A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

màltza , nf: martza Definitzione genia de cosa unu pagu bianca e cagiada chi si podet fàere in freaduras, segadas o tretu infiammau, fata de carre chi morit, mícrobbos, glóbbulos biancos e abbadúgia Sinònimos e contràrios mamaja, mammai 1, mammana, matéria, materiatzu, sagna 1 / cdh. màlcia Frases tzegu est su corpus dadu a su machine mundhanu, incaminadu in vias malas, fiore un'ora, e cras… martza e pudine (P.Casu) Terminologia iscientìfica mld Ètimu itl. marcia Tradutziones Frantzesu pus Ingresu pus Ispagnolu pus Italianu pus Tedescu Eiter.

maltzaullàdu , agt Definitzione chi est malacónciu, tunconidu, débbile, malaidosu Sinònimos e contràrios ciacosu, malesanu, temadu, temósigu.

maltzédhu maltédhu

maltzíre , vrb: marcire, marciri, martzire Definitzione fàere a sàngia, a matéria, nau de liagas, trincos e partes malàdias Sinònimos e contràrios acucuai, impostemai, insangiai, marcitai, materiare, sanzire Frases s'ispina no so reséssidu e ndhe la fàghere essire fintzas chi no si est martzida 2. martzidu totu e totu apiagadu, in d-unu muntonarzu si est frundhidu (M.Dore)◊ sa matéria est cudha cosa groga chi essit de una ferida daghi est totu martzida Ètimu itl. marcire Tradutziones Frantzesu suppurer Ingresu to fester Ispagnolu supurar Italianu suppurare Tedescu vereitern.

maltzósu , agt Definitzione chi est prenu de matéria, martzidu (o chi deasi paret) Maneras de nàrrere csn: puzonedhu m. = a bentredha; èssere che una bua m. = nau de ccn., físchidu, fintzas chi grisat totu 2. tilipirche maltzosu e mati grogu, tue arroinas dogni cristianu! (P.Masia) Ètimu srd.

màltzu , agt: màrciu 1, marsu 1, martzu Definitzione chi est guastu, fatu in matéria / casu martzu = casu fatu, casu chi si che ammódhigat e si faghet àspidu, licantzu meda Sinònimos e contràrios fràzicu, frazigadu, marcitau, pordiau / fatitadu, fatitu, fatu, giampagadu, patitu Frases bi at a mandhigare macarrones, petza, casu màrciu, sartitzu e binu Ètimu itl. marcio.

