca , nf: afarranca, farrunca, franca Definitzione sa manu (o pei de ananti) de un'animale chi giughet ungas longas acancarronadas e a punta, ma fintzes sa manu de sa gente cunsiderada furunca; aina totu a gàncios acapiada a una fune po ndhe piscare calecuna cosa orruta a s'abba in is putzos, o fintzes de pònnere apicada in barracu po apicare cosa; genia de pane chi si faet a Pasca coment’e pipia (e po is pipias); un’arratza de arangiolu / min. francutza, francutzedha Sinònimos e contràrios branca*, manu / aranca, arràncula, farrasca, frascada, scarràfiu / farrancada / frucàrgia Maneras de nàrrere csn: betare sa franca = aungrare, furai; betare francas a unu, a una cosa = pònniri is manus, ghetai is manus apitzus, afracai; giogare in francas de… = arrúiri o incapitai in manu de…; pònnere a francas a susu = pònniri o girai a brenti a susu, a branculimbesse Frases su pisitu fait curri su lómburu cun is farrunchedhas ◊ eite si cuss'animaledhu giogat in francas a s'astore!…◊ ita chi m'intras in farruncas!…◊ si mi giogas in francas no t'iscapo! ◊ su cane at iscovacadu sa cosa cun sas francas 2. cussu fit in ziru chirchendhe carchi valentesa pro betare sa franca ◊ po ti nd'iscadrancai de su letu tocat a ti dhu furriai a farrancas a susu! Sambenados e Provèrbios smb: Franca Terminologia iscientìfica crn Tradutziones Frantzesu patte, griffe Ingresu leg, claw Ispagnolu pata, garra Italianu zampa, artìglio Tedescu Tatze, Lauf, Klaue, Fang.

farrancàda, farrancàra , nf: afrancada, farruncada, francada, franchiada Definitzione cropu de farranca; tanti de cosa chi istat in d-una o fintzes duas manos unias; unu tanti pagu precisu / francada de agiudu = betada de manu azuendhe Sinònimos e contràrios apuinada, brancada, frascada, manada / giunta / farranca 2. custa mi paret una francada de macos,sarvamentu! ◊ at ghiradu una bella francada de linna a su fogu ◊ pongat sa pingiada de s'àcua e ghetidinci una farrancada de sali! ◊ totu cudha cosa mi l'aggantzaia a franchiadas ◊ dèu a fusteti custa cosa si dha pagu cun su dinai totu a una farrancara 3. sunt andhados pro li dare una francada de agiudu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu coup de patte, poignée Ingresu blow with a paw, handful Ispagnolu patada, puñado Italianu zampata, manciata Tedescu Tatzenhieb, Handvoll.