màltzu 1 màltu

màlu , agt, nm: mau 1 Definitzione nau de gente, chi o chie est intregau a fàere male o est pentzandho a fàere male, dannu o istrobbu (a/c. si narat fintzes po giare prus fortza a unu foedhu chi inditat, cussu etotu, calidades malas: es. trapuleri mau, delincuenti malu); nau de cosa, chi no faet bene (o fintzes chi faet male a sa salude), chi no serbit, no est de giudu; sa parte guasta de css. cosa (e deosi fintzes arremu malàidu de sa carena), cosa chi andhat male o fintzes difícile, peleosa / min. maixedhu = malu meda; mauchedhu = unu pagu malu; su Malu = su dimóniu; f. a logos maba, màua, màgua / a./c. cun significau antifràsticu (e postu innanti de su nm.) bolet nàrrere bonu, bellu, es.: malu olivàriu che fato, inoghe, cun totu custos ozastros!… Sinònimos e contràrios malésicu, maléstigu, malignu, malosu, malvadu / gherristu / guastu, malàdiu / male | ctr. bonu, líaru, sanu Maneras de nàrrere csn: fàghere cosa a mala gana = contras a sa gana, contras a sa volontade; èssere o fàghere a gana mala = tènniri ganas o fai bènniri sa ganas de bombitai; zúghere unu mermu malu = malàidu, cun carchi pecu; èssere malu a… (+ vrb. fàghere, bínchere, iscroxai, e gai) = èssere difítzile, inzotosu, dificurtosu, matanosu, trabballosu a… (fàghere, bínchere, iscroxai e gai), o fintzas (si est nadu de zente) chi no est tanti bellu o no est tanti de bona volontadi a fai una cosa; est malu de… = andhat male, faghet male, noghet, no cheret fatu a…; dare a su malu = pessare in su malu, supònnere una cosa mala, chi bi apat capitadu dannu; a malu tou = a dannu tou etotu, fendi mali a tui etotu, pro totu su mali chi ti ndi podit bènniri; leare a unu in malas = chentza delicadesa, a boghes, a briga; èssere in malas, a sa mala cun ccn. = èssiri a primma, a iscórriu de mancu si fuedhai; nàrrere o fàghere una cosa pro su malu = cun s'idea de ofèndhere; poesia o cantone in malu, in malas = posta pro nàrrere male de carchi cosa e de calicunu; fàghere a malu = fàghere cosas chi no andhant bene, no pònnere mente, fàghere dirbetos e gai; furriare una bestimenta a s'ala mala = pònniri sa parti de aintru, aundi si bit sa cosidura, a parti de foras /(a/c.: coment'e agt. no est sempre chi si ponet apustis de su nm.: es. a mala boza ◊ a gana maba ◊ su malu fàghere, su malu coro ◊ fàghere coro malu ◊ èssiri mala pedhi ◊ èssiri pedhi mala) Frases ses peus de una craba cun s'istintu de fai cosa maba! ◊ est ómine malu, cussu! ◊ sa prus cosa fàtzile est a bènnere malu ◊ no est pro su malu si apo mancadu! ◊ su malu las pessat totu pro fàghere male! ◊ at perdonadu sa muzere morta ma no su malu chi ndhe at su samben derramadu 2. su malu frúndhilu: su chi est bonu cóllilu ◊ tocat a connòsciri su malu acuau ◊ su malu de sa becesa est ca ti fait arregordai sa giovania 3. zughet unu pódhighe malu, comente li at puntu un'ispina ◊ no bastaiat chi fit, at tentu corpu própiu a s'ogru malu! ◊ in su spirali ndi dhi ant segau sa camba mala ◊ cun sa manu mala si est dépiu prestai a portai àcua po istudai su fogu! 4. custa est cosa mala a fàghere, inzotosa meda ◊ inoghe est malu a ndhe agatare cosa gai ◊ cussu est malu a cuntentare ca est mendheosu ◊ so malu a mòere dae domo, no mi piaghet su ziru ◊ balla ca est malu a dòrchere cussu cristianu! ◊ cussu est istrambecu e malu a cumbati 5. tira, tira, su bentu, ca partit su vapori… malu est a ponni amori ca est celiamentu! ◊ narant sos mannos chi est malu de si aggrundhare suta de sa figu ◊ mi parit mau a dhu arrefudai ◊ est malu a si che bogare pizu de bestimenta si su tempus no est assentadu in caentu 6. isse mancu intendhindhe gai bi at dadu a su malu ◊ no podiat acatare su poledhu e fit comintzandhe a pessare a su malu ◊ su malu est a triballare in montes lendhe bentu e abba, o velenu in fràbbica! ◊ deo in malu no bi apo pessau ◊ si abbàidant apare cun sa cara chei sa tela, pessendhe a su malu ◊ Zizi non bi fit ghirau e sos suos fint iscrétios e pessandhe in su malu ◊ fiza tua no est prinza: aus fatu tropu impresse a pentzare a su malu! 7. no li est bastadu a bonas e bi l'apo nadu a malas ◊ torràdemi sa mula a sa bona, ca sinono mi la torrades a sa mala! ◊ si lu leas in bonas ti ponet mente, ma in malas no ndhe faghes ne crau e ne tzou de cussu pisedhu! ◊ nos ant lassadu a malu nostru e amus pérdidu! Sambenados e Provèrbios smb: Malu / prb: fuedhu mau mancu in brulla! Ètimu ltn. malus Tradutziones Frantzesu méchant, mauvais, délinquant, impie, pervers, inutilisable, nuisible, nocif Ingresu wicked, out of order, harmful Ispagnolu malo Italianu cattivo, émpio, pervèrso, delinquènte, violènto, guasto, inservìbile, dannóso Tedescu böse, Verbrecher, verdorben, faul, unbrauchbar, Fäule, schädlich.

maluàchere malivàiri

malubbixínu , nm: maluighinu Definitzione bighinu malu.

maluchèrrere , nm Definitzione su chèrrere o bòllere male, in su sensu de no istimare s'àteru.

malucòro , nm: malugoro, malugoru Definitzione malu coro, in su sensu de no giare, de arrestigore, de no pentzare nudha a s'àteru Sinònimos e contràrios limiore, susuncheria | ctr. bonucoro Maneras de nàrrere csn: fàghere sa cosa a m. = sentza de ganas, ammarolla, pruscatotu ca si pentzat de no ndi bogai nudha de bonu, o ca no andat bèni, in duda chi no siat giustu Frases su meri susuncu, meri malugoru, no dh'iat mai cumbidau a domu ni a prandi e ni a cena ◊ teniat una richesa ibbaldarada, ma fit de malugoro e no daiat nudha a nisciunu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu avarice, égoïsme Ingresu meanness Ispagnolu cicatería, mezquindad Italianu grettézza, egoismo Tedescu Engherzigkeit, Egoismus.

malufàchere malivàiri

malufavédhu , nm Definitzione foedhos malos, de maleducaos Sinònimos e contràrios porcaria Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu langage obscène Ingresu foul language Ispagnolu lenguaje obsceno Italianu turpilòquio Tedescu unflätige, vulgäre Worte.

malugàbu , nm Definitzione malu cabu, farta de cabu, de abbistesa, de incuru, contivígiu de pagu contu o fintzes chi mancat deunudotu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu incapacité Ingresu inefficiency Ispagnolu ineptitud Italianu dappocàggine Tedescu Untüchtigkeit.

maluggàgnu! , iscl Definitzione genia de frastimu Sinònimos e contràrios malasorte!, male! Frases medas agatant sa fortuna de Pedruveghe, giutu a protzebbos - maluggagnu! - in bidha ◊ maluggagnu, tue binches a totu!

maluggràbbu , nm Definitzione su fàere is cosas de mala manera.

malugòro, malugòru malucòro

malugràtu malocràu

malugrèo , avb Definitzione mi parit própiu chi…, abbisumeu chi…, si no mi so irballendhe o fadhindhe… Sinònimos e contràrios abbisoca, abbisu, istimmei, naromeu, stamega Ètimu srd